El verb Els morfemes verbals Temps simples i

El verb Els morfemes verbals Temps simples i compostos Les conjugacions Irregularitats verbals

Els morfemes verbals El verb és la categoria gramatical, nucli del SV, que expressa l’acció que realitza o rep el subjecte, o bé la seva existència o estat (oracions copulatives) Podem diferenciar dos components: 1. Lexema/arrel/radical: part fixa i amb el significat ple del verb. 2. Morfemes verbals: expressa altres idees com el temps, la persona, el nombre, l’aspecte i el mode. Podem distingir també entre verbs regulars (es conjuguen sense cap tipus d’alteració en el lexema) i verbs irregulars (presenten alteracions en el lexema).

Els morfemes verbals 1. Persona: fa referència a les tres persones del discurs (jo/nosaltres, tu/vosaltres i ell/ells). La persona gramatical s’indica mitjançant unes terminacions al final del verb que es conjuga en els temps simples o en el verb auxiliar en els temps compostos i en les perífrasis verbals. cant/o cant/es cant/a cant/em cant/eu cant/en 2. Nombre: indica si és singular o plural

Els morfemes verbals 3. Temps: indica el moment en què es realitza l’acció: passat o pretèrit, present o futur. Cal tenir en compte: - Present habitual: Cada dia em llevo a les 6 h del matí. - Present històric: L’Avui neix l’any 1976. 4. Aspecte: indica si l’acció del verb és puntual (acabada o perfectiva) o durativa (inacabada o imperfectiva). Els temps imperfectius són present d’indicatiu i subjuntiu, l’imperfet d’indicatiu i subjuntiu, el futur. En canvi, els temps perfectius són el pretèrit perfet (simple i perifràstic) d’indicatiu i subjuntiu, l’indefinit, el plusquamperfet d’indicatiu i subjuntiu, l’anterior (simple i perifràstic), el futur compost.

Els morfemes verbals 5. Mode: indica la manera com es realitza la idea expressada pel verb i/o l’actitud. - Indicatiu: exposa fets o idees reals Avui he comprat préssecs Ahir hi havia tres alumnes a la classe - Subjuntiu: exposa fets imaginaris, desigs, condicions… Hagués treballat més si ho hagués sabut No vinguis a la festa! - Imperatiu: serveix per donar ordres o mandats Estudia més o suspendràs Vine aquí ara mateix!

Temps simples i compostos Els temps verbals s’organitzen en: - Temps simples: formats per un sol element (presents, futur, condicional, imperfet d’indicatiu…). - Temps compostos: formats per la forma simple del verb auxiliar (haver i anar) i l'infinitiu o participi del verb que es conjuga (indefinit, plusquamperfets, futur i condicional compost). Dits també perifràstics!

Les conjugacions En català hi ha tres conjugacions que es diferencien segons la vocal que predomina en la majoria de les terminacions. -AR: primera conjugació. És la conjugació amb més nombre de verbs. Els “nous” verbs acostumen a crear-se a partir de la primera conjugació, possiblement per la regularitat que hi predomina (xatejar, per exemple). Anar i estar en són els únics irregulars. -ER o -RE: segona conjugació. Dir i dur pertanyen en aquest grup. La majoria són irregulars. -IR: tercera conjugació. Aquesta conjugació presenta verbs purs i incoatius (amb increment eix, ix o isc segons el parlar, en les tres persones del singular i la tercera del plural). La majoria són incoatius i acudir, arrupir-se, brunzir, consumir, mentir… accepten les dues formes.

Irregularitats verbals PRIMERA CONJUGACIÓ Ø Canvis en la consonant: alguns verbs canvien l’última consonant del lexema segons la vocal que la segueixi. Són els verbs acabats en: -çar (c davant d’e/i: caço, però caces, caci) -jar (g davant d’e/i: menjo, però menges o mengi) -car (qu davant d’e/i: pico, però piques o piqui) -gar (gu davant d’e/i: rego, però regues o regui) -guar (gü davant d’e/i: enaiguo, però enaigües o enaigüi) -quar (qü davant d’e/i: adequo, però adeqües o adeqüis)

Irregularitats verbals PRIMERA CONJUGACIÓ Ø Dièresi: Els verbs acabats en –ear (crear), -iar (canviar), -oar (lloar) i –uar (suar), porten dièresi en les formes del singular i la tercera del plural del present de subjuntiu, a més de la tercera persona del singular i del plural de l’imperatiu (ja que es forma a través del present de subjuntiu). La dièresi es col·loca a la desinència. creïs / canviïs / lloïs /suïs Si davant les terminacions ï, ïs i ïn hi ha una i precedida de vocal, aquesta i desapareix (desmaiar, esglaiar. . . ) desmaï (no *desmaiï) / esglaï (no *esglaiï)

Irregularitats verbals PRIMERA CONJUGACIÓ Ø Recordeu els accents diacrítics següents: bóta, bótes (recipient) // bota, botes (verb botar i sabata) dóna, dónes (verb donar) // dona, dones (gènere femení) vés (verb anar) // ves (verb veure)

Irregularitats verbals SEGONA CONJUGACIÓ Ø Hi ha una sèrie de verbs (i els seus derivats) que presenten confusions (a causa del castellà) a l’hora de determinar la pertinença a la segona conjugació. Per tant, són de la segona i no de la tercera conjugació: batre (abatre, combatre, debatre, rebatre. . . ) cloure (concloure, excloure, incloure. . . ) córrer (concórrer, descórrer, ocórrer. . . ) concebre fondre (confondre, difondre. . . ) percebre rompre (interrompre, irrompre. . . )

Irregularitats verbals SEGONA CONJUGACIÓ Ø Irregularitats ortogràfiques 1: en els verbs jeure (o jaure), treure (o traure), néixer (o nàixer), péixer i derivats (ajeure, contreure, renéixer…) escriurem e quan la vocal del lexema sigui tònica, i escriurem a quan la vocal del lexema sigui àtona. n. Eixi / n. Aixerà j. Egui / j. Aurà tr. Ec / tr. Auria

Irregularitats verbals SEGONA CONJUGACIÓ Ø Irregularitats ortogràfiques 2: els verbs poder i voler escriuen o en el lexema sempre, i escriuen u: - 1 a persona present d’indicatiu: puc i vull - Present de subjuntiu: pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin - Imperatiu: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin

Irregularitats verbals SEGONA CONJUGACIÓ Ø Irregularitats en el lexema (lexemàtiques): són una sèrie de verbs que “juguen” amb més d’un lexema a l’hora de conjugar-los. Per exemple, el verb vendre té tres lexemes (venc, vend i ven). Podem agrupar aquests verbs en tres grans grups

Irregularitats verbals SEGONA CONJUGACIÓ Ø 1 r GRUP: verbs acabats en - NDRE: aprendre, atendre, comprendre, encendre, entendre, fondre, prendre. . . - LDRE: absoldre, dissoldre, doldre, moldre, resoldre. . . -LER: equivaler, prevaler, voler, soler. Tenen: 1 -Lexema velaritzat: [k] a fi de mot (aprenc, absolc i valc) i [g] seguit de vocal (aprengui, absolgui i valgui) 2 -Lexema eufònic: amb un /d/ de reforç (aprendré, absoldré i valdré) 3 -Lexema pur: sense alteracions (aprenia, absolia i valia)

Irregularitats verbals SEGONA CONJUGACIÓ Ø 2 n GRUP: verbs acabats en -ÈIXER: aparèixer, comparèixer, conèixer, desconèixer, parèixer, reconèixer, reaparèixer. Tenen: 1 -Lexema velaritzat: conec i conegui 2 - Lexema pur: coneixes i coneixia

Irregularitats verbals SEGONA CONJUGACIÓ Ø 3 r GRUP: són tres grups segons com es modifica la u del diftong del lexema: - u / v: beure, deure, escriure, moure… - u / i: caure, creure, jeure, seure… - u / Ø: cloure, coure, plaure… Tenen: 1. Lexema velaritzat: bec / crec / cloc 2. Lexema “especial”: u/v (bevia), u/i (creia) i u / Ø (cloem) 3. Lexema pur: beuré, creuré, clouré

Irregularitats verbals SEGONA CONJUGACIÓ Ø La i de les desinències -ia, -ies, -ien de l’imperfet d’indicatiu porta dièresi quan la precedeix una vocal àtona, i accent a la primera i segona persones del plural. cloïa cloïes cloïa cloíem cloíeu cloïen

Irregularitats verbals SEGONA CONJUGACIÓ Ø Fixeu-vos ens els participis següents, que de vegades es diuen incorrectament: cabre cabut incloure inclòs despendre despès interrompre interromput despendre desprès percebre percebut emetre emès romandre romàs empènyer empès saber sabut estrènyer estret coure cuit / cogut

Irregularitats verbals SEGONA CONJUGACIÓ Recordeu els accents diacrítics següents: Déu (divinitat) / deus (nombre i deure) és (ésser) / es (pronom) féu (perfet del fer) / feu (present del fer) fóra (condicional d’ésser) / fora (adverbi de lloc) mòlt (adjectiu) / molt (adverbi) sé (present saber) / se (pronom) séc (plec de roba) / sec (adjectiu i seure)

Irregularitats verbals sèu (greix) / seu (seure, possessiu i substantiu) só (arcaic del ser) / so (soroll) sòl (superfície) / sol (soler i adjectiu) són (ésser) /son (substantiu i possessiu) véns (venir) / vens (vendre) vés (anar) / ves (veure) véu (perfet del veure) / veu (substantiu)

Irregularitats verbals TERCERA CONJUGACIÓ Els verbs de la tercera conjugació es conjuguen seguint dos models: Ø Conjugació pura: es conjuguen amb el lexema més les desinències o morfemes verbals, com dormir, cosir, escopir. . . Ø Conjugació incoativa: es conjuguen afegint un increment (-eix-) entre el lexema i els morfemes o desinències verbals de la primera, segona i tercera persones del singular i la tercera del plural; com servir, atrevir-se, decidir. . . La majoria dels verbs de la 3 a són incoatius. Ø Hi ha un tercer grup els verbs del qual admeten les dues possibilitats, com mentir, consumir, resumir. . .

Irregularitats verbals TERCERA CONJUGACIÓ Ø Irregularitats ortogràfiques 1: els verbs sortir, cosir, escopir, tossir i collir presenten irregularitats ortogràfiques en els seus lexemes. Quan la vocal del lexema és àtona cal escriure o, mentre quan la vocal del lexema es trobi en posició tònica, caldrà escriure u. Per exemple: c. Uso esc. Opiré s. Urti t. Ossiria

Irregularitats verbals TERCERA CONJUGACIÓ Ø Irregularitats ortogràfiques 2: els verbs acabats en vocal + ir porten dièresi en algunes formes, sempre que la norma d’estalvi de la dièresi ens ho permeti (recordeu que cal posar accent per marcar l’hiat si les normes d’accentuació ens ho permeten) agrair: el pretèrit perfet simple diu agraí, agraïres, agraírem, agraíreu i agraïren i l’imperfet d’indicatiu agraïa, agraïes, agraïa, agraíem, agraíeu, agraïen. . . Cal recordar que l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional no duen dièresi, segons les normes de l’estalvi de la dièresi.

Irregularitats verbals TERCERA CONJUGACIÓ Ø Les formes de la tercera persona del singular dels verbs obrir, omplir i venir (i córrer de la segona conjugació), s’escriuen amb e: corr. E vin. E ompl. E obr. E

Irregularitats verbals TERCERA CONJUGACIÓ Ø Recordeu els accents diacrítics que afecten la tercera conjugació: té (tenir) / te (infusió, pronom feble i nom de la lletra) véns, vénen (venir) / vens, venen (vendre)

Irregularitats verbals FORMES VERBALS NO PERSONALS Se’n diuen així perquè no tenen morfemes de nombre, persona i temps. Són l’infinitiu, el gerundi i el participi. Ø L’INFINITIU: és com anunciem un verb. Equival a un substantiu i el podem trobar en moltes oracions subordinades i en perífrasis verbals. Arribar tard és un mal costum Començava a nevar a la muntanya Vaig dormir tota la nit No hi ha cap infinitiu acabat en –guer, per tant *sapiguer, *volguer, *poguer… són incorrectes. L’infinitiu passat es forma amb l’infinitiu de l’haver i el participi del verb

Irregularitats verbals FORMES VERBALS NO PERSONALS Ø EL GERUNDI: equival a un adverbi i el podem trobar en oracions subordinades i en perífrasis verbals. Fent-ho així, no te’n sortiràs Es passa les hores nedant a la piscina No hi ha cap gerundi acabat en –guent, per tant són incorrectes les formes *sapiguent, *poguent, *volguent. . . El gerundi passat es forma amb el gerundi de l’haver i el participi del verb que conjuguem. havent cregut / havent arribat

Irregularitats verbals FORMES VERBALS NO PERSONALS Ø EL PARTICIPI: equival a un adjectiu i moltes vegades en fa la funció, per això cal recordar que és l’única forma verbal no personal que té flexió (gènere i nombre). El podem trobar en oracions subordinades i alguna perífrasi verbal. Finalitzada aquesta feina, me n’aniré al cine. He cantat moltes cançons. M’he deixat el llum encès.

Irregularitats verbals L‘IMPERATIU Ø Cal tenir en compte que l’arrel de la segona persona del singular és la mateixa que la de la segona del plural; i l’arrel de la tercera del singular és igual que la de la primera i tercera del plural. Així, si la segona del singular porta –gu-, també en durà la del plural. estigues estigui estiguem estigueu estiguin beu begui beguem beveu beguin