CURS TEORICOPRCTIC DACTUALITZACI DE CONEIXEMENTS DE GEOGRAFIA 2003

CURS TEORICOPRÀCTIC D’ACTUALITZACIÓ DE CONEIXEMENTS DE GEOGRAFIA 2003 -2004 AIGUA, SOLS I VEGETACIÓ A ESPANYA L’AIGUA DRA. FRANCESCA SEGURA BELTRAN DPT. DE GEOGRAFIA

RELACIONS AIGUA-HOME

RECURSOS HÍDRICS: DEFINICIONS

LES UNITATS TERRITORIALS DE GESTIÓ HIDROLÓGICA: LES CONFEDERACIONS HIDROGRÀFIQUES Font: Libro Blanco del Agua, 1998

RECURSOS HÍDRICS ESCOLAMENT x SUPERFÍCIE ESCOLAMENT= PP-ET REAL • PRECIPITACIÓ • Mitjana Espanya = 684 mm • 1000 mm: Nord I, II i III; Galícia Costa. • 500 mm: Segura, Canàries i Xúquer Font: Libro Blanco del Agua, 1998

EVAPOTRANSPIRACIÓ REAL • És la que es produeix a través de la vegetació quan hi ha restriccions hídriques. • Mitjana= 464 mm • 600 mm: Galícia Costa, Nord I, II i III • <400 mm: Sur, Segura i Canàries Font: Libro Blanco del Agua, 1998

PRECIPITACIÓ-ET REAL= ESCOLAMENT TOTAL • Mitjana 220 mm • 700 mm: Galícia Costa, Nord II i III. • <100 mm: Segura, Xúquer, Guadiana I, Canàries. Font: Libro Blanco del Agua, 1998

RECURSOS CLIMA I ÀREA • >10000 Hm 3/any: Ebre, Nord, II, Duero, Nord I, Galicia Costa i Tajo. • < 2000 Hm 3/any: Guadiana II, Segura, Balears i Canàries. Font: Libro Blanco del Agua, 1998

USOS DE L’AIGUA – – AGRÍCOLA: 24. 094 Hm 3/any (68%). INDUSTRIAL: 1647 Hm 3/any (5%). URBÀ: 4667 Hm 3/any (13%). REFRIGERACIÓ: 4. 915 Hm 3/any (14%). TOTAL: 35. 323 Hm 3/any. Font: Libro Blanco del Agua, 1998 Elaboració pròpia Font: Libro Blanco del Agua, 1998

Font: Libro Blanco del Agua, 1998 Elaboració pròpia GRAN DEMANDA: EBRE, TAJO, DUERO, GUADALQUIVIR I XÚQUER

ZONES URBANES • TAJO: Madrid • C. I. CATALUNYA: Barcelona • XÚQUER: València • GUADALQUIVIR: Sevilla Font: Libro Blanco del Agua, 1998 Elaboració pròpia DEMANDA TOTAL: 4667 hm 3/any DEMANDES ELEVADES • TAJO: 768 hm 3/any • C. I. CATALUNYA: 682 hm 3/any • XÚQUER: 563 hm 3/any • GUADALQUIVIR: 532 hm 3/any

DEMANDA INDUSTRIAL DEMANDA TOTAL: 1647 hm 3/any -EBRE: 415 hm 3/any -C. I. CATALUÑA: 296 hm 3/any -NORD II: 280 hm 3/any -NORD III: 215 hm 3/any Font: Libro Blanco del Agua, 1998 ZONES INDUSTRIALS -C. I. CATALUÑA: Baix Llobregat -NORD II: Torrelavega i Avilés -EBRE: Canal Imperial de Aragón -NORD III: Ría de Bilbao Font: Libro Blanco del Agua, 1998

ORIGEN DE LES AIGÜES DE REG • SUPERFICIALS: 67% • SUBTERRÀNIES: 23% • MIXTES: 10% Font: Libro Blanco del Agua, 1998 DEMANDA TOTAL: 24. 094 hm 3/any Font: Libro Blanco del Agua, 1998 DEMANDES ELEVADES: • EBRE: 6310 hm 3/any (26%) • DUERO: 3603 hm 3/any (15%) • GUADALQUIVIR: 3140 hm 3/any (13%) • XUQUER: 2284 hm 3/any (9%)

RECURSOS DISPONIBLES- DEMANDA= SUPERÀVITS/DÈFICITS Font: Libro Blanco del Agua, 1998

POLÍTIQUES HIDROLÒGIQUES • RECURSOS • DEMANDA • Embassaments • Transvasaments • Recursos no convencionals: dessalinitza ció • Noves tecnologies per a economitzar aigua (regadiu) • Reestructuració dels sectors que consumeixen aigua.

POLÍTIQUES HIDROLÒGIQUES: ANTECEDENTS • Plan General de Canales de Riegos y Pantanos (1902). (Rafael Gasset). • Resoldre la crisis agrària del país a base de construir embassament per tot el país: regadius interiors poc rendibles. . • I Plan Nacional de Obras Hidràulicas (1933) (Lorenzo Pardo). • Correcció dels desequilibris: – Hidrogràfic: entre vessant atlàntica i mediterrània. – Econòmic: potenciar regadius en les zones més productives. • Enuncia el transvasament de l’Ebre. • Resultats: – Decanta les polítiques hidràuliques cap a la zona mediterrània. – No va entrar en vigor, però ha condicionat la política hidràulica durant tot el segle XX. • II Plan de Desarrollo Transvasament Tajo-Segura (1967)

• PLANIFICACIÓ ACTUAL • Ley de Aguas de 1985 (reforma, desembre 1999). • Avantprojecte de Llei del Plan Hidrológico Nacional de 1993. –Libro Blanco del Agua, 1998. • Plan Hidrológico Nacional, 2001.

Ley de Aguas de 1985 (reforma, desembre 1999). • Deroga la Ley de Aguas de 1879. • Considera el cicle hidrològic com un sistema. • Propugna la planificació hidrològica en contra de la hidràulica. • Defineix el domini públic hidràulic, incloent les aigües subterrànies. • Defineix la planificació hidrològica i obliga a l’elaboració d’un Plan Hidrològic Nacional, basat en els Plans Hidrològics de conca.

Avantprojecte de Llei del Plan Hidrológico Nacional de 1993. • Reestructuració hidrogràfica del territori a partir de transvasaments. • Potenciació del regadiu a la façana mediterrània. • Transvasament de l’Ebre i del Duero. • No arriba a ser llei, encara que passa el dictamen positiu del Consejo del Agua. • No s’havien aprovat els Plans Hidrològics de Conca (1998). • Oposició d’Aragó: Pacto del Agua – 221. 000 milions per a embassaments. – 11. 200 Hm 3 de reserves d’aigua de l’Ebre.

Plan Hidrológico Nacional, 2001. • Antecedents: – Aprovació dels plans de conca al 1998. – Libro Blanco del Agua, 1998. – Reforma de la Ley de Aguas (1985), al desembre de 1999 Mercat de l’aigua. • Propostes: – Té un caire més hidrològic que altres anteriors: millora d'infrastructures, depuració d’aigües, reforestacions, etc. – Transvasament de l’Ebre: 1050 hm 3. – Limita el regadiu. – Fa estudis de viabilitat econòmica i ecològica de les transferències. – Assumeix el Pacto del Agua d’Aragó.

PLAN HIDROLÓGICO NACIONAL, 2001 • Arguments a favor – Equilibra els recursos a les conques deficitàries – Limita el regadiu. – Limita els transvasaments. – Exigeix estudis d’impacte ambiental per a fer les transferències. – Incorpora el Pacto del Agua • Arguments en contra – Se va aprovar abans que el Plan Nacional de Regadíos. – Els estudis econòmics i d’impacte ambiental estan elaborats de forma tendenciosa problemes al delta de l’Ebre i transferència de recursos de l’agricultura al turisme. – No se reordena el sector turístic – L’increment de l’oferta, augmentarà la demanda. – El Pacto del Agua és perjudicial

PROGRAMA AGUA 2004 • Indrets – L’aigua i els rius són un valor social, no només un recurs. – Els rius són ecosistemes que s’han de salvaguardar – No més trasvasaments intracomunitaris si no hia ha acord entre comunitats (Xúquer Vinalopò en l’azud de la marquesa) – Importància de les desaladores – Estalvi i reutilització d’aigua – Actuacions per millorar la qualitat de l’aigua – -Hi ha que actuar sobre la demanda d’aigua • Arguments a favor – Responsabilitza sobre l’ús de l’agua en totes les comunitats. – Utilitza un recurs inacabable: l’aigua marina – Socialitza el paisatge fluvial • Arguments en contra – Les desaladores utilitzen molta energia i contaminen el mar (salmuera) – Impedeix un ús nacional de l’aigua. Que queda masa depenent de les autonomies. – No ha solucionat la “guerra de l’aigua”

BIBLIOGRAFIA - Ministerio de Medio ambiente (1998): “Libro Blanco del Agua en España”.

RÈGIMS FLUVIALS • Bibliografia – Pardé, M. (1955): Fleuves et rivieres. Armand Colin, Paris. – Masachs Alavedra, V. (1945): El régimen de los ríos peninsulares. CSIC. Instituto Lucas Mallada, Barcelona, 511 pp. – Pérez Puchal, P. (1967): “Los embalses y el régimen de los ríos valencianos”. Estudios Geográficos, nº 107, p. 149 -196. • Dossier – Capítol “Hidrología” del llibre V. V. A. A. : Prácticas de Geografía Física, Oikos-Tau. • Recopilatori de les principals fórmules per a calcular cabals mitjans, cabals relatius, coeficients i dèficits d’escolament. , amb exemples resolts. A més hi ha una classificació dels diferents règims fluvials dels rius espanyols i de les seues característiques. • Adreces d’Internet • http: //webworld. unesco. org/water/ihp/db/shiklomanov/part'4/index 4_2. h tml. Aforaments de rius de tot el món • http: //www. mma. es/cuencas/jucar/hidrolo. htm. Aforaments rius CH Xuquer (n’hi ha d’altres Confederacions)