Espai pblic i ciutadania La participaci de la

Espai públic i ciutadania La participació de la ciutadania en la creació de l’espai públic

Continguts de la presentació 1. Espai públic i ciutadania. La ciutadania en la creació de l’espai públic 2. La participació ciutadana: nocions bàsiques 3. Ciutadania, espai públic i generació d’activitats esportives. Algunes idees

1. Espai públic i ciutadania “L’espai públic és a la vegada l’espai principal de l’urbanisme, de la cultura urbana i de la ciutadania. És un espai físic, simbòlic i polític”. “El repte de l’espai públic no és una qüestió tècnica o un debat d’urbanistes. És un debat de valors culturals: convivència o insolidaritat, justícia social o més desigualtat, participació cívica o anomia”. “El dret a l’espai públic és, en darrer terme, el dret a exercir com a ciutadà que tenen tots els que viuen i els que volen viure a les ciutats” Jordi Borja i Zaida Muxí, L’espai públic: ciutat i ciutadania

1. Espai públic i ciutadania 3 DIMENSIONS de l’espai públic: Amb els seus COMPONENTS: 1. Espai físic 1. Elements urbanístics i equipaments 2. Espai de vida 2. Usos i activitats 3. Espai de relació i conflicte 3. Actors, hàbits i interessos Amb lògiques diferenciades però interrelacionades i interdependents: • No podem pensar els usos i activitats sense tenir en compte els elements físics que defineixen l’espai i a l’inrevés. • Ens equivocarem també si planifiquem l’espai públic únicament des del punt de vista del seu disseny urbanístic i els usos que li volem donar.

1. Espai públic i ciutadania EN CONSEQÜÈNCIA: NO PODEM PENSAR L’ESPAI PÚBLIC NOMÉS DE LA LÒGICA URBANÍSTICA PERÒ TAMPOC: PODEM PENSAR L’ESPAI PÚBLIC NOMÉS DE LA LÒGICA TÈCNICA DELS USOS QUE LI VOLEM DONAR

1. Espai públic i ciutadania 3 ELEMENTS per al disseny de l’espai públic: Espai i equipaments Usos i activitats ACTORS Allò que dóna sentit a l’espai públic són els actors que hi interactuen. L’urbanisme és ple de fracassos de grans dissenys que no han tingut en compte els usos i els actors que l’han d’utilitzar.

1. Espai públic i ciutadania

1. Espai públic i ciutadania Qui són els actors que hem de tenir en compte en el disseny de l’espai públic? • Veïns: seran afectats directes, siguin o no usuaris • Usuaris: diferents, per als diferents usos i horaris • Ciutadans: l’espai públic pertany a tota la ciutat. La intervenció ha de tenir en compte i incardinar-se en la visió global de ciutat

1. Espai públic i ciutadania Com els hem de tenir en compte? • Conèixer els seus interessos i hàbits Usuaris/Clients Enquestes, estudis demoscòpics. . . • Escoltar les seves opinions Fent-los partíceps de les decisions Participació ciutadana Ciutadans

2. La participació ciutadana QUÈ ÉS? “Qualsevol procés o espai que -a través del diàlegrecull, valora i, si s’escau, incorpora les veus dels ciutadans en la definició i implementació de les polítiques públiques” Quim Brugué

2. La participació ciutadana La participació és. . . Procés o espai Es tracta de generar les oportunitats per escoltar les veus dels ciutadans. Aquestes oportunitats es poden donar de moltes maneres, tot i que bàsicament poden ser: –Un procés (amb inici i final) Ex: procés per a la reforma de la Diagonal –Un espai (amb vocació d’estabilitat i permanència). Ex: un consell, un grup de treball, una comissió. . .

2. La participació ciutadana La participació és. . . Diàleg La participació ciutadana no s’ha de confondre ni amb serveis de reclamació i/o atenció ciutadana, ni amb modernitzacions administratives orientades al client, ni amb enquestes que recullen opinions de la gent. Enquestes, sondeigs i altres mètodes demoscòpics que no contemplin la deliberació i el debat ciutadà dels seus resultats, no són participació El diàleg ha de ser un element constitutiu de la participació ciutadana

2. La participació ciutadana La participació és. . . Recull, valoració i, si s’escau, incorporació La participació no és ni una “carta al reis” ni un llistat de “greuges i exigències ciutadanes”, sinó una forma d’escoltar i posar a debat idees ciutadanes que, un cop valorades, poden o no ser incorporades a la decisió pública. El compromís de la participació és escoltar i prendre en consideració, però no el de respondre positivament a totes i cadascuna de les idees o suggeriments recollits

2. La participació ciutadana La participació és. . . Les veus dels ciutadans Ens interessa recollir i contrastar veus, entenent que aquestes reflecteixen interessos, visions i preferències diverses. No es tracta tant, o no només, de recollir moltes i representatives opinions, com de que tothom les pugui expressar i que, d’aquesta manera, es reflecteixi la diversitat i pluralitat. Aquestes veus poden ser individuals o col·lectives (associacions, entitats, etc. )

2. La participació ciutadana La participació és. . . Definició i implementació polítiques públiques La participació es substancia, pren forma concreta, al donar-se sobre un contingut. I aquest contingut són les decisions públiques sobre què es fa i com es fa. Sense contingut, la participació només és gimnàstica.

2. La participació ciutadana COM HO FEM? LA PARTICIPACIÓ NO S’IMPROVISA Cal planificar-la Caldrà de decidir moltes coses. . .

2. La participació ciutadana • Sobre què volem dialogar: sobre l’espai físic, sobre els usos, sobre les relacions i la gestió dels conflictes, sobre tots elements, etc. • Per a què: perseguim objectius puntuals (remodelar una plaça) o estructurals (millorar la convivència)? Volem diagnosticar, dissenyar, gestionar, avaluar. . . • Amb qui: els veïns, els usuaris, la ciutadania en general. . . Quin paper donem a les entitats, quin a la ciutadania no organitzada. . . • Com: quines tècniques farem servir per afavorir el diàleg? Com aconseguirem mobilitzar la ciutadania? Com i en quins moments encaixem la participació amb els treballs urbanístics o tècnics? • Amb quins recursos: quin pressupost hi destinem, amb quins recursos interns i externs comptem, quines àrees s’han d’implicar. . . • . . .

3. Ciutadania, espai públic i generació d’activitats esportives. Algunes idees Els 3 elements a tenir en compte per al disseny de l’espai públic els podem treballar conjuntament amb els actors: v Identificació dels actors implicats i de les seves relacions, necessitats i demandes no satisfetes. Generació de consensos, sinèrgies i treball sobre possibles conflictes en l’ús de l’espai públic v Definició dels usos, prèvia identificació amb els propis actors de les compatibilitats i incompatibilitats entre els diferents usos possibles (esportius i no esportius) d’un mateix espai v Definició o millora en els elements urbanístics i la dotació d’equipaments per a facilitar la pràctica esportiva a l’espai públic

3. Ciutadania, espai públic i generació d’activitats esportives. Algunes idees ESCENARI 1: Procés participatiu sobre els hàbits esportius de la gent gran Objectius: conèixer l’oferta, els hàbits esportius i la demanda no satisfeta per millorar la pràctica esportiva entre la gent gran del municipi. Actuacions: – Elaboració d’un mapa social (espais en els que es realitza algun tipus d’activitat i actors que la realitzen) – Diagnosi interna (amb tècnics i professionals del sector) – Diagnosi externa (amb ciutadania organitzada i no organitzada) – Elaboració d’un pla d’acció a partir de les necessitats i mancances detectades en la diagnosi Eines: – Entrevistes exploratòries – Qüestionaris – Cartografia – Tallers i sessions de treball Cas real: Vilafranca del Penedès

3. Ciutadania, espai públic i generació d’activitats esportives. Algunes idees ESCENARI 2: Procés participatiu per a la definició d’usos esportius en un espai multifuncional Objectius: compatibilitzar diferents usos i assolir la convivència entre diversos actors amb interessos i hàbits en conflicte Actuacions: – Elaboració d’un mapa d’actors i les seves relacions – Identificació dels elements de consens i dels elements de conflicte – Elaboració consensuada d’una proposta d’usos, amb definició de criteris d’ús i normes de convivència i establiment de mecanismes de seguiment Eines: – Entrevistes – Sociograma – Dinamització / mediació comunitària – Tallers i sessions de treball

3. Ciutadania, espai públic i generació d’activitats esportives. Algunes idees ESCENARI 3: Procés participatiu per a la definició d’un equipament juvenil El País, 24/04/2011 La clave de esta iniciativa es más el cómo que el qué. "Importa el método participativo y colaborador en la concepción del proyecto", explica el consejero. Y los arquitectos lo corroboran: "Es el edificio más simple que hemos hecho. Nos hemos limitado al papel de "oído cocina": tres salas de actividades de 75 m 2 y tres almacenes de 25, más oficinas, más aseos, más zona de skate, más rocódromo, más teatro al aire libre, más un muro para grafitis, ¡oído cocina! Que las piezas puedan usarse independientemente, ¡oído cocina! Que haya zonas exteriores de sombra y protegidas de la lluvia, ¡oído cocina! Que cueste menos, ¡oído cocina! Que tenga luz por la noche para poder usarse con libertad de horarios, ¡oído cocina!". Muchos proyectistas desconfían de la participación de los colectivos en la toma de decisiones. Consideran que obstaculizan el diseño y el trabajo, y que suelen retrasar las obras. "Aquí no ha sido un problema. Ha sido la solución" Cas real: Factoría Joven, Mérida

Per saber-ne més. . .

Moltes gràcies Oficina de Participació Ciutadana Àrea d’Igualtat i Ciutadania o. participacioc@diba. cat 934 049 386