ELS PLANETES G HOLST p Gustav Holst 1874

“ELS PLANETES “ G. HOLST

p

Gustav Holst, 1874 -1934 Compositor anglés, d’ascedència sueca. La seva obra es tenyeix de la música folklòrica anglesa i, sobretot, s’inspira en la filosofia oriental (“Himnes of the Rig Veda. ). Una tradició que li permet allunyar-se de Wagner i Brahms…Així, Holst apareix com a hereu de la gran escola de compositors anglesos: Purcell, Elgar, V. Williams, el seu amic i conseller…

“ELS PLANETES” Obra, iniciada el 1914, es completa en e. I decurs dels quatre anys de la Primera Guerra Mundial. S’estrenà a Londres el 1919. La seva forma musical és, com afegeix al seu títol, “una suite per a gran orquestra”. encara que alguns autors la consideren una mescla de suite i poema simfònic. Holst manifestà que s’havia guiat per la significació astrològica dels set planetes, que no pretenia relacionar-la amb un programa, ni tampoc amb les deïtats clàssiques: els subtítols de cadq planeta serien l’única referència literària. .

MART= el portador de la Guerra (ARES-MART) VENUS= la Pau ( AFRODITA-VENUS) MERCURI=missatger dels déus (HERMES-MERCURI) JÚPITER, portador de l’Alegria. (ZEUS-JÚPITER) SATURN, portador de la Vellesa (CHRONOS-SATURN) URÀ, el Mag (ÚRANOS-URÀ) NEPTÚ, el Místic (POSIDÓ-NEPTÚ)

MART La música que acompanya Mart descriu, a la perfecció, un climax bèl. lic que, al llarg de 7 minuts, ens transporta a un vertader…………. Tema principal vigorós i obstinat. Ritme de marxa, lenta i feixuga. conduïda per trombons, tuba i percussió. Un fortíssim crescendo ens envolta com una violenta ventada El segon tema, protagonitzat per les cordes, inclou una secció melòdica extensa, però la sonoritqt s’intesifica , el ritme s’accelera… és la guerra omnipresent. Conclou batalla en fortíssimo i amb la intensitat de la cadència final.

VENUS En contraposició a Mart, Venus ofereix, PAU I AMOR, per mitjà d’un moviment pausat, líric i nocturnal. Flautes, arpes, oboès responen als instruments de corda… tot accentuant el seu caire romàntic.

MERCURI Aquest moviment, viu retrat del missatger alat dels déus, reflecteix lleugeresa descrita amb passos lleus i inquiets per mitjà de notes curtes i ritmes canviants…Diàleg melòdic entre els violins i instruments de vent. Apareix el Glockenspiel com a instrument transparent i fràgil. .

JÚPITER Vigor i alegria, serien els trets més significatius que ens aporta aquest planeta amb el nom del Pare dels déus. Afirma el seu poder amb energia, superioritat, resolució i dinamisme. DESTACA, sobretot, UN TEMA RÍTMIC, VIGORÓS, EL MÉS BRILLANT DE TOTA L’OBRA Tutti orquestral accelerat i trepidant Cadència final en crescendo. .

SATURN, el vell. Moviment lent, notes llargues per accentuar el seu caire feixuc i pesat. Un baix obstinat indica suspens i interrogació… una melodia misteriosa destaca acompanyada pels vents greus i la corda…

URÀ Dibuixa un missatge més nítid i simple que l’anterior planeta Saturn. Gran tema a càrrec d’instruments de metall, vigorós i de gran sonoritat. Un final brillant clou el moviment

NEPTÚ Una sonoritat velada evoca el moviment sinuós i apaivagador de l’aigua. Els efectes tímbrics de la celesta, les flautes i arpes aporten una atmosfera misteriosa i màgica…