EL SUBSTANTIU La flexi nominal COL LEGI SAGRADA
EL SUBSTANTIU La flexió nominal COL. LEGI SAGRADA FAMILIA VALENCIÀ 2ºESO
El substantiu: És una paraula variable (té gènere i nombre) que designa persones, animals, coses, accions i idees. Exemples: Anna, gos, casa, tomb, desig, tranquil. litat. . .
El gènere del substantiu En general, el gènere del substantiu és totalment arbitrari quan designa coses o idees abstractes. Quan designa persones o animals que tenen dos gèneres, el femení es forma de diferents maneres: 1 -Generalment s’ afegeix una –a al masculí. avi------- àvia fillol------fillola gat------ gata assistent---assistenta pintor---pintora 2 - De vegades, el fet d’ afegir una –a fa que l’última consonant es modifiqui. nebot neboda -t -da -u -va hereu hereva amic amiga -c -ga borrec borrega -l -l. la Marcel. la llop lloba -s -ssa gos -p -ba gossa -f -va serf serva
El gènere del substantiu 3 - Els noms acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el plural canviant aquestes vocals per una -a alumne alumna monjo monja Andreu Andrea 4 -En alguns casos es pot formar el femení afegint les terminacions –na, -ina o –essa al singular: cosí cosina heroi heroïna tigressa 5 - Alguns noms tenen finals propis: -or -riu / -òleg –òloga actor actriu filòleg filòloga
El gènere del substantiu 6 - En un nombre reduït de casos és el masculí que es forma a partir del femení: abella abellot bruixa bruixot guilla guillot perdiu perdigot dida didot merla merlot 7 - Hi ha masculins i femenins que tenen un arrel diferent: amo mestressa marit muller ase somera marrà ovella oncle tia cavall euga gendre nora toro vaca home dona
El gènere del substantiu 8 - De vegades la mateixa forma serveix per a tots dos gèneres. És el cas dels substantius acabats en: -aire, -cida, -ista, - ta: El cantaire la cantaire el parricida la parricida El modista la modista el gimnasta la gimnasta 9 - Hi ha noms d’animals invariables. Es distingeix el gènere per les formes mascle o femella: El rossinyol mascle el rossinyol femella
El gènere del substantiu 10 -Hi ha noms que canvien de significat segons el gènere: el llum (aparell) – la llum (claror) el fi (objectiu) – la fi (acabament) el terra (sòl) – la terra (sorra) el clau (de clavar) – la clau (d’obrir) el pols (batec) – la pols (partícules) el còlera (epidèmia) - la còlera (ràbia) 11 - Hi ha alguns noms dels quals sovint no fem bé el gènere. Per exemple: SÓN MASCULINS: els afores, un avantatge, el costum, els llegums, el pendent, el corrent, el compte, el lleixiu, el senyal, els espinacs… SÓN FEMENINS: la resplendor, una allau, una análisi, una àncora, les postres, la síndrome, la sida, la xocolata, una aroma…
El nombre del substantiu 1 - La majoria dels substantius formen el plural afegint una –s al singular. home pal senglar homes pals senglars 2 - Els substantius acabats en –a àtona canvien aquesta –a per –es: Ex: casa cases dia dies Aquesta norma pot provocar canvis ortogràfics: -ca -ça -ja -gua -ga -ques -ces -gües - gues -qües roca raça pluja aigua piga pasqua roques races pluges aigües pigues pasqües
El nombre del substantiu 3 - La majoria dels substantius acabats en vocal tònica afegeixen –ns mà mans pi pins veí veïns bacallà bacallans carbó carbons bé béns pa pans camió camions. 4 - Els substantius masculins acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx formen el plural afegint –os gas gos sufix reflex gasos gossos sufixos reflexos lluç braç peix despatx lluços braços peixos despatxos
El nombre del substantiu 5 - Els substantius acabats en –sc, -st, -xt, -ig tenen doble forma del plural, és a dir, poden formar el plural afegint un –s o bé –os. -sc quioscs o quioscos -st gests o gestos -xt texts o textos -ig assaigs o assajos 6 - Hi ha un seguit de mots que són invariables: -Els mots acabats en –us : cactus, anus, eucaliptus, fetus, focus, globus, hiatus, lapsus, tipus, virus. . . --Alguns mots paracaigudes. . . compostos: milhomes, penja-robes, salvavides, -Altres: dilluns, atles, llapis, pelvis, temps, pols, tos, els afores, els calçotets, les noces, les pessigolles. . .
- Slides: 10