DEUTE EXTERN INJUST IMMORAL ILLEGTIM Qu s el

DEUTE EXTERN INJUST IMMORAL IL·LEGÍTIM

Què és el deute extern? Són els diners que els països empobrits deuen als bancs privats estrangers (deute privat), als governs del nord (deute bilateral) i a les Institucions Financeres Multilaterals com el Banc Mundial o el FMI (deute multilateral), com a conseqüència dels préstecs que els seus governs han rebut en el passat i als quals no poden fer front a l’actualitat.

A qui deuen els països del Sud?

Evolució del deute extern

En els darrers 25 anys els països del sud han pagat 7 vegades el que devien al 1980, i encara deuen més de 4 vegades aquella quantitat

Evolució del Servei del Deute

Què suposa aquest pagament? És més de 4 vegades el que Nacions Unides considera s’hauria de donar de més per cobrir les necessitats bàsiques de tota la població mundial

Què suposa aquest pagament? Alguns exemples: • Bolivia Destina el 33% de su Presupuesto en pagar la Deuda Pública (2005) • Senegal Destina al servei del deute 3, 4 vegades el que inverteix en Salut i Educació • Argentina Destina al servei del deute 4, 4 vegades el que inverteix en Salut i Educació • Filipines Destina al servei del deute 5, 8 vegades el que inverteix en Salut • Costa d’Ivory Destina al servei del deute 9, 6 vegades el que inverteix en Salut i 2, 1 vegades el que inverteix en Educació • Indonesia Destina al servei del deute 17 vegades el que inverteix en Salut Font. Dades del Banc Mundial, 2000

Què suposa aquest pagament? Més exemples: • Argentina Paga en servei del deute 3, 8 vegades el que paga als funcionaris i 9, 8 vegades el que destina a Inversió Pública • Colombia Paga en servei del deute 27 vegades el que rep com a AOD (2000) • Argentina Paga en servei del deute 160 vegades el que rep com a AOD (2001) • Argentina, Filipines, Colombia i Indonèsia, entre d’altres destinen més del 70 % dels seus ingressos fiscals a pagar el deute extern

Qui financia el desenvolupament de qui? El Servei del Deute és 5, 3 vegades el que reben com a Ajuda Oficial al Desenvolupament (al 2004 450. 800 M $ de servei deute vs 85. 500 M $ de AOD)

Els anys 70: La crisi del petroli Els beneficis per l’increment dels preus del petroli es dipositen als bancs europeus i d’Estats Units. Són els anomenats PETRODÒLARS. Els bancs necessiten fer circular els diners …i els ofereixen a qui els requereix

En els països del Sud troben un bon destí per als seus préstecs. . .

. . . Però en moltes ocasions aquests préstecs aniran a governs dictatorials o a altres destins “improductius”. . . amb el beneplàcit dels creditors (bancs, governs i organismes multilaterals)

Els anys 80: La crisis del deute La Inflació a USA i a UK provoca un augment dels tipus d’interès. El servei del deute es fa insostenible: ØEls préstecs s’encareixen a causa de la pujada dels tipus d’interès ØEl preu de les matèries primeres cau i entren menys divises

1982, Mèxic entra en suspensió de pagaments

La solució: l’ajustament El FMI i el BM són assignats per fer-se càrrec de la crisis del deute Aquests consideren que el problema és que els països del sud no tenen liquidesa per front als pagaments A grans trets, la solució que plantegen és oferir nous préstecs . . . a canvi que el país apliqui d’un Programa d’Ajustament Estructural per aconseguir la liquidesa necessària per tornar el deute

Què vol dir ajustar l’economia? REDUIR DESPESES: despeses socials (educació, salut…), subsidis a agricultors i pymes, reducció de sous i plantilles. . . AUGMENTAR INGRESSOS: pujar tarifes serveis bàsics (aigua, TOT PER ALLIBERAR energia), impostos RECURSOS PER indirectes (IVA, no directes PODER FRONT com IRPF), exportació a ALS PAGAMENTS DEL tota costa i privatització DEUTE EXTERN d’empreses públiques

Quines conseqüències té? • Economia enfocada al pagament del deute explotació dels recursos naturals • Desatenció dels serveis socials més bàsics • Congelació dels salaris, flexibilitat (desprotecció) laboral, pèrdua de poder adquisitiu i augment de l’atur • Enfonsament del mercat nacional en favor de les empreses transnacionals estrangeres

Perquè se segueixen endeutant els països del sud? • Herència del sistema econòmic i productiu imposat des del colonialisme i posteriorment exportació de matèries primeres (preus baixos i en descens) • Manca d’estalvi intern (fuga de capitals, repatriació de beneficis, sistemes fiscals no progressius. . . ) • Dependència econòmica (els ingressos fiscals no són suficients), en part a causa del endeutament (il·legítim) • Connivència de les èlits del Sur i els poders econòmics al Nord servilisme respecte al capital del nord

Perquè donen préstecs els governs i institucions del Nord? • Préstecs lligats a la compra de béns i serveis espanyols (increment del cost entre un 20 i un 30 %) FAD • Assegurar les inversions espanyoles al Sud CESCE • Facilitar el camí a les empreses transnacionals del Nord BM, FMI, . . .

El Deute extern és INJUST, IMMORAL I IL·LEGÍTIM INJUST: perquè ha sigut imposat per unes estructures econòmiques (neo) colonialistes i ha suposat la imposició de les polítiques econòmiques neoliberals IMMORAL: perquè no pots exigir a cap estat que posi per davant el pagament dels deutes a la supervivència i benestar de la població

IL·LEGÍTIM: perquè el seu origen ha estat en préstecs il·legítims, que van ser destinats a la compra d’armes, sovint amb la finalitat de silenciar protestes civils, o al finançament d’una dictadura; o al finançament de guerres per envair i annexionar territoris veïns; o de préstecs que no van arribar mai al país i que van ser desviats per corrupció; o a la compra de béns de luxe per les èlits dels país; o al finançament d’infrastructures per a l’ús i el benefici de les empreses transnacionals; o a nefastos projectes mal anomenats de desenvolupament amb greus impactes econòmics, socials i ambientals; o préstecs imposats per el FMI amb condicions econòmiques nefastes pel benestar de la població.

DEUTES D’OPRESSIÓ Els resultants de préstecs contrets per a finançar activitats humiliants, agressives o criminals contra la població, per exemple, per a mantenir o enfortir un règim dictatorial o repressor, per comprar armes per reprimir aixecaments populars, etc. Al 1973 Nacions Unides va qualificar l’Apertheid com a crim contra la humanitat. Sense el recolzament d’organismes multilaterals com el BM o el FMI, de creditors bilaterals (EUA, Alemanya, Suïssa i França) i de bancs privats, l’Apertheid no hagués pogut cometre a llarg termini els seus crims.

DEUTES DE GUERRA Són aquells derivats de préstecs que van finançar plans bèl·lics amb fins imperialistes o annexionistes. Al desembre de 1975 Indonèsia, sota el mandat de Suharto, va enviar Timor Oriental, amb el recolzament tàcit d’Australia i Estats Units, amb el resultat de gairebé 200. 000 persones mortes o desaparegudes. Malgrat des de NNUU es va condemnar el règim de Suharto, Indonesia va rebre ajuda econòmica, entre d’altres, d’EUA, el RU, i el BM. La dictadura de Suharto no hagués pogut envair i mantenir l’ocupació de Timor Oriental, desafiant totes lleis internacionals, sense aquest recolzament d’occident.

DEUTES DE CORRUPCIÓ Quan els fons presos pels Estats són desviats directament als comptes personals de governants o destinats a pagar “capritxos públics”. Existeixen múltiples casos: dictadors com Pinochet a Xile, Marcos a Filipines, Mobutu a Zaire, Duvalier a Haití o Sadam Hussein a l'Iraq. . . monarques com Hassan II al Marroc. . . o governs democràtics com el de Menem a Argentina. . . La llista de governants corruptes que han engrossit els seus comptes privats tot incrementant el deute extern dels seus països és enorme. Però no només hem de mirar al corrupte, sinó també al corruptor. . . al còmplice en el bàndol dels creditors.

Un exemple clar són els deutes que pren l'estat per a construir infraestructures que només beneficien a una indústria o empresa (transnacional) determinada També seria el cas de la estatalització de deutes privats DEUTES D’ÈLITS Són resultat de préstecs presos per l'Estat per a beneficiar exclusivament a una minoria de la població que gaudeixen d'una posició d'avantatge polític o econòmica preexistent.

DEUTES DE “DESENVOLUPAMENT” Resultants de préstecs per a realitzar projectes de “desenvolupament” que van fracassar, les conseqüències humanes del qual o ambientals van resultar nefastes o van resultar ser innecessaris encara que molt rendibles per als bancs i els proveïdors estrangers. La llista és enorme: Preses hidroelèctriques, centrals tèrmiques, fàbriques altament contaminants (cel·lulosa), . . .

DEUTES DE SALVAMENT aquells generats per reestructuracions econòmiques, financeres o institucionals que prometien el creixement econòmic del país de localització o la seva estabilitat i, conseqüentment, la reducció de la pobresa. Plans, com els d’Ajustament Estructural (PAEs), imposats pels experts dels organismes multilaterals de crèdit els resultats del qual van tenir efectes “no previstos” que van acabar col·locant al país, la regió, o un sector de la població determinada en una situació de major pobresa i inestabilitat econòmica.

AUDITORIES Com determinem que un deute és il·legítim? A través de l'estudi d'aquest deute, d’una auditoria que ens esclareixi com es va originar, qui va prendre el préstec, sota quines circumstàncies o per a servir quins interessos, a què va ser destinat els diners del préstec, com es va gestionar el deute o el projecte que finançava, etc.

Anulació del Deute per Il·legitimitat AUDITORIES SOBIRANES I INTEGRALS Repudi del Deute Per Il·legitimitat

Qui deu a qui? “No sólo no somos los pueblos deudores, si no que en realidad somos nosotros los creditores de una enorme Deuda que lleva más de 500 años incrementándose. Somos creditores de una Deuda Ecológica, Social e Histórica, por el saqueo de nuestros recursos naturales i la destrucción del medio ambiente; por la violación de nuestros derechos humanos fundamentales al trabajo y al salario digno, a una vivienda, a la tierra, al agua, a la identidad, a la educación y a la salud; por los siglos de dominación colonial y el genocidio qe se sigue perpetrando y que proyecta su continuidad por medio de los acuerdos de libre comercio y la militarización” Jubileo Sur

Deute Històric: Al llarg del segles, el desenvolupament i les riqueses acumulades al Nord s’han finançat a través de l’espoliació dels recursos naturals i de l’explotació dels éssers humans del Sud. Aquesta espoliació malauradament no es va acabar amb l’abolició de l’esclavitud o amb els processos d’independència de les colònies. Es prolonga fins als nostres dies per mitjà d’un sistema de comerç internacional injust, per les restriccions que imposa el Deute extern o per l’acció de les grans empreses transnacionals.

Deute Social: Les violacions de drets humans, les guerres declarades o induïdes, l’explotació laboral, els moviments forçats de població, i un llarg etcètera d’impactes i mals que tenen el seu origen en els governs o empreses del Nord, o en institucions dominades pels països del Nord, generen un Deute Social incalculable.

Deute Ecològic: Problemes com el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, l’esgotament de recursos, la contaminació. . . denoten la gran magnitud de la crisi ecològica que patim. Els països pobres, tot i no ser els majors responsables pateixen bona part dels efectes. Però les responsabilitats cal buscar-les en el model econòmic, productiu i de consum desmesurat de les societats occidentals. El deute ecològic és el contret pels països industrialitzats amb la resta de països a causa de l'espoli històric i present dels recursos naturals, els impactes ambientals exportats i la lliure utilització de l'espai ambiental global per a dipositar-hi residus.

Qui deu a qui? - La campanya • Inici: Al novembre de 2004, diverses organitzacions i moviments socials comencem a parlar d’una nova campanya de deute, aprofitant el moment (nou govern=noves possibilitats + cimera del G 8 amb deute a l’agenda) per tornar a treure el tema al carrer • Sortim al carrer: El logo de “Qui deu a Qui? ” es comença a fer públic, sense més informació que una pàgina web, amb enganxades de cartells a partir de març de 2005 a diferents llocs de l’Estat espanyol

Qui deu a qui? - La campanya Objectius de la Campanya: • Fomentar la participació ciutadana i evidenciar la corresponsabilitat de tots i totes amb el deute extern. • Denunciar la il·legitimitat del deute extern. • Denunciar la perversió dels mecanismes generadors de deute: FAD i CESCE. • Exigir al govern, la realització d’auditories internes sobre la il·legitimitat del deute. • Generar debat social entorn de les conseqüències de la inversió espanyola a l’estranger.

Qui deu a qui? - La campanya Què demanem? • L’abolició del deute extern dels països quan el seu pagament posi en perill la vida dels seus ciutadans i impedeixi la satisfacció de les seves necessitats bàsiques. • La moratòria en el cobrament del deute de tots els països deutors de l’estat espanyol. • La realització d’Auditories Públiques Integrals del deute. • L’abolició immediata i incondicional de tots els deutes il·legítims. • L’eliminació dels crèdits FAD com instrument d’Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD) • El reconeixement del deute ecològic adquirit amb els països empobrits. • L’establiment de mecanismes que assegurin la gestió transparent del deute amb la participació de la societat civil.

Dissenyant una Campanya … Premsa Mobilització Pressió Política Investigació Formació Sensibilizació Difusió i denúncia

Algunes accions:

Qui deu a qui? - La campanya Actualment … • Campanya sobre la Llei de Regulació del Deute extern: enviament massiu d’e-mails a diputats i acció davant el Congrés • Denúncia de la inversió d’ENCE a Uruguai: enviament d’e-mails i recollida d’adhesions a nivell internacional • Campanya contra REPSOL: contra-junta a Madrid i Seminari sobre Deute ecològic a Barcelona Sempre … Xerrades, debats, video-fòrums, …

• • • Informa’t i actua www. quiendebeaquien. org www. observatorideute. org www. noetmengiselmon. org www. rebelion. org www. canalsolidari. org butlleti@debtwatch. org