El servei comunitari com a prctica social innovadora

El servei comunitari com a pràctica social innovadora en el món local. Anàlisi i propostes de millora Equip de Recerca: Núria Simó, Isabel Carrillo, Laura Domingo, Laura Farré, Esther Fatsini, Joan Soler, Antoni Tort, Alba Parareda, Cati Lecumberri (UVic-UCC) Teresa Pietx i Montse Barniol (Institut de Gurb)

Finalitats del projecte Conèixer i analitzar l'impacte del servei comunitari (SC) en el món local. Contribuir a la millora d'enfortiment de la xarxa en el territori.

MARC TEÒRIC Participació Treball en xarxa Competència social i ciutadana DIMENSIONS

MARC TEÒRIC Participació amb els ens locals Característiques Conceptes nuclears Termes relacionats

MARC TEÒRIC Treball en xarxa Característiques Conceptes nuclears Termes relacionats

MARC TEÒRIC Competència social i ciutadana Característiques Conceptes nuclears Termes relacionats

Estudi de cas de l'institut de Gurb Acompanyament a l'escolarització School 1 School 2 Cooperació Kinder garden 1 NGO 1 School 3 Local Council 1 Gurb Institute Intercanvi generacional Medi ambient i patrimoni Elderly home 1 Elderly home 2 Ajuda a les persones Local Council 2

Resultats Elements clau del servei comunitari amb impacte en el món local: • Procés d'investigació de la realitat per part de l'alumnat per poder determinar quins seran els objectius més pertinents en aquell SC. • L'alumnat té l'oportunitat de detectar les necessitats de l'entorn i actuar-hi. • Els objectius d'aprenentatge i de servei del projecte seran més pertinents com més vincles estableixin amb les necessitats de l'entitat.

Resultats La implicació dels agents:

Resultats Coordinació dels agents: • Detectar figures socials pròximes en el territori que puguin fer la tasca d'acompanyament amb les entitats a l'hora de veure si les finalitats educatives i les socials s'estan assolint en els diferents SC que es desenvolupen. • Com més entitats es vulguin implicar en el SC en un territori, més necessari és comptar amb dos referents: el de l'institut i el de les entitats. • Compartir els objectius educatius i socials de forma igualitària i sota la mateixa importància. • Pactar protocols de coordinació on es tingui en compte l'espai de valoració final.

CONCLUSIONS El servei comunitari té un impacte en la comunitat quan: L'escola i la comunitat se senten corresponsables del procés d'aprenentatge dels estudiants. La coordinació entre els agents es manté al llarg del procés de manera àgil per mantenir la qualitat del servei. La creació de zones socials educadores prioritza la coordinació entre figures coordinadores del servei comunitari dins dels centres i amb la comunitat.

REFERÈNCIES Ainscow, M. , Booth, T. (2000). Index for inclusion. Bristol: CSIE. Biesta, G. , & Lawy, R. (2006). From teaching citizenship to learning democracy: overcoming individualism in research, policy and practice. Cambridge Journal of Education, 36(1), 63– 79. Blitzer-Golombek, S. (2009). Children as Citizens. Journal of Community Practice, 14(1 -2), 11– 30. http: //doi. org/10. 1300/J 125 v 14 n 01 Chawla, L. (2001). Evaluating children's participation: seeking areas of consensus. PLA Notes, IIED London, 42, 9– 13. Christianakis, M. (2010). Collaborative Research and Teacher Education. Issues in Teacher Education, 19(2), 109 -125. Convention on the Rights of the Child (1989). Retrieved from United Nation Human Rights. http: //www. ohchr. org/en/professionalinterest/pages/crc. aspx Feu, J. ; Serra, C. ; Canimas, J. ; Lazaro, L. ; Simó-Gil, N. (2017). Democracy and Education: A Theoretical Proposal for the Analysis of Democratic Practices in Schools. Studies in Philosophy ans Education, 36 (6), 647– 661. DOI: 10. 1007/s 11217 -017 -9570 -7 Fielding, M. , & Moss, P. (2011). Radical Education and the Common School: A Democratic Alternative Oxon/New York: Routledge. Gillard, J. (2008). Address to the Education, Employment and Social Inclusion Symposium, Northern Community Summit, Melbourne, 21 August. http: //www. unisa. edu. au/northernsummit/resources/symposiumspeech. as p Hill, M. , Davis, J. , Prout, A. , and Tisdall, K. (2004). Moving the participation agenda forward. Children & Society, 18, 77– 96. Katz, J. S. , and Martin, B. R. (1997). What is research collaboration? Research Policy, 26, 1 -18. ningful, effective and sustainable. Children & Society, 18, 106– 118.

REFERÈNCIES Lawy, R. , & Biesta, G. (2006). CITIZENSHIP-AS-PRACTICE: THE EDUCATIONAL IMPLICATIONS OF AN INCLUSIVE AND RELATIONAL UNDERSTANDING OF CITIZENSHIP. British Journal of Educational Studies, 54(1), 34– 50. Lodge, C. (2005). From hearing voices to engaging in dialogue: problematising student participation in school improvement. Journal of Educational Change, 6, 125– 146. Mc. Cowan, Tristan (2009). Rethinking Citizenship Education: a Curriculum for Participatory Democracy. Continuum: London. Meyer, C. B. (2001). A case in case study methodology. Field Methods, 13(4), 329– 352. Morse, J. M. (2009). Mixing qualitative methods. Qualitative Health Research, 19(11), 1523– 1524. Osler, A. , & Starkey, H. (2005). Changing citizenship: democracy and inclusion in education. Maidenhead: Open University Press. Simó, N. , Parareda, A. , & Domingo, L. (2016). Towards a democratic school: The experience of secondary school pupils. Improving Schools, 19 (3), 181196. DOI: 10. 1177/1365480216631080 Simovska, V. (2004). Student participation: A democratic education perspective - Experience from the health-promoting schools in Macedonia. Health Education Research, 19(2), 198– 207. http: //doi. org/10. 1093/her/cyg 024 Sinclair, R. (2004). Participation in practice: making it meaningful, effective and sustainable. Children & Society, 18, 106– 118. Stake, R. E. (1995). The art of case study resear