El Parten dAtenes El mn clssic Art grec

  • Slides: 39
Download presentation
El Partenó d’Atenes El món clàssic Art grec http: //www. dearqueologia. com/grecia_clasica_arquitectura_intro. htm http:

El Partenó d’Atenes El món clàssic Art grec http: //www. dearqueologia. com/grecia_clasica_arquitectura_intro. htm http: //www. xtec. net/~sgiralt/labyrinthus/graecia. htm

Mapa de la civilització hel·lènica

Mapa de la civilització hel·lènica

Característiques de l’arquitectura grega: a) Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals

Característiques de l’arquitectura grega: a) Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals. b) Cerca l’harmonia visual. c) Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la monumentalitat. d) Dóna forma artística a l’exterior dels edificis i els classifica en ordres. e) Materials més usats són pedra i marbre. f) Tipologia: temples, teatres, àgores, gimnasos i estadis L’ordre arquitectònic sorgeix de la necessitat de fixar una relació entre cada una de les parts de l’edifici. En l’època clàssica grega l’ordre fixava la relació entre l’element que sustenta, la columna, i el sustentat, la llinda o arquitrau.

Entaulament Part superior d'una construcció que consta de tres elements: cornisa, fris i arquitrau.

Entaulament Part superior d'una construcció que consta de tres elements: cornisa, fris i arquitrau. Columna Element arquitectònic de suport, generalment de secció circular. Consta de tres elements: base (menys el dòric), fust i capitell

Ordres arquitectònics: Dòric, Jònic i Corinti frontó entaulament columna estereobat

Ordres arquitectònics: Dòric, Jònic i Corinti frontó entaulament columna estereobat

Parts de l’ordre dòric timpà frontó cornisa entaulament fris (tríglif i mètopes) arquitrau capitell

Parts de l’ordre dòric timpà frontó cornisa entaulament fris (tríglif i mètopes) arquitrau capitell columna estilobat fust estries d’aresta viva estereobat

Els tres ordres grecs

Els tres ordres grecs

Temple grec nao o cel·la opistòdom teulada a dos vessants Generalment als costats laterals,

Temple grec nao o cel·la opistòdom teulada a dos vessants Generalment als costats laterals, el nombre de columnes era igual al doble més una del nombre de la façana. pronaos hexàstil perípter tetràstil octàstil Les columnes sempre eren de nombre parell (dues, quatre, sis i vuit). dístil tholos Sunion

EL PARTENÓ Arquitectes: Ictinos i Cal. lícrates Cronologia: 447 -432 a C Localització: Acròpolis

EL PARTENÓ Arquitectes: Ictinos i Cal. lícrates Cronologia: 447 -432 a C Localització: Acròpolis d’Atenes Estil: grec clàssic Materials: marbre i fusta Sistema constructiu: arquitravat Dimensions: 69, 5 m x 31 m; columnes, 19, 5 m (alt) x 1, 8 diàmetre base 10, 5 m alt 69, 5 m 31 m 1, 8 m diàmetre base

L’Acròpolis d’Atenes

L’Acròpolis d’Atenes

L’Acròpolis d’Atenes. Reconstrucció

L’Acròpolis d’Atenes. Reconstrucció

El Partenó: Elements de suport i suportats Columnes dòriques i murs Entaulament compost d’arquitrau,

El Partenó: Elements de suport i suportats Columnes dòriques i murs Entaulament compost d’arquitrau, fris i cornisa que recorre tot el perímetre (horitzontal) Coberta inclinada de dues aigües (2 façanes) i frontons triangulars

Espai exterior del Partenó Concebut per ser vist des de fóra Temple octàstil (8

Espai exterior del Partenó Concebut per ser vist des de fóra Temple octàstil (8 columnes façana principal) amb dos pòrtics hexàstils (segona filera de 6 columnes a cada façana). Perípter (tot envoltat de columnes) amb 17 columnes als laterals.

Espai exterior: l’entaulament i les columnes dòriques

Espai exterior: l’entaulament i les columnes dòriques

Conjunt proporcionat Claseshistori a Búsca la perfecció a través de les matemàtiques: un mòdul

Conjunt proporcionat Claseshistori a Búsca la perfecció a través de les matemàtiques: un mòdul Equilibri massís i buit (creació d’un ritme harmònic) Dimensions mitjanes (home mida de totes les coses) Ús de carreus regulars (isòdomos) en unió viva (sense argamassa y units amb grapes). Marbre pentèlic Arquitectura arquitravada Pintat en colors vius Columnes formades por tambors units por un vástago metàlic central Entaulament i Grades corbes Refinaments òptics Éntasi central Columnes y entaulament dòric Plataforma o krepis (últim esglaó estilòbat) pels quatre costats, i dos estereòbats Cantons: columnes més gruixudes, triglifs als extrems, Intercolumnis Diferent tamany Ictinos, Calícrates y Fidias Partenón Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata

Espai interior del Partenó Sala gran (nao o cel. la) Cela-la Opistòdom (tresor) http:

Espai interior del Partenó Sala gran (nao o cel. la) Cela-la Opistòdom (tresor) http: //www. xtec. es/~sgiralt/labyrinthus/atena_act. htm Estàtua d’Atena

Correccions òptiques: Per evitar la sensació que l'edifici sembli pesat a l'espectador. L'alçària de

Correccions òptiques: Per evitar la sensació que l'edifici sembli pesat a l'espectador. L'alçària de l'arquitrau, del fris i de la cornisa és un terç de l'alçària de la columna Les seves dimensions estan motivades pel desig de construir un gran temple a la divinitat protectora i de plasmar la grandesa de la polis i el poder de l'estat. L'amplada de les mètopes disminueix progressivament i de manera quasi imperceptible a partir del centre. Les mètopes dels laterals són més amples. Les distàncies que separen les columnes no són iguals; també estan lleugerament inclinades cap al centre i cap a l'interior. El fust té l’èntasi. L'estilobat no és uniforme, sinó que els angles se situen 11 cm. més baix que el mig. El mateix s'esdevé amb l'arquitrau. Aquesta curvatura servia per augmentar l'estabilitat de l'edifici. Sunion En el Partenó tot és equilibri, harmonia de les proporcions, ordre, i construcció racional.

Partes del templo Claseshistori a Opistodomo Sala posterior Cuatro aislada de la cella. Columnas

Partes del templo Claseshistori a Opistodomo Sala posterior Cuatro aislada de la cella. Columnas Se guardaba el jónicas tesoro de la ciudad Naos o cella Era la sala de Tres naves separadas la diosa (Palas Athenea). por dos filas de Los cultos se realizaban columnas jónicas a fuera, al aire libre dos nivelesen forma de U Decoración: Tímpanos: Nacimiento Atenea y elección patrono del Ática. Metopas: gigantomaquia, centauromaquia, Amazonamaquia y Guerra de Troya. Friso del muro exterior: Procesión de las Panateneas Pronaos (pórtico delantero abierto) Ubicado en la acrópolis, recinto sagrado, estásu fachada principal se orienta de espaldas a los propíleos (entrada de la acrópolis), hacia el Este (nacimiento del sol). Características del templo: Rectangular (los circulares se llaman tholos), orden dórico exterior, anfipróstilo (columnas en fachada principal y trasera), períptero (columnas alrededor: 17 laterales) y octástilo (8 columnas en parte frontal) Perfecta integración en la naturaleza Ictinos, Calícrates y Fidias Partenón Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata

INTERPRETACIÓ ELS MARBRES DEL PARTENÓ Quan es va fer el Partenó, entre el 447

INTERPRETACIÓ ELS MARBRES DEL PARTENÓ Quan es va fer el Partenó, entre el 447 i el 432 a. C. , es van crear tres grups d’escultures per guarnir-lo: les mètopes, el fris i els frontons. D’aquests, les mètopes i el fris formaven part de l’estructura del Partenó mateix. No van ser tallats i després col·locats en el lloc que els corresponia, sinó que es van fer en les mateixes parets del Partenó, un cop que havia estat construït.

INTERPRETACIÓ El Partenó era profusament decorat amb escultures de Fídies o dels seus deixebles

INTERPRETACIÓ El Partenó era profusament decorat amb escultures de Fídies o dels seus deixebles Façana principal (est) “Naixement d’Atena” Frontó occidental “Disputa Atena i Posidó”

Estàtues dels frontons Naixement d’Atena (frontó oriental) Disputa d’Atena i Posidó pel domini de

Estàtues dels frontons Naixement d’Atena (frontó oriental) Disputa d’Atena i Posidó pel domini de l’Àtica (frontó occidental)

Tenia una blancor enlluernadora, que realçava la policromia de les parts altes (capitells, tríglifs,

Tenia una blancor enlluernadora, que realçava la policromia de les parts altes (capitells, tríglifs, mètopes, frontons i frisos) Són també importants en la interpretació els efectes òptics, ja que cercaven crear un ambient sagrat amb les proporcions perfectes, també sagrades.

El fris, de 160 metres de llargada, estava situat sobre la línia interior de

El fris, de 160 metres de llargada, estava situat sobre la línia interior de columnes; per tant no era tan visible com les mètopes. És una escultura allargada contínua en baix-relleu, que representa la processó de les Panatenees cap al Partenó. Les Panatenees era una gran festa en honor d’Atena, i es celebrava amb gran solemnitat cada quatre anys. El fris suposa un canvi en quant a la representació dels frontons. Totes les figures estaven policromades en colors vius. La part superior posseeix un relleu més profund, per afavorir la perspectiva.

Les Panatenees, de Fídies i els seus deixebles, és l’obra culminant del període clàssic.

Les Panatenees, de Fídies i els seus deixebles, és l’obra culminant del període clàssic. Gran habilitat per individualitzar cada figura.

Elements que apareixen a la processó: Homes a cavall i a peu; figures amb

Elements que apareixen a la processó: Homes a cavall i a peu; figures amb vestits militars (aurigues), aiguaders o figures que porten àmfores, i persones que porten animals per al sacrifici (bous, bocs. . . ). Hi ha absència de fons a les escenes. Tampoc no n’hi ha escala. L’escena més important és l’Assemblea dels déus, o escena enmarcada per les divinitats que apareixen assegudes. S’intercala l’escena del ‘peple’. Es representen dotze escenes, de les quals es conserven tres. Són les úniques figures divines, però amb el mateix tractament de la resta de figures humanes.

Fris occidental

Fris occidental

Fris septentrional Aiguaders, conductors de bous. . .

Fris septentrional Aiguaders, conductors de bous. . .

Fris meridional

Fris meridional

Fris oriental Posidó, Apol. lo i Artemis

Fris oriental Posidó, Apol. lo i Artemis

Les mètopes: Eren escultures individuals en relleu. N’hi havia 92, 32 a cada costat

Les mètopes: Eren escultures individuals en relleu. N’hi havia 92, 32 a cada costat i 14 als extrems. Les mètopes es separaven per un ornament arquitectònic anomenat tríglif. S’hi representaven batalles mítiques. Avui se’n conserven 19. Escenes de la Centauromàquia (alt relleu)

Reconstrucció del fris i les mètopes

Reconstrucció del fris i les mètopes

Funció Més que un temple de culte se’l ha considerat com una ofrena monumental

Funció Més que un temple de culte se’l ha considerat com una ofrena monumental als déus com agraïment pels seus favors. També demostrava la grandesa d’Atenes en el moment en que es construí, amb la seva acumulació de riqueses.

Història de l’edifici El Partenó substituí un temple anterior construït abans de les guerres

Història de l’edifici El Partenó substituí un temple anterior construït abans de les guerres mèdiques i destruït pels perses. La seva construcció fou iniciada per Pericles entre els anys 447 i 432 a. C. Els arquitectes foren Ictinos i Cal. lícrates, i varen estar sota les ordres del famós escultor Fídies, autor de la decoració escultòrica i de l'estàtua d’Atena en or i marfil. L’edifici conservà el seu caràcter religiós en els segles següents, fou església bizantina i mesquita musulmana (amb minaret). L’interior s’anà modificant, però l’exterior es mantingué intacte fins el 1687 quan els turcs l’utilitzaren com a dipòsit de pólvora en la seva guerra contra els venecians, i una bomba d’aquests destruí gran part del Partenó (part central) A principis del XIX, l’ambaixador britànic a Constantinoble, lord Elgin, va treure la major part de la decoració escultòrica i la va dur a Anglaterra, venent-les al Museu Britànic

Context històric Els anys de govern de Pericles a Atenes (461 -429) van tenir

Context històric Els anys de govern de Pericles a Atenes (461 -429) van tenir un esplendor mai vist. Fou una etapa de grans realitzacions intel·lectuals preocupada sobre tot per les creacions de l’esperit, en les quals l’antropocentrisme triomfà del tot. Els monuments que es varen anar construint a l’Acròpolis de l’època arcaica havien estat relacionats amb els governants de la ciutat, ja que creien que era un lloc sagrat i especialment elegit per la deessa Atena. Pericles encarregà la direcció tots els seus projectes artístics a Fídies, preferint-lo a Miró i Policlet, que tenien molt èxit en aquell moment. Sembla que Ictinos fou el principal responsable del projecte del Partenó, i treballà associat amb Cal. lícrates. La construcció començà el 447 a. C i s’acabà en 9 anys, sent el primer monument construït a l’Acròpolis, excepte l’ornamentació escultòrica, que es col·locà el 432 a. C. Ictinos utilitzà els fonaments del primitiu temple d’Atena, ampliant-los. No s’anomenà Partenó fins molt més tard (parthenos vol dir verge, i es refereix a Atena, deessa protectora de la ciutat)

L’arquitecte principal fou Iktinos, que va escriure un llibre avui perdut, sobre les teories

L’arquitecte principal fou Iktinos, que va escriure un llibre avui perdut, sobre les teories desenvolupades en la construcció del Partenó. Hi desenvolupà la seva idea del que és un temple dòric i com s’ha de modelar l’espai. Al Partenó va introduir-hi novetats dins de l’ordre dòric, que es consideraren revolucionàries, com hem vist anteriorment. Després es construïren els Propíleos, el temple de Nike Àptera, i l’Erectèon, les obres el qual acabaren el 406. Fou quasi mig segle d’activitat constructiva. L’estil segueix el de l’ordre dòric, però amb modificacions. La cel·la dividida en dues parts desiguals i la introducció de trets jònics (el fris interior dels murs de la cel·la i 4 columnes jòniques de l’opistòdom). Les esmentades correccions òptiques per compensar els efectes visuals. La policromia també comentada.