Desordres deliminaci ENCOPRESI FUNCIONAL n ENURESI FUNCIONAL n

Desordres d’eliminació ENCOPRESI FUNCIONAL n ENURESI FUNCIONAL n

ENCOPRESI FUNCIONAL DESCRIPCIÓ CLÍNICA Defecació en llocs inapropiats o incontinència anal diürna. n Majors de 4 anys d’edat. n Durada: mínim 1/mes durant 3 mesos. n

ENCOPRESI FUNCIONAL EPIDEMIOLOGIA n Prevalença decreixent amb l’edat: 4 anys : 3%. n 6 anys : 2%. n 10 anys : 1, 6%. n Retardats mentals moderats / greus. n Baix nivell socio – econòmic. n

ENCOPRESI FUNCIONAL ETIOLOGIA n Retentiva: Estrenyiment crònic. n Defecació dolorosa. n Por a utilitzar lavabos públics. n n Diarrea induïda per l'estrès.

ENCOPRESI FUNCIONAL CURS I PRONÒSTIC < 4 anys 63% recuperació. > 5 anys 50% recuperació. n Comorbiditat psíquica i mèdica. n Edat:

ENCOPRESI FUNCIONAL AVALUACIÓ Hàbit diaposicional. n Examen abdominal ( massa fecal ). n Tacte rectal. n Examen neurològic ( sensibilitat perianal ). n

ENCOPRESI FUNCIONAL DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL n n n n Malaltia tiroidal. Hipercalcèmia. Dèficit de lactasa. Pseudo – obstrucció. Mielomeningocele. Paràlisi cerebral. Estenosi rectal. Fisura rectal.

ENCOPRESI FUNCIONAL TRACTAMENT Control esfínters n Estrenyiment crònic n Diarrea crònica hipnosi i biofeedback. ènemes. tècniques desestressants. n Desordres de conducta Tractament psiquiàtric. n

ENURESI FUNCIONAL TRACTAMENT Incontinència urinària sobretot nocturna. n Majors de 5 anys. n Durada: mínim 2/sem. durant 3 mesos. n

ENURESI FUNCIONAL EPIDEMIOLOGIA n Decreixent amb l’edat: 5 anys : 5 – 10%. n 10 anys : 3 – 5%. n Adolescents: 1%. n

ENURESI FUNCIONAL ETIOLOGIA Factors genètics. n Incapacitat per concentrar l’orina. n Retard maduratiu. n Desordres psiquiàtrics. n Ingesta excessiva de líquids. n

ENURESI FUNCIONAL AVALUACIÓ Hàbit miccional. n Cultiu d’orina. n Osmolaritat urinària. n Història familiar. n Ultrasonografia ( Tracte urinari ). n

ENURESI FUNCIONAL DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL Infecció del tracte urinari. n Diabetis Mellitus. n Diabetis insípida. n Història familiar. n Ultrasonografia ( Tracte urinari ). n

ENURESI FUNCIONAL TRACTAMENT Programa conductual. n Exercicis de control dels esfínters. n Enfortir els músculs esfinterians. n Desmopresina. n Hipnoteràpia. n

MUTISME SELECTIU DESCRIPCIÓ CLÍNICA Mutisme en determinades situacions. n Tímids, ansiosos, sumisos, excessivament dependents. n Durada: mínim 1 mes. n

MUTISME SELECTIU EPIDEMIOLOGIA Inici: 3 -8 anys. n Prevalença: 0, 06% - 0, 7%. n Home / Dona = 2 / 1. n

MUTISME SELECTIU ETIOLOGIA Trauma emocional o físic. n Biologia ( desordres d’ansietat ). n Associació amb fòbia social en adults. n Retard mental o desordres neurològics. n

MUTISME SELECTIU CURS I PRONÒSTIC Resolució cap als 10 anys. n Si > 12 anys = Recuperació no completa. n Complicacions: n Baix rendiment acadèmic. n Poques amistats. n Fòbia social. n Desordre evitatiu. n

MUTISME SELECTIU AVALUACIÓ Psiquiàtrica. n Neurològica ( dany cerebral ). n Física ( anormalitats facials / orals ). n Llenguatge. n Auditiva. n

MUTISME SELECTIU DIAGNÒSTIC Sordesa. n Retard mental. n Desordres de comunicació. n Afàsia. n Esquizofrènia. n Desordre de conversió. n

MUTISME SELECTIU TRACTAMENT Teràpia comportamental i consell als pares. n Farmacològic ( ISRS ). n

DESORDRES DEL DESENVOLUPAMENT RETARD MENTAL Coeficient intel. lectual < 70 n Dèficits adaptatius (comunicació, cura personal, treball, utilització dels mitjans comunitaris. . . ). n

RETARD MENTAL EPIDEMIOLOGIA 1% - 3% n Més freqüent en homes (1, 5 : 1) n Si és secundari a factors genètics no hi ha diferències entre nivells socioeconòmics n Si altra és per una altra causa és més freqüent en grups socioeconòmics baixos. n

RETARD MENTAL COMORBIDITAT n 30% - 70% desordres psiquiàtrics: impulsivitat, irritabilitat hiperactivitat, poca atenció (4 – 11%) autisme (5%) depressió ideació suïcida ansietat (25%), fòbies

RETARD MENTAL ETIOLOGIA Psicosocial n Biològica n Factors ambientals n 30% - 40% idiopàtica n

RETARD MENTAL ETIOLOGIA Causes psicosocials: POBRESA: malnutrició, sociocultural FACTORS FAMILIARS: baix coeficient intel. lectual, falta d’estimulació psicosocial FALTA DE PROGRAMES COMUNITARIS: diagnòstic i intervenció precoç, educació especial, entrenament vocacional. n

RETARD MENTAL ETIOLOGIA Causes biològiques: GENÈTIQUES: defectes autosòmics dominants, errors del metabolisme (recessiu), anomalies cromosòmiques (Sd X fràgil, trisomia 21), herència poligènica. n

RETARD MENTAL ETIOLOGIA Causes biològiques PRENATALS: malaltia materna (diabetis, toxèmia), infecció materna (rubèola, CMV, toxoplasmosi, sífilis, herpes, VIH), toxines, malformacions cerebrals, malnutrició extrema, retard del creixement intrauterí.

RETARD MENTAL ETIOLOGIA Causes biològiques: PERINATAL: prematuritat extrema, incompatibilitat de grup sanguini, trauma cerebral, accident cerebrovascular. INFÀNCIA: infecció cerebral, traumatisme cranial, tumor cerebral, hipotiroïdisme, irradiació, asfixia, malnutrició severa n

RETARD MENTAL SD X FRÀGIL Causa heretada més freqüent de retard mental (1/1200 homes i 1/2500 dones). n Físic característic: cara allargada, orelles prominents, mandíbula prominent, paladar arquejat, macroorquídia. n Infeccions recurrents, hèrnies, estrabisme, escoliosi n

RETARD MENTAL SD X FRÀGIL 50% borderline o retard mental n Problemes comportamentals: ansietat, timidesa, contacte visual pobre, aïllament social, mutisme selectiu. n Defectes del llenguatge: abstracció pobra, sintaxi immadura, problemes d’articulació. n Dèficits neuropsicològics: inatenció, defectes de concentració, labilitat emocional n

RETARD MENTAL AVALUACIÓ n n n Nivell de desenvolupament cognitiu (tests estandarditzats) Adaptació Comunicació i socialització Mèdica Psiquiàtrica

RETARD MENTAL DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL Desordres d’aprenentatge n Autisme n Defectes de comunicació n Funcionament intel. lectual borderline n Defecte visual o auditiu sever n

RETARD MENTAL TRACTAMENT n n n Planificació educacional Teràpies pels desordres psiquiàtrics Tècniques de modificació de la conducta Teràpia a la família(disminuir la sobreprotecció. . . ) Fàrmacs (metilfenidat i dextroamfetamina per reduir la impulsivitat i hiperactivitat, ISRS, liti, betabloquejants per tractar l’agressivitat, folats en el Sd X fràgil).