EL DIFTONG I LA DIRESI NDEX 1 2

EL DIFTONG I LA DIÈRESI

ÍNDEX 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. Introducció El Diftong: Definició i tipus El hiat El triftong Exemples La dièresi Estalvi de la dièresi Exemples

1. INTRODUCCIÓ n n Quan separem les síl·labes d’una paraula hem de parar una atenció especial a aquells casos en què apareixen dues vocals en contacte. En aquests casos es poden pronunciar les dues vocals en un mateix cop de veu (diftong) o en dos (hiat): ai – re (ai, diftong) a – e – ro – port (la a i la e no fan diftong) Conèixer els diftongs és important per poder accentuar correctament, ja que si ens equivoquem a l’hora de determinar les síl·labes d’una paraula apliquem les normes d’accentuació erròniament. Per exemple: À – vi – a: La paraula àvia s’accentua perquè és esdrúixola (la i i la a no formen diftong)

n No totes les vocals permeten formar diftongs. Llegeix i observa les paraules següents: totes tenen diftong. Quines vocals són necessàries per formar un diftong? Intenta deduir-ho. peu, aigua, peix, cuina, pau, riu, nou, freqüent, tou, duu, nau, feu § En un diftong una de les vocals (o les dues) és una i o bé una u.

1. EL DIFTONG n DEFINICIÓ: Dues vocals pronunciades en un sol cop de veu n El diftong: Dèbils: i, u Fortes: a, e, o Diftong decreixent: 1. Vocal forta + vocal dèbil Ai, ei, oi, au, eu ou (ai-re) 2. Vocal dèbil + vocal dèbil ui, iu, uu (riu) n Diftong creixent: 1. Grups Gu: gua, güe, güi, guo (pin-güí) 2. Grups Qu: qua, qüe, qüi, quo (quo-ta) n

3. i+ vocal (a l'inici de paraula) iogurt, iode, hiena, ioga. . 4. i, u entre vocals noia, deia, veuen. . . n Atenció! No sempre que tenim una i seguida d’una a, e, o es forma un diftong creixent. Només quan aquesta i és a l’inici de paraula o bé es troba entre vocals. Exemple: Són a la mateixa síl·laba, tenen diftong: io-de, io-gurt, fe-ia, no-ia, hie-na. . . No tenen diftong, són síl·labes diferents: di-a, his-tò-ri-a, re-li-gi-ó… Recorda: A l’hora d’encerclar un diftong, només s’encerclen les vocals!

2. HIAT n 1. 2. Definició: Dues vocals juntes pronunciades en síl·labes diferents Vocal dèbil + vocal forta: ia, ie, io, ua, ue, uo (cu-a, Ma-ri-a) Forta + forta: ae, ao, ea, eo, oa, oe (bo-a)

3. EL TRIFTONG Definició: Tres vocals pronunciades en un sol cop de veu. (Poc habitual) n Diftong creixent + vocal decreixent (uai): guai n PA-RA-GUAI

4. EXEMPLE Empaitar n Quotidià n Història n Peuet n Joies n Aquari n Guaitar n em-pai-tar (Decreixent) quo-ti-di-à (creixent – hiat) his-tò-ri-a (hiat) pe-uet (creixent) jo-ies (creixent) a-qua-ri (creixent) guai-tar (triftong)

5. LA DIÈRESI 1. Per indicar que sona la U en els grups qüe, qüi, güe, güi: Llen-gües 2. Per trencar el diftong: Pe-üc, can-vi-ï, -gra-ï-a a

Si dues ii van seguides sempre porta dièresi la segona. Exemple: Canviï, estudiïn n Sempre porten dièresi les paraules que no tenen la tònica al diftong, perquè sinó es posa l’accent. n

7. ESTALVI DE LA DIÈRESI Formes verbals acabades en vocal + IR (tercera conjugació): 1. Gerundi (agraint) 2. infinitiu (agrair) 3. condicional (agrairia) 4. futur (agrairé) n Sufixos llatins: -us, -um (Màrius) n Sufixos: –ista, -isme (egoisme) Excepció proïsme n Si podem posar accent: agraírem n Prefixos: a-, anti-, contra-, re-, semi-: reiventar, coincidir Excepció Reüll i formes del verb Reeixir. n

Fixa-t’hi: Els verbs amoïnar i aïllar Porten dièresi perquè pertany al seu lexema. n

8. EXEMPLES n n n n n Conduires Egoisme Traidor Reunir Harmonium Agrait Envii Conduissis Agraiem Paisos Conduires (condicional) Egoisme (sufix –isme) Traïdor (trencar dift. i no accent) Reunir (prefix re-) Harmònium (sufix –um) Agraït (trencar diftong) Enviï (trencar diftong) Conduïssis (trencar dift. i no accent) Agraíem (plana en -m) Països (trencar dift. i no accent)