El Profeta Documentaci general Catalogaci Autor Pablo Gargallo

El Profeta Documentació general Catalogació: Autor: Pablo Gargallo (1881 -1934) Títol: El profeta Cronologia: 1933 Localització: hi ha diverses reproduccions (Centre d’Art Reina Sofia, Madrid; Museu Gargallo, Saragossa. . . ) Estil: cubisme Anàlisi material: Dimensions: 235 cm (alt) x 65 cm x 50 cm Material: bronze Tècnica: fosa Formes: exempta Tipologia: dempeus Cromatisme: monocroma

Tècnica i estil de Gargallo: -Se’l considera l’introductor del buit com element del volum. -Substituí el marbre o el bronze pel ferro. -Donà gran dramatisme expressiu a les seves obres. -Creà un nou llenguatge escultòric. A París s’interessà per l’escultura de Rodin. Es formà en el noucentisme, i derivà entre el modernisme de formes arrodonides i la simplicitat cubista. El primer pas en la seva experimentació el donà cap al 1907, fent servir coure i planxes metàl·liques. La tradició familiar de la forja es veu clarament en la seva obra, així com la seva vocació cubista. Artistes que l’influïren en aquest camp foren: Archipenko, Brancusi i Modigliani. Gargallo creia en la necessitat d’investigar i no quedar-se en repeticions i solucions conegudes. L’escultura cubista representà una nova manera d’entendre l’espai, deixava de ser quelcom merament compacte i massís per atorgar importància a l’articulació i al buit.

Anàlisi formal Reconeixement visual i descripció

El braç dret, amb la mà oberta, l’aixeca amb força desafiadora Cobert el cos amb una pell Dempeus amb les cames obertes i ben afermada a terra Gest terrible i amenaçador rostre ferotge Porta un bastó en el braç esquerre Grans proporcions (2, 35 m. ) Profeta = figura que té poders supraterrenals i ens comunica missatges de bon o mal auguri

Composició: L’escultura s’estructura al voltant d’un eix central format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra. D’aquest eix surten les altres parts del cos, formant corbes i contracorbes (matèria i absència de matèria). Les cames formen sòlides línies rectes que afermen la figura al terra. També forma una recta, que segueix més o menys la lleugera diagonal de la cama dreta, el bastó que du a la mà esquerra. Les corbes que predominen són les de la pell de xai que el cobreix, els dos braços i l’espatlla esquerra. Estructura simple i complexa a la vegada. Composició equilibrada, entre zones còncaves i convexes, entre línies rectes i corbes. . .

Volums El profeta està format per làmina plana, tub ondulat i buits estratègics. Concepte invertit: el que en l’original era relleu, en l’escultura és pla o buit: Galta esquerra: volum absent (buit) acotat per elements corbats. La major força expressiva es troba al cap del profeta, la boca oberta, mostrant el crit. Escultura del buit, del forat, contrari a la norma que és donar forma al volum.

Nou llenguatge escultòric, nou concepte d’espai escultòric Unió interior i exterior És un dibuix de ritmes en l’espai, on el buit es torna ple i allò massís esdevé silueta tan important és l’espai ple com les formes intuïdes ocupades pels forats La llum llisca per les superfícies convexes, es reflecteix en les còncaves i passa, com l’aire, a través dels espais buit. A l’interior s’hi creen zones de clarobscur. Joc harmoniós de línies parabòliques, de corbes i contracorbes, de formes ovals, còncaves i convexes Els buits augmenten l’expressivitat de la imatge, i li donen moviment, creant espais canviants i dinàmics. Observat des de diferents plans segueix sent el mateix, quant al gest i l’expressió. Estètica cubista i llenguatge expressionista

Interpretació El profeta representa un home que crida, una figura poderosa, amenaçant, amb el gest ferm del seu braç dret ens convida a seguir-lo. Té l’actitud de l’orador, que es troba en el moment culminant del seu discurs, ple de passió, i que té els peus sòlidament afermats al terra, contrastant amb la força expressiva dels seus dos braços, el que aixeca i el que sosté el bastó amb fermesa. Representa un home que transmet un missatge clar, decidit, i que incita a l’acció dels qui l’escolten, tant si és perquè el segueixin com si és perquè creguin allò que els diu. El seu caràcter, dur i agressiu, se’ns transmet perfectament, la qual cosa la converteix en una obra també expressionista, i la vara que sosté és el símbol del guia, si bé la tècnica és cubista. Pot ser Sant Joan Baptista, “la veu que clama al desert”, recobert amb la seva tradicional pell de camell i amb el seu bastó. Paradoxalment Gargallo mai va poder veure fos en bronze el seu Gran profeta, que és com també es coneix aquesta escultura, i que es considera la seva obra mestra i la més emblemàtica. Per problemes econòmics va haver de conformar-se amb pintar de fosc el motlle de guix per imitar l’efecte final d’una escultura de bronze. L’obra es va fondre l’any 1936, dos anys després de la mort de l’artista.

Funció i relació amb l´entorn. El profeta, en estar feta en bronze permet realitzar-ne còpies idèntiques, va ser concebuda per ser exhibida en galeries d’art o museus o per decorar espais públics.

Gargallo afirmava que “el volum no surt de la massa, sinó del buit. L’espai del voltant no solament penetra a la peça, sinó que assumeix el paper de volum. Les escultures estan fetes d’aire. Hi ha un diàleg entre el ple i el buit, una fusió de la matèria i l’espai. . . ” 1931, Arlequí 1933, Homenatge a Marc Chagall

La idea de Gargallo d’experimentar amb el cubisme li va sorgir una nit de 1907 en que va dormir a l’estudi de Picasso, al costat de Les senyoretes d’Avinyó, considerat el primer quadre cubista de la història. Gargallo s’aixecà amb noves idees per la seva escultura. Gargallo va ser el primer escultor, cronològicament parlant, que juntament amb Picasso i Juli González va descobrir el buit escultòric. Les aportacions estilístiques de tots tres, que s’havien conegut a Barcelona i es van retrobar a Paris , van permetre un intercanvi de coneixements que va afavorir-los molt. Les formes geomètriques del cubisme van propiciar noves formes escultòriques de ferro, del qual Gargallo i Gonzalez eren grans mestres; ells dos van influir en Picasso i el van introduir en les possibilitats que tenia el treball amb ferro.

Pablo Gargallo va néixer a Maella (Saragossa) el 1881. Els seus pares es traslladaren a Barcelona quan tenia 7 anys, per la qual cosa molts el consideren un escultor català, tot i que mai va perdre les arrels amb el seu poble natal. Als 13 anys entrà d’aprenent al taller d’Eusebi Arnau, l’escultor modernista de les nimfes del Palau de la Música. Començà a freqüentar Els Quatre Gats, on conegué artistes de l'època, com Picasso. El 1902 guanyà una beca per anar a París, i quan torna a Barcelona fa la primera exposició individual, el 1904. El 1912 s'instal·là a París on conegué a Magalí Tartanson, jove costurera amb la que es casà el 1915, després de ser rebutjat com a voluntari en la Gran Guerra per motius de salut.

El seu prestigi anà en augment, i el 1920 fou nomenat professor de l’Escola Tècnica d’Oficis Artístics de la Mancomunitat de Catalunya. Mentre va fent una obra cada cop més innovadora. A l'Exposició de 1921 a Barcelona presenta una àmplia mostra de la seva obra d’inspiració realista i simbòlica, i incorporà el buit a l’escultura, fet que li donà fama mundial. Quan puja al poder Primo de Rivera, el 1924 Gargallo es va veure obligat a dimitir com a professor de l’Escola per solidaritat amb un company acomiadat. Llavors tornà a París, i no tornarà a Espanya més que breus temporades. L’última fou per una exposició de la seva obra, el 1934, a Barcelona, on va obtenir un gran èxit. Quan anava a Reus per rebre un homenatge va caure malalt de bronconeumonia i morí al desembre de 1934.

Gargallo també fou un bon dibuixant Retrat de joveneta, 1898 Nu reclinat, 1900

Escenari del Palau de la Música Catalana “La cavalcada de les walkíries” de R. Wagner “Les flors de maig” al·lusió a la cançó d’Anselm Bust Beethoven Clavé Bust d’Anselm Clavé música catalana L’arc de la boca de l’escenari desapareix i queda només suggerit pels dos conjunts escultòrics de grans proporcions fets per Gargallo. música internacional

Gran ballarina 1929 ferro retallat MNAC Gargallo utilitzà cartons retallats a partir del quals talla les peces en metall

Picasso, 1913 El conegué a Barcelona i es varen fer gran amics Maternitat, 1922 Obra feta quan va néixer la seva filla

Petita ballarina, 1924 Estudi pel profeta, 1926

Ballarina espanyola, 1927 Ballarina, 1928

Kiki Montparnasse, 1928 Mascara-star, 1928

La seva aportació a l’escultura avantguardística és el treball en metall no fos (xapa de metall). El repte que planteja Gargallo és, doncs, el de donar volum i diversitat de punts de vista a la xapa, totalment aliena al concepte de massa. Mascara de Greta Garbo 1930 Museu Nacional Reina Sofia. Madrid

1931, Urà 1934, David