EL CATALANISME POLTIC Cartell commemoratiu del centenari de

EL CATALANISME POLÍTIC Cartell commemoratiu del centenari de la primera edició dels Jocs Florals a Catalunya

REAGIONALISMES I NACIONALISMES CONCEPTES: • Regionalisme: A Catalunya i altres regions d’Espanya, corrent polític conservador partidari d’un cert grau d’autonomia. Sorgeix a partir de la Restauració. La defensa de la llengua vernacular és la seva principal característica. • Nacionalisme: En sentit molt general, doctrina política que dóna més importància als interessos nacionals propis que no pas als d’altres comunitats. En sentit més estricte seria la doctrina que pretén dotar una nació d’un Estat propi. • Nacionalisme conservador: Corrent de pensament que defensa els valors nacionals per damunt de les diferències de classe i de les tensions socials.

EL REGIONALISME A CATALUNYA A Catalunya el regionalisme es va desenvolupar lligat a la figura de Mañé i Flaquer , autor d‘ El Regionalismo i a la tradició catòlica representada per mossèn Torras i Bages, autor de la Tradició Catalana

1. - Es desvetlla una consciència nacional La Renaixença Romanticisme La Cultura popular Teatre, cant coral, premsa 2. - La renovació del catalanisme cultural: el Modernisme Nacionalisme cultural 3. - Els orígens del catalanisme polític (Segle XIX) Federalisme Valentí Almirall El catalanisme conservador 1885 El Memorial de Greuges 1892 Les Bases de Manresa UNIÓ CATALANISTA 4. - L’impuls decisiu del catalanisme polític (Segle XX) L’hegemonia dels conservadors (1901 -1923) La Lliga Regionalista (1901) El catalanisme d’Esquerres ERC (1931 -1936)

1. - Es desvetlla una consciència nacional A través de Moviment cultural A través de provoca Decret de Nova Planta (1716) Ofegada des del La Renaixença Romanticisme Renaixement del català Sentiment d’identitat col·lectiva Oda a la Pàtria de Carles Aribau (1833, identifica poble, llengua i pàtria) Jocs florals, 1859 A partir de 1830 Proper al liberalisme Arrels del passat nacional Folklore, llengua Llibertat nacional del poble La Cultura popular A partir de la 2ª meitat del XIX Centralització política i cultural Ús del català entre les classes populars Ús del castellà entre les classes riques Cal tenir en compte Cultura popular i Renaixença Serafí Pitarra Cant coral Josep Anselm Clavé (republicà) La Fraternidad (1850), en català Teatre i premsa Orfeó català (1891) (obres populars, crítica a la burgesia, republicà, anticlerical) Àngel Guimerà (Teatre) Jacint Verdaguer (poesia) 2 Satírica, humorista, crítica (Campana de Gràcia, L’Esquella de la Torratxa) Premsa diària Diari català (Valentí Almirall)

2. - La renovació del catalanisme cultural: el Modernisme A finals del XIX i a començaments del XX Joan Maragall, Santiago Rusiñol Modernització, normativa del català (Pompeu Fabra) Nacionalisme cultural. Diferenciació cultural Justificació nacional catalana 3. - Els orígens del catalanisme polític (Segle XIX) Les primeres reivindicacions: federalisme i carlisme Consistien en Manifestacions anticentralistes urbanes rurals 3. 1. - Federalisme Republicanisme federal Carlisme (furs, lleis tradicionals, antiliberals) Evoluciona al catalanisme conservador S’inicia en el sexenni revolucionari destac Valentí Almirall a 3 1868 – Partit Republicà Democràtic (Estat català dins un Estat federal) Concepció regionalista del federalisme Publica el Diari Català “Lo catalanisme” (Catalanisme, regionalisme i particularisme)

De la mà de Valentí Almirall l’organització catalanista evoluciona Defensa del dret civil català Creació centre cultural i científic (normativa) 1850 1 er Congrés catalanista Es crea Centre Català (1882) Federals i moderats 1883 IIon Congrés catalanista - Crítica al centralisme burgès català (partits dinàstics) - Cooficialitat llengua catalana - Conservació del dret català - Proteccionisme De la mà del Centre Català i de Valentí Almirall 1885 El Memorial de Greuges És un intent fracasat d’unir la burgesia conservadora amb el federalisme 4 176 Lliurat a Alfons XII “Memoria en defensa de los intereses materiales y morales de Cataluña”

Església catalanista 3. 2. - El catalanisme conservador 1887 separació del Centre Català Lliga de Catalunya Juntament amb (Àngel Guimerà) Tradició i catalanisme conservador Josep Torres i Bages Jaume Collell Jacint Verdaguer Centre Escolar Catalanista (Narcís Verdaguer, Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch) Juntament amb molts grups culturals Missatge a la Regent (reivindicacions autonòmiques) 1892 es crea la UNIÓ CATALANISTA Associació de grups polítics i culturals Creen les La burgesia s’implicava molt més en el catalanisme Bases per a la Constitució Regional Catalana Pàg. 179 Les Bases de Manresa provoca 1898 La pèrdua de Cuba 5 Impuls del catalanisme entre la burgesia 1899 tancament de caixes (negarse a pagar impostos extraordinaris)

4. - L’impuls decisiu del catalanisme polític (Segle XX) En el primer terç del XX, domini del catalanisme conservador 4. 1. - L’hegemonia dels conservadors (1901 -1923) Amb el domini de Burgesia industrial Articulen els seus interessos a través de pretenen Pàg. 181 La Lliga Regionalista (1901) - Reformar la Restauració des de dins - Autonomia política i administrativa per a Catalunya - Lluitar contra el caciquisme i el frau electoral Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Josep Puig i Cadafalch Evolució de fets i catalanisme entre 1901 i 1923 1905 Victòria electoral de la Lliga Regionalista Assalt per l’exèrcit de les redaccions de Cu-Cut! I La Veu de Catalunya Enric Prat de la Riba provoca 1906 Llei de Jurisdiccions (ampliació competències dels militars en l’àmbit civil) provoca Unió de forces catalanistes en la Solidaritat Catalana (èxit electoral, 1907) 6 Enric Prat de la Riba escriu: “La a catalanisme polític” Pàg. 221 nacionalitat catalana” i es generalitza el terme “nacionalisme igual Pàg. 164

Enric Prat de la Riba “La nacionalitat catalana” “A cada nació un Estat: aquesta és la fórmula sintètica del nacionalisme polític, aquest és el fet jurídic que ha de correspondre al fet social de la nacionalitat. (. . . ) Conseqüència de tota la doctrina aquí exposada és la reivindicació d’un Estat català, en unió federativa amb els Estats de les altres nacionalitats d’Espanya. (. . . ) Aquests dos fets primaris, fonamentals: el de la personalitat nacional de Catalunya, i el de la unitat d’Espanya, enfortits per dues lleis correlatives: la de la llibertat, que implica l’autonomia i l’espontaneïtat socials, la de la universalitat que porta a la constitució de potències mundials, es resolen en una fórmula d’harmonia que és la Federació Espanyola. Prat de la Riba, E. , La nacionalitat catalana (1906) 17