Espanya 1833 1868 Esquemes La revoluci liberal 1834

Espanya 1833 -1868 Esquemes

La revolució liberal. 1834 -1839 Primera guerra carlina. Enfronta. Carlins: Partidaris del l’Antic Règim Coalició de cristins i liberals Desamortització de Mendizábal. Característiques principals Expropiació i subhasta de les terres de l’església Constitució 1837 Revolució de 1836 Divisió liberals Moderats Progressistes

La revolució traïda. 1840 -4 Aixecaments i revolucions per aconseguir un sistema més democràtic (1840, !843) Barcelona i Andalusia són els focus principals Nous protagonistes socials. Característiques principals Són dominades pels grups dirigents. Burgesia industrial Proletariat urbà Les classes dominants aprofiten el poder per avortat els canvis democratitzadors. Derrota del progressime. Líders polítics (tots militars) dels partits principals. Progressista: Espartero Moderat: Narváez.

Canvis econòmics: 1820 -1875 1800 -1868. Dificultats per crear una economia integrada (mercat nacional): Les diverses activitats es complementen i s’integren Característiques principals 3 focus industrials principals. Condició necessària d’una industrialització moderna Catalunya Màlaga Euskadi (1870) Debilitat molt gran del sector siderúrgic fins 1875 (concentrat especialment a Euskadi i Astúries. ) Agricultura castellana i andalusa continua sent poc productiva. Política aranzelària (duanes) que no afavoria els interessos de la indústria i sí de l’agricultura.

Contrarevolució moderada. 1844 -51 Règim militaritzat, controlat pel general Narváez, Els primers anys són dictatorials Llei d’instrucció (ensenyament) pública Reforma tributària. Creació d’un sistema d’hisenda. 3 grans impostos: Propietat rústica i urbana Característiques principals Beneficis del comerç i indústria Bona reforma, sabotejada pels rics i per la mala aplicació Articles concret de consum Centralització administrativa. Restricció del poder dels ajuntaments i diputacions Llei electoral restrictiva i que permet la falsificació dels resultats electorals

Oposició al règim moderat (1848 -54) Paral·lelament a les revolucions democràtiques europees (França i Alemanya. . . ) a Espanya es van creant nous grups d’oposició al règim moderat. Demanen: sufragi universal i drets socials (dret de vaga, salari més alts, reducció jornada laboral) Suposen: L’aparició del socialisme i l’anarquisme (moviment obrer) com a una nova força política. El manifest comunista de K. Marx i Frederich Engels. Característiques principals Creació partit demòcrata (1849). Proposa 1. Sobirania popular (la font del poder és el poble no la Nació) 2. Sufragi universal masculí 3. Assistència social. Ensenyament públic. Guerra dels “matiners” a Catalunya. Segona guerra carlina. Aglutina el descontentament a Catalunya de carlins i progressistes.

La descomposició del règim moderat 1854 -1868 Bienni progressista. (1854 -56). Retorn als principis de la revolució de 1836. Intenta aprofundir la revolució liberal. Desamortització de Madoz Característiques principals Llei del ferrocarril. Inversió estrangera i especulació financera El moviment obrer comença a ser important a Catalunya. Primera vaga general a Espanya 2 de juliol de 1856 A l’intent de progrés liberal de 1854 -56 el segueix la contrarevolució de 1856 -68 1866. Gran desprestigi del règim isabelí. Pacte d’Ostende. Retorn a les lleis de 1845 1868 Crisi financera i de subsistència Guerra colonial a Àfrica amb pocs beneficis per a Espanya Revolució de 1868

Valoracions del període Isabelí Alternança de breus períodes de progrés en la revolució liberal (1836 -1843; 1854 -56) amb un predomini de les idees contrarevolucionàries i moderades. Lent i desigual procés d’industrialització que va modernitzant certes regions espanyoles (Catalunya) Espanya continua sent un país endarrerit respecte Europa occidental. Característiques principals Aparició de nous protagonistes socials: Burgesia industrial i proletariat urbà. Aparició de nous grups polítics: • Demòcrates • Republicans • Socialistes • Anarquistes Moviment obrer El 1868 total desprestigi de la monarquia isabelina i del règim moderat.