EDVARD MUNCH COMENTARI EL CRIT E MUNCH El

EDVARD MUNCH COMENTARI “EL CRIT”

E. MUNCH: El CRIT • Ell mateix descriu: • “Paseaba por un sendero con dos amigos, el sol se puso y de repente el cielo se tiñó de rojo sangre, me detuve y me apoyé en una valla muerto de cansancio. Sangre y lenguas de fuego acechaban sobre el azul oscuro del fiordo y de la ciudad. Mis amigos continuaron y yo me quedé quieto, temblando de ansiedad, sentí un grito infinito que atravesaba la naturaleza. . ”.

DOCUMENTACIO GENERAL • EL CRIT, 1895, Oli i tremp sobre cartró, Museu Nacional d’Oslo • Context polític. Europa de finals de segle, on els canvis produïts per la industrialització dels principals països centreeuropeus fan del període un moment complex, ple de contradiccions, entre tradició i modernitat, conflictes entre classes socials (burgesia i proletariat) i rivalitat entre països veïns que en la recerca de noves matèries, els impulsa a consolidar el seu paper com a potencies colonials, el que portarà a greus conflictes posteriors. • Moment de desànim i desconcert intel·lectual.

ANÀLISI FORMAL DESCRIPCIÓ • El quadre de “El Crit” presenta una figura esquematitzada, probablement una dona, dibuixada tota ella de línies corbes, sense cap recta, que crida desesperadament amb les mans al cap, en un gest d’espant i horror. Està sola enmig d’un pont. Dues figures s’allunyen, girant-se-li d’esquena, l’han deixada en soledat total.

COMPOSICIÓ • La barana del pont creua violentament i en diagonal el quadre, protegeix la dona, de moment, d’un mar oliós, amenaçador, la textura del qual duu al vestit. Al fons, una cadena de muntanyes tanca el fiord. • Per destacar la soledat del personatge, la perspectiva s’aconsegueix amb rectes violentes com les baranes i les línies del pont. • El contrast amb la resta de línies corbes, trenca l'harmonia i accentua l’horror que vol transmetre. • Les pinzellades gruixudes, continuades i ondulants, accentuen el dramatisme. .

IL. LUMINACIO/COLORS • El colorit de l’obra indica que és l’hora del crepuscle i que la llum del dia es va apagant • El colors són agressius, molt contrastats, la intensitat dels vermells, i dels taronges que reflecteixen l’horitzó i il·luminen el pont, contrasten amb els blaus, negres, verds del mar. La llum del crepuscle avança cap el personatge a través del pont.

INTERPRETACIO • La significació de l’obra està relacionada amb l’angoixa metafísica de l’home modern. La figura femenina és el símbol que representa la soledat i el destí tràgic de l’home. També es fa palès un pessimisme ideològic que serà comú a tots els expressionistes, la desconfiança en el progrés material com a solució abocada sense remei a la violència i a l’autodestrucció

INFLUÈNCIES • Munch incorpora influències; la distorsió de les figures ja la trobem en Goya, el traç sinuós i continuat el troben en els postimpressionistes, els colors contrastats els troben en Gauguin. • Ell influirà de manera determinant en l’EXPRESSIONISME ALEMANY