Ecosistema Un ecosistema s un conjunt dorganismes de

Ecosistema Un ecosistema és un conjunt d’organismes de diverses espècies que conviuen en un espai definit.

El nostre treball està centrat en l’estudi d’un ecosistema d’aigua dolç a Aquest tipus d’ecosistema elspodem trobar en basses, aiguamolls, Hem agafat el riu Segre al seu pas rierols, rius, etc. . . pel nostre poble, Torres de Segre. A Continuació tenim alguns dels animals i plantes que podem trobar en aquest hàbitat Coneixerem les seves característiques i les relacions alimentàries entre ells.

ANIMALS D’UN ECOSISTEMA D’AIGUA DOLÇA Libèl·lula Ànec Granota Típula Mosca Cargol d’aigua Serp Puça d’aigua Guineu Efímera Nedador d’espatlles Frigània Aranya Rata d’aigua Carpa Sangonera Mosquit Bernat Escarabat d’aigua Escorpí d’aigua

PLANTES D’UN ECOSISTEMA D’AIGUA DOLÇA Elodea Milfulles Algues Lliri Llentia d’aigua Tamariu Pollancre Boga Canyís

Les relacions alimentaries Si estudiem aquestes relacions els essers vius es poden agrupar en tres nivells tròfics PRODUCTORS, que es el grup format per les algues i les plantes. Per obtenir els seus aliments, les algues i les plantes fan la fotosíntesi i aprofiten les sals minerals que hi ha dissoltes en l’aigua i en el llot. CONSUMIDORS, distingim animals herbívors, com els cargols i les puces d’aigua, i animals carnívors, com l’escarabat d’aigua, el tritó, els capgrossos o les serps d’aigua. DESCOMPONEDORS, com alguns cucs i espècies d’organismes microscòpics, que transformen les restes d’éssers vius en sals minerals.

Les cadenes tròfiques La fletxa va d’una espècie a la l’altra per la qual representa una fons d’alimentació

Les cadenes alimentàries es connecten entre si. Formen les xarxes tròfiques. Bernat pescaire Granota Serp d’aigua Escarabat d’aigua Libèl·lula Puça d’aigua Ànec collverd Carpa Larva de mosquit Limnea CO O HO 2 Energia del sol 2 Nutrients 2 Elodea Algues

RIERA Una riera és un curs d’aigua que sovint s’asseca a l’estiu el seu cabal és inferior al d’un riu. RIEROLS Un rierol és un petit corrent natural d’aigua. Els rierols són més petits que les rieres. TORRENTS Un torrent és com un rierol que segueix un camí que fa molt pendent.

Petit gènere de plantes aquàtiques. Te les fulles petites, obtuses i verticil·lades, i de flors petites i blanques, és oriunda de l'Amèrica del Nord. Viu en aquaris i en estanys d’aigua dolça, viu sumergida a l’aigua. S’alimenta de la terra i del sol. ELODEA

TAMARIU • Nom en català: Tamariu • Nom en castellà: Tamarindo • Nom en anglès: Tamarind • Nom científic: Tramis • Descripció: Té l’escorça de color vermell o marró fosc. Les fulles són petites de color verd clar. Les flors, agrupades en raïms, son de color blanc o rosat. Floreix durant la primavera i l’estiu. Està adaptat a viure en zones salabroses ja que té unes glàndules que eliminen l’excés de sals. • Localització: Zones humides i pineda

Les algues son organismes fotosintètics que viuen a l’aigua ja sigui dolça o salada. No tenen capacitat per controlar la pèrdua d’aigua i tampoc tenen teixits esquelètics que les mantinguin dretes. Encara que entenguem que son plantes son més senzilles que les plantes terrestres. No tenen teixits i encara que es puguin assemblar les algues no tenen ni arrel ni tija ni fulles en el sentit més estricte de les paraules si no unes estructures similars que reben el nom de: Rizoid, Cauloid i Fil·loid. Les algues s’alimenten del sol i de residus orgànics del terra.

Les fulles es disposen de forma alterna a les branques i tenen un color verd lluent. El limbe mesura entre 5 i 10 cm de llargada el pollancre viu a prop dels corrents d’aigua. Les llavors porten un plomall sedós que s’escampen per tot arreu. La seva fusta es fa servir per fabricar pasta de paper, en medicina natural s’utilitza per guarir les bronquitis.

Nom en català: català Llentia d'aigua. Nom en castellà: Lenteja de agua. . Nom científic: Lemna minor. Descripció: Planta formada per uns lòbuls arrodonits de color verd dels quals pengen les petites arrels que tenen funció nutritiva. No té fixació al substrat. Localització: Zones humides

LLIRI GROC Nom en català: Lliri groc. Nom en castellà: Lirio de mar. Nom científic: Iris pseudacorus. Descripció: Herba perenne amb tiges erectes de 40150 cm que creixen d’un rizoma vigorós. Fulles amb forma d’espasa de 15 -25 mm d’amplada, flors de 8 -10 cm de diàmetre de color groc brillant. Creix en marjals i boscos humits. .

Boga Nom en català boga i en castella es espadaña o anea. Es localitza en llocs humits. Planta de 1, 5 a 2, 5 m d’alçada; fulles de 10 o 20 mm de gruix. Inflorescència sense espai buit entre les parts femenina i masculina de l’espiga. La part femenina de l’espiga te de 3 a 4 cm de gruix. Creix en pantans amb canyissars, en el fang o en el llot d’aigües dolces i tranquil·les.

Nom en catala: canyís nom en castella: carrizo Descripció: és una gramínia de tija recta, relativament prima si la comparem amb una canya comuna, i acabada en una espiga plomosa de 15 a 40 cm de llargada. El canyís pot viure amb les arrels i part de la tija submergides gracies a unes adaptacions que ha fet aquesta espècie Localització: zones humides.

Bernat pescaire Descripció: 91 cm. És la més grossa de la seva espècie. Les parts superiors són grises, el coll i el cap blancs amb una ampla ratlla negra des de l’ull fins a la punta d’un llarg i gràcil plomall. El bec, llarg, és groguenc i les potes marronoses. Tant el bec com les potes es tornen vermelloses a principis de primavera. Durant el febrer comencen a emigrar. Normalment es veuen al marge dels estanys. Localització: Zones humides

El seu cos està cobert de quitina, té potes llargues, passen tota la vida sota l’aigua, on construeix una teranyina en forma de campana que li serveix per caçar protegir-se i pondre els ous. En el cap té 8 ulls, 2 ungles anomenades quelícers i la boca amb 2 pedipalps. El tòrax porta 4 parells de potes articulades i acabades cada una en 3 ungles , 2 de les quals tenen dentetes en forma de pintes. S’alimenta de preses vives principalment de mosques i mosquits.

Té una llargada de 9 a 12 cm. El mascle és més gran que la femella. Té el cap tant ample com llarg, amb uns ulls que sobresurten molt. Viu sempre prop de l’aigua. S’alimenta de cucs insectes i aranyes. Els adults hivernen en el llot. Als adults els agrada prendre el sol.

Só n insectes molt comuns i empipadors. Viuen en llocs on poden trobar refugi i brutícia. Tenen un aparell bucal succionador. El seu aliment va des de les substàncies ensucrades fins les que estan en putrefacció

• • És un insecte que viu al fons dels rius i basses on s’amaga entre el llot. Amb les seves potes anteriors molt desenvolupades atrapa petits animals aquàtics vius, dels quals s’alimenta. Primer és un ou i desprès un escorpí d’aigua Ès com un insecte normal i corrent: té tòrax, abdomen, cap, un tub pel qual respira , i 6 potes.

Els Mosquits tenen una trompa xucladora, la femella és la que s’alimenta de la sang que xupla a traves de la seva trompa mentre el mascle s’ alimenta de nèctar. Els mosquits passen per diverses fases, primer passen per l’estat de larva i desprès són mosquits adults. Viuen en llocs humits i d’aigües estancandes. Larva de mosquit

La carpa viu en aigües càlides de rius de poc cabal, en llacunes o embassaments amb el fons de fang i cobert de vegetació S’alimenta invertebrats de petits Té el cos allargat lleugerament bombat. Al llavi superior te dos barbetes grans i dos petites. L’aleta té una aleta dorsal única i és allargada. No te dents

Les larves són de color gris terròs, no tenen potes i poden arribar a tenir 4 o 5 cm. de llargada. Els adults tenen les potes molts llargues. Son nocturns. Mengen arrels i herba. Es troben especialment en zones humides i de hiverns suaus. Es poden desenvolupar gràcies a l’aigua del reg.

Viu en zones humides. És un rosegador de mida mitjana. El cos té un aspecte més robust que la rata comuna. Les orelles són arrodonides, les potes curtes i la cua més llarga. Té 6 mamelles, 2 de pectorals i 4 d’inguinals. Construeix els seus caus a la prop del riu, amb una entrada submergida. És fonamentalment herbívora.

Mesura entre 13 i 16 mm. Són xinxes amb les potes amb forma de rems. Neden sobre el seu dors i impulsats per les seves potes posteriors. Els adults alats poden passar d’un toll a un altre. Ulls vermells i pic potent per a picar. Flota de forma natural posat boca amunt. Es carnívor i devora altres insectes, capgrossos i alevins.

• Physa fontanalis • És comú en els ambients palustres d’aigua dolça. • També està en els ambients amb molta corrent on s’amaga entre els còdols. • S’alimenta d’algues i fulles plantes aquàtiques.

Es un animal d’orelles punxegudes, cap triangular, cos esvelt i pelatge suau. Són caçadors solitaris excepte en època d’aparellament. Viu en boscos o en serralades. S’alimenta d’ocells i mamífers petits i mitjans tant domèstics com salvatges.

S’alimenta exclusivament vegetal: a l’estiu menja animals tous i secs. Habitat: Viu en rius, estanys, embassaments, basses de rec, basses de secà: sèquies, arrossars i aiguamolls. Fa uns 58 cm. El mascle té un plomatge verd al cap , el pit marró i una franja blava a cadascuna de les ales. La femella és molt discreta, tot el seu cos es de color marró clar i lliset.

• • Podrem trobar-les -de maig a novembre- prop de basses, rius, rierols, aigües estancades, estanys, torrents de muntanya, parcs i jardins. S’alimenten de mosques i mosquits que capturen. Primer ou, desprès nimfa i finalment libèl·lula adulta. De cos allargat, amb 4 ales membranoses amb un reticle venós. Ulls compostos voluminosos. Antenes curtes. Mandíbules fortament dentades. Tòrax robust, més petit que l’abdomen i que fa que les llargues potes, es situïn a la part del davant. L’abdomen cilíndric i llarg te 10 segments i a l’extrem caudal presenta dos cercs. Els adults tenen un vol ràpid i sorollós, mentre que els petits presenten un vol més lent, indecís i silenciós. Generalment volen de dia, però hi ha espècies que ho fan de nit.

La puça d’aigua s’alimenta de microalgues i restes orgàniques microscòpiques i a més es filtradora d’aigua. Viu dins l’aigua, pot tenir entre 5 o 6 cries, dura entre 6 a 8 dies. La puça d’aigua es un diminut crustaci, existeixen moltes espècies, tenen dues antenes i tenen dues potes adaptades per nedar i capturar l’aliment. Representa un aliment per a molt peixos. La puça d’aigua es pot anomenar daphnia. Puça d’aigua

Les frigànies viuen en aigües dolces, des de rierols ràpids a estanys tranquils. No passa per diferents fases en el seu desenvolupament. S’alimenta de plantes i de restos d’animals petit

EFIMERA Fa uns 25 mm sense la cua. De cos marró o groguenc acabat en dos o tres llargs filaments. Sovint dos ales molt corbades de mida diferent, mantinguts verticalment amb repòs. Desprès de la seva metamorfosi l’insecte és un adult immadur. La femella posa els ous a l’aigua i mor. La larva i la nimfa son similars.

• De 5 a 10 mm. Té el cos negre i ovalat. Antenes curtes. Potes mitjanes. Un ull el té davall del cap i l’altre damunt perquè així pot veure-hi per davall de l’aigua i per sobre al mateix temps. • S’alimenten d’animals aquàtics, també s’alimenten de larves de mosquits i altres insectes. • Viuen a les vores de les basses, estanys i llacs. • Passen el dia donant voltes sense tocar-se.

• Natrix maura • La serp d’aigua viu en zones humides. • És carnívora i captura peixos i amfibis. • És de color marró i mesura des de 0’ 70 m fins a 1’ 20 m.

La sangonera es un anèl·lid. • Es caracteritza per tenir ventoses orientades cap a l’anus, calona de la sangonera no es buit replega líquids i passa amb grups. • Te la capacitat de secretar substancies anticoagulants que impedeixen que la ferida es tanqui per la qual cosa, poden esta hores absorbint sang sense haver de desplaçar-se.