En plena confusi a causa de la malaltia

+ En plena confusió, a causa de la malaltia i la persecució, el pobre crida anguniosament Déu. + El seu alliberament per part de Déu causarà vergonya i confusió entre els seus perseguidors, posant de manifest llur actitud malintencionada. . + Animarà els pietosos a buscar Déu i a confiar en ell.

La pressa i la urgència del salmista és una dada normal de la seva oració: perseguit, demana a Déu la salvació com més aviat millor. Aquest tema de la urgència i l'expectació canvia profundament en la nova situació cristiana: tota l'Església, sense renegar de la seva condició històrica, sent aquesta pressa per l'arribada de la salvació definitiva; és l'expectació escatològica, que cada cristià ha de compartir. En aquest horitzó, el salm pot sotmetre's a una profunda transposició; però també pot quedar en el seu sentit immediat i obvi

Déu meu, veniu a ajudar-me, no tardeu a defensar-me, Senyor. Que quedin defraudats i avergonyits els qui em volen la mort.

Que se’n tornin plens de confusió els qui desitgen fer-me mal. Que es retirin i se’n vagin avergonyits els qui em deien: «T’està bé. »

Que puguin alegrar-se i fer-vos festa els qui us busquen de debò, que els qui estimen la vostra obra salvadora puguin dir sempre: «És gran el Senyor. »

Senyor, no trigueu més! Ara sóc un pobre desvalgut, no tardeu, Déu meu. Sou vós qui m’ajudeu i em deslliureu.

NO TRIGUEU MÉS! Sé que existeix la virtut d'esperar, Senyor, però també sé que hi ha estones en la vida en què l'espera no és possible i la urgència del desig s'imposa a tota paciència i demana a crits el vostre ajut i la vostra presència. La meva capacitat d'aguant és limitada, Senyor, molt limitada. No he esperat ja prou? ¿No heu comptat els llargs anys de la meva formació, els meus estudis, les meves oracions, les meves vigílies, les hores que he passat a la vostra presència, la vida que he gastat al vostre servei? No n'hi ha prou amb tot això? Què més he de fer per aconseguir la vostra gràcia i canviar la meva vida? Sempre les mateixes debilitats, els mateixos defectes, el mateix geni, les mateixes passions. Ja m'he aguantat bastant a mi mateix! Vull canviar, vull ser una persona nova, vull agradar-vos i fer la vida agradable als qui viuen amb mi. No espero miracles, però sí que demano una millora. Vull sentir la vostra influència, el vostre poder, la vostra gràcia i el vostre amor. Vull ser testimoni en la meva pròpia vida de la presència redemptora que la meva fe adora en vós. Malgrat totes les meves limitacions, que reconec, vull ser lleial i sincer. I per a això necessito la vostra ajuda, la vostra gràcia i la vostra benedicció. «Sóc un pobre desvalgut; Déu meu, sou vós qui m’ajudeu i em deslliureu. Senyor, no trigueu més. »

Sigueu el nostre auxili i el nostre alliberament, Senyor omnipotent; que tots els pobles contemplin la vostra glòria i que es retirin avergonyits els qui posen la seva confiança en plans enganyosos. Per Crist, Senyor nostre.