ELS GLCIDS Sucres hidrats de carboni i molt
ELS GLÚCIDS Sucres, hidrats de carboni i molt més… Neus Cava
Què tenen comú?
GLÚCIDS. Fetes de fibres de cel·lulosa: Cotó, Lli, paper…(Unió molt forta de glucoses, impossible de digerir per molts animals). Mel, fruita, i sucre. (Dolços, cadenes curtes). Pa, pasta, patates, cereals i llegums. (cadenes llargues).
1. Característiques dels glúcids. § Formades per: Cn, H 2 n i On. § Dolços (alguns), mal dits hidrats de carboni. § Tots tenen un grup carbonil (-CO-) units per doble enllaç. Carboni carbonílic Ø Aldehid: (-CHO) Ø Cetona: ( -CO-) § Segons el nombre de cadenes, en distingim tres tipus: § Monosacàrids: 1 cadena. § Oligosacàrids: 2 -10 cadenes. Es poden hidrolitzar en monosacàrids. § Polisacàrids: 10 -1000 cadenes. ES poden hidrolitzar en monoscàrids. § Si van units a altres molècules formen glicolípids o glicoproteïnes.
2. Els monosacàrids. • Una sola cadena de 3 -7 C. (Trioses, tetroses, pentoses, hexoses i heptoses). • P. físiques: Sòlids, cristal·lins, blancs, hidrosolubles i dolços. • P. químiques: Poden oxidar-se: desprenent Energia i aigua en perdre e. Ø Proba al laboratori: Reactiu de Fehling (blau vermell). Li passa 2 e- al Cu. • També es poden aminar (-NH 2), fosfatar (-H 2 PO 4) i sulfatar (-HSO 4) i unir -se a altres monosacàrids.
2. 1 Trioses. Una amb grup aldehid: Gliceraldehid. Fórmula empírica: C 3 H 6 O 3. Abundant a la cèl·lula. Segon C asimètric. Estereoisòmers D i L o Isòmers espacials: depenent de on està situat el grup –OH* desviaran la llum polaritzada a dreta o esquerra. • Estructures enantiomorfes: imatge especular l’un de l’altre, com les nostres mans. • • • Una amb grup cetona: Dihidroxiacetona. Fórmula empírica: C 3 H 6 O 3. Abundant a la cèl·lula. Cap C asimètric.
2. 2 Tetroses. • Dues amb grup aldehid: Eritrosa i Treosa. • Fórmula empírica: C 4 H 8 O 4. • Segon i tercer C asimètrics. • Estereoisòmers (D i L) o isòmers espacials: depenent de on està situat el grup –OH del C asimètric més allunyat del grup carbonil. • Estructures enantiomorfes: imatge especular l’un de l’altre, com les nostres mans. (Difereixen en la posició de tots els –OH). • Una amb grup cetona: Eritrulosa. • Fórmula empírica: C 4 H 8 O 4. • Tercer C asimètric.
2. 3 Pentoses. • Només destacarem les més importants (ja que hi ha moltes combinacions de posicions dels grups –OH): Ø Les aldopentoses: D-ribosa (ARN) i D-2 -desoxirribosa (ADN). Ø La cetopentosa : D-ribulosa (fotosíntesi). C anomèric • La estructura més estable és la cíclica (forma de furanosa).
2. 4 Hexoses. • La estructura més estable és la cíclica; La Glu i la gal en forma de piranosa i la fru en forma de furanosa. ØGlucosa: C H O 6. Principal font d’Energia cel·lular. Ø Lliure en fruita madura, dins la cèl·lula i en sang. Ø Molt dextrògira: D-glucosa o dextrosa. Ø Ciclació de la glucosa en forma d’hexàgon: *(Projecció de Haworth). 6 C anomèric. 12 ØFructosa: C H O 6. Es cicla en forma de pentàgon. Ø Pot ser alfa i beta. Ø Lliure a la fruita. 6 12 ØGalactosa: C 6 H 12 O 6. Ø Es troba a la llet, a les glicoproteïnes i glicolípids de la membrana cel·lular.
3. Els disacàrids. • Formats per la unió de dos monosacàrids. • Sòlids, cristal·lins, blancs i solubles en aigua. • L’enllaç entre els monosacàrids s'anomena O- glicosídic i pot ser de dos tipus: Dicarbonílic No redueixen el licor de Felling Monocarbonílic Redueixen el Licor de Felling
4. Els polisacàrids. • Unió de desenes a milers de monosacàrids. • Enllaçats per enllaços O-glicosídics. • Tots són sòlids amorfs. Alguns són insolubles i altres formen dispersions col·loïdals. • No tenen gust dolç. • No redueixen el reactiu de Fehling. • Dos tipus: homopolisacàrids i heteropolisacàrids. Midó Glicogen Cel·lulosa Quitina Pectina Agar
5. Els glúcids associats a altres tipus de molèc. • Heteròsids : colors a les flors, antibiòtics. • Peptidoglicans : parets bacteris. • Proteoglicans: ac. hialurònic i heparina. • Glicoproteïnes: defenses. • Glicolípids: a la membrana cel·lular.
6. Funcions dels glúcids. • Energètica: Glucosa (midó i glicogen). • Estructural: cel·luloses i quitines. • Generadora d’especificitat de membrana: seleccionen les molècules que podran entrar a la cèl·lula. • Especials: antibiòtics, anticoagulants. . .
Pregunta de selectivitat del 2018:
I ara a estudiar. . .
FI
- Slides: 16