EL COS HUM I LA SALUT Tema 1

  • Slides: 55
Download presentation
EL COS HUMÀ I LA SALUT

EL COS HUMÀ I LA SALUT

Tema 1: El cos humà i la salut 1. 1 El cos humà -

Tema 1: El cos humà i la salut 1. 1 El cos humà - La cèl·lula - Els teixits - Els òrgans - Els sistemes i aparells 1. 2 Salut mitjançant l’activitat física - Definició de salut - Definició d’activitat física - Tipus d’activitat física / despesa calòrica - Beneficis de l’activitat física - Càlcul FC

EL COS HUMÀ

EL COS HUMÀ

El cos humà Cèl·lula (unitat bàsica) Aparells i sistemes Sistema nerviós (Rep estímuls i

El cos humà Cèl·lula (unitat bàsica) Aparells i sistemes Sistema nerviós (Rep estímuls i emet respostes) Ap. cardiocirculatori (Transport de substàncies) Ap. respiratori (Obté O 2 i elimina CO 2) Ap. reproductor (Perpetuació de l’espècie) Teixits (reunió de cèl·lules amb una mateixa funció i estructura Òrgans Sistema endocrí (Control intern) Ap. digestiu (Ingestió i reducció d’aliments) Ap. locomotor (Moviment i funcions estructurals) Ap. excretor (Eliminació de substàncies)

Aparell locomotor • Conjunt d’òrgans que mantenen l’equilibri i permeten el moviment del cos,

Aparell locomotor • Conjunt d’òrgans que mantenen l’equilibri i permeten el moviment del cos, al qual donen forma, estructura i protecció. • Consta de 2 components: 1. Component passiu: ossos i articulacions 2. Component actiu: músculs OSSOS Parts dures i rígides del cos. MÚSCULS Parts toves del cos, envolten els ossos. ARTICULACIONS Uneixen els ossos entre ells.

El sistema ossi - Tenim 206 ossos que formen l’esquelet.

El sistema ossi - Tenim 206 ossos que formen l’esquelet.

El cap • Els ossos del cap són els únics del cos humà que

El cap • Els ossos del cap són els únics del cos humà que es troben units estretament impedint els seu moviment. (excepte el maxil·lar inferior)

 • Es divideix en: El tronc 1. Columna vertebral: està composada per: -

• Es divideix en: El tronc 1. Columna vertebral: està composada per: - 7 vèrtebres cervicals. - 12 vèrtebres dorsals. - 5 vèrtebres lumbars. - 5 vèrtebres sacres (fusionades) - 3 o 4 vèrtebres coccígies (fusionades) 2. Caixa toràcica: composada per: - 12 parells de costelles. - L’estèrnum a la part central del cos. - Clavícula i Omòplats. 3. Coxals: s’hi recolza la columna vertebral.

Extremitat superior • Es divideix en: 1. Espatlla: articulació formada per l’húmer, clavícula i

Extremitat superior • Es divideix en: 1. Espatlla: articulació formada per l’húmer, clavícula i escàpula. 2. Braç: format per l’húmer. 3. Avantbraç: format per radi i cúbit. 4. Canell: articulació formada pel radi, cúbit i carp. 5. Mà: formada per falanges.

Extremitat inferior 1. Maluc: part immòbil que articula el tronc amb les cames. 2.

Extremitat inferior 1. Maluc: part immòbil que articula el tronc amb les cames. 2. Cuixa: formada bàsicament pel fèmur. 3. Genoll: format pel fèmur, ròtula, tíbia i peroné. 4. Cama: formada per tíbia i peroné. 5. Turmell: Format per tíbia i peroné (part superior) i calcani i astràgal (part inferior). 6. Peu: Dividit en dos parts, tars (part posterior) i falanges (anterior).

Extremitats superior i inferior

Extremitats superior i inferior

Funcions del sistema ossi 1. Protectora: defensa els òrgans interns del nostre cos d’agressions

Funcions del sistema ossi 1. Protectora: defensa els òrgans interns del nostre cos d’agressions externes. 2. Sosteniment: ofereix estabilitat als òrgans i situa el cos a l’espai. 3. Moviment: gràcies a la contracció i relaxació dels músculs que es troben inserits als ossos.

El sistema muscular - Els músculs són les parts toves i elàstiques del cos

El sistema muscular - Els músculs són les parts toves i elàstiques del cos que ens permeten fer els moviments. Tenim més de 600 músculs.

Relaxació / contracció

Relaxació / contracció

Funcions del sistema muscular • Cada múscul del cos ens permet fer alguna cosa:

Funcions del sistema muscular • Cada múscul del cos ens permet fer alguna cosa: - Per flexionar i estendre el colze fem servir el bíceps i el tríceps - Per mastegar fem servir el masseter - Per flexionar i estendre la cama fem servir els isquiotibials i el quàdriceps - Per flexionar el tronc fem servir els abdominals

Les articulacions - Són el lloc on s’uneixen dos o més ossos. Poden ser:

Les articulacions - Són el lloc on s’uneixen dos o més ossos. Poden ser: 1. Mòbils (diartrosi): a les extremitats. (moviments amplis) 2. Semimòbils: a la columna vertebral. (petits moviments) 3. Fixes (sinartrosi): al crani. (no moviment) MÒBILS SEMIMÒBILS FIXES

Articulacions mòbils (diartrosi) • Articulacions amb diverses possibilitats de moviment. • Els ossos es

Articulacions mòbils (diartrosi) • Articulacions amb diverses possibilitats de moviment. • Els ossos es posen en contacte a través de superfícies llises recobertes de cartílag. • Components d’una diartrosi: - Superfícies articulars. - Membrana i líquid sinovial. - Lligaments. - Càpsula articular.

Moviments articulars 1. LLISCAMENT 2. ROTACIÓ - Rotació interna / externa: sentit de gir

Moviments articulars 1. LLISCAMENT 2. ROTACIÓ - Rotació interna / externa: sentit de gir cap al centre o cap a l’exterior del cos. 3. ANGULAR - Abducció / Adducció: l’os s’allunya o s’apropa de la línia mitja del cos. - Flexió / Extensió: angle o mateix pla entre els ossos. - Circumducció: combinació de moviments angulars.

Plans i eixos (Moviments) Pla sagital: flexió / extensió Pla frontal: abducció / adducció

Plans i eixos (Moviments) Pla sagital: flexió / extensió Pla frontal: abducció / adducció

Tenir cura del nostre cos • Per prevenir les malalties del nostre cos cal:

Tenir cura del nostre cos • Per prevenir les malalties del nostre cos cal: 1. Dieta equilibrada. 2. Exercici físic. 3. Postura correcta.

Accidents de l’aparell locomotor - Tipus de lesions: 1. Fractura: es trenca un os.

Accidents de l’aparell locomotor - Tipus de lesions: 1. Fractura: es trenca un os. (guix) 2. Esquinç muscular: es trenca un múscul. (repòs i immobilització) 3. Luxació: un os es desplaça de lloc. (reducció) FRACTURA ESQUINÇ MUSCULAR LUXACIÓ

Aparell cardiocirculatori • Funcions: 1. Transportar substàncies nutritives i oxigen a tot el cos.

Aparell cardiocirculatori • Funcions: 1. Transportar substàncies nutritives i oxigen a tot el cos. 2. Recollir les substàncies de rebuig i expulsar-les. • Constitució: - Vasos sanguinis (artèries, venes i capil·lars) - Cor - Sang

Vasos sanguinis 1. Artèries: porten sang del cor a les diferents parts del cos.

Vasos sanguinis 1. Artèries: porten sang del cor a les diferents parts del cos. 2. Venes: retornen la sang cap al cor. 3. Capil·lars: té lloc l’intercanvi de substàncies entre la sang i les diferents parts del cos.

El cor • Múscul situat al pit, entre els dos pulmons, lleugerament desplaçat cap

El cor • Múscul situat al pit, entre els dos pulmons, lleugerament desplaçat cap a l’esquerra. Té la mida d’un puny. • Presenta 4 cavitats: - Aurícula dreta. - Aurícula esquerra. - Ventricle dret. - Ventricle esquerre. (La sang entra al cor per les aurícules i surt pels ventricles)

Funcionament del cor • Múscul que impulsa la sang pels vasos sanguinis. Aquest moviment

Funcionament del cor • Múscul que impulsa la sang pels vasos sanguinis. Aquest moviment s’anomena batec. • Cada batec té 2 fases: - Sístole: el cor es contreu i expulsa sang cap a les artèries. - Diàstole: el cor s’eixampla i s’omple de sang que prové de les venes.

La circulació de la sang • La sang circula pels vasos sanguinis fins a

La circulació de la sang • La sang circula pels vasos sanguinis fins a recórrer un circuit tancat que té una circulació doble. 1. Circulació pulmonar: entre el cor i els pulmons (1ª volta). 2. 2. Circulació general: recorre tot el cos (2ª volta).

Tenir cura de l’aparell circulatori • La circulació de la sang és indispensable per

Tenir cura de l’aparell circulatori • La circulació de la sang és indispensable per la vida. - Davant d’una aturada cardíaca anar a l’hospital. - Rentar i desinfectar les ferides. - Davant d’una pèrdua de sang caldrà una transfusió. - Bany amb aigua freda pot ocasionar tall de digestió. • Per prevenir les malalties de l’aparell circulatori cal: 1. Fer esport per enfortir el cor. 2. Seguir una dieta equilibrada. 3. No fumar per evitar infarts.

Aparell respiratori • Format per un conjunt d’òrgans que ens permet respirar i parlar.

Aparell respiratori • Format per un conjunt d’òrgans que ens permet respirar i parlar. 1. Les vies respiratòries: - Foses nasals - Faringe - Laringe - Tràquea - Bronquis - Bronquíols 2. Els pulmons.

Els pulmons • Són els òrgans de la respiració; estan situats a tots dos

Els pulmons • Són els òrgans de la respiració; estan situats a tots dos costats del cor i entre les costelles. • El pulmó dret està format per 3 lòbuls i l’esquerre per 2. • Tots dos estan formats per milions d’alvèols, lloc on es produeix l’intercanvi gasós: l’O 2 passa a la sang. • El CO 2 que genera el nostre cos i que és transportat per la sang, passa als alvèols i és expulsat a l’exterior.

La respiració - Inspiració: la caixa toràcica s’eixampla i entra aire als pulmons. -

La respiració - Inspiració: la caixa toràcica s’eixampla i entra aire als pulmons. - Expiració: la caixa toràcica i els pulmons s’encongeixen; l’aire surt a l’exterior. • Aquests moviments es produeixen gràcies al diafragma.

Salut de l’aparell respiratori 1. Practica esport. 2. Beu molta aigua per eliminar les

Salut de l’aparell respiratori 1. Practica esport. 2. Beu molta aigua per eliminar les substàncies dolentes de la sang. 3. Fes una dieta sana. 4. Estigues en contacte amb la natura. 5. I sobretot. . No fumis!!!

Malalties aparell respiratori 1. Refredat: afecció de les vies respiratòries altes, de natura vírica

Malalties aparell respiratori 1. Refredat: afecció de les vies respiratòries altes, de natura vírica o al·lèrgica, produïda pel fred o la humitat. 2. Bronquitis: procés inflamatori que afecta als bronquis. 3. Pneumònia: inflamació dels alvèols pulmonars i dels bronquíols. 4. Tuberculosi: malaltia infecciosa dels pulmons. Es pot prevenir amb vacuna. 5. Asma: dificultats de ventilació. 6. Càncers de l’aparell respiratori.

Sistema nerviós • Format principalment per: - cervell - cerebel - bulb raquidi -

Sistema nerviós • Format principalment per: - cervell - cerebel - bulb raquidi - medul·la espinal - nervis raquidis • Encarregat de crear les ordres per poder funcionar tota la resta de sistemes del cos humà.

Aparell digestiu • Format per: a) Boca: és per on entren i masteguem els

Aparell digestiu • Format per: a) Boca: és per on entren i masteguem els aliments. b) Faringe: tub que va des de la boca fins l’esòfag. c) Esòfag: tub llarg per on hi passen els aliments de la faringe a l’estómac. d) Estómac: és on els aliments es transformen. e) Intestí prim: tub llarg i prim on els aliments es barregen amb els sucs que fabriquen el pàncrees i el fetge. f) Intestí gros: és el més ample i curt; hi passen els residus que fem fora del cos per l’anus.

Aparell excretor • Elimina les substàncies tòxiques que produeix el cos humà i que

Aparell excretor • Elimina les substàncies tòxiques que produeix el cos humà i que ha recollit la sang en el seu recorregut. • Format per: a) Aparell urinari (ronyons i vies urinàries) b) Pell (suor)

Aparell reproductor • Encarregat de la reproducció humana. • Format per diferents òrgans en

Aparell reproductor • Encarregat de la reproducció humana. • Format per diferents òrgans en l’home (penis i testicles), i en la dona (vagina, ovaris i úter).

SALUT MITJANÇANT L’ACTIVITAT FÍSICA

SALUT MITJANÇANT L’ACTIVITAT FÍSICA

CONCEPTE DE SALUT • Estat de complet benestar físic, mental i social, i no

CONCEPTE DE SALUT • Estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament com l’absència d’afeccions o malalties”. (OMS)

CONCEPTE ACTIVITAT FÍSICA • “L’activitat física avarca tots els moviments de l’activitat quotidiana incloent

CONCEPTE ACTIVITAT FÍSICA • “L’activitat física avarca tots els moviments de l’activitat quotidiana incloent el treball, la recreació, l’exercici i les activitats esportives”. (OMS)

Tipus d’activitat física Activitat física ≠ únicament fer esport. MODERADA VIGOROSA Caminar enèrgicament Córrer

Tipus d’activitat física Activitat física ≠ únicament fer esport. MODERADA VIGOROSA Caminar enèrgicament Córrer Baixar escales Pujar escales Ballar intensament Anar en bicicleta Pujada amb bicicleta Nedar Exercicis aeròbics Tasques de jardineria Saltar a corda Tasques domèstiques Futbol, bàsquet, voleibol. . .

Activitats i despesa calòrica • Minuts necessaris per cremar 150 calories segons l’activitat física

Activitats i despesa calòrica • Minuts necessaris per cremar 150 calories segons l’activitat física realitzada. Activitat Minuts Pujar escales 15 Moure terra / neu amb una pala 15 Córrer 1, 5 - 2 Km 15 Ciclisme 6 – 6, 5 Km 15 Jugar a bàsquet 15 - 20 Nedar 20 Caminar a pas viu 3 – 3, 5 Km 30 Treballar en el jardí 45

Consum calòric en 1 hora Activitat calories Planxar 180 Jugar a tennis 300 Comprar

Consum calòric en 1 hora Activitat calories Planxar 180 Jugar a tennis 300 Comprar 180 Jugar a futbol 450 Conduir 190 Judo 480 Netejar 200 Handbol 500 Ballar 300 Bàsquet 500 Patinar 300 Atletisme 750

Despesa energètica segons activitat Activitat Despesa Dormir 0, 018 Muntar a cavall 0, 107

Despesa energètica segons activitat Activitat Despesa Dormir 0, 018 Muntar a cavall 0, 107 Estar estirat 0, 023 Jugar a tennis 0, 109 Estudiar 0, 028 Jugar a voleibol 0, 12 Estar de peu 0, 029 Anar amb bici 0, 12 Menjar 0, 03 Jugar a futbol 0, 137 Tocar el piano 0, 038 Jugar a bàsquet 0, 14 Passejar 0, 038 Muntanyisme 0, 147 Jugar a petanca 0, 052 Córrer (8 -10 km/h. ) 0, 151 Jugar a ping-pong 0, 056 Esquiar 0, 152 Córrer (5 km/h. ) 0, 063 Jugar a frontón 0, 152 Jugar a golf 0, 08 Jugar a squash 0, 152 Remar 0, 09 Nedar 0, 173 Baixar escales 0, 097 Pujar escales 0, 254

Càlcul despesa calòrica 2700 kcal 2400 kcal 58 kg Jugar a bàsquet 45’ 0,

Càlcul despesa calòrica 2700 kcal 2400 kcal 58 kg Jugar a bàsquet 45’ 0, 14 x 58 kg x 45’ = 365 Kcal

Índex Massa Corporal (IMC) IMC = pes (kg) / [alçada (m)]² IMC Diagnòstic <

Índex Massa Corporal (IMC) IMC = pes (kg) / [alçada (m)]² IMC Diagnòstic < 16 Prim sever 16 – 16, 9 Prim moderat 17 – 18, 4 Prim lleuger 18, 5 – 24, 9 Normal 25 – 29, 5 Sobrepès 30 – 34, 9 Obesitat I 35 – 39, 9 Obesitat II > 40 Obesitat III

Piràmide de l’activitat física

Piràmide de l’activitat física

Activitats piràmide de l’A. F • Base: Activitats físiques diàries de moderada intensitat que

Activitats piràmide de l’A. F • Base: Activitats físiques diàries de moderada intensitat que acumulin 30 minuts o més en la majoria dels dies de la setmana. • Nivell II: Activitats físiques aeròbiques. • Nivell III: Activitats físiques recreatives de baixa intensitat, exercicis d’estiraments i força de resistència. • Vèrtex: Activitats sedentàries que han de ser evitades. NOTA. Adaptat de: "The Activity Pyramid and the New Physical Activity Recommendations”, per: J. A. Norstrom, y W. E. Conroy, 1995, The Bulleting, 39 (20, pp. 109 -111)

Beneficis de l’activitat física Psicològic Augment Disminució Rendiment acadèmic Absentisme laboral Confiança Abús de

Beneficis de l’activitat física Psicològic Augment Disminució Rendiment acadèmic Absentisme laboral Confiança Abús de l’alcohol Estabilitat emocional Ira Funcionament intel·lectual Ansietat Eficàcia en el treball Confusió Memòria Depressió Percepció Fòbies Imatge corporal positiva Tensió

Beneficis de l’activitat física APARELL LOCOMOTOR - Frena l’atrofia muscular. - Afavoreix la mobilitat

Beneficis de l’activitat física APARELL LOCOMOTOR - Frena l’atrofia muscular. - Afavoreix la mobilitat articular. - Frena l’osteoporosi.

Beneficis de l’activitat física APARELL CARDIOVASCULAR I RESPIRATORI - Increment en l’eficàcia de la

Beneficis de l’activitat física APARELL CARDIOVASCULAR I RESPIRATORI - Increment en l’eficàcia de la contracció cardíaca. - Augmenta l’eliminació del colesterol. - Disminueix el risc de la formació de coàguls. - Disminueix el risc d’infart. - Disminueix el risc d’accidents vasocerebrals. - Millora la capacitat respiratòria. - Millora l’oxigenació de la sang.

Beneficis de l’activitat física SISTEMA NERVIÓS I ÀREA PSICO-AFECTIVA - Afavoreix la funció del

Beneficis de l’activitat física SISTEMA NERVIÓS I ÀREA PSICO-AFECTIVA - Afavoreix la funció del S. Nerviós i l’equilibri vegetatiu. - Ens conserva àgils i atents als sentits. - Enforteix l’activitat intel·lectual. - Millora la capacitat respiratòria. - Reforça l’equilibri psico-afectiu.

Beneficis de l’activitat física METABOLISME - Moderació de les insuficiències hormonals. - Estimula l’eliminació

Beneficis de l’activitat física METABOLISME - Moderació de les insuficiències hormonals. - Estimula l’eliminació de substàncies de rebuig. - Disminueix la formació de càlculs. - Evita l’obesitat.

Entrenament i FC • Per poder obtenir el màxim de rendiment i benefici en

Entrenament i FC • Per poder obtenir el màxim de rendiment i benefici en la pràctica d’una activitat física, es recomana determinar la freqüència cardíaca (FC). • Càlcul FC màxima: 220 – edat • Freqüència cardíaca d’entrenament: 0’ 7 x FC màx. • Com calcular la FC? Batecs en 15” x 4 = nº batecs/min • A on es calcula? artèries (caròtida i radial) i al cor.

Intensitats de treball Intensitat % Pulsacions Temps de treball Exemples Baixa 30 – 50

Intensitats de treball Intensitat % Pulsacions Temps de treball Exemples Baixa 30 – 50 % 120 20’ - hores Excursió a la muntanya Intermitja 50 – 70 % 140 10’ – 2 h 10. 000 m Mitja 70 – 80 % 160 2’ – 10’ 1500 m Submàxima 80 – 90 % 180 10” – 2’ 110 tanques Màxima 90 – 100 % > 180 < 10” 60 m Treball aeròbic Treball anaeròbic

Càlcul freqüència cardíaca 1) La Maria té 17 anys. Després de fer exercici està

Càlcul freqüència cardíaca 1) La Maria té 17 anys. Després de fer exercici està a 170 pulsacions/min. A quina intensitat ha estat treballant? 2) El Jordi té 13 anys. Vol treballar dins de la franja aeròbica (65%). A quantes pulsacions ha d’anar? 1) 220 – 17 = 203 2) 220 – 13 = 207 2) 3) 203 → 100% 207 → 100% 4) 170 → X X → 65 % 5) X = 83% X = 134 puls.