Els trastorns mentals a Catalunya Magnitud del problema
Els trastorns mentals a Catalunya Magnitud del problema i eixos per a la política de salut i serveis 2004 -2007 Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció General d’Estratègia i Coordinació
Els trastorns mentals: la magnitud del problema a la nova Europa. Constituiran un dels principals problemes de salut a la Regió Europea en els propers anys : • l’any 2020 la depressió ocuparà el segon lloc d’entre les primeres causes de malaltia i discapacitat • una de cada quatre persones patirà un TM al llarg de la seva vida Departament Salut Departamentdede Salut Direcció General de Planificació i Avaluació DireccióGeneral de Planificació i Avaluació Direcció d’Estratègia i Coordinació
Mortalitat per trastorns mentals: el suïcidi. Catalunya, 2000. • Causes: suïcidi i autolesions (452 morts). • Molt més freqüent en homes (11 morts/100. 000 h en homes versus 3, 9/100. 000 h en dones). • Les taxes més elevades són a partir dels 75 anys i en els joves. • És la segona causa de mort en els joves de 15 a 24 anys (després dels accidents de trànsit) i és relaciona amb el consum d’alcohol i drogues en aquest grup d’edat. Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció General d’Estratègia i Coordinació
Morbiditat atesa en els CSM. Catalunya, 2002. • Els trastorns mentals més freqüents del 0 -18 anys són: – Reaccions d’adaptació (27, 69%) – Trs. Neuròtics ( 19, 80%) – Trs. Emocionals a la infància ( 17, 75%) – Síndrome hipercinètic ( 8, 86%) • Els trastorns mentals més freqüents en la població major de 18 anys: – Trs. neuròtics (35, 84%) – Reació d’adaptació (21, 10%) – Psicosis afectives ( 17, 92%) – Trs. esquizofrènics ( 11, 33%) Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció General d’Estratègia i Coordinació
Evolució del nombre de visites realitzades en els CSM. Catalunya, 1998 -2002. Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció General d’Estratègia i Coordinació
Estudi epidemiològic europeu sobre els trastorns mentals. ESEMe. D/estudi SAMCAT-Catalunya, 2002. Objectius: • Conèixer la prevalença dels trastorns mentals a Catalunya i a sis països europeus, els factors de risc associats, així com el seu impacte en la qualitat de vida i en la utilització de serveis sanitaris. • Comptar amb informació que ens permeti d’identificar la magnitud dels problemes de salut mental a Catalunya i les necessitats no cobertes per tal de poder planificar les polítiques de salut mental. Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció General d’Estratègia i Coordinació
Estudi epidemiològic europeu sobre els trastorns mentals. ESEMed-Espanya/estudi SAMCATCatalunya, 2002. • Lideratge: Josep M. Haro, Josep Ramos de St. Joan de Déu-Serveis de Salut Mental; Jordi Alonso de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM-IMAS). • Forma part d’un estudi europeu amb participació de Bèlgica, Holanda, França, Itàlia i Espanya. Patrocinat per la Comissió Europea, el Departament de Salut, el Ministeri de Sanitat, Glaxo. Smith. Kline i altres institucions. Inclòs en la iniciativa de l’OMS World Mental Health Surveys. • Mostra representativa de la població a Catalunya : entrevistes a 1. 647 persones de 18 anys i més no institucionalitzades (5. 473 de l’Estat Espanyol). Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció General d’Estratègia i Coordinació
Estudi epidemiològic europeu sobre els trastorns mentals. ESEMed-Espanya/estudi SAMCATCatalunya, 2002. Principals resultats (I): • El 23, 7% de la població catalana de 18 anys i més presentarà al llarg de la seva vida un trastorn mental. • El 15, 2% presenten una depressió major al llarg de la vida(versus el 10, 5% Espanya) i és a partir dels 35 -64 anys quan aquest problema de salut és més freqüent. • L’ 11, 3% presenten trastorns d’ansietat al llarg de la vida (versus el 9, 4% a l’Estat Espanyol). • Aquests trastorns afecten especialment al grup de població més jove (dels 18 -34 anys) i les dones (les dones presenten aproximadament el doble trastorns d’ansietat i depressius). Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció General d’Estratègia i Coordinació
Estudi epidemiològic europeu sobre els trastorns mentals. ESEMed-Espanya/estudi SAMCATCatalunya, 2002. Principals resultats (II): • El 59% de les persones que havien patit algun trastorn mental en els darrers 12 mesos no havia acudit a caps tipus de professional per a rebre atenció (a Espanya no ho havia fet un 70%). • El 55, 4% de les persones que havien patit un trastorn depressiu havia acudit a algun professional de la salut i el 43, 7% dels que havien patit trastorns d’ansietat. Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció General d’Estratègia i Coordinació
Estudi epidemiològic europeu sobre els trastorns mentals. ESEMed-Espanya/estudi SAMCATCatalunya, 2002. Principals resultats (III): • Els trastorns mentals causen una gran discapacitat. La seva afectació en el rendiment laboral és superior a molts trastorns físics com l’asma o l’artritis. Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció General d’Estratègia i Coordinació
Catalunya participa en un Projecte europeu contra la depressió: European Alliance against depression (EAAD) (I) Projecte d’intervenció a quatre nivells per reduir la depressió i el risc de suïcidi: • Cooperació i formació amb metges de família (paquets educatius, instruments per al cribratge de la depressió i ideacions suïcides, material audiovisual). • Campanyes informatives a la població (fullletons, posters). • Agents “multiplicadors”: tallers educatius a educadors, farmacèutics, mitjans de comunicació, etc. ). • Grups de risc elevat: activitats de seguiment, support i autoajuda). Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció General d’Estratègia i Coordinació
Projecte europeu contra la depressió: European Alliance against depression (EAAD) (II) • Participen: Austria, Bèlgica, Anglaterra, Grècia, Estònia, Alemanya, Hongria, Islàndia, Finlàndia, Irlanda, Itàlia, Portugal, Escòcia, Eslovènia, Espanya(Barcelona), Suïssa. Hi col·labora l’OMS i el cofinançen la Comissió Europea i el Departament de Salut. • Direcció: Hospital de St. Pau (Victor Pérez Sola, Enric Álvarez, Carmen Tejedor) amb participació del CSM Dreta de l’Eixample. Cooperació de: metges de família i forenses, jutjats, centres civics i altres integrants de la xarxa social. • Fases: Anàlisi i explotació de dades de situació, accions de sensibilització (2004), cribratge i tractament i implantació de les accions dissenyades (2005), avaluació de resultats (2006). Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció General d’Estratègia i Coordinació
L’atenció als problemes de salut mental i addiccions: prioritat del Departament de Salut El Departament de Salut ha creat uns Plans Directors per donar resposta coordinada entre les diferents unitats i institucions del departament als principals problemes que apareixen en el Pla de Salut de Catalunya. El Pla Director de Salut Mental i Addiccions té per objectiu: Definir les actuacions relatives a la planificació, ordenació i avaluació dels serveis de salut mental i addiccions en el marc del sistema sanitari públic. Aquest Pla disposa d’una direcció, un Consell Assessor i una Comissió Permanent amb professionals dels diferents àmbits de la xarxa de salut mental i amb representants de la Federació de Familiars de Malalts Mentals de Catalunya. Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció General d’Estratègia i Coordinació
Eixos de la política de salut mental a Catalunya se suma a l’estratègia de l’Oficina regional europea de l’OMS per a l’any 2010. Orientació envers: La promoció de la salut mental de la població i dels individus i la prevenció de la malaltia mental. § La detecció precoç de factors i situacions de risc. § La detecció precoç i la millora de l’atenció a les persones amb trastorn mental i a les seves famílies. § La rehabilitació i millora de la qualitat de vida de les persones amb trastorn mental i les seves famílies. §EEl treball intersectorial. Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció General d’Estratègia i Coordinació
Prioritats d’intervenció en salut mental 2004 -2007 (I) • Implantar estratègies en l’àmbit de la promoció de la salut mental i addiccions. • Potenciar les capacitats i habilitats dels professionals d’APS per a la detecció precoç i atenció als trastorns mentals (TM)més prevalents. • Actuacions de caràcter intersectorial i transversal adreçades als infants i adolescents amb TM greus i consum de drogues. • Impulsar la implantació dels programes d’atenció integral a la població amb TM greus en cooperació amb el Departament de Benestar i Família (mapa conjunt de serveis sanitaris i socials). Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció General d’Estratègia i Coordinació
Prioritats d’intervenció en salut mental 2004 -2007 (II) • Desenvolupar la cartera de serveis de salut mental orientada a les necessitats (suport a l’APS, atenció domiciliària, atenció psicoterapèutica, entre d’altres). • Millorar la detecció i tractament de les persones amb discapacitat intel·lectual i TM. • Desenvolupar estratègies d’intervenció específiques per als TM emergents (TLP, joc patològic i patologia dual, trastorns del comportament alimentari) i grups especialment vulnerables. Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció General d’Estratègia i Coordinació
Prioritats d’intervenció en salut mental 2004 -2007 (III) • Suport i col·laboració amb les associacions de familiars de malalts mentals i voluntariat. • Impulsar accions de sensibilització i educatives orientades a reduïr l’estigma social sobre la malaltia mental en col·laboració dels mitjans de comunicació i altres agents amb impacte social. • Millorar el coneixement de la prevalença dels trastorns mentals en la població, tot potenciant estudis epidemiològics i l’avaluació dels serveis sanitaris. Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció General d’Estratègia i Coordinació
Prioritats d’intervenció en salut mental 2004 -2007 (IV) • Elaboració i desplegament del Pla d’Atenció Integral a les persones amb problemes de salut mental. Implicats 6 departaments de la Generalitat, representants d’associacions de professionals, proveïdors, associacions de familiars i de malalts. Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció General d’Estratègia i Coordinació
Problemes de salut mental prioritaris Suïcidi i temptatives de suïcidi Depressió i trastorns d’ansietat Trastorns mentals greus a la infància i adolescència Trastorns mentals greus a la població adulta Discapacitat intel·lectual i trastorn psíquic Trastorns de la conducta alimentària (TCA) Patologia dual Joc patològic Trastorn límit de la personalitat (TLP) Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció General d’Estratègia i Coordinació
La depressió, un problema prioritari, perquè? • Important magnitud, gravetat i impacte social. • Existència d’intervencions sanitàries efectives per tractar la malaltia i reduir-ne les possibles complicacions. • És un factor de risc de suïcidi i les morts per aquesta causa són prevenibles. Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció General d’Estratègia i Coordinació
Depressió i risc de suïcidi: polítiques prioritàries a Catalunya (2004 -2007) • Implantar i potenciar un nou model organitzatiu i de relació entre l’APS i l’atenció especialitzada de salut mental per millorar la detecció precoç i l’atenció a aquests problemes de salut. • Millorar l’oferta dels tractaments (adequació dels tractaments farmacològics i potenciar l’atenció psicoterapèutica). • Prioritzar el seguiment especialitzat a les temptatives de suïcidi (treball amb l’atenció primària, atenció especialitzada, serveis d’urgències, hospitalització d’aguts i forenses). Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció General d’Estratègia i Coordinació
Estudi multicèntric sobre la capacitat de detecció de la depressió a l’APS a Catalunya. (any 2005) • Estudi per conèixer el grau de detecció i adequació del tractament de la depressió en la població atesa a l’APS, d’acord amb l’objectiu del Pla de salut de millora de la detecció d’aquest problema. • Altres objectius: identificar aspectes a millorar en la coordinació entre els equips d’atenció primària i els de salut mental. Identificar factors que més influeixen sobre la pràctica clínica en l’atenció a aquest problema de salut en el nostre context. Departament de Salut Direcció General de Planificació i Avaluació Direcció General d’Estratègia i Coordinació
- Slides: 22