ELS DRETS LINGSTICS A BLGICA Eva Pons Universitat

ELS DRETS LINGÜÍSTICS A BÈLGICA Eva Pons Universitat de Barcelona IX Jornada sobre l'ús del català a la justícia – Comissió de llengua del CICAC

1. LA JUSTÍCIA, EN L'ORIGEN DEL MODEL LINGÜÍSTIC • Legislació lingüística de l'àmbit judicial té el seu origen a finals del segle XIX, en resposta a les demandes de la població majoritària de llengua neerlandesa, en un context de domini de les elits de parla francòfona en el nou l'Estat belga, creat l'any 1831 com a estat unitari: - La Llei de 17 d'agost de 1873, que preveu l'ús del neerlandès, al costat del francès, únicament per als assumptes penals, per tal d'evitar la indefensió de la població neerlandòfona - Llei de 3 de maig de 1889, sobre la publicació oficial de les lleis i reglaments en ambdues llengües (modificada el 1901 i el 1908) • Durant el període 1873 a 1918 -molt abans de l'inici del procés de regionalització i federalització de l'Estat, que comença els anys '60 del segle XX-, es van reconeixent noves garanties lingüístiques als neerlandòfons. • Legislació en vigor a l'actualitat s'aprova a la fi del primer terç del segle XX, i es troba en la Llei de 15 de juny de 1935, relativa a l’ús de de les llengües en matèria judicial. Aquesta Llei fa referència principalment als processos dels ordres civil, mercantil (o comercial) i laboral, i ha estat objecte de diverses modificacions posteriors.

2. L'EVOLUCIÓ POSTERIOR DEL MODEL LINGÜÍSTIC • Amb l'aprovació de les lleis lingüístiques en matèria administrativa (1962 -64) es culmina procés gradual de reconeixement jurídic de la igualtat del francès i el neerlandès, i s'avança en el reconeixement de l'alemany. • Nova perspectiva: els ciutadans no s'adapten a la llengua de l'Estat, sinó que l'organització estatal o els poders públics es reestructuren en funció de les llengües dels ciutadans. Garanties territorials per als tres grups lingüístics. • Creació de 3 regions unilingües (de llengua francesa, neerlandesa i alemanya) i la regió bilingüe de Brussel·les. • Establiment de l'anomenada “frontera lingüística” i els municipis amb un estatut lingüístic especial (es manté amb modificacions d'aspectes puntuals): • • • 4 municipis de la frontera amb règim de facilitats en neerlandès (Comines, Mouscron, Flobecq i Enghien) en les anomenades communes malmédiennes (Malmedy i Waimes) amb facilitats en alemany 6 municipis de la frontera amb facilitat en francès (Mesen, Spiere-Helkijn, Ronse, Bever, Herstappe i Voeren/Fourons) 6 municipis perifèrics de Brussel·les (Drogenbos, Krasinem, Linkebeek, Rhode-Saint-Genèse, Wemmel, Wezambeek-Oppem) en els 9 municipis de la comunitat germanòfona amb facilitats per als francòfons

3. LA LLENGUA EN EL PROCÉS DE REGIONALITZACIÓ I FEDERALITZACIÓ • Procés de descentralització: les regions lingüístiques prefiguren les bases del subsegüent procés de regionalització i federalització. • Creació de les comunitats culturals (1970) com ens subestatals de base lingüística, que es transformen en comunitats l'any 1983 • Creació de les regions com segon tipus d'ens subestatal superposat (Llei especial de 8 d'agost de 1980) • Règim especial de la capital, regió bilingüe, regulat pel legislador estatal (Llei especial sobre Brussel·les 1988 i Llei especial 1989 relativa a les institucions brussel·leses) • Reforma constitucional de 1994: Article 1, “Bèlgica és un Estat federal” • Població superior a 10 milions d'habitants : distribució de la primera llengua : neerlandès 56%; francès 41%; alemany 1, 5 %. • Bilingüisme o poliglotisme de la població: 16, 5% dels flamencs declaren conèixer bé el francès (un 50% el comprèn i parla); un 7 % dels francòfons es declaren usuaris habituals del neerlandès.

4. ELEMENTS GENERALS DEL MODEL LINGÜÍSTIC BELGA • Article 30 CB: reconeixement de la llibertat de llengua: caràcter facultatiu de les llengües utilitzades (concepte de “les langues usitées en Belgique”), amb la precisió que pot limitar-se en atribuir al legislador la regulació de l'ús lingüístic pel que fa als “actes de l'autoritat pública i els afers judicials”. • Arts 10 i 11 CB: principi d'igualtat i prohibició de discriminació en el gaudi de drets i llibertats (judici de raonabilitat i proporcionalitat de les distincions del legislador en raó de la llengua) • 3 llengües nacionals legalment reconegudes el nivell federal, sense una declaració constitucional explícita (disposició final sobre les “Llengües de la Constitució”, text autèntic) • Article 4 CB: establiment de quatre regions lingüístiques (determinació indirecta de l'oficialitat lingüística) : principi d'unilingüisme regional i de bilingüisme de la Regió de la capital) • Article 129 CB: competències lingüístiques d'atribució a les comunitats (exclou els municipis amb règim especial i les institucions estatals, poder judicial).

5. PODER JUDICIAL ÚNIC, DE COMPETÈNCIA FEDERAL • La justícia continua essent, després del procés de federalització culminat l’any 1994, un àmbit de competència exclusiva de l’Estat (país federal o descentralitzat políticament amb un poder judicial únic). • El manteniment d’aquest poder unitari en el marc d’un estat molt descentralitzat provoca certs desajustos i és objecte de reivindicacions competencials de la part flamenca. • Tanmateix, la solució consolidada legalment des de l’any 1935 ha permès, en certa mesura, un funcionament de la justícia adaptat a la coexistència de les diferents comunitats.

6. PRINCIPIS BÀSICS DE REGULACIÓ LINGÜÍSTICA DE LA JUSTÍCIA La determinació de la competència de la major part dels tribunals té en compte la naturalesa del litigi (competència material) i la localització del tribunal (competència territorial). D'aquesta manera, el règim lingüístic de la justícia s'articula a partir de dos principis bàsics: • El principi de territorialitat lingüística, que determina l’unilingüisme dels tribunals a Flandes (neerlandès), Valònia (francès) i dins la Regió de llengua alemanya. • Principi d'igualtat de les llengües, total entre el francès i el neerlandès; i que tractarà d’estendre’s parcialment a l’ús de la llengua alemanya. • Aquest dos principis es concreten mitjançant la regulació i les mesures (variables segons les regles d'organització lingüística de la justícia) relatives a dos aspectes: • els criteris de determinació de la llengua del procediment • la garantia individual d'utilització de la llengua nacional pròpia del justiciable • Tanmateix, les reglamentacions lingüístiques aplicables a les distintes jurisdiccions presenta una major complexitat.

7. LA LLENGUA EN ELS TRIBUNALS SUPERIORS: TRIBUNAL DE CASSACIÓ El règim lingüístic dels tribunals superiors (amb jurisdicció d'àmbit supraregional o federal, competents sobre determinats tipus d'assumptes amb independència de la seva localització territorial) es fonamenta en la “llibertat de la llengua nacional”, tot i que amb limitacions. TRIBUNAL DE CASSACIÓ: • La llengua del procediment és la llengua de la resolució objecte del recurs (art. 27 Llei 1935): l'aplicació de la mateixa llengua al conjunt de les actuacions justifica perllongar-ne l'ús en la instància superior. • Tanmateix, el recurrent pot utilitzar la seva llengua (nacional), que no ha de ser coincident amb la primera (art. 30 Llei 1935, modificat per la Llei de 3 de maig 2003, art. 54, per tal de preveure que si el magistrat no comprèn la llengua de les parts o d'una d'elles pot ésser assistit per un intèrpret jurat i, inversament, si és la part qui no comprèn la llengua del procediment, és assistida per un traductor jurat que traduirà totes les declaracions verbals). • Aquesta llibertat lingüística és susceptible de limitacions, en cas de l'ús de la llengua alemanya: • en l'àmbit civil, si el litigi prové del tribunal de 1 a instància d'Eupen, el recurs cassacional es pot interposar en alemany, però no es té dret a què la llengua de procediment sigui l'alemany (president del tribunal ho ordenaetermina des de l'inici) • en l'àmbit penal, en canvi, totes les parts en el judici poden triar redactar els recursos, peticions o al·legacions en francès, neerlandès o en alemany. • Les sentències es tradueixen a les altres llengües nacionals.

8. LA LLENGUA EN ELS TRIBUNALS SUPERIORS: CONSELL D'ESTAT Composició paritària entre consellers francòfons i neerlandòfons. No se li aplica la regulació de la Llei 1935 (arts. 51 a 68 Lleis coordinades sobre el Consell d'Estat de 12 de gener 1973, amb modificacions). Amb caràcter general, regeix la llengua del demandant com a llengua del procediment. Les regles d'utilització de les llengües varien també segons el tipus de recurs: • Quan actua com a tribunal de cassació administrativa: la llengua del recurs es determina per la llengua del procediment de la instància prèvia (“principi d'unilingüisme decisional”). • Demanda d'anul·lació o suspensió d'un acte administratiu per part d'un particular: el justiciable tria lliurement la llengua nacional. Tanmateix, la llibertat lingüística no s'estén als justiciables amb una relació especial de dret públic -funcionaris, militars, etc. - que han d'utilitzar la llengua de la institució -i rol lingüístic- a què pertanyen: competència de la sala unilingüe. Igualment, en el cas de càrrecs locals (si pertanyen a municipis de règim especial, la competència és també de la sala unilingüe). • Reformes de l'Estat 2012 -14 ho flexibilitzen en cas litigis que afecten els habitants dels municipis perifèrics de Brussel·les, que poden demanar que ho tracti l'assemblea general de la secció contenciosa, bilingüe. (Llei de 29 de juliol de 2012, , pel que fa a l'escissió dels tribunals competents sobre el districte de Brussel·les-Hal-Vilborde).

9. TRIBUNAL CONSTITUCIONAL La composició respecta la paritat entre magistrats de parla francesa (6) i magistrats de parla neerlandesa (6) i la presidència s’exerceix alternativament per un francòfon i per un neerlandòfons; dualitat en tota l'organització interna (Llei especial de 6 de gener de 1989). • Qüestió prejudicial (“qüestió d'inconstitucionalitat”): la llengua del procediment es determina per la llengua del jutge que la presenta. • Recurs d'anul·lació (“recurs d'inconstitucionalitat”): el demandant tria la llengua del procediment entre les llengües nacionals (principi de tria que no s'aplica a les persones de dret públic -Consell de ministres, governs regionals o comunitaris, han d'utilitzar la seva llengua administrativa- subjectes a la Llei sobre l'ús de les llengües en matèria administrativa), i aquesta tria determina la “llengua d'instrucció” del cas (art. 63 Llei 1989). • El principi de tria no s'aplica amb el mateix rigor a l'alemany: en cas que la demanda sigui en alemany (o simultàniament en francès i neerlandès) el TC decideix si la instrucció es fa en francès o en neerlandès (es té en compte domicili de la persona en regió unilingüe). Qui ha fet el recurs en alemany pot utilitzar-lo també en la resta d'actuacions del procediment. • En tot cas, les intervencions orals es poden fer en les tres llengües i es preveu traducció simultània (art. 64 Llei 1989). • Les sentències es redacten i pronuncien en francès i en neerlandès (publicades en les dues llengües en el Moniteur belge). En recursos d'anul·lació, la sentència és pronunciada i publicada en alemany si la demanda s'ha fet en aquesta llengua (art. 65. 3 Llei 1989).

10. EIXOS REGULACIÓ LINGÜÍSTICA DELS TRIBUNALS SUPERIORS • Principi d'unilingüisme procedimental, que es vincula amb el principi de territorialitat (imposició de l'ús d'una llengua al marge de l'apreciació subjectiva del jutge -com succeirà també en els tribunals inferiors, en què la llengua es determina en funció de la localització territorial del tribunal). • La determinació d'aquesta llengua del procediment no obliga el justiciable (persona física o jurídica privada) a utilitzar-la, almenys dins certs límits: aquest té llibertat d'interposar el recurs en una de les tres llengües nacionals, d'utilitzar-la oralment, de presentar documents i d'obtenir una sentència en aquesta llengua. • La legislació garanteix aquí una llibertat lingüística, que va més enllà de les garanties lingüístiques derivades del dret fonamental de defensa i interdicció de la indefensió (atès que no es limiten a garantir el dret a un intèrpret o els serveis d'un traductor per als documents redactats en una llengua que no domina).

11. TRIBUNALS INFERIORS (COMPETÈNCIA TERRITORIAL LIMITADA) • L'organització territorial dels tribunals inferiors es correspon amb la divisió administrativa del territori estatal (sobre la base d'un criteri lingüístic): • jutjats de pau i tribunals de policia actuen en l'àmbit d'un o més municipis • jutjats de primera instància són competents en el districte judicial, que es correspon excepte a Brussel·les (on el districte judicial inclou els 19 municipis de la Regió-capital i els municipis del districte de Hal-Vilvorde, reestructurat per la reforma de l'Estat de 2012) i a Eupen (creat el 1985, és més petit que la província de Liège on s'inscriuen els 6 municipis germanòfons). • tribunals d'apel·lació poden cobrir d'una a tres províncies • En general, el procediment es desenvolupa només en una llengua, coincident amb la llengua de la regió lingüística • Tanmateix, la determinació territorial de la llengua no exclou certes garanties del justiciable des de la perspectiva de la llibertat lingüística.

12. L'EXPRESSIÓ DE LA REGLA DE L'UNILINGÜISME EN L'ÀMBIT CIVIL • “Davant de les jurisdiccions civils i mercantils de primera instància i dels tribunals de treball que tenen la seva seu a les províncies de Hainaut, de Luxemburg, de Namur i dins dels districtes de Nivelles, Lieja, Huy i Verviers, tot el procediment de caràcter contenciós es fa en francès” (art. 1 Llei 1935). • “Davant de les jurisdiccions civils i mercantils de primera instància i dels tribunals de treball que tenen la seva seu a les províncies d’Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, de Limburg i del districte de Lovaina, tot el procediment es fa en neerlandès” (art. 2 Llei 1935). • “Davant les jurisdiccions civils i mercantils de primera instància i del tribunal de treball que tenen la seva seu en el districte d’Eupen, tot el procediment de caràcter contenciós es fa en alemany” (art. 2 bis Llei 1935).

13. EIXOS DE LA REGULACIÓ LINGÜÍSTICA EN L'ÀMBIT CIVIL (1) • La regla bàsica –excepte a Brussel·les- és que l’acte que inicia el procés ha d’estar redactat en francès, en neerlandès o en alemany, en funció de si el demandat està domiciliat en la regió de llengua francesa, en la regió de llengua neerlandesa o en la regió de llengua alemanya. Això determina que el procediment es dugui a terme en aquesta llengua. • Tanmateix, en les regions unilingües les parts poden escollir in limine litis, i sempre de comú acord, una llengua distinta de l’establerta per la llei, de manera que el jutge ha de ratificar-ho i enviar la causa a un tribunal del mateix nivell de l’altra regió lingüística designada per les parts. • Només els municipis de règim especial es pot sol·licitar individualment el canvi de llengua. Beneficia els demandats que viuen en els municipis de la frontera lingüística, el 6 municipis de la perifèria de Brusel·les i els 19 de la Regió-capital. • Al districte judicial de Brussel·les, la llengua d'inici del procés és la del domicili del demandat (resident en regió unilingüe), i si aquest resideix en un municipi brussel·lès o no té domicili conegut, el demandant és lliure d'escollir entre les dues llengües. El demandat pot demanar pot obtenir el canvi o devolució a un tribunal de llengua francesa o neerlandesa -a l'inici-, que el jutge pot refusar motivadament –i sense recurs ulterior - si, d’acord amb els elements de la causa, observa té un coneixement suficient de la primera llengua.

14. EIXOS DE LA REGULACIÓ LINGÜÍSTICA EN L'ÀMBIT CIVIL (2) • Els magistrats, jutges i fiscals estan obligats a emprar la llengua del procediment. Quant a la producció dels documents judicials, regeix també l’unilingüisme territorial en les tres regions lingüístiques esmentades. Tots els actes del procediment han de redactar-se en aquesta llengua (sanció de nul·litat per l'ús d'una llengua distinta), i els que s’hi incorporin i estiguin originàriament redactats en una altra llengua s’hauran de traduir. Les resolucions i les sentències es formulen en la llengua de procediment. • Les parts personades, als inculpats i als testimonis de fer ús de la llengua que triïn en les compareixences personals (observacions, declaracions i respostes), com també en els interrogatoris. Aquesta llibertat del ciutadà quant a l’ús de la llengua és independent de la llengua vehicular del tribunal i de la llengua del procediment. • A Brussel·les, sistema particular de bilingüisme que no afecta, però, l'unilingüisme de les decisions judicials. Les sentències i resolucions s’elaboren en francès i en neerlandès.

15. EIXOS DE LA REGULACIO LINGÜÍSTICA EN L'ÀMBIT PENAL (1) • En principi se segueix igualment la regla de l’unilingüisme territorial: la fase preparatòria del procés (actuacions d'investigació de delictes i altres infraccions, atestats de la policia declaracions s’han de consignar en la llengua de la persona interrogada si qui ha fet l’atestat la coneix prou bé; en cas contrari cal recórrer a una traducció oficial-, etc. ), la instrucció i el procediment es desenvolupen en la llengua de la regió, així com les resolucions i sentències (i del règim de bilingüisme a Brussel·les) (arts. 2 bis, 11. 1 i 13 Llei 1935). • Ara bé, de la Constitució es desprèn que el processat penalment ha de ser escoltat per un jutge que conegui la seva llengua i té dret a triar, per tant, la llengua de procediment. Per tant, es reforça el dret lingüístic del justiciable, atesos els béns jurídics en joc, i es modulen regles de determinació de la llengua del procediment, és a dir: - L'inculpat pot utilitzar la llengua triada en els interrogatoris en les fases d'investigació o d'instrucció. - En el cas que el detingut no comprengui la llengua del procediment pot demanar la traducció –a càrrec de l’Estat- de les actes, de les declaracions dels testimonis o denunciants, dels informes dels experts, etc. També en els debats orals (quan no s’ha fet el trasllat a una altra regió lingüística) es posa a disposició del processat un intèrpret. Termini temporal limitat per demanar-ho (8 dies de la citació per comparèixer en tribunal de primera instància) i la sol·licitud motivada ha de ser admesa per l'òrgan jurisdiccional.

16. EIXOS DE LA REGULACIO LINGÜÍSTICA EN L'ÀMBIT PENAL (2) • Procediment particular de canvi de llengua: si la llengua de l'acusat no coincideix amb la de la regió lingüística on es troba, pot sol·licitar que la competència jurisdiccional per conèixer del cas es traslladi o retorni als tribunals de l'altra regió lingüística (tot i que el jutge pot rebutjar el trasllat atenent a les circumstàncies de la causa). • Diversament, existeix un veritable dret al canvi de llengua en el cas d'habitants de municipis amb un estatut especial situats a la frontera lingüística (Fourons, Comines i Mouscron), cas en què es reenvia a l'òrgan jurisdiccional més proper al domicili de la persona dins l'altra regió; als 6 municipis de la perifèria de Brussel·les i al districte de Hal et Vilvorde, que poden anar a tribunals francòfons de la capital; i als justiciables no germanòfons dins l'àrea dels tribunals germanòfons, si bé el jutge pot apreciar aquí les circumstàncies del cas. • Si l’inculpat està domiciliat en el districte de Brussel·les la llengua del procediment penal és la que el detingut ha fet servir en el decurs de la instrucció o bé es determina en funció de les circumstàncies de la causa, tot i que el detingut pot instar en qualsevol moment el canvi de llengua.

17. CAPACITACIÓ LINGÜÍSTICA DELS JUTGES O MAGISTRATS • El principi d’unilingüisme comporta que els jutges o magistrats esdevenen unilingües a la regió francòfona o a la regió de llengua neerlandesa. • L'opció per a ser nomenat per a una funció o càrrec judicial es vincula a la llengua del títol acadèmic dels estudis de dret (per exemple, només poden nomenats a la part flamenca el qui van seguir estudis en neerlandès). • Per als tribunals d’Eupen es preveu un sistema especial pel qual alguns magistrats han de justificar els seus coneixements d’alemany. • Els tribunals de la regió de Brussel·les han d'incloure magistrats que tinguin expedit el títol en llengua francesa i d’altres que tinguin el títol en llengua neerlandesa i, finalment, magistrats bilingües (que acreditin mitjançant un examen el coneixement aprofundit de la llengua diferent de la del seu títol). La Llei preveu que dos terços dels jutges han de ser bilingües (distribuïts entre 50 % flamencs i 50% valons). • Llei de 18 de juliol de 2002 adapta els coneixements lingüístics dels magistrats d'acord amb la noció de “coneixement funcional” (també en les lleis administratives): problema de vacants en places reservades als jutges valons bilingües, degut a la dificultat de les proves lingüístiques previstes.

18. CONSIDERACIONS FINALS • Les disposicions legals sobre el règim lingüístic de la justícia reconeixen la llibertat de la llengua del justiciable (art. 30 CF) • Tanmateix, això no suposa l'establiment d'un règim multilingüe aplicable a totes les instàncies judicials, sinó que l'ordenació lingüística es fonamenta en igualtat entre les llengües nacionals en els tribunals superiors, combinada amb una determinació territorial de les llengües en els tribunals inferiors. • Aquestes regles són modulades o flexibilitzades per diverses previsions que comporten temperar les limitacions de la llibertat lingüística, entre d'altres: • la llibertat de tria més àmplia en tribunals plurilingües (superiors o a Brussel·les, si bé pot limitarse quan es tracta de recurs contra decisió anterior) • en regions unilingües la possibilitat de canvi de llengua (el reconeixement i l'extensió de la qual varia en funció del tipus de recurs o de la residència del demandant en un municipi amb estatut especial) • el procediment de devolució a l'altra regió lingüística en l'àmbit penal • la llibertat del justiciable d'utilitzar la llengua nacional triada

19. DARRER APUNT Doble lògica present en el sistema belga, entre les regles objectives que imposen una llengua determinada i els drets subjectius dels justiciables. “Par les dispositions relatives à l'emploi des langues en matière judiciaire, le législateur poursuivait un triple objectif: d'abord, garantir au justiciable la liberté fondamentale d'utiliser la langue de son choix et d'être jugé par un magistrat qui a une connaissance approfondie de la langue dans laquelle il s'exprime; ensuite, tenir compte des arrondissements dans lesquels des justiciables s'expriment, certains en néerlandais, d'autres en français; enfin, veiller au bon fonctionnement du service publique de la justice qui implique notamment le droit d'être jugé dans un délai raisonnable. ” (Sentència del Tribunal Constitucional de Bèlgica, núm. 182/2005, de 7 de setembre) Fent abstracció del model belga, la legislació sobre l'ús de les llengües en l'àmbit judicial certament ha de combinar objectius diversos, però no sembla lògic sacrificar els dos primers, en virtut d'una 'bona administració de la justícia' -és a dir el tercer- i menys si aquesta no es basa en una noció de servei públic sinó en consideracions relatives a la carrera judicial o el caràcter unitari d'aquest poder (cal recordar-ho, també únic a Bèlgica). [Eva Pons, “La jurisprudència del Tribunal Constitucional belga en matèria lingüistica”, dins A. Milian (coord. ) Jurisprudències constitutionals en matèria lingüística: principis i criteris, IEA, 2011].

Moltes gràcies!