El sector terciari Bns intangibles immaterials que no

El sector terciari Béns intangibles, immaterials, que no es poden emmagatzemar. Necessitats i demandes de la societat. Es caracteritza per la seva diversitat: Turisme Comunicacions Serveis a empreses Serveis públics Serveis banals o estancats Terciari superior o quaternari

Per sobre del 60 % = desenvolupament

Procés de creixement del sector serveis

Per què ha augmentat tant? Procés d'augment després de la crisi de 1973. Possibles causes: Augment dels serveis públics Serveis en l’àmbit familiar: + renda, incorporació dona al treball, + vacances, + esperança de vida La societat del Benestar --> conjunt de polítiques socials amb caràcter universal per garantir unes condicions de vida adequades a la població i evitar que les persones quedin desemparades en determinades circumstàncies de caràcter problemàtic: l'ensenyament, la sanitat i els subsidis de malaltia, incapacitat, atur i jubilació. Organització territorial de l'estat: descentralització = administracions autonòmiques + entrada a la UE = funcionaris europeus.

La societat del benestar El danès Esping-Andersen, a “The Three Worlds of Welfare Capitalism” (1990), ha analitzat els estats de benestar occidentals i els ha classificat en tres categories, tot comparant les polítiques de pensions, desocupació i ajuda a la renda de les persones: -Socialdemòcrata: Els serveis assistencials són subvencionats per l’Estat i són disponibles per a tothom (prestacions universals). La majoria dels països escandinaus són exemples d’aquest model d’estat del benestar. -Conservadors-corporatius: Com a exemples posa a França i Alemanya: La cobertura dels serveis no és necessàriament universal. La quantitat de prestacions a les que té dret un ciutadà depèn de la seva posició social. Aquest tipus de règim pot no estar dirigit tant a eliminar les desigualtats com a mantenir l’estabilitat social, la fortalesa de les famílies i la lleialtat a l’Estat. -Liberal. Exemple: Els Estats Units: Els serveis assistencials estan molt mercantilitzats i es venen en el mercat. Les prestacions en funció dels mitjans són disponibles per als molt necessitats, però queden marcats (estigmatitzats). Això es deu al fet a que s’espera que la majoria de la població compri el seu propi benestar a través del mercat.

Serveis externs a les empreses: Assessorament(promoció, consultories), auditories, serveis informàtics, recursos humans = activitats estratègiques. Context global: innovació, competivitat, creixement de la producció (terciarització de l'economia). Serveis en l'àmbit familiar: Augment de renda disponible Esperança de vida més llarga Temps lliure i vacances pagades Incorporació de la dona al treball Taula p. 151

La dona en el món laboral Revolució industrial --> èxode rural --> vida urbana = de la família extensa a la nuclear => gent gran i infants. Planificació familiar Societat del Benestar: serveis. 30 minuts: http: //www. tv 3. cat/videos/1496839 Quan manen les dones http: //www. tv 3. cat/videos/1496839/Quan-manen-les-dones

Situació d'Espanya respecte al sector serveis tenint en compte: 1. Indicador de la participació del sector serveis al PIB (2006). exercicis p. 152

2. Indicador de la participació dels serveis en l'ocupació (2006)

Distribució territorial dels serveis, exercicis p. 153.

Distribució per subsectors - Serveis socials: repartiment equitatiu: administració, sanitat i educació. - Comunicacions, finances i serveis a empreses: on es concentra la població, la indústria i les institucions: Madrid i Barcelona, València i Sevilla. - Empreses comercials: Catalunya, Andalusia, Madrid i València.

Societat del benestar Serveis considerats un dret: • Administració pública: general, autonòmica I local • Educació • Sanitat • Seguretat pública • Atenció a la tercera edat L’Estat ho pot fer directament o a través d’empreses privades.

Inversió en educació (2001)

Turisme • Fenomen de masses. • Vacances pagades dret laboral des dels 50. • Viatjar a l’estiu a llocs càlids: sud d’Europa: sol, platja i econòmic. • Espanya a partir dels 60’: ofertes de baix preu.

• A partir dels documents de la pàgina 157: – Quins són els països d’origen dels turistes que visiten Espanya? – Quins són els turistes que més gasten a Espanya? – Quines són les destinacions turístiques més importants? Quins atractius tenen? – Creus que aporta molt al PIB d’Espanya? – http: //www. youtube. com/watch? v=bpy. Jnfmv. Qmk

Turisme nacional i mobilitat temporal • Desplaçaments de caps de setmana: – Segones residències conseqüències. – Esports d’aventura (Sort), esquí, golf, turisme cultural, turisme rural o espectacles esportius (Fórmula 1, Montmeló. Seguidors de futbol. )

Desplaçaments de vacances:

Impactes del turisme • A la costa: urbanització abusiva, problemes de subministrament d’aigua I d’eliminació de residus, contaminació d’aigües marines • A la muntanya: Estacions d’esquí i urbanitzacions. Alteració en fauna I flora. • Noves polítiques: • Canvis: menys despesa, menys durada de les estades, low cost, viatges per Internet, competència d’altres regions (Tuníssia, Malta, …)

• Turisme de sol i platja: foment de la qualitat (Bandera blava) • Turisme cultural i de ciutat: conjunts historicoartístics: • Patrimoni de la Humanitat UNESCO: • • • Alhambra de Granada Catedral de Burgos Mezquita de Córdova Madrid: El Escorial Barcelona: Parc Güell, Palau Güell i Casa Milà. • Turisme esportiu: • Camps de golf (340 camps, 1 r d’Europa) • Instal·lacions nàutiques (323 ports) • Estacions d’esquí (49 estacions)

Serveis a Catalunya

• Catalunya és la principal destinació turística de l’Estat Espanyol i una de les més importants d’Europa. • La seva posició geogràfica, clima i accessibilitat beneficien el desenvolupament turístic. Catalunya, però, tot i tenir una llarga experiència turística, ha de fer frontals reptes del context internacional, als canvis en els hàbits de consum i al sorgiment de noves destinacions competidores

El turisme és una de les principals fonts de riquesa per a Catalunya: • 11% del PIB de Catalunya, (Comptes Satèl·lit del Turisme’ 2006: Restauració: 25, 64%; Ind. Alimentària: 10, 66%; Transport: 9, 24%; Tèxtil: 8, 05%; Hotels: 7, 71%; Comerç: 4, 85%; Serveis empresarials: 4, 33%. . . Ag. Viatges: 0, 11%. . . ) • 13. 470 M anuals d’impacte sobre l’economia catalana. • prop de 24 M de turistes el 2005. • 180. 000 persones ocupades directament al sector. (Hosteleria, Restauració i Ag. Viatges)

L’activitat comercial i les comunicacions

- la tríada: els tres pols econòmics de la globalització. 1. Amèrica del Nord: EUA i Canadà. 2. Europa Occidental: UE, Suïsssa, Noruega. 3. Àsia: Japó i Xina i Índia estan entrant.

El comerç - Mercat - Tipus de mercats: - Mercats concrets: mercaderies - Mercats abstractes: borsa de valors, mercaderies absents. - Fires de mostres ARCO, Cibeles, Construmat.

- Característiques del comerç - Concentració de la demanda Especialització del comerç Importància de la logística. Intermediaris –> encariment dels productes. Multinacionals. Augment del volum: productes de baix preu, de gran embalum transport abaratit activitat global. Canal de Panamà, Canal de Suez. - Creixement del sector comercial: - Liberalització del mercat: GATT i OMC mundialització del comerç però desigual. - Les noves tecnologies: més coneixement, cobraments i pagaments a temps real

Mapa del comerç a gran escala, p. 169. - xarxes densament estructurades: - els tres fluxos de transport marítim: - situació d'Espanya dins de les xarxes i transports marítims: -

Comerç interior espanyol - dualitat: empreses petites i grans empreses comercials. - la distribució comercial a Espanya: 16% de l'ocupació. - canals de distribució: p. 170 (dos grups) 1. dels béns d'equipament: 2. dels béns de consum:

- distribució territorial en funció del desenvolupament econòmic, de transports, de població i de nivell adquisitiu. A on trobem les botigues més cares? I les més econòmiques? p. 171 els grans centres comercials i l'índex comercial.

Comerç exterior espanyol

- Espanya comercialitza al 70 % de les exportacions i el 59 % de les importacions amb la UE. - és especialment intensa amb Alemanya, França i Itàlia. - de la resta és molt inferior, destaca: - Amèrica - Golf Pèrsic pel petroli.

La Balança de pagaments: deficitària?

Transports - Les funcions: - Desplaçament de les persones mobilitat obligada, llocs de residència i llocs de treball. - Satisfer necessitats econòmiques: contacte amb el mercat + distribució de béns i serveis. desenvolupament urbà i econòmic es relaciona amb la dotació d’infraestructures. - Integració dels grups socials.

Transport terrestre - Xarxa de carreteres - Protagonisme - Conseqüències: - Congestions - Demanda constant de noves vies - Gran impacte ambiental: visual, acústic, contaminació atmosfèrica. - Xarxa d’alta capacitat: dues vies, densitat i peatges. - Xarxa ferroviària (ex 1, p. 188) - RENFE: 1941. - Problemes: - Amplària, via única, mal estat. - Futur: transport de passatgers entre grans ciutats, distàncies mitjanes: Altaria (Madrid- Cadis), Euromed, AVE.

Transport marítim - Gran volum i gran distància. - La rendibilitat per grans vaixells però ports amb infraestructures costoses. - ZAL: zones d’activitat logística. - Exercicis del trànsit, p. 178 i ex 3 p. 189.

Transport fluvial Sevilla: vall del Guadalquivir.

Transport aeri - passatgers, a poc mercaderies. - Barajas: - x 3 el nombre de passatgers - Hub o nus de coordinació entre aeroports nacionals, internacionals i transoceànics. - El Prat: aspira a convertir-se en hub. - Aeroports de zones turístiques: Palma, Tenerife, Màlaga, Alacant i Eivissa. - Entrada CEE: liberalització del trànsit aeri final de les estatals com Iberia.

- Sistema intermodal: transport més efectiu en cada tram. - Autopistes del mar

Política europea del transport - Projectes prioritaris: - Eix ferroviari d’alta velocitat del sud-oest d’Europa (Vitòria, Madrid, Saragossa, BCN) - Eix multimodal Portugal/Espanya amb Europa. - Eix ferroviari de mercaderies Sines- Madrid-París (Portugal i Espanya) - Interoperabilitat de la xarxa ferroviària d’alta velocitat (Madrid-Andalusia, corredor nord-est, Madrid. Llevant- Mediterrani, corredor Nord i Extremadura.

Política espanyola de transport - 2005 Pla estratègic d’infraestructures i transport. - En 15 anys: qualitat, sostenibilitat, accessibilitat i la intermodalitat. - Ferrocarril: amplària i corregir xarxa radial Completar la xarxa d’alta capacitat Els ports com a nodes intermodals. Integració dels aeroports.