DECLARACI UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS 1948 Lany 1948

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS 1948

L’any 1948, els governs de tot el món es van trobar a Ginebra i van aprovar la “Declaració Universal dels Drets Humans”. Document que estableix els drets que tothom té. El van signar més de 150 governs de tot el món. . . I injustament avui, encara sembla que siguin privilegi d’unes poques persones. CONEIX-LOS I LLUITA PELS TEUS DRETS!!! I PELS DRETS DE TOTES LES PERSONES DEL TEU VOLTANT!!!!!!

Art. 1 Tots els éssers humans neixen lliures i tenen els mateixos drets. Tots tenen raó i consciència i per tan, cal que es comportin entre ells amb fraternitat.

Art. 2 Tothom té els mateixos drets humans, siguin quins siguin la seva raça, el seu color, la seva nacionalitat, el seu sexe, les seves conviccions polítiques o creences, tant si es tenen molts diners i propietats com si no, i independentment del poder o de les polítiques del seu govern nacional.

Art. 3 Tothom té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat personal.

Art. 4 Ningú no pot ésser sotmès a esclavitud. L’esclavitud i el tràfic d’esclaus són prohibits en totes les seves formes

Art. 5 Ningú no pot ser sotmès a la tortura ni a penes cruels, inhumanes o degradants.

Art. 6 Tothom té dret, a tot arreu, a ser reconegut com una persona per la llei.

Art. 7 Tothom és igual davant la llei i té dret a obtenir-ne igual protecció. Tothom té dret a ser protegit per la llei de qualsevol intent de discriminar-lo o d’encoratjar altres perquè el discriminin. .

Art. 8 Si els nostres drets han estat violats, tots tenim el dret a portar els qui els han violat davant dels tribunals i a tenir un judici just amb advocats professionals.

Art. 9 Ningú no pot ser detingut ni empresonat arbitràriament ni obligat a exiliar-se sense un judici legal.

Art. 10 Tothom acusat d’un crim, sigui quina sigui la seva història, té dret a un judici públic i just davant un tribunal independent.

Art. 11 Tot acusat d’un crim té dret a ser considerat innocent fins que no se’n provi la culpabilitat

Art. 12 Tothom té el dret d’estar protegit d’intromissions arbitràries en la vida privada, tan si es tracta d’atacs sense fonament contra la seva reputació o d’interferències en el domicili, la família o la correspondència personal.

Art. 13 Tothom té dret a circular lliurement pel seu país i a viure on li sembli dins del seu territori. Tothom té dret a sortir del seu país i a retornar-hi.

Art. 14 En cas de persecució política, tothom te dret a cercar asil, i a gaudir-ne en altres països, llevat que estiguin acusats de delictes veritablement comuns, com ara robatori o assassinat, o d’altres actes contraris a l’esperit de les Nacions Unides.

Tothom té dret a una nacionalitat. Ningú no serà privat de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat, si així desitja ferho. Art. 15

A l’edat legal acordada, l’home i la dona tenen dret a casar-se i crear una família, sigui quina sigui la seva raça, nacionalitat o religió. Tots dos tenen els mateixos drets durant el matrimoni i després, si es divorcien. No s’obligarà ningú a casar-se contra la seva voluntat. La família és l’element fonamental de totes les societats i té dret a la protecció de la llei. Art. 16

Art. 17 Tothom té dret a posseir coses, individualment, o en tant que grup o família. Ningú no pot ser privat arbitràriament de la seva propietat.

té dret Art. 18 Tothom a pensar i creure el que vulgui, a canviar d’idea si vol, a pregar o tenir el culte que li agradi, i a ensenyar; observar i organitzar les festivitats religioses que consideri apropiades.

Art. 19 Tothom és lliure de pensar i dir el que vulgui, sense interferències, per qualsevol mitjà i en qualsevol país.

Art. 20 Tothom té dret a reunir-se pacíficament i a formar associacions, però ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació.

Art. 21 Tothom té dret a participar en el govern del seu país mitjançant representants elegits lliurement. Les eleccions periòdiques, en les quals tothom té dret al vot lliure i secret, són l’única base de l’autoritat d’un govern i tothom té el mateix dret als serveis públics que aquest govern proporcioni.

Art. 22 Tothom, com a membre de la societat, té dret a una seguretat social que proporcioni els diner i els recursos necessaris perquè pugui gaudir d’una vida digna. Individualment i conjuntament, totes les nacions s’han d’esforçar perquè tots els habitants del món gaudeixin de la seguretat social.

Art. 23 Tothom té dret a treballar, a elegir el seu treball i a ser membre d’un sindicat. Tothom hauria de treballar en condicions satisfactòries, tenir un salari igual per un treball igual, i rebre subsidi d’atur o ajuts complementaris si la paga que té no li garanteix un nivell de vida digna.

Art. 24 Tothom té dret al descans i al lleure, i a fer vacances de tan en tant. Ningú no pot ser obligat a treballar durant un nombre d’hores elevat i excessiu.

Tothom, especialment les mares i els infants, tenen dret a un nivell de vida digna, inclosos un habitatge adient, assistència mèdica, alimentació i serveis socials en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa i en altres circumstàncies a la seva voluntat. Art. 25

Art. 26 Tothom té dret a l’educació i l’educació primària ha de ser gratuïta i obligatòria pe a tothom. L’educació tècnica i professional ha de ser generalitzada i els estudis superiors han de ser accessibles a tothom, en funció dels mèrits. Els pares tenen dret a elegir l’educació que volen per als seus fills, però l’educació ha d’enfortir el respecte pels drets humans i promoure la pau, la tolerància, la comprensió i l’amistat entre les nacions.

Art. 27 Tothom té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar en el progrés científic i els beneficis que en resulten. També, tothom té dret a la protecció del copyright de les seves produccions científiques, literàries o artístiques.

Art. 28 Tothom té dret a un ordre social i internacional en el qual els drets i les llibertats proclamats en aquesta Declaració el pugui complir plenament.

Art. 29 Tothom té el deure d’ajudar i servir la seva comunitat. La llei pot limitar els drets individuals a fi de protegir els drets i les llibertats dels altres i de garantir el benestar general de la democràcia. Cap d’aquests drets mai no es pot exercir d’una manera contrària als propòsits de les Nacions Unides.

Art. 30 Res d’aquesta Declaració no es pot utilitzar com una excusa perquè cap persona o grup faci res que pugui amenaçar els drets i les llibertats d’altres persones.

Aquests són els vostres drets i els drets de tothom que ha nascut i viu a la terra.