EL PROFETA Pablo Gargallo Escultura segle XX 1

EL PROFETA Pablo Gargallo Escultura segle XX

1. - Classificació Títol: El profeta Autor: Pablo Gargallo Catalán (1881 -1934) Cronologia: 1933 País: Catalunya Estil: Forma: Cubisme Esperit: Expressionisme

2. - Tema Un home il·luminat, en tensió física i espiritual per allò que vol comunicar, adopta el paper de guia i lluita per manifestar als seus semblants la seva veritat. El gest és desafiant i convida a seguir-lo amb el braç dret, mentre que amb la mà esquerra sosté amb autoritat una vara. Es cobreix amb una esquematitzada pell de xai. És una figura molt dinàmica que adquireix noves formes a mesura que l’espectador gira al seu voltant i es fixa en el joc canviant d’espais buits i masses.

3. - Descripció de l’obra a. - Elements tècnics Material: Bronze Tècnica: Forja. Tècnica escultòrica que consisteix en martellejar en calent el metall i soldar-hi a continuació les diferents parts. La Forja és l'art del forjador, o ferrer, consistent en donar forma al metall per mitjà del foc i del martell. L'establiment on es forgen els metalls s'anomena farga. Bàsicament una farga conté una llar, (fornal), per escalfar els metalls, una enclusa, i un recipient (en el qual es pot refredar ràpidament les peces forjades, per tant trempar-les). Les eines inclouen molls per agafar el metall calent, i martells per colpejar el metall calent. La forja treballa el metall per deformació plàstica. Es distingeix del treball del metall retirant material (per broques, fresadores, torn, etc. ), i del procés pel que es dona forma al metall fos abocant-lo dins un motlle (fundició). Cromatisme: Monocroma.

b. - Elements formals Visió: Plurifacial Ritmes: Es tracta d’una composició oberta amb línies diagonals i corbes. Tipus de representació: Escultura exempta (o de volum rodó). Dempeus.

Composició: L’escultura s’estructura a partir d’un eix central format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra. A partir d’aquest eix, s’estructuren els diferents elements del cos, en forma de corba i contracorba, en un clar equilibri compositiu (equilibri entre la verticalitat dominant i les corbes que formen els laterals) Gran importància del buit. En aquesta escultura apreciem la inversió de conceptes tan pròpia de Gargallo: relleu sortint (galta/cuixa) pla o buit. Les parts buides són acotades per elements corbats. Convexa Còncava

4. - Dependències i influències posteriors Dependències: A l’escultura de Gargallo s’hi pot veure una forta influència de la tradició de la forja a més d’una clara vocació cubista. L’escultor cubista Archipenko va inspirar Gargallo per fer les seves agosarades combinacions de buit i massissos. Altres artistes que també l’influiran seran Brancusi i Modigliani. L’escultor i amic Juli Gonzalez també va influir en la seva obra.

Alexander Archipenko

Constantin Brancusi

Amedeo Modigliani

Julio González

Influències posteriors: Gargallo va influenciar sobre l’obra escultòrica de Picasso

També va influir en els escultors bascos Jorge Oteiza i Eduardo Chillida. Jorge Oteiza Eduardo Chillida.

5. - Relacions amb obres similars de l’autor El Profeta resumeix les aportacions més significatives de Gargallo a l’escultura: · Utilització del buit per accentuar l’expressivitat · Equilibri entre la verticalitat i les corbes · Acurat estudi de la llum · Figures amb múltiples punts de vista, qualitat que els hi confereix un aspecte sempre canviant.

Cap de profeta • Homenatge a Marc Chagall Gran ballarina

6. - Diferències amb altres solucions coetànies L’escultura del segle XX pren camins molt diferents segons els diversos artistes, encara que tinguin molts punts en comú. Podem comparar l’obra de Pablo Gargallo amb la de Henry Moore, representant del biomorfisme. Una de les obres més conegudes de Moore és la Figura ajaguda de 1938 (només 5 anys posterior al Profeta) i en ella hi podem veure unes solucions escultòriques diferents a les de Gargallo. Aquesta es caracteritza per: - Sinuositat - Sensació biomòrfica i orgànica - Formes polides - Investigació sobre el buit - Creació de l’espai.

7. - Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic Les dimensions de l’escultura i la seva funció estètica i investigadora de noves formes indueix a pensar que va ser feta amb la intenció de decorar algun tipus de gran espai. Una de les còpies de l’escultura decora el parc Middelheim d’Anvers.

8. - Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela Significat: El Profeta és un dirigent que comunica la seva decisió i incita a l’acció, bé sigui perquè creguin el que diu o perquè el segueixin físicament. La vara que aguanta amb la mà esquerra és el símbol del guia. És un home en ple arravatament de passió, però amb els massissos peus ben arrelats a terra, en contrast amb la força de la seva expressió. L’autor aprofita la coneguda iconografia de l’episodi bíblic segons el qual Sant Joan Baptista, representat amb barba bastó i vestit de pell de camell, predica cridant enmig del desert. No té cap caire religiós. Es tracta d’un profeta laic. L’agitació social que es vivia en aquell moment a l’Europa d’entreguerres, amb enfrontaments ideològics i líders de tota mena, queda representada en aquest profeta que clama en el desenrt, o sigui, en plena solitud.

Funció: una obra que va ser concebuda per a la És seva exposició en galeries d’art o museus o per decorar espais públics. En ser feta amb bronze se’n van fer diverses còpies d’idèntica qualitat.

9. - Context històric i artístic