Escull una opci 1 Situaci geogrfica 4 Poblaci

Escull una opció: 1. Situació geogràfica 4. Població i ttreball 2. El municipi 5. Història 3. Relleu i vegetació Diputació - 6. Edificis i monuments Idescat - Consell Comarcal

SITUACIÓ GEOGRÀFICA n Balsareny és un poble situat al nord de la comarca del Bages (província de Barcelona). Vista panoràmica BAGES CATALUNYA

Balsareny clica

EL BAGES El Bages té 35 municipis: 1. Aguilar de Segarra 19. Monistrol de Montserrat 2. Artés 20. Mura 3. Avinyó 21. Navarcles 4. Balsareny 22. Navàs 5. Calders 23. El Pont de Vilomara i R. 6. Callús 24. Rajadell 7. Cardona 25. Sallent 8. Castellbell i el Vilar 26. Sant Feliu Sasserra 9. Castellfollit del Boix 27. Sant Fruitós de Bages 10. Castellgalí 28. Sant Joan de Vilatorrada 11. Castellnou de Bages 29. Sant Mateu de Bages 12. L'Estany 30. Sant Salvador de Guardiola 13. Fonollosa 31. Sant Vicenç de Castellet 14. Gaià 32. Santa Maria d'Oló 15. Manresa 33. Santpedor 16. Marganell 34. Súria 17. Moià 18. Monistrol de Calders 35. Talamanca

Municipis veïns Gaià Navàs Castellnou de Bages Sallent BAGES

Límits de Balsareny n Balsareny limita amb els següents municipis: - Al nord: Gaià i Navàs - Al sud-est: Sallent - Al sud-oest: Castellnou de Bages

El terme municipal n n Balsareny té una superfície de 36, 90 km 2 i una altitud de 327 m sobre el nivell del mar. El nucli de població principal és al marge dret del riu Llobregat. Altres nuclis de població més petits són els de Vilafruns, al sud del nucli principal i Cal Nosa i Cal Rata, al nord del nucli principal i molt a prop de Navàs.

Els símbols q. L’escut: Va ser aprovat el 21 d’abril de 1983. S'hi veu el castell de Balsareny, damunt d'un turó vora el Llobregat. El poble fou el centre d'una baronia, adquirida el 1281 per Ramon de Peguera (les armes dels Peguera, un lleó coronat de gules damunt camper d'argent, apareixen a banda i banda del castell).

Plànol del poble

Relleu n El municipi de Balsareny, a la comarca del Bages, constitueix una vall de suau nivell, travessada pel Llobregat, en el seu curs mig, de nord a sud. El delimiten el mateix riu, el turó del castell i diverses serralades. Limita al nord amb els municipis de Navàs i Gaià. A l´est i al sud limita amb Sallent, i a l´oest, amb Castellnou de Bages. El Llobregat deixa aigua a la sèquia, que la porta fins a Manresa des de sota el castell, a la resclosa dels Manresans, i en rep de la riera de Gaià, a l´esquerra, i de les del Mujal i Conangle, a la dreta. Un bon nombre de torrents acaben de fendir el relleu aturonat, que assoleix la seva alçada màxima (622 m. ) al turó de les Pinasses. El poble, de 36, 64 km 2, és a una alçada de 327 m. Les coordenades de Balsareny són: N 1º 52´ i S 41º 51´ 30´´

Relleu del Bages

Vegetació n La vegetació és formada per pi blanc i, amb menys quantitat, per alzines carrasques i roures de fulla petita. El bosc ocupa una quarta part del terme municipal, i ha augmentat en els darrers cent anys, per l’abandó de terres difícils de conrear, i de moltes vinyes, a causa de la fil·loxera. A les riberes podem trobar oms, verns, freixes, salzes i pollancres. Bosc de pins i roures petits amb sotabosc d’arbustos

Arbres típics pi blanc Pi blanc alzina El pi blanc de fins a 20 m d’alçada té una capçada arrodonida, poc densa i d’un verd clar. La pinassa pot arribar als 25 m d’alçària, té una capçada amb forma piramidal i de color verd fosc i un tronc recte amb ramificacions regulars. pinassa

roures Les alzines presenten fulles dures de color verd fosc i perennes, ben al contrari de les fulles de roures que són d’un verd tendre i caduques. alzina

Fulles de roure de fulla petita i de roure martinenc, respectivament roure alzina Fulla d’alzina de fulla gran a l’esquerra i d’alzina carrasca a la dreta alzina

El sotabosc romaní esbarzer romaní alzina arboç heura lligabosc

Vegetació de ribera esbarzer àlbers pollancre salzes

Dades de població -1 n Les primeres dades sobre població a Balsareny indiquen que, el 1359, tenia uns 150 habitants aproximadament. Aquesta xifra es va mantenir pràcticament estancada fins al segle XVI, i va augmentar especialment al XVII. La població era encara eminentment agrícola, però al s. XVIII hi trobem ja una certa activitat industrial. Després de rebre un fort impuls immigratori, la població va arribar als 1. 500 habitants el 1877, xifra que es va mantenir pràcticament inalterable fins al tombant de segle. Durant el segle XX, Balsareny ha mantingut una tendència al creixement fins als darrers decennis. Cal buscar-ne els motius en l’època d’esplendor del tèxtil; en segon lloc, per l’inici de les prospeccions potàssiques el 1934, i en tercer lloc per l’inici de l’activitat minera, el 1948. Fins a la guerra del 36, Balsareny va rebre, bàsicament, una immigració de les poblacions de la vora i, coincidint amb les prospeccions mineres, van començar a arribar-hi persones procedents de comarques properes.

Dades de població -2 Després de la guerra, es va recuperar el ritme de creixement demogràfic fins a la dècada dels seixanta, en gran mesura per la immigració de famílies del sudest peninsular. Això anà acompanyat del desenvolupament urbanístic. A partir dels anys 60, Balsareny va patir una davallada de població arran de la crisi industrial, sobretot del tèxtil i la mina. 1717 1860 1900 1936 1950 1960 1975 1981 430 1. 310 1. 559 2. 932 2. 935 3. 987 4. 024 3. 417 3. 624 3. 230 3. 310 Més detalls: Idescat 2000 2006

El treball n L'agricultura és poc rellevant i en la ramaderia destaca especialment el sector porcí. Una activitat econòmica important és l'explotació de sals potàssiques, que va començar el 1945. El sector tèxtil, durant molt de temps la primera activitat econòmica, s'ha reduït notablement, mentre que ha augmentat la producció industrial en diversos polígons, sobretot amb la instal·lació d'una multinacional del sector de l'automoció. Camps d’ordi verema Granja de porcs

Història de Balsareny -1 n Llevat d'unes poques restes arqueològiques trobades en la zona que evidencien que ja en l'Edat del Bronze hi havia població, no és fins que constatem amb documents escrits que hi han nuclis poblacionals, el primer, datat de l'any 951, on es confirma els bens de l'Abat Cesari de Montserrat a Balceringia, antic nom de la vila. Es coneix, també, que tot el Bages va quedar despoblat arran de la rebelió del got Aissó, els anys 826 i 827, i que Guifré el Pilós ho va repoblar dels anys 877 al 883, en construir esglésies, monestirs i rebastint castells vora el Llobregat, des de Balsareny fins Manresa. El pati del castell

Història de Balsareny -2 n En els segles X i XI, una família que duia el cognom de Balsareny es va instal. lar i va ajudar a la reconquesta de la terra que era en mans dels sarraïns. La història va lligada al Castell, ja des de finals del s. XI fins el XIII era regit pels senyors de Manresa, després va passar al Guifré Guitart i el 1102 al seu fill Bernat Ramon i Pere Bernat de Manresa. Posteriors descendents participen en diferents conquestes fins que l'any 1339, el rei Pere III el Cerimoniós concedeix a la ciutat de Manresa la construcció d'una sèquia que començava sota el Castell de Balsareny.

Història de Balsareny -3 n El conflicte estava servit. L'any 1392, el fill del rei sojorna tres dies allí, que llavors era propietat d'Andreu de Peguera. La família Peguera va continuar al Castell fins el 1497. El segle XVI els propietaris són els Oliver fins els inicis del s. XVII quan el bandolerisme s'apropia de la zona. El Castell va ser un refugi clau pels bandolers. Dels Oliver als Corbera, però per poc temps ja que va passar als De Martín fins el S. XIX. Amb el casament dels descendents va passar als Marquesos d'Alòs i De Martín, actuals propietaris.

Història de Balsareny -4 n Les diferents guerres, com la de Successió, 1706 -1714, o la Guerra Gran, contra les tropes franceses, van trasvalsar els balsarenyencs que van prendre part activament. A la guerra carlina de Set Anys. 1839, es va resistir un setge de tres dies enfront del general carlí comte d'Espanya. Ja en el segle XX, la indústria va envair el territori català i, llevat de l'esclat de la guerra civil, el creixement econòmic i social va ser força evident. Avui en dia, Balsareny és un compendi d'agricultura i indústries, com la tèxtil, o la mineria. Un futur ric i esperançat davant els nous reptes que ens portarà un nou mil·lenni.

Llegendes de Balsareny -1 n El castell de Balsareny: El senyor de Balsareny volia aixecar el castell, però no comptava amb prou gent ni amb prou cabals. No sabia com sortir-se del cas i va fer un pacte amb el diable, segons el qual hi havia de fer un castell amb cent cambres i rebre en paga l'ànima d'un dels vassalls. El diable va treballar amb gran pressa i en sis dies va acabar gairebé el castell, ja que tenia 99 cambres fetes, i li'n mancava una per a donar l'obra per enllestida. El senyor va penedir-se del compromís contret i li va doldre d'haver de lliurar l'ànima d'un vassall al diable. Cap al tard del sisè dia va posar al castell una imatge de la Mare de Déu perquè el salvés del compromís. I heus aquí que a mesura que el diable anava treballant amb gran diligència, la Mare de Déu li anava desfent l'obra, les pedres per elles mateixes tornaven a la pedrera, i per més que treballés el diable, l'obra sempre estava igual. La masega va durar fins que el diable va comprendre que una mà divina li contrariava l'empresa i va abandonar-la. Perquè mai per mai l diable mai no pogués reclamar l'ànima de cap vassall, el senyor de Balsareny no va acabar de fer la cambra que feia 100, i així el castell mai no va estar acabat. Diuen que no hi ha cap altre castell amb tantes cambres. D'ací que hom l'anomenés també el castell de les 99 cambres. La imatge de la Mare de Déu del castell de Balsareny s'ha venerat fins ara.

Llegendes de Balsareny -2 n Els àrabs al castell de Balsareny: En una ocasió el castell es trobava estretament assetjat pels àrabs. El setge feia mesos que durava i els defensors estaven a punt de retre's per la manca de queviures. Passà una àliga i deixà caure al pati del castell un peix que duia al bec. El cabdill de les forces del castell convidà al cap de les forces assetjadores i li oferí un dels plats del peix fresc que l'àliga havia portat. n L'assetjador cregué que devien tenir alguna mina que donava al mar, per on es proveien. Pensà que el setge per fam era impossible i decidí abandonar la presa del castell. La misteriosa llum: A l'edat mitjana, al segle XIV, Manresa era ja una ciutat poblada per uns 20. 000 habitants, capital de la vegueria. La ciutat travessava una forta secada: feia uns anys que no plovia, i amb l'aigua del Cardener no n'hi havia prou per regar els horts dels voltants, ni per l'abastament de l'aigua que necessitaven els ciutadans. Eren, doncs, uns anys de forta misèria i necessitat. Aleshores el consell de la ciutat va rumiar que podia fer, i se'ls va acudir dur a la pr…ctica una gran obra d'enginyeria que consistia en desviar part de l'aigua d'un altre riu, el Llobregat, i fer-la arribar a Manresa. . Continua

Edificis i monuments -1 n El castell de Balsareny és sens dubte el monument més representatiu i carismàtic de la població i un dels més coneguts de la comarca. És ben visible no solament a causa de la seva situació, sinó també a causa de la seva mida i del seu bon estat de conservació. Present des dels orígens en els esdeveniments de la història del poble, l'actual fesomia de l'edificació correspon al més pur estil gòtic civil català i data del segle XIV.

Edificis i monuments -2 n Església parroquial de Santa Maria Surt esmentada per primera vegada el 1009. De l'antic edifici preromànic només queden unes restes a la façana, a la nau central i al campanar. Es troba dins l'antic terme del castell, al lloc on després sorgí l'actual població. Molt aviat degué tenir la categoria de parròquia, que conserva encara avui. És un edifici que fou erigit cap a les darreries del s. XIII, però seguint encara els cànons imposats pel romànic. Els segles XVI-XVII s'hi feren importants reformes.

Edificis i monuments -3 n L’ermita del castell Al costat mateix de la fortalesa, (en un replà que hi ha a migjorn d'aquesta) i en un excel. lent estat de conservació, s'alça la capella, un magnífic exemple de l'austeritat i la puresa del primer romànic català. La parròquia de Santa Maria és esmentada ja l'any 1039; l'edifici actual conserva la nau central, del s. XII, rematada per un absis semicircular. Ampliada el s. XVII amb una capella lateral d'estil barroc, havia estat dedicada anteriorment als sants Iscle i Victòria.

Edificis i monuments -4 n Sant Esteve de la Colònia Soldevila Documentada al 1038, l'església romànica de Sant Esteve, situada a la colònia tèxtil del mateix nom, és un altre monument digne d'admiració. Originàriament constava d'una nau rectangular. De la primitiva edificació es fa patent una part de la nau i l'absis central. El 1942 s'amplià, afegint-hi dos absis neoromànics. Modernament s'hi han fet restauracions que permeten de descobrir una part de l'antiga edificació.

Edificis i monuments -5 n Sant Ramon de Sobirana de Ferrans A la carretera de Súria, en un petit serrat que domina la vall de Ferrans, i construïda durant el s. XII, trobem una altra peça arquitectònica interessant, restaurada amb gran encert. L'església de Sant Ramon, actualment desafectada, és una antiga parròquia; d'estil romànic tardà, forma un sol cos amb la masia de Sobirana, de la qual pren el nom. De dues naus, fou reformada al s. XIII, quan es va bastir el campanar. El 1979, després d'una restauració, fou beneïda i restablerta al culte.