FERNANDO PESSOA 1888 1935 NEVOEIRO Nem rei nem

  • Slides: 8
Download presentation

FERNANDO PESSOA (1888 -1935) NEVOEIRO Nem rei nem lei, nem paz nem guerra, Define

FERNANDO PESSOA (1888 -1935) NEVOEIRO Nem rei nem lei, nem paz nem guerra, Define com perfil e ser Este fulgor baço da terra Que é Portugal a entristecer – Brilho sem luz e sem arder, Como o que o fogo-fátuo encerra. Ninguém sabe que coisa quer. Ninguém conhece que alma tem, Nem o que é mal nem o que é bem. (Que ânsia distante perto chora? ) Tudo é incerto e derradeiro. Tudo é disperso, nada é inteiro. Ó Portugal, hoje és nevoeiro. . . É a hora! LIBERDADE Ai que prazer não cumprir um dever. Ter um livro para ler e não o fazer! Ler é maçada, estudar é nada. O sol doira sem literatura. O rio corre bem ou mal, sem edição original. E a brisa, essa, de tão naturalmente matinal como tempo, não tem pressa. . . Livros são papéis pintados com tinta. Estudar é uma coisa em que está indistinta A distinção entre nada e coisa nenhuma. Quanto melhor é quando há bruma. Esperar por D. Sebastião, Quer venha ou não! Grande é a poesia, a bondade e as danças. . . Mas o melhor do mundo são as crianças, Flores, música, o luar, e o sol que peca Só quando, em vez de criar, seca. E mais do que isto É Jesus Cristo, Que não sabia nada de finanças, Nem consta que tivesse biblioteca. . .

Herri artaz geroz ehun eta hogeita zazpi errebuelta gelditzen zitzaizkigun Obabaraino: lourogei aldapa leun

Herri artaz geroz ehun eta hogeita zazpi errebuelta gelditzen zitzaizkigun Obabaraino: lourogei aldapa leun batean gora -mendiaren malda etxeraino-, eta gainerako guztiak jaitsieran. Denboran neurtuta, ordu erditik gorako bidea, baso artean beti, itsasotik gero eta gehiago urrutiratuz. Halere, bere bihurritasuna eta guzti, karretera ez zitzaigun oso nekagarria gertatu. Zeren -gauez genhiltzanez- nahikoa eta gehiago astiaz ikusten baigenituen kontrako bidean zetozenen argi fokoak; eta ziurtasun harekin entretenimendu huts bihurtzen baitzen bidaia; zuhaitz arteko paseo gautiar. Gainera, hantxe zeuden, berriro ere, tximeleta txuriak. “Nola dakik ehun eta hogeita zazpi errebuelta direla? ” galdetu zidan lagunak datu hura eman nionean. “Esan diat lehenago ere, haurtzaro guztia bizikletan hemendik ibiliz pasa dudala. Eta badakik zer lanak hartzen dituzten umeek. Makina bat aldiz pasata natxiok hemendik, pedalei eraginez eta berrogeu, berrogeita bat, berrogeita bi! Oihu eginez”. “Eta are eta gehiago”, segitu nuen. “Ikusten duk ur negarra daukan aurreko errebuelta itxi hori? Bada, hori Obabatik abiatu eta ehungarrena duk. Gatozen herritik, berriz, hogeita zazpigarrena. (Extraído de “Finis coronat opus”, en Obabakoak, Donostia 16, 2007, p. 254 -255) BERNARDO ATXAGA (1951)

LLUÍS LLACH (1959) Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant,

LLUÍS LLACH (1959) Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant, i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran L'avi Siset em parlava de bon matí al portal mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats? Si non podem desfer-nos-en mai non podrem caminar! Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar, segur que tomba, ben corcada deu ser ja Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estiras fort per allà, segur que tomba, i ens podrem alliberar Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant, que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant: L'estaca Si estirem tots, ella caurà Si jo l'estiro fort per aquí. . . L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emportà ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar Si estirem tots, ella caurà Si jo l'estiro fort per aquí. . .