El CESC com a eina preventiva dassetjament entre

El CESC com a eina preventiva d’assetjament entre iguals Sílvia Martínez EAP Sant Martí

ANEM A DIFERENCIAR CONDUCTES. . . n Indisciplina, violència contra les normes (relació amb la gestió d’aula ) n Vandalisme, contra els objectes (relació amb el disseny i gestió dels espais) n Disruptivitat, violència contra les activitats educatives (font d’estrès important que depèn de l’apreciació del professorat) n Maltractament interpersonal, violència en general però quan parlem de bullying parlem de violència entre iguals

Parlem de Bullying. . .

Concretant

Diferenciar, per a què? n És un tipus de violència que n n Es construeix lentament (micro violències) i cerca l’aniquilació de l’altre Pot generar estrès posttraumàtic sense necessitat que sigui un moment de trauma, la repetició, té el mateix efecte. Suposa aspectes de: n Hipervigilància del nen victimitzat n Conductes d’evitació (camí a l’escola, extraescolars, patis. . ) n Experimentació del trauma (la representació que un es fa de la cosa, el trauma es reviu amb una petita cosa)

Reaccions psicopatològiques posttraumàtiques n Trastorn de pànic n Fòbies n TEPT n Trastorn d’ansietat generalitzada n TOC n Trastorns afectius (depressió) n Trastorn per consum de substàncies

Tipus d’assetjament escolar Autors: Jordi Collell i Carme Escudé (2006)

Rols en el Bullying n Agressor Reactiu: relacionada amb la hiperactivitat. esbiaix atribucional, manca de autocontrol emocional, poques HHSS, sovint esdevé agressorvíctima n Proactiu: instrumental, manca d’empatia n Víctima n Clàssica: dèficit en el processament de les HHSS. Ansiosos, callats prudent, solen tenir una baixa autoestima i una tendència a culpabilitzarse de les dificultat n Provocativa: poques HHSS. Poc apreciat. Ambivalent. És habitual que siguin, TDAH, Asperger. . . n Inespecífica: el diferent que el grup (físiques, culturals, psicològiques, ètniques, orientació sexual. . . ) n Agressor- víctima n Comparteix: com a agressor reactiu i víctima provocativa n

Fitxa tècnica CESC Conducta i Experiències Socials a Classe n Informació general: n És una nominació entre iguals que identifica els alumnes implicats en situacions de maltractament entre iguals (rol d’agressor i rol de víctima), així com els que presenten conductes prosocials. n Inclou un sociograma, segons el model de Coie, J. D. , Dodge, K. A. , i Coppotelli, H. (1982) que permet obtenir els alumnes rebutjats, ignorats, populars i controvertits. Aquestes dades, creuades amb les anteriors, proporcionen una informació que ens permetrà ajustar la intervenció. n Parteix de la traducció i adaptació del: n n Children’s Social Behavior Scale – Peer Report (CSBS-P), de Crick i Grotpeter (1995), (Collell, 2003) i del Children’s Self Experiences Questionnaire – Self Report (CSEQ-SR) de Crick, N. R. i Grotpeter, J. K. (1996 n Autors: Jordi Collell i Carme Escudé (2006)

CESC Conducta i Experiències Socials a Classe n És un qüestionari dissenyat per avaluar les relacions entre iguals en alumnes de 9 a 14 anys. n Identifica els alumnes implicats en conductes de maltractament físic, verbal i relacional, tant en el rol d’agressor com en el de víctima, així com els alumnes que presenten conductes prosocials. n Pot ser útil per sensibilitzar els alumnes i alhora dibuixar el mapa relacional de la classe per planificar la intervenció davant d’una situació inicial de maltractament.

Objectiu del CESC n L’objectiu és detectar els alumnes en situació de risc de conductes agressives o de victimització, per actuar preventivament. Això vol dir que la prova és un pas previ a les activitats d’intervenció posteriors, sense les quals l’aplicació del qüestionari perd el sentit. n Aquest qüestionari reflecteix un moment evolutiu puntual del grup d’alumnes. Caldrà estar atent a l’estabilitat de les conductes al llarg del temps.

El qüestionari permet determinar: n L’estatus social de l’alumne dintre del grup classe n Els alumnes que presenten conductes d’agressió física, verbal o relacional, segons els seus companys i companyes de classe. n Els alumnes que presenten conductes prosocials, segons els seus companys i companyes de classe. n Els alumnes que són anomenats pels companys i companyes com a víctimes d’agressió física, verbal o exclusió social, segons els seus companys i companyes de classe.

Compte!!!!! n Aquesta prova mai no ha de servir per etiquetar als alumnes, sinó per ajudar al professorat a conèixer la realitat del grup classe i oferir-li una eina per planificar una intervenció ajustada a la realitat.

UNA MOSTRA DE RESULTATS A TALL D’EXEMPLE

Tres nivells d’intervenció Per millorar la convivència i prevenir situacions de maltractament entre alumnes cal desenvolupar i implementar polítiques globals d'escola, que s’haurien d’articular a tres nivells: n n n Prevenció primària: inclou totes aquelles activitats genèriques encaminades a millorar la convivència en els centres Prevenció secundària: es refereix a aquells programes o activitats de tutoria que tenen com objectiu sensibilitzar als alumnes vers les situacions de maltractament, detectar-les en els seus inici i intervenir en l’inici per a evitar que es consolidin. Prevenció terciària: és una intervenció especialitzada, dirigida a posar fi a les situacions consolidades de maltractament minimitzant l'impacte que hagin pogut tenir en els alumnes implicats. Es tracta de buscar acords de convivència entre les parts des d'una perspectiva no culpabilitzadora.