FAUVISME 1905 1913 ORIGENS 1905 Exposici collectiva al

FAUVISME 1905 -1913 • ORIGENS: 1905 Exposició col·lectiva al Saló d’ Automne de Paris. Reben el nom de “Fauves” per part d’un crític d’art que durant l’exposició censura la intensitat del color que segons ell amenaça l’obra de l’escultor Marque. • CARACTERÍSTICA PRINCIPAL • “Utilitzen els colors com a bombes que descarreguen llum” ( Andrè Derain)

AUTORS • Henri. Matisse, Albert. Marquet, Derain, Maurice. Vlaemink. Henry. Charles. Manguin, Charles. Camoin, Jean. Puy, L. Valtat, Georges Rouault. • Marquet: Recupera temes típics de l’ impressionisme de Monet o de V. Gogh i els converteix en escenes tranquil. les i lúcides • “La Playa de Fecamp”

Derain i Vlaminck • • • Derain i Vlaminck s’inspiren en V. Gohg i utilitzen el color de manera explosiva DERAIN: S’inicia en l’escola simbolista Tindrà una trajectòria àmplia i variada Treballa el puntillisme de traç contundent Obra elegant amb molt cromatisme “Port de Colliure” “El pont de Waterloo” VLAMINCK Era contrari a les regles Simpatitza amb el Mov. Anarquista i posteriorment no rebutja el nazisme? ? Defensa l’expressió sincera i directa Utilitza amb força els colors primaris (vermell, blau, groc)

Vlaminck: Paysage

VLAMINCK, PORT MARLY

VLAMINCK, RETRAT DE A. DERAIN

Derain, EL PUENTE DE WATERLOO

DERAIN, EL PUERTO DE COLLIURE

DERAIN, ARBOLES EN COLLIURE

Derain: La Clairière

TEMES • Relaxats, • No angoixants No depressius No pertorbadors. . . • RETRATS, PAISATGES

CARACTERÍSTIQUES • • • Efectes de color pur, independent de l’aspecte natural. Forma simplificada que sobta per primitiva i salvatge Construeix perspectiva amb superfícies colorejades Recerca de la intensitat mitjançant el color La llum serà molt intensa Trenca amb el divisionisme de l’ impressionisme. Unifica les taques en plans amplis i globals Pinten de manera enèrgica, inculcant expressivitat a la forma Els color tindran valors emocionals i les formes es simplificaran La sensació de profunditat vindrà determinada per la juxtaposició dels colors i no per la perspectiva. El color adquireix estatus independent desapareixent l’atmosfera característica dels impressionistes. Dona importància a l’estètica i la subjectivitat de l’artista