EVOLUCI DEL SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL De la Llei

  • Slides: 33
Download presentation
EVOLUCIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL

EVOLUCIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL

De la Llei Moyano a la LOMCE, un repàs per les lleis d'educació a

De la Llei Moyano a la LOMCE, un repàs per les lleis d'educació a Espanya A Espanya han existit nombroses lleis d'educació fins l’entrada en vigor del'última: la LOMCE o Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa. Abans de donar uns apunts sobre les implicacions d'esta nova llei, volem fer un breu repàs a la història de les lleis educatives a Espanya.

Fa molts, molts anys… En l'edat moderna, durant els segles XVI i XVII, l'educació

Fa molts, molts anys… En l'edat moderna, durant els segles XVI i XVII, l'educació i la cultura era un privilegi que només estava a l'abast de la noblesa i estava exclusivament a càrrec de l'església. Així doncs, només els més adinerats aprenien a llegir, escriure i poc més. En la Guerra de la Independència, 1812, Manuel José Quintana, va elaborar l'informe Quintana on es va definir l'educació com a instrument de reforma social i el medi per a l'evolució i progrés de la societat. Així i tot, este informe no va arribar a ser llei, per la tornada de Ferran VII que va impedir que entrara en el parlament.

1857 - LA PRIMERA LLEI: LA LLEI MOYANO Anys després, ja en la segona

1857 - LA PRIMERA LLEI: LA LLEI MOYANO Anys després, ja en la segona meitat del segle XIX, es va crear la primera llei educativa d'Espanya, la Llei Moyano per a intentar resoldre el greu problema d'analfabetisme. Esta llei garantia l'educació obligatòria fins als 12 anys i la gratuïtat de l'educació per a aquells que no pogueren pagar-la. A Espanya no va haver-hi escola pública fins la Llei Moyano de 1857.

En 1857, es crea l’educació pública, que no laica, cosa que no va agradar

En 1857, es crea l’educació pública, que no laica, cosa que no va agradar a l’Església, temorosa de perdre el seu poder, però era una utopia per a semblar Europa que no es va dur a la pràctica. Les classes no es feien en escoles, que no pensaven construir, sinó en quadres, tallers, domicilis particulars, a l’aire lliure, etc. En la pràctica depenien de la bona voluntat d’ajuntaments i mans privades. La frase passar més fam que un mestre d’escola és literal. Blasco Ibáñez ho reflecteix en la figura del mestre en La Barraca Eixa va ser la primera Llei d’Educació que va tenir Espanya, la dels mestres morts de fam per a xiquets morts de fam. Eixa va ser la Llei Moyano, ministre de la molt catòlica reina Isabel II que no prenia una decisió sense consultar la seua camarilla formada per monges i capellans.

 Estructura Educativa - Ley Moyano (1856 -1970) • Maternal • Parvuls • Primària

Estructura Educativa - Ley Moyano (1856 -1970) • Maternal • Parvuls • Primària 6 -10 anys • Batxillerat 10 -14 anys • Batxillerat superior 15 -16 anys • Preuniversitari / COU 17 anys La Llei Moyano va aconseguir estar vigent durant més de 100 anys, encara que va ser modificada moltes vegades.

CANVIS POLÍTICS, CANVIS DE LLEIS Durant la II República (1931) es produeix un canvi

CANVIS POLÍTICS, CANVIS DE LLEIS Durant la II República (1931) es produeix un canvi molt important en l’educació: - El reconeixement de les diferents llengües en l'estat. Es va introduir el català en l’escola - Es basaven en els moviments de renovació pedagògica europeus de Montessori, Freinet i d’altres. - Es basava en el laïcisme, la coeducació (xiquets i xiquetes junts), en l’ensenyament intuïtiu i racional, - formació en valors democràtics, etc. - Es van construir milers d’escoles. - Es van contractar milers de mestres que, per primera vegada en la historia, tenien caràcter universitari i cobraren un salari decent. - L’escola era lliure i gratuïta, universal, i arribà on mai havia arribar la religiosa per no ser econòmicament rentable. - Es crearen mecanismes de distribució de llibres que arribaven fins a l’última aldea.

1934 - 1936: CONTRAREFORMA El 1933 es van celebrar les segones eleccions de la

1934 - 1936: CONTRAREFORMA El 1933 es van celebrar les segones eleccions de la República, donant la victòria als partits de la dreta. En aquesta etapa: - Es prohibeix la coeducació en escoles primàries, de manera que, xiquets i xiquetes estudien per separat. - Es suprimeix la Inspecció Central d'Educació. - A la Universitat se suprimeix la representació estudiantil en els òrgans de govern.

1939. FINAL GUERRA CIVIL Amb el Franquisme va entrar la Llei d'Instrucció pública (1939)

1939. FINAL GUERRA CIVIL Amb el Franquisme va entrar la Llei d'Instrucció pública (1939) i la Llei d'Ordenació de les Ensenyances Mitjans (1953

1939. Llei d'Instrucció Pública - Es considera l'educació com un dret de la Família,

1939. Llei d'Instrucció Pública - Es considera l'educació com un dret de la Família, l'Església i l'Estat. - Està marcada pel pensament nacional-catòlic. - L'educació té caràcter confessional, patriòtic i social. - Busca la unificació lingüística de tot l'estat i la separació de sexes. ENSENYAMENT PRIMÀRIA - Comprèn des dels 6 als 12 anys. - S’imparteix en diversos tipus d'escoles; Nacionals, de l'Església, de Patronat i privades. - El currículum està centralitzat i organitzat de forma cíclica. - Agrupa els coneixements en tres tipus; instrumentals, formatives i complementaris. - Estableix els drets i deures dels Mestres, determina la seva formació i el sistema d'ingrés mitjançant oposició en el Cos del Magisteri Nacional Primari.

1953. Llei Ensenyaments Mitjans - Es la continuació de l’anterior. EDUCACIÓ MITJANA O SECUNDÀRIA

1953. Llei Ensenyaments Mitjans - Es la continuació de l’anterior. EDUCACIÓ MITJANA O SECUNDÀRIA -S’accedeix mitjançant una prova d’ingrés. - L’ordenació estableix: Batxillerats de Pla General (amb Batxillerat Elemental de 4 anys de durada, i una Revàlida per accedir al Batxillerat Superior de dos cursos més, al final dels quals hi havia una altra Revàlida) i Batxillerat de Pla Especial (Laboral, amb 5 cursos i dues revàlides). - A més, un curs de preparació per a la Universitat.

Necessitat canvi i millora Més tard, a mitjans del segle XX, el franquisme, per

Necessitat canvi i millora Més tard, a mitjans del segle XX, el franquisme, per sortir de la crisi a la qual li havia portat un sistema econòmic basat en els seus propis recursos i evitant en el possible les importacions, va a permetre l'entrada massiva de capital estranger. En els anys 70, amb el nou model de societat resultant, més industrial i urbà, la necessitat canvi era evident i es va crear la Llei General d'Educació. (Reforma de Villar Palací) En esta llei s'incloïa – a banda de l'educació primària, secundària i universitària, l'educació infantil, l'educació especial i la formació professional.

Com a objectiu de la LGE estava el fer partícip de l’educació a tota

Com a objectiu de la LGE estava el fer partícip de l’educació a tota la població espanyola, ja que fins llavors existia un 75 % d’analfabetisme a Espanya. Va pretendre establir la igualtat d’oportunitats educatives i va afavorir la integració social de tots els espanyols, obrint les portes de l’educació a totes les classes socials sense discriminació. Fins a començaments dels anys 80 no es va aconseguir la plena escolarització de tota la població de 6 a 13 anys.

1970. Llei General Educació - És la primera vegada que a Espanya, després de

1970. Llei General Educació - És la primera vegada que a Espanya, després de la Llei de Moyano, es promulga una llei que regula tot el sistema educatiu, des de l'educació preescolar fins a la universitària. - Crea un tronc comú, l'EGB, de 8 anys de durada. - Introdueix la FP en el sistema educatiu ordinari i la seva connexió amb la Universitat. - Dignifica i eleva la carrera de Magisteri al rang universitari. - Estableix un sistema de beques per aconseguir la igualtat d'oportunitats entre els estudiants. - Aconsegueix, per primera vegada, l'escolarització de tots els xiquets en l'educació obligatòria. - Recomana mètodes actius, individuals, originals i creatius. - Introdueix el concepte d'avaluació contínua.

La L. G. E. va estructurar el sistema educatiu espanyol en tres tipus d’ensenyança:

La L. G. E. va estructurar el sistema educatiu espanyol en tres tipus d’ensenyança: - Ensenyança preobligatòria: s’implanta l’educació preescolar (de 2 a 6 anys) com a nivell educatiu per primera vegada a Espanya. • Preescolar 4 -6 anys (A qualsevol que demanara la escolarització li se donava) - Ensenyança obligatòria ( dels 6 als 14 anys, comú i gratuïta) • EGB (Educació general bàsica) 6 -14 anys Educació General Bàsica (EGB): composta de 8 cursos separats en dos cicles. El primer comprés per 5 cursos en què un mateix professor impartia totes les assignatures.

- Ensenyança postobligatòria: amb dos modalitats d’ensenyança: • BUP: Batxillerat Unificat Polivalent (BUP): compost

- Ensenyança postobligatòria: amb dos modalitats d’ensenyança: • BUP: Batxillerat Unificat Polivalent (BUP): compost per tres cursos d’educació acadèmica general. • FP: Formació professional de 1 er i 2 on grau Formació Professional (FP) : composta per dos cicles de 2 cursos en què suposadament es preparava a l’adolescent per al mercat laboral. • COU: Curs d'Orientació Universitària Com el seu nom indica preparava els alumnes per al seu accés a la universitat

A l'acabar la EGB, aquells alumnes que hagueren obtingut el títol de graduat escolar,

A l'acabar la EGB, aquells alumnes que hagueren obtingut el títol de graduat escolar, podien, si ho desitjaven, matricular-se en un batxillerat de 3 cursos. Els alumnes que no obtenien el graduat escolar, estaven obligats a matricular-se en la formació professional de grau de I de dos cursos de duració. Al terme del BUP s'oferia a l'alumne dos vies: el COU i la Formació professional de grau II. Però el 25% dels que acabaven la EGB abandonaven els estudis, una cosa que no s'havia previst. La FP de grau I i II es van unificar per a formar una branca paral·lela al batxillerat, una cosa que no agradava als reformadors de la llei.

1985 - LLEI ORGÀNICA REGULADORA DEL DRET A L’EDUCACIÓ (LODE), A finals dels anys

1985 - LLEI ORGÀNICA REGULADORA DEL DRET A L’EDUCACIÓ (LODE), A finals dels anys 1970 Espanya s’havia convertit en un país democràtic i el sistema educatiu vigent havia de canviar. En 1980 el govern d'UCD va promulgar la Llei Orgànica d'Estatuts de Centres Escolars (LOECE) i cinc anys després, en 1985, va ser presentada la Llei Orgànica Reguladora del Dret a l'Educació (LODE), aprovada pel govern socialista, i que fixava els drets a l’educació, arreplegats en la Constitució. D’altra banda, consolidava una doble xarxa de centres: una pública (escoles i instituts) i una privada, mantinguda amb fons públics (col·legis concertats), en els que es finançaven les places escolars dels xiquets dels sis als catorze anys. A més, es va contemplar per primera vegada la figura del Consell Escolar, que permetia a professors, alumnes, pares i PAS participar en la gestió dels centres públics

1990 - LLEI ORGÀNICA GENERAL DEL SISTEMA EDUCATIU (LOGSE) La segona etapa de la

1990 - LLEI ORGÀNICA GENERAL DEL SISTEMA EDUCATIU (LOGSE) La segona etapa de la EGB no va arribar a estructurar-se per àrees disciplinares amb el seu professorat específic ni es va configurar des del punt de vista curricular amb vista a preparar als que anaven cap a la formació professional i menys als que abandonaven el sistema educatiu. I el batxillerat no va ser mai ni unificat ni polivalent. Existia la necessitat buscar ponts d'unió entre el batxillerat i la formació professional evitant la segregació i establir mesures que ajudaren a retindre a eixe 25% d'alumnat que abandonava els estudis. En el 1990 va arribar la LOGSE, Llei Orgànica General del Sistema Educatiu, coneguda pel canvi en les etapes educatives i l'ampliació de l'educació obligatòria fins als 16 anys.

Amb la LOGSE (1990) - S'amplia l'escolaritat obligatòria i gratuïta fins als 16 anys.

Amb la LOGSE (1990) - S'amplia l'escolaritat obligatòria i gratuïta fins als 16 anys. - L'ensenyança es concep en funció de les capacitats de l'alumnat - Descendeix el nombre d'alumnes per classe (de 40 a 25). - Apareix l'especialització dels professors. - S'augmenta el pes dels Consells Escolars dels centres adquirint aquests capacitat per elegir els directors, en detriment dels Claustres de professors. - Introdueix la promoció circumstàncies, automàtica en determinades

- Regula l’Educació Especial per a alumnat amb necessitats educatives especials, - Desenvolupa la

- Regula l’Educació Especial per a alumnat amb necessitats educatives especials, - Desenvolupa la qualitat de l’ensenyament establint una formació permanent del professorat, - Es defineix la funció d’inspecció i l’acció tutorial / orientació, - Es fomenta la compensació de desigualtats en l’educació en els centres d’especial dificultat pel seu entorn sociocultural o es redueix la ràtio escolar. - Preveu l’existència de centres d’educació públics, privats i concertats.

ESTRUCTURA - Educació Infantil. (0 -6 anys) Gratuïta encara que no obligatòria. Comprenia les

ESTRUCTURA - Educació Infantil. (0 -6 anys) Gratuïta encara que no obligatòria. Comprenia les edats d'entre 0 i 6 anys en dos cicles educatius i amb caràcter tant assistencial com educatiu. - Educació Primària Obligatòria. (6 -12 anys) Per a alumnat entre els 6 i els 12 anys, dividida en tres cicles: inicial (1 r i 2 n), medo (3 r i 4 t) i superior (5è i 6è). - Educació Secundària Obligatòria. (12 -16 anys) Per a alumnat d'entre 12 i 16 anys i estructurada en dos cicles oferint com a novetat davant lleis anteriors la instauració de l'ensenyament obligatori fins a aquesta edat. Al seu terme s'obté el títol de Graduat en ESO. - Batxillerat. (17 -18 anys), amb quatre modalitats. - Formació Professional (FP): organitzada en els Cicles formatius de Grau Mitjà i de Grau Superior.

2002. LLEI ORGÀNICA DE QUALITAT DE L’EDUCACIÓ (LOQE) L'any 2002 el PP va aprovar

2002. LLEI ORGÀNICA DE QUALITAT DE L’EDUCACIÓ (LOQE) L'any 2002 el PP va aprovar la Llei de Qualitat de l'Educació (LOCE) que té com a objectiu: - reduir el fracàs escolar, - elevar el nivell educatiu - estimular l'esforç, a través de majors exigències acadèmiques. En la seua intenció està protegir el principi d'autoritat en els centres docents, mentre es respecta l'estructura bàsica de la LODE (1985) i la LOGSE (1990).

De fet, la LOCE no entrava a fons en una reordenació del Sistema Educatiu.

De fet, la LOCE no entrava a fons en una reordenació del Sistema Educatiu. El que pretenia era: - desmantellar el sistema curricular que no havia funcionat en la major part de centres, substituint-ho per una tornada a programes escolars de la dècada dels setanta; - suprimir la promoció automàtica de curs; -implantar proves finals (revàlida) en el Batxillerat i - reformar les proves per a l'accés a la Universitat. No va arribar a aplicar-se. Després de l’arribada a la presidència del govern del PSOE es va paralitzar el calendari d’aplicació de la nova llei per mitjà d'un Reial decret i finalment va ser derogada donant continuïtat al sistema anterior.

2006. Llei Orgànica d'Educació (LOE) Amb l'arribada del grup socialista al poder comença una

2006. Llei Orgànica d'Educació (LOE) Amb l'arribada del grup socialista al poder comença una nova etapa i el 6 d'abril del 2006 s'aprova una nova Llei: la Llei Orgànica d'Educació (LOE), que conserva part dels aspectes arreplegats en la LOGSE (1990) i també integra elements de la LOCE (2002). PRINCIPIS FONAMENTALS - Millorar la qualitat i l'eficàcia dels sistemes d'educació i formació: capacitació docent, accés a les TIC, estudis científics, etc. - Introduir una cultura d'esforç per aconseguir una educació de qualitat però també d'igualtat - Col·laboració i participació de tots els components de la Comunitat Educativa - Compromís amb els objectius educatius plantejats per la Unió Europea per als pròxims anys.

NOVETATS - Redueix el nombre de matèries en ESO en els dos primers cursos.

NOVETATS - Redueix el nombre de matèries en ESO en els dos primers cursos. - Proposa una organització flexible de l'ensenyament (programes de suport). - Regula els ensenyaments artístics superiors. - Introdueix 2 avaluacions de diagnòstic a 4 t i 2 n ESO. - Desapareix l'àrea de Religió de Primària i introdueix Educació per a la ciutadania en l'últim cicle de Primària i Secundària. Finalment, indicar que la LOE, al basar-se en la LOGSE (1990), manté, en línies generals, la mateixa estructura del Sistema Educatiu encara que amb algunes modificacions.

2013 - Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) Arribem

2013 - Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) Arribem a la LOMCE o Llei Wert Com es pot observar, amb quasi cada canvi de govern, apareix una nova llei per a transformar l'educació, i esta vegada no és una excepció. Ara arriba la LOMCE. , Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa. Segurament la més polèmica de totes

La LOMCE proposa els canvis següents: Major centralització de l’educació: El Ministeri d’Educació fixarà

La LOMCE proposa els canvis següents: Major centralització de l’educació: El Ministeri d’Educació fixarà el total de continguts, els objectius i els criteris d’avaluació de les matèries troncals, decisions que fins al moment pertanyien a les comunitats autònomes. Avaluació nacional centralitzada: S’estableix una avaluació nacional, (revàlides), al final de cada etapa educativa. Assignatures de caràcter opcional: Les llengües cooficials, l’educació artística i les segones llengües estrangeres passen a ser assignatures de caràcter opcional. La religió catòlica guanya pes: Considera la religió catòlica com a assignatura amb el mateix valor que les altres assignatures troncals. Més alumnes per classe: Ampliació d’un 10% de la ràtio d’alumnes per classe.

Més autonomia dels equips directius: Major poder de decisió que els permetrà decidir sobre

Més autonomia dels equips directius: Major poder de decisió que els permetrà decidir sobre la plantilla i l’elecció del director del centre. El consell escolar format per pares, professors, alumnes i altres treballadors del centre educatiu perden capacitat de decisió sobre pressupostos, projectes i admissió d’alumnes. Penalitzacions per rendiment: Es penalitzarà als centres que no complisquen amb el rendiment acadèmic exigit.

Fins ací, un repàs a totes lleis educatives del sistema educatiu espanyol, Independentment dels

Fins ací, un repàs a totes lleis educatives del sistema educatiu espanyol, Independentment dels canvis que cada llei proposa, que sempre naixen amb la voluntat de millora, cal preguntarse i reflexionar sobre: com impacten tots estos canvis en els centres educatius? I quines implicacions tenen en el treball diari dels docents i en el procés d'aprenentatge dels alumnes?