CURS BSIC DAGRICULTURA ECOLGICA 1 CURS BSIC DAGRICULTURA
CURS BÀSIC D'AGRICULTURA ECOLÒGICA 1
CURS BÀSIC D'AGRICULTURA ECOLÒGICA ÍNDEX 1. Característiques generals de la producció ecològica. . . . . 3 2. Maneig del sòl i control d’adventícies. . . 6 3. Rotacions i associacions. . . . 7 4. Fertilització en produccions hortofruticoles. . . . . 10 5. Sanitat vegetal específica. . . . 11 6. Material de propagació: llavors i plançons ecològics. . . . . 19 7. Documents i materials de suport. . . . 25 2
CURS BÀSIC D'AGRICULTURA ECOLÒGICA CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA. ÍNDEX 1. Característiques generals de la producció ecològica. 1. 1 Definició, principis i objectius 1. 2 La PAE al monte 1. 3 La PEA a Europa 1. 4 La PEA a Espanya 1. 5 La PEA a Catalunya PRODUCCIÓ AGRARIA ECOLÒGICA "L'agricultura va ser antany un treball sagrat. Quan la humanitat es va apartar del seu ideal, va aparèixer la moderna agricultura comercial. Quan l'agricultor va començar a fer cultius per a guanyar diners, llavors va oblidar els veritables principis de l'agricultura. " Massanobu Fukuoka L'agricultura ecològica o agricultura biològica és un mètode agrícola que té com a finalitat, en contrast amb l'agricultura convencional, ser ambientalment sostenible, a més de respectar la salut i el benestar dels consumidors. En general, refusa l'ús de recursos químics artificials durant el conreu o la cria, així com l'ús de conservants, colorants o altres aditius durant la transformació d'aliments. A la Unió Europea l'agricultura ecològica és regulada pel reglament 834/2007 que especifica les tècniques i les productes que poden utilitzar-se. El mateix concepte és conegut amb noms diferents en diversos països. La terminologia de vegades pot portar a confusió: orgànic és l'adjectiu que fan servir en anglès, biològic en francès, alemany, portuguès i neerlandès, ecològic en català, romanès i castellà. Els productes reben la denominació de «ecològic» o «biològic» , abreujat «eco» o «bio» . Hi ha altres denominacions com ara agricultura de conservació, regenerativa o sostenible. En general, les tècniques de cultiu utilitzades per l'agricultura ecològica són de caràcter menys agressiu per a l'home i el medi ambient que les tècniques convencionals utilitzades després de la Revolució Verda, de caràcter hiperracionalista amb visió a curt termini, amb ús intensiu de productes químics altament tòxics i amb ignorància dels danys col·laterals en l'ecosistema. El moviment va començar prudentment a Occident des de principis del segle XX quan els primers efectes negatius de l'ús a gran escala de fertilitzants artificials i del monoconreu massiu van fer-se visibles. Després de «l'era dels plaguicides» (1940 -1960) el moviment va accelerar en observar, entre d'altres els efectes mediambentals desastrosos de l'insecticida DDT que ho matava tot sense selectivitat i que els insectes nocius, el seu primer blanc van desenvolupar resistència. A més, el verí (ara prohibit a Occident), reconegut com contaminant orgànic persistent, en acumular-se en els mamífers al cim de la cadena alimentària, té efectes nocius per a la salut humana i amenaçava de fer desaparèixer certes espècies d'ocells com el pigarg americà i el falcó pelegrí. El llibre de Rachel Louise Carson (1907 -1964) Silent spring (Primavera silenciosa - 1962) va ser un avanç considerable en crear una consciència ecològica en l'opinió pública. El llibre va conduir a la prohibició del DDT el 1972 als Estats Units, malgrat l'oposició virulent del molt fort lobby de la indústria química. PRINCIPIS - Renúncia de productes químics de síntesi com a fungicides, adobs, herbicides. . . - Renúncia de conservants, colorants o altres additius artificials en la transformació dels aliments. - Renúncia d'organismes genèticament modificats - Ús de fertilitzants d'origen orgànic per exemple fems, compost, adobs verds. . . - La rotació de conreus per afavorir la regeneració de la terra. - Ús del guaret per evitar l'esgotament de la terra. - Control biològic de plagues: fauna auxiliar, rotenona, piretrines. . . - Deixar zones no conreades per crear biòtops i refugis per a la fauna auxiliar - En la ramaderia es prohibeix l'ús preventiu d'antibiòtics i altres medicaments per accelerar el creixement - Respecte de normes minimals de superfície per cap de bestiar i la possibilitat de farratjar a cel obert OBJECTIUS - Obtenció de productes alimentaris d’elevada qualitat nutritiva i organolèptica en suficient quantitat, és a dir, obtenint uns rendiments que no s’allunyin gaire dels rendiments mitjans del conjunt de les produccions agràries generals. - Evitar la presència d’elements potencialment tòxics per a la salut humana en els productes agraris i alimentaris. - Evitar tots aquells procediments que es tradueixin en una pèrdua de qualitat dels productes finals, escollint aquells que millor conservin els seus aspectes característics. - Assegurar la conservació del medi ambient i el funcionament a llarg termini dels ecosistemes agraris, mitjançant l’aplicació i el desenvolupament de tecnologies apropiades. 1. Característiques generals de la producció ecològica 3
CURS BÀSIC D'AGRICULTURA ECOLÒGICA No es permet • L'ús d'Organismes Modificats Genèticament (OGMs o transgènics). • En agricultura, l'ús de pesticides, herbicides i productes fitosanitaris químics de síntesis. En ramaderia, tampoc medicaments i hormones. Tampoc es permeten additius alimentaris de síntesis (excepte algunes excepcions). • La producció ramadera desvinculada dels terrenys agrícoles. • En general, processos que perjudiquin el medi ambient, la salut humana, la salut i el benestar de plantes i animals i la qualitat final dels productes. Tècniques i estratègies Però com podem aconseguir aquests objectius sense utilitzar tota la bateria de productes químics de síntesis que utilitza l'agricultura convencional? En contra del que molts pensen, existeix gran varietat de productes naturals, no tòxics i no contaminants, que poden utilitzar-se en AE. Però abans de recórrer a ells és necessari seguir una sèrie de pautes encaminades a aconseguir l'equilibri en el nostre agroecosistema. A continuació se citen les principals tècniques i estratègies emprades en AE, classificades en tres camps d'actuació principals: el sòl, el control d'herbes i la sanitat vegetal. Per a mantenir la fertilitat i la salut del sòl: • Abonat orgànic (adob compostat o madur, compost, lombricompost, bocashi. . . ). • Evitar el conreu excessiu (pèrdua d'estructura del sòl i de matèria orgánica, sola de labor). • Abonaments verds. • Control de l'erosió (mantenir el sòl cobert, per exemple). • Rotacions i associacions de cultius. Per al control d'adventícies (també anomenades herbes dolentes): • Control d'herbes en presiembra (falsa sembra) • Birbes (ja siguin manuals, amb maquinària específica, birbes tèrmiques. . . ). • Embuatats (palla o uns altres materials tipus plàstic, geotextiles. . . ) • Rotacions i associacions de cultius • Cultius intercalats, netejadors (inclosos els abonaments verds). • Ús de fems compostats (higienitzats). • Elevada densitat de sembra. Per a la sanitat vegetal: • Varietats locals (adaptades a les condicions locals). • Sanitat vegetal basada en la prevenció (encara que també hi ha tractaments). • Preparats naturals. • Rotacions i associacions de cultius. • Maneig racional de l'aigua. • Reservoris de biodiversitat (tanques, bandes florals. . . ). Altres consideracions: • Traçabilitat (tècniques de treball i gestió que permetin conèixer l'origen, destinació i moviment de tots elements del procés productiu). BIBLIOGRAFIA MAYNOY SEÑÉ. Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. 1. Agricultura ecològica-Catalunya. WEBGARFIA: http: //www. sembraensao. org/new/wpcontent/uploads/introduccion-ae-apuntes-alumnos 1. pdf 1. Característiques generals de la producció ecològica 4
CURS BÀSIC D'AGRICULTURA ECOLÒGICA LA PEA AL MÓN A escala global, l'anuari estadístic El Mundo de l'Agricultura Ecològica (The World of Organic. Agriculture 2017), elaborat pel Research Instituteof Organic Agriculture (Fi. BL) i presentat el passat 15 de febrer de 2017, mostra que el sector ecològic “continua creixent amb força, impulsat per un important increment en la demanda dels consumidors”. Amb dades tancades a 31 de desembre 2015, a tot el món hi havia inscrites en producció ecològica un total de 50, 9 milions d'hectàrees, amb un increment de 6, 5 milions d'hectàrees respecte a la mateixa data de l'any anterior. La major superfície orgànica es desenvolupa a Austràlia amb 17, 2 milions d'hectàrees. Més lluny se situen l'Argentina, amb 3, 1 milions de hás. i els EUA amb 2, 2 milions. En el quart lloc es troba la Xina, amb 1, 9 milions d'hectàrees; en el cinquè, Espanya, amb 1, 7 milions i en el sisè, Itàlia, amb 1, 4 milions (hás). Més enrere se situen l'Uruguai (1, 3 milions); França (1, 1 milions); Alemanya (1 milió) i el Canadà, amb 900 mil hectàrees destinades a agricultura orgànica. LA PAE A EUROPA Des dels principis dels anys 90, la producció ecològica s’ha desenvolupat ràpidament en la majoria dels països europeus, i com a conseqüència de tenir un marc normatiu únic i harmonitzat, així com un programa d’ajuts que ha incentivat la conversió de nombroses explotacions agràries. Dades de superfície total a la UE Seguint amb les dades presentades ara per Eurostat, la superfície total dedicada a l'agricultura ecològica en 2016 als països UE-28 va ser de 11, 9 milions d'hectàrees. Entre 2012 i 2016 l'agricultura ecològica ha crescut un 18, 7% i les expectatives per als pròxims anys indiquen que aquesta evolució continuaràs sent positiva, destaca Eurostat. Els quatre països amb major superfície total dedicada a agricultura ecològica són Espanya (16, 9% del total de la UE 28), Itàlia (15, 1%) França (12, 9%) i Alemanya (9, 5%). De forma global, aquests quatre països sumen 54, 4% del total de la superfície ecològica europea. A Àustria, Suècia i Estònia, la proporció d'àrea orgànica va ser superior al 18%, mentre que a Itàlia, la República Txeca, Letònia i Finlàndia se supera el 10% i Malta se situa en la cua de la llista, amb solo el 0, 2% de la seva superfície agrícola amb producció ecològica, segons Eurostat. LA PAE A ESPANYA Espanya va superar l'any 2016, per primera vegada en la història - la xifra de dos milions d'hectàrees dedicades a l'agricultura ecològica; en concret, 2. 018. 802 hectàrees, un 8, 5% més que en 2015. Amb aquesta xifra, Espanya es manté un any més com el país europeu amb major superfície dedicada a cultius ecològics (en els quals es respecten les normes que limiten la utilització de productes químics), segons les dades publicades per Eurostat (Oficina Europea d'Estadística) el 16 de novembre. El lideratge que ara ocupa Espanya, no obstant això, podria passar a les mans d'Itàlia en els pròxims anys si es manté la tendència observada des de 2012. En l'últim lustre, la superfície dedica a l'agricultura ecològica va créixer a Espanya un 14, 9% mentre que a Itàlia el creixement va ser del 53, 9%. Actualment la comunitat autònoma capdavantera és Andalusia, amb més de 400. 000 hectàrees dedicades a producció ecològica, de la mà de quasi 4. 500 explotacions, seguida a molta distància per Aragó, Extremadura, Castella-La Manxa i Catalunya. 1. Característiques generals de la producció ecològica LA PEA A CATALUNYA Los datos del Consejo Catalán de Producción Agraria Ecológica (CCPAE) indican que, con fecha 31 de diciembre de 2016, Catalunya contaba con 1. 891 productores vegetales, 605 productores ganaderos y 979 elaboradores. La superficie inscrita en agricultura ecológica sumaba a finales del año pasado las 171. 937 hectáreas, mientras que un año antes (31 de diciembre 2015) era de 142. 023, 94 hectáreas. Es decir que, el año pasado, la superficie inscrita en agricultura ecológica en Catalunya creció un 21, 06%. 5
CURS BÀSIC D'AGRICULTURA ECOLÒGICA MANEIG DEL SÒL I CONTROL D'ADVENTÍCIES CONTROL PREVENTIU D'ADVENTÍCIES EN HORTICULTURA FALSA SEMBRA: Consisteix en preparar un camp com si es volgués plantar, però sense fer-ho. Passat un temps, quan les adventícies han germinat, es destrueix amb una rasclada (treball superficial). La falsa sembra ben realitzada pot eliminar bona part de les llavors de flora adventícia, però sempre en quedarà un romanent que germinarà escalonadament. Es interessant fer-ho quan hi ha important presència de llavors (banc de llavors). ÍNDEX 2. Maneig del sòl i control d’adventícies 2. 1 Control preventiu d’adventícies en horticultura 2. 2 Treball mecànic del sòl "Les males herbes juguen el seu paper a construir la fertilitat del sòl i a equilibrar la comunitat biològica. Com a principi fonamental, les males herbes han de ser controlades, no eliminades. " Masanobu Fukuoka TREBALL MECÀNIC DEL SÒL ENCOIXINAT: Consisteix en el recobriment del sòl mitjançant una coberta de material orgànic o inert, amb la finalitat d’impedir l’aparició d’adventicies. Els diferents avantatges són: - Efectiu contra la majoria d’herbes anuals però poc eficaços sobre herbes perennes amb òrgans subterranis vigorosos. - Redueix l’evaporació. - Eviten l’erosió del sòl i milloren l’infiltració d'aigües. - Les aportacions orgàniques enriqueixen el sòl. Treball mecànic del sòl previ a la sembra o plantació. El òptim s’aconsegueix amb la combinació d’ambdues tècniques que es descriuen seguidament: TREBALL DE SÒLS SUPERFICIALS: Tendeix a deixar llavors a la superfície que germinen amb facilitat i poden ser destruïdes en treballs posteriors. Poc control de les adventícies perennes. Es pot fer amb estirpadora. TREBALL DE SÒLS PROFUNDS: Efectes oposats als superficials. Les llavors propagul amb un curt període de viabilitat s’enterren en profunditat evitant la seva germinació. Però llavors amb viabilitat mitjana o llarga poden tornar a la superfície i germinar si es torna a treballar. Treball amb arada o pala. BIBLIOGRAFÍA SOLARITZACIÓ Consisteix en la esterilització del sòl a través de la humitejació del sòl i a continuació recobrir-lo amb un plàstic fosc per incrementar-ne la temperatura. Té un efecte germinicidi. És una tècnica agressiva. 2. Maneig del sòl i control d’adventícies - CAMPANERO, Mar. 2003. “La solarització com a alternativa a la desinfecció química”. Agricultura, núm. 16 - MARTÍN, L. , PELACHO, A. M. 2 Els encoixinats biodegradables en horticultura ecològica 2. Agricultura, 2003, núm 18 - TABERNER, Andreu. “Maneig de plantes adventícies”. Ponències del curs “Especialització en horticultura ecològica”, Esscola Agraria de manresa, 1998. 6
CURS BÀSIC D'AGRICULTURA ECOLÒGICA ROTACIONS I ASOCIACIONS ÍNDEX "Altres formes de vida, a més de la nostra, mereixen la nostra consideració. L'home hauria de ser agricultor, no explotador. Aquest planeta no està destinat exclusivament al nostre profit. El destruir totes les formes de vida que no tenen per a nosaltres utilitat ostensible i directa és immoral i, en definitiva, és molt possible que contribueixi a la nostra pròpia destrucció. " 3. Rotacions i asociacions 3. 1 Planificar les produccions hortícoles 3. 2 Diseny de rotacions en horticultura 3. 3 Grups d’espècies que faciliten el disseny 3. 4 Disseny d’associacions hortofrutícoles 3. 4. 1 Típus d’asociacions 3. 4. 2 Exemples d’asociacions El horticultor autosuficiente" (1978), John Seymour - Limitacions climàtiques de la zona. - Característiques edàfiques del sòl. - Superfície disponible. 1. Tria d’espècies, de varietats i del volum que haurem de conrear segons: PLANIFICAR LES PRODUCCIONS HORTÍCOLES 2. Cal evaluar suficientment els possibles elements limitadors. - Possibilitats de mecanització. - Característiques de conreu per a cada espècie o varietat. - Disponibilitat d’aigua de reg. - Mà d’obra disponible. 3. Realitzar els dissenys de rotacions, l’associació i l’alternativa. 1 TRIA D'ESPÈCIES - Determinar les varietats i espècies que interessen i es poden conrear. 7 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DECISIÓ - Per representar gràficament la rotació establerta es pot utilitzar un diagrama circular. - Si es conrea un gran nombre d’espècies hi haurà més biodiversitat i serà més difícil el maneig. - Si es conrea un menor nombre d’espècies hi haurà menys biodiversitat però serà més fàcil el maneig. 2 DIBUIX DE PARCEL·LA - Representar gràficament les parcel·les en un cròquis. - És aconsellable dividir els espais en subparcel·les d’una superfície similar. 6 ORDRE DE ROTACIÓ - En la majoria de situacions és difícil aplicar-los de manera rigorosa. 5 DISSENY DE ROTACIONS EN HORTICULTURA 3 CULTIU SECUNDARI - Determinar els cultius secundaris. - Normalment els cultius secundaris s’intercalen en els espais buits que resten entre els conreus principals. - Espais buits on aplicar adobs verds i operacions de sembra falsa. 3. Rotacions i associacions 4 - Si la finca té diversitat d’espais amb característiques diferents com poden ser el sòl, l’orientació, etc. es pot particularitzar cada un d’ells d’acord amb el tipus de cultiu idoni. CULTIU PRINCIPAL CICLES DE CONREU - Fer una relació dels cicles de conreu de cada espècie o varietat amb les dates de sembra i collita adaptades a la zona o comarca. - Determinar els cultius principals i cap de rotació. - Els cultius principals són aquells als quals donem prioritat dins la rotació, prioritat sovint condicionada per la seva rendibilitat i demanda. - Normalment es destinen com a cap de rotació, després d’una aportació de matèria orgànica, les espècies més exigents en nutrients o que admeten una aportació de fem fresc poc descompost. - Per a aquelles espècies que tenen varietats adaptades a diferents èpoques de l’any, es decidirà la varietat en funció de l’època en què ens interessarà produir-la. - Els conreus protegits per hivernacles, les dates seran variables i estaran adaptades a les condicions climàtiques modificades. 7
CURS BÀSIC D'AGRICULTURA ECOLÒGICA GRUPS D’ESPÈCIES QUE FACILITEN EL DISSENY FAMÍLIA BOTÀNICA A QUE PERTANYEN TÍPUS D’APROFITAMENT PROFUNDITAT DE LES ARRELS ORIENTACIONS D’IMPLANTACIONS 1 r. No repetir en la rotació dues plantes de la mateixa família. 2 n. Intentar no repetir espècies amb un mateix tipus d’aprofitament. 3 r. No repetir espècies amb sistemes radiculars que aprofiten el mateix horitzó del sòl. - Preferentment realitzarem rotacions que no repeteixin espècies durant 3 anys. - Algunes espècies com els bulbs i les crucíferes no repetir en 4 -5 anys. - Considerar les influències favorables o desfavorables del precedent cultural. 3. Rotacions i associacions 8
CURS BÀSIC D'AGRICULTURA ECOLÒGICA DISSENY D’ASSOCIACIONS HORTOFRUTÍCOLES Les associacions són sistemes en els quals dues o més espècies de vegetals es planten en una proximitat determinada perquè interactuïn i tinguin efectes inhibidors o estimulantes sobre el rendiment. Les associacions afavoreixen en general l’estat sanitari de les plantes i en milloren o preserven l’equilibri biocenòtic. Les rotacions i les associacions basen els seus efectes, entre d’altres, en el fenomen de l’al·lelopatia, que és la influència d’una planta sobre el creixement d’una altra, incloent-hi els microorganismes, a través de l’emissió de substàncies químiques a l’ambient. Aquestes substàncies normalment són part del metabolisme secundari de les plantes, que es sintetitzen en qualsevol part (fulles, tija, arrels, fruits, llavors, etc. ) i s’alliberen a l’ambient en forma de compostos volàtils i exsudats radiculars, en la descomposició de les restes vegetals o pel rentat foliar de la pluja o la rosada. L’efecte d’aquestes substàncies al·lopàtiques contribueix a regular la incidència de males herbes, plagues o malalties. TÍPUS D’ASOCIACIONS Linies alternes de cultius amb cicles similars: És la tècnica més senzilla i pràctica. Cal utilitzar una distància de separació (entre línies) igual a la mitjana de les distàncies de separació pròpies de cada espècie. Exemple: Pastanaga i porro Linies intercalades de cultius amb cicles diferents: La planta de cicle curt es sembra o planta entre els rengs de la planta de cicle llarg. Aquesta última esta espaiada normalment. La planta de cicle curt s’ha de plantar abans o al mateix temps que la de cicle llarg per evitar que sigui envaida. Quan es culli, deixarà tot el espai per la de cicle llarg, Exemple: Enciam i maduixeres BIBLIOGRAFIA - MAFFIA N. L. 1985. Cultivos intensivos compatibles. Buenos Aires. El Ateneo EXEMPLES D’ASSOCIACIONS EN CULTIUS HORTÍCOLES APROFITAMENT DE L’ESPAI: Espècies amb velocitat de creixement diferent, evitant la competència entre elles en un mateix moment. Hi ha més collites per unitat de superfície, un millor aprofitament de l’aigua de reg o un estalvi en tasques de desherbatge. Alguns exemples són: Pastanaga – rave, nap o enciam : Plantats al mateix moment en files alternes, el rave, l’enciam i el nap tenen un creixement més ràpid i es cullen abans, ofegant les ma-les herbes fins que la pastanaga és més competitiva. Col – enciam: Igual que el cas anterior, l’enciam és més ràpid que la col. També es poden intercalar dins de la mateixa línia. Fava – espinac: Es sembren franges d’espinacs enmig de les línies de faves. Blat de moro – mongeta filaire – carbassa. Aprofitament de l’espai, amb tres collites diferents. Text place AVANTATGES SANITARIS: La combinació de cultiusdificulta la localització i el desplaçament de les plagues. Lesinteraccions són diverses: eltrencament de l’homogeneïtat de l’espai, un efecte barrera, la diferent aparença visual en la forma i el color, l’emissió de substàncies al·lopàtiques o els cultius trampa. Alguns exemples són: Tomàquet – col. Repel·lència química de l’aranya de la col. Pastanaga – porro. Repelència química de mosques i arnes. Cebes, alls, porros. Les liliàcies emeten compostos sofrats volàtils que actuen com a repellents d’alguns insectes. Tomàquet – blat de moro a les vores del cultiu. Sembrats al mateix moment, el blat de moro impedeix la propagació de la plaga de l’àcar del bronzejat del tomàquet a través de la pols de l’aire mitjançant un efecte pantalla. Es pot sembrar el blat de moro entre una plantació vella i una de jove que estiguin a prop. El blat de moro també actua de cultiu trampa, reduint la posta de la cuca del tomàquet sobre la tomaquera. ASSOCIACIONS AMB ALTRES ESPÈCIES A més de les associacions entre cultius, en el disseny de la finca també s’inclouen altres espècies vegetals que realitzen funcions sobre la producció: - NAVARRO E. 1998. Rotacions i associaciosn de agrícoles. Ponències del curs Especialització en Horticultura Ecològica. Manresa. Escola Agrària de Manresa Plantes refugi i bandes florals. En parcel·les amb una elevada biodiversitat funcional –a través de diferents cultius, plantes refugi i bandes florals– hi ha una menor pressió d’algunes plagues i una major abundància i diversitat de fauna auxiliar respecte a les superfícies més homogènies. - ROSELLÓ J. 2003. Rotacions per conservar la fertilidad. La Fertilidad de la Tierra, núm. 14. Cultiu de cobertura. S’estableixen cobertes vegetals entre els rengles o a tota la superfície. Per tal que surti a compte, han de ser associacions amb cultius hortícoles de cicle llarg o plurianuals. Per a la cobertura, el trèvol útil per a la fixació de nitrogen atmosfèric i la bona cobertura del sòl, suporta bé els dalls i té un port baix. 3. Rotacions i associacions 9
CURS BÀSIC D'AGRICULTURA ECOLÒGICA FERTILITZACIÓ EN PRODUCCIONS HORTÍCOLES INDEX "El veritable agricultor procurarà aprofitar la seva parcela, no explotarla. " El horticultor autosuficiente (1978), John Seymour 4. Fertilització en produccions hortícoles 4. 1 Cultius hortícoles 4. 2 L’ús d’adobs verds en horta CULTIUS HORTÍCOLES Degut a les característiques dels cultius hortícoles com: - Espècies de desenvolupament ràpid. - Sovint conreades en condicions de regadiu. - Sòls sotmesos a multiples actuacions com lleurades, sembres, transplantaments. etc Es fa difícil el manteniment de les condicions fisicoquímiques del sòl. Per aquest motiu la materia orgànica realitza un paper condicionador molt important, ja que ajuda a mantenir una estructura flonja i estable, amb una bona capacitat d’infiltració i retenció d'aigües i una bona oxigenació del sòl. La materia orgànica actua com a magatzem d’elements nutritius, mantenint un nivell elevat de reserves. En tractar-se majoritariament de cultius anuals, la fertilització es basa en: - La incorporació anual de fems i/o compost, - L’aportació ocasional d’algun fertilitzant de cobertura, - La implantació d’algun adob verd, (si ho permet la programació de cultius i si es disposa d’espai suficient). L'ADOB VERD Es tracta d’un cultiu d’espècies millorants que al final s’incorpora al sòl pels seus efectes beneficiosos. És més natural i biològicament actiu que el sòl descobert i, per tant, afavoreix la regeneració del sòl. La coberta vegetal en el període entre cultius evita l’erosió, competeix amb les males herbes, evita la pèrdua de nutrients per lixiviació i, en el cas de les lleguminoses, millora la fertilitat a través de la fixació del nitrogen atmosfèric. Un cop incorporats, el seu efecte positiu es basa en l’activitat dels microorganismes, gràcies a l’energia que obtenen a partir de la biomassa vegetal, i un valor fertilitzant per al cultiu següent. En la rotació, l’adob verd s’ha d’incloure com a mínim una o dues vegades, alternant famílies diferents. Una manera pràctica és intercalarlos sempre entre els mateixos dos cultius i establir-ho com a sistema habitual. A les parcel·les que estan en guaret també és millor fer-hi un adob verd que deixar el sòl descobert. Tot i que no és massa freqüent, també s’haurien de tenir en compte les interaccions amb plagues i malalties dels cultius que precedeixen. La utilització de barreges, de dues o més espècies, assegura el desenvolupament i una millor cobertura i exploració del sòl. Els diferents tipus d’arrels permeten estructurar el sòl a diferents nivells, mentre hi ha arrels pivotants que arriben i descompacten el sòl en profunditat, altres, com les més fasciculades poden penetrar millor en els agregats. Els diferents ports de les plantes permeten a unes espècies actuar de tutoratge de les altres. Segons les condicions ambientals de cada any, hi ha espècies que tindran més facilitat per a desenvolupar-se que altres, assegurant així l’èxit de la coberta vegetal. Segons els objectius inicials i el moment de la incorporació al sòl, els adobs verds tenen efectes diferents. Els adobs verds en hortícoles es poden subdividir en dos grups: BIBLIOGRAFIA - DOMINGUEZ A. , ROSSELLÓ J. , AGUADO J. 2002. Diversidad vegetal en agricultura ecológica. Valencia: Sociedad Española de Agricultura Ecológica, Phytoma. - DOMINGUEZ A. 1997. Tratado de fertilización. Madrid: Mundi-Prensa. - LABRADOR J. 1996. La materia orgánica en los agrosistemas. Madrid: Mundi-Prensa. - MOROTO J. M. 1990. Elementos de horticultura general. Madrid: Mundi- Prensa. 4. Fertilització en produccions hortofruticoles Adobs verds de primavera - estiu: Quan el cultiu principal es realitza a l’hivern. Es poden fer amb melca, rave, veça, girasol, espinac, mongeta, trèvols, etc. Adobs verds de tardor - hivern: Quan el cultiu principal es realitza a l’estiu. Es poden fer amb rave, veça, civada, pèsol, ordi, trèvols, etc. Generalment se sega l’adob verd a l’inici de la floració, ja que la planta es tendra (fàcilment degradable) i ha acumulat molts nutrients (major poder fertilitzant). És aconsellable segar una o diverses vegades l’adob verd abans d’enterrar-lo definitivament. És important tenir en compte quan més temps ocupa el terreny hi ha més producció de biomassa, fixació de nitrogen i mobilització d’altres nutrients del sòl, alhora que les arrels airegen el sòl. 10
CURS BÀSIC D'AGRICULTURA ECOLÒGICA SANITAT VEGETAL ESPECÍFICA ÍNDEX 5. Sanitat vegetal específica 5. 1 Antecedents de la gestió integrada de plagues 5. 2 Principals organismes nocius que afecten el cultiu 5. 3 Tècniques preventives i estratègies de lluita 5. 4 Substàncies bàsiques fitosanitàries en agroecologia "L'agricultor ha d'acceptar una premisa clau dins l'agricultura ecològica: Un xic de la nostre collita sempre serà pels animalons. " PRINCIPALS ORGANISMES NOCIUS QUE AFECTEN EL CULTIU - Nematodes Anònim LA GESTIÓ INTEGRADA DE PLAGUES A mitjan els anys 60 es van començar a reconsiderar els sistemes de lluita contra les plagues, i aparegué el concepte de “Gestió Integrada de Plagues” (“GIP”, en anglès “IPM”, és a dir, Integrated Pests Management). Aquest sistema pretén utilitzar de forma harmònica tots els sistemes de lluita contra les plagues: mesures culturals, lluita biològica, feromones, etc. , i a utilitzar els plaguicides únicament quan sigui necessari i de forma que no es perjudiqui l’equilibri natural dels ecosistemes agrícoles. Aquest sistema de lluita, més respectuós amb el medi ambient, requereix, però, un major seguiment tècnic de l’evolució de les poblacions de plagues i els seus enemics naturals, que cal realitzar-lo a nivell de parcel·la o espai a tractar. La gestió integrada no pretén l’eliminació de les plagues (impossible i econòmicament inviable) sinó el seu control, amb qualsevol mitjà possible i a l’abast: cultural, biològic o químic. Hem d’assenyalar que, en el cas de les malalties, els mitjans són primordialment culturals i químics, i només ara comencen a aparèixer els primers mitjans biològics. Sempre donarem preferència als mitjans culturals sobre els altres i els biològics sobre els químics, i en cas haver de realitzar tractaments amb productes químics ho farem amb els productes que més respectin la fauna i la flora auxiliar, el medi ambient i les persones. Els nematodes (del grec nêma, nématos, que significa ‘fil’) són organismes invertebrats de mida molt petita i de forma allargada, una part dels quals són paràsits d’animals domèstics, mentre que la majoria són de vida lliure o bé parasiten plantes. Formes d’atac als vegetals - N’hi ha d’ectoparàsits, que viuen a l’exterior de la planta, i endoparàsits, que viuen al seu interior. Danys que provoquen - Generalment viuen parasitant les arrels de les plantes, on es poden observar lesions, agalles i engruiximents. Ataquen les arrels petites i suculentes, però també bulbs i tiges, fulles i flors. - Provoquen nanismes i esgrogueïments a les plantes i alguns d’ells poden transmetre virosis. . -Àcars Els àcars són organismes invertebrats. Els àcars fitòfags que ocasionen danys a les plantes són un grup dins de la classe dels aràcnids del tipus dels artròpodes. Formes d’atac - Xucladors: la seva alimentació, en el cas dels àcars fitoparàsits, és per succió de la saba de les plantes hostes. Danys que provoquen - Els danys són deguts generalment a l’augment de l’evapotranspiració i la clorosi produïda per ferides a les fulles en xuclar-ne la saba, produint així el debilitament de la planta i fins i tot la caiguda de les fulles. - De manera natural són controlats per insectes i altres àcars depredadors, per la qual cosa alguns productes fitosanitaris poden afavorir-ne la proliferació. 5. Sanitat vegetal específica 11
CURS BÀSIC D'AGRICULTURA ECOLÒGICA - Insectes Els insectes (del llatí insectum, pròpiament “animal de cos segmentat”) són animals que pertanyen a la Classe Insecta dins del Tipus Artropodae. Un gran nombre d’ells provoca danys a les plantes. N’hi ha de beneficiosos: pol·linitzadors, parasitoides i depredadors. Formes d’atac Les formes d’atac més importants són les següents: Defoliadors: S’alimenten de les fulles. - Altres invertebrats - Mol·luscs Els mol·luscs (del llatí molluscus ‘tou, tendre’) són un grup d’animals invertebrats que tenen un cos tou insegmentat, protegit en molts d’ells per una closca calcària. Plagues i danys més importants En agricultura tenen importància els caragols i els llimacs, els quals poden provocar greus danys en alimentar-se de les fulles de les plantes. Barrinadors: Foraden galeries a les tiges i troncs (viró del porro) Minadors de fulles: Excaven mines a les fulles (les minadores de fulles dels fruiters, la dels brots dels cítrics, etc. ). - Miriàpodes Els miriàpodes (del grec myrios, deu mil, i pous, podos, peu), són artròpodes terrestres similars als insectes en alguns aspectes, però amb un elevat nombre de potes (de 18 a 750 segons l’espècie). Xucladors: Succionen les fulles, tiges, fruits (les caparretes, els pugons). Plagues i danys més importants Els més representatius que afecten els cultius són el centpeus (de cos aplanat) i el milpeus (cos cilíndric), que s’alimenten de les arrels i els tubercles. Danys que provoquen: - Debilitament de la planta - Eliminació de teixits vegetals - Fragmentació de teixits vegetals - Deformacions, mutilacions, etc. 5. Sanitat vegetal específica 12
CURS BÀSIC D'AGRICULTURA ECOLÒGICA - Vertebrats - Ocells Algunes espècies d’ocells afecten greument les llavors i els fruits. També i a causa de la seva proliferació, com és el cas dels estornells, les cotorres, les gavines i els coloms, poden comportar molèsties urbanes amb els seus excrements i danys als arbres urbans podent trencar branques. Molts ocells són, però, beneficiosos en el control biològic de les plagues d’insectes i d’altres vertebrats. - Fongs Els fongs (derivat del llatí fungus ‘bolet’), formen un regne propi constituït per organismes heteròtrofs unicel·lulars o pluricel·lulars, que tenen el cos format per un conjunt de filaments ramificats anomenats hifes, el conjunt de les quals formen el miceli. Poden ser saprofítics, paràsits o simbiòtics. L’especialitat que estudia els fongs és la micologia. Simptomatologia provocada pels fongs a) Presència del fong sobre fulles, branques i fruits - Taques - Cendroses - Míldius - Carbons - Rovells b) Manifestació dels seus efectes - Podridures - Necrosis - Xancres - Marciments - Modificacions del color - Caiguda de les fulles - Malformacions Mecanismes d’acció - Mamifers Diversos mamífers són responsables de nombrosos danys a les plantes dels horts, per exemple rosegant la base dels troncs o malmetent les gespes. Les mesures adoptades sobre aquest vertebrats hauran de complir el marc legal tenint en compte les espècies protegides. Alguns exemples d’animals que es podem eradicar pels danys ocasionats són: la rata grisa (Rattus norvegicus), rata negra (Rattus rattus), ratolí domèstic (Mus musculus), talpons (Pytimis duodecimcostatus) i senglars (Sus scrofa). Els fongs poden actuar de la manera següent: - Ectoparàsits: El fong creix en la superfície. Cas dels oïdis. - Endoparàsits: El fong es desenvolupa dins del vegetal. Poden ser intercel·lulars o intracel·lulars. Com és el cas dels míldius. - Vasculars: Progressen de forma sistèmica pels vasos de la saba, tot i que poden accedir a l’exterior. Com en el cas dels Verticillium, Fusarium, etc. - Parenquimàtics: Afecten únicament els teixits del parènquima foliar. Cas de les antracnosis. 5. Sanitat vegetal específica 13
CURS BÀSIC D'AGRICULTURA ECOLÒGICA TÈCNIQUES PREVENTIVES I ESTRATÈGIES DE LLUITA b) Mesures culturals La millor forma de preparar un cultiu és acabar bé l’anterior no deixant els cultius abandonats un cop hàgim finalitzat la collita. Mètodes alternatius als tractaments fitosanitaris a) Mesures preventives - Estudi del sòl on realitzar la plantació (p. H, salinitat, textura, fertilitat, subsòl) i preparar-lo adequadament (esmenes, drenatges, etc. ). - Eliminació de restes del cultiu anterior. - Escollir les plantes més adequades a les condicions que trobaran al jardí: clima, exposició solar, característiques del sòl, disponibilitat d’aigua, d’espai, accessibilitat per als tractaments, etc. , atès que les plantes ben adaptades al medi són més resistents a plagues i malalties. - Adquirir plantes en bon estat vegetatiu i sanitari. En el cas que ho requereixin, han d’anar acompanyades del preceptiu Passaport fitosanitari CE. - Adobament: Cal evitar l’enterrament de fems o de matèria orgànica frescos que, en fermentar sense aire, poden desprendre productes tòxics per a les plantes. El més adient es emprar un compost ben madur. Si el compostatge en la pila ha estat prou llarg i durant el proces s’han donat alguns pics d’alta temperatura (60 -65 ºC), el material tindrà prou garantia d’estar exempt de patògens. No obstant, cal evitar la incorporació al compost de restes de plantes malaltes. El factor principal d’inicidencia de plagues i malalties és l’excés de nitrogen, sobretort de fàcil assimilació. L’augment del nitrogen, normalment abundant en els àpex (extrems superiors d’un òrgan o d’una part d’un òrgan) de creixement, les converteix en veritables llaminadures per als insectes xucladors com pugons, caparretes, etc. En canvi, una bona disponibilitat de potassi dota les plantes de major resistència. - En conreus herbacis és interessant aixecar el cultiu arrencant les plantes, segant o trinxant la seva part aèria. - Adobar de forma equilibrada. Una dosi excessiva d’adob pot provocar danys a les plantes. Un excés de nitrogen afavoreix l’aparició de malalties fúngiques. - Regar d’acord amb les necessitats hídriques de la planta. Evitar entollaments d’aigua i no mullar excessivament les fulles de determinats vegetals (són freqüents atacs de fongs en xiprers que reben la mullena constant dels aspersors). En el cas de les gespes, és aconsellable regar a la matinada, ja que s’aprofita millor l’aigua, alhora que no s’incrementa la humitat nocturna que pot afavorir el desenvolupament de fongs. - En el cas d’atac d’àcars, la baixa humitat ambiental pot afavorir el seu desenvolupament, per la qual cosa una bona pràctica seria mullar les plantes afectades. - Mitjançant alguns mètodes de poda i l’eliminació selectiva de branques afectades per plagues i malalties es pot aconseguir disminuir-ne l’afectació. - Usar com a font de matèria orgànica les restes de poda triturades i compostades degudament. - Usar encoixinats al voltant dels peus dels arbres i arbustos amb l’objectiu, entre d’altres, de disminuir la presència de males herbes. - L’aportació i el manteniment d’uns bons nivells de matèria orgànica en el sòl, a més d’afavorir els microorganismes que processen i alliberen nutrients, també incrementa la presència dels antagonistes i els depredadors dels patògens. Nombrosos estudis relacionen la fertilització orgànica i la resistència a les patologies del sòl. 5. Sanitat vegetal específica 14
CURS BÀSIC D'AGRICULTURA ECOLÒGICA c) Mesures genètiques La millora genètica s’ha realitzat de forma natural des que l’home es dedica a l’agricultura. Des de sempre l’agricultor ha seleccionat les llavors de les seves millors plantes per a la plantació de l’any següent. No va ser fins a mitjan segle XX quan la genètica va començar a cobrar especial importància, arribant fins a l’explosió biotecnològica dels nostres dies. Els actuals coneixements permeten l’obtenció de varietats de plantes resistents a determinades plagues o malalties. D’aquesta forma, s’han obtingut plantes resistents. L’obtenció i selecció de varietats resistents constitueixen una solució al problema de lluita contra les malalties produïdes pels virus, bacteris i fongs. El problema és que no sempre proporcionen una solució a llarg termini, ja que els virus, bacteris i fongs són capaços de superar l’obstacle de la barrera genètica del seu hoste modificant la seva pròpia herència com a conseqüència de mutacions. No obstant això, continua sent una de les mesures més aplicades i de bastant èxit en el control de determinades plagues i malalties. Cal escollir espècies o varietats resistents, o poc susceptibles de ser afectades per les plagues i malalties més comunes a la zona. d) Control físic o mecànic 1. Control físic: Mètode de control que consisteix en la utilització d’algun agent físic com temperatura, humitat, insolació, fotoperiodisme i radiacions electromagnètiques, en intensitats que resultin molestes o letals per a la plaga. El maneig efectiu dels factors físics del mitjà, com temperatura, humitat i radiacions electromagnètiques, només és possible íntegrament en ambients tancats. En aquestes condicions es poden utilitzar per combatre les plagues. Molts dels mètodes de control físic estan acompanyats per processos fisiològics i de comportament de les plagues. Són exemples de control físic: - Utilització de la solarització per a la desinfecció de sòls on es plantaran gespes. - Utilització de cremadors de gas o vapor d’aigua per a l’eliminació de plantes no desitjades. 2. Control mecànic El control mecànic de les plagues recull les tècniques més antigues i simples de la lluita contra les plagues. Aquestes tècniques consisteixen en la remoció i destrucció dels insectes i òrgans infestats de les plantes. La pauta general es emprar en primer lloc els arreus més superficials i després els mes profunds, a més d’evitar la tombada innecessària dels horitzons del sòl. També s’inclou l’exclusió dels insectes i altres animals per mitjà de les barreres i altres dispositius. L’aplicació d’aquestes tècniques demanda molta mà d’obra. Entre les diverses tècniques de control mecànic es poden esmentar les següents: - La destrucció mecànica de paràsits. Eliminació de plantes o parts de la planta afectades per plagues o malalties, recollida i destrucció dels òrgans afectats. - Eliminació manual o mecànica de les plantes no desitjades. - L’aigua a pressió per al rentat de melasses, fongs i alguns insectes. - L’exclusió dels insectes mitjançant l’ús de barreres artificials que impossibilitin l’accés dels insectes nocius (malles metàl·liques o plàstiques). 5. Sanitat vegetal específica 15
CURS BÀSIC D'AGRICULTURA ECOLÒGICA e) Utilització de fauna auxiliar En el Control biològic de plagues, segons el tipus d’organismes vius empleats, es pot distingir entre lluita macrobiològica, que utilitza insectes o àcars depredadors i parasitoids, o lluita microbiològica, que utilitza microorganismes entomopatògens (virus, bacteris, fongs i nematodes), i també mètodes de control de fongs i bacteris per a altres fongs, bacteris i virus. S’ha de indicar que els productes que contenen microorganismes per al control de plagues estan considerats productes fitosanitaris. Fauna auxiliar és com s’anomenen en fitopatologia tots aquells animals, generalment invertebrats, que són útils per combatre una plaga en els conreus. Podem distingir entre parasitoids i depredadors. Els parasitoids són aquells individus que viuen a costa d’un patogen durant un període de temps fins a provocar-li la mort. Alguns exemples de parasitoids són: - De mosca blanca: Encarsia formosa - De minadors: Diglyphus isaea Els depredadors són aquells individus que s’alimenten d’ous, larves o adults de les espècies patògenes, sense causar danys a les plantes dels jardins. Alguns exemples de depredació són: - D’àcars tetraníquids “aranya roja”: Phitoseiulus persimilis - De trips: Amblyseius cucumeris - De pugons i altres: Chrysopa carnea, Adalia sp o parasitats per diversos himenòpters. Altres pràctiques que ajuden al control biològic són: a. Plantes reservori i plantes refugi La utilització de fauna i flora auxiliar en el control biològic hauria d’anar acompanyada de la plantació de reservoris (plantes en què es refugien els auxiliars), per poder mantenir la població al més estable possible. Una de les famílies que poden fer aquesta funció són les solanàcies. L’ús de plantes refugi per a organismes beneficiosos, bé en forma de cobertes vegetals, que poden fomentar la presència de la fauna auxiliar beneficiosa a l’actuar com a refugis alternatius i aliment, o de tanques vegetals en els entorns de les parcel·les que poden allotjar també a gran quantitat de depredadors naturals. També és eficient la utilització de plantes que rebutgen les plagues, com per exemple, varietats d’Allium (alls i cebes), Ruta (ruda), Ocimum (alfàbrega), etc. o la plantació d’herbes que són afectades per un pugó específic. b. Caixes niu Una altra pràctica aconsellable en horticultura és la col·locació de caixes niu, que afavoreixen la presència dels ocells insectívors i, per tant, el control d’alguns tipus d’insectes. 5. Sanitat vegetal específica 16
CURS BÀSIC D'AGRICULTURA ECOLÒGICA f) Paranys La utilització de paranys de diferents classes i finalitats resulta un recurs útil en el control de plagues. La majoria d'elles són fruit de l'enginy, l'observació i el sentit comú dels productors i en molts casos es construeixen amb materials barats i fins i tot reciclats. Alguns d'aquests paranys són: - Paranys cromotrópics. Atreuen els insectes pel seu color. Estan formats per unes bandes de color (blau o groc) untades amb una substància enganxosa en la qual queden atrapats els insectes plaga. Són especialment útils per a detectar el grau de presència dels diferents organismes. - Paranys de feromones. Porten en el seu interior un suport impregnat de feromones que atreuen els patògens, queden enganxats al fons del parany que està engomat. Les feromones són substàncies específiques elaborades per un organisme i percebudes per un altre de la mateixa espècie, provocant en ells reaccions en el seu comportament i fisiologia. Poden ser sexuals, d'agregació, d'alarma o de dispersió, sent les primeres les més utilitzades en programes de detecció de plagues. Exemples de paranys que atreuen per la seva olor i/o sabor són les que atreuen la mosca de l'olivera amb feromones, fosfat biamonico, vinagre, o simplement amb aigua ensucrada. - Paranys lumínics. S'utilitzen generalment per a atrapar a insectes d'hàbits nocturns (coleòpters, lepidòpters i alguns dípters). La captura es produeix a causa de l'alta il·luminació del parany comparat amb la que existeix als voltants d'aquesta. S'utilitzen llums de diferents longituds d'ona i de diferents colors. S'estima que l'espectre pròxim a l'ultraviolat i especialment la llum negra, atreuen la major quantitat d'espècies. -Altres. Bandes enganxoses al voltant de troncs joves per a capturar erugues i formigues que intenten alimentar-se de les fulles i brots; paranys amb atraients alimentosos, que desprenen olors per a atreure els insectes; paranys de clot, per a capturar insectes que caminen per la superfície del sòl, etc. Existeixen plantes adventícies, com el cendrós, que poden resultar “paranys espontanis” i reservori d'espècies auxiliars, perquè sovint alberga pugons, sense que es trobin significativament en els cultius i també marietes que s'instal·len i multipliquen en trobar aliment. 5. Sanitat vegetal específica 17
CURS BÀSIC D'AGRICULTURA ECOLÒGICA SUBSTÀNCIES BÀSIQUES D'ÚS FITOSANITARI ECOLÒGIC Una Substància bàsica és aquella substància activa que no és una substància preocupant, que no té la capacitat intrínseca de produir alteracions endocrines o efectes neurotòxics o immunotòxics, no s'utilitza principalment amb fins a fitosanitaris, però resulta útil amb fins a fitosanitaris, utilitzada directament en un producte format per la substància i un simple diluent, i no es comercialitza com a producte fitosanitari. segons l'article 23 del Reglament (CE) 1107/2009 del Parlament europeu i del Consell, relatiu a la comercialització de productes fitosanitaris. Les substàncies bàsiques s'aproven per reglament de la Comissió, i les seves condicions d'ús (cultiu, dosi, etc. ) s'especifiquen en el corresponent informe de la Direcció General de Salut i Consumidors (DGSANCO), tal com es poden consultar obrint els enllaços del següent quadre de substàncies bàsiques aptes per al seu ús en agricultura ecològica. Des del 7 de maig de 2016, ran de l'entrada en vigor d'una modificació del llistat de productes plaguicides que es poden utilitzar en producció ecològica, es permet utilitzar determinades substàncies bàsiques en agricultura ecològica, sempre que estiguin incloses en la definició d'aliment i tinguin origen vegetal o animal. Aquestes substàncies no han d'utilitzar-se com a herbicides, sinó únicament per al control de plagues i malalties, d'acord amb les condicions d'ús establertes en el Reglament d'aprovació i en l'esmentat informe de la DGSANCO. BIBLIOGRAFIA - Llibre blanc sobre control de plagues en espias verds. Servei de Sanitat Vegetal 2015. Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Recursos a internet - http: //pae. gencat. cat/ca/detall/Article/Mitjans-de-lluita-fitosanitaria 5. Sanitat vegetal específica 18
CURS BÀSIC D'AGRICULTURA ECOLÒGICA MATERIALS DE PROPAGACIÓ: LLAVORS, PLANTERS I PLANÇONS ÍNDEX 6. Material de propagació: Llavors, planters i plançons 6. 1 Característiques del material ecològic de propagació 6. 2 Compra del material ecològic de propagació 6. 3 Producció de planters i de plançons 6. 3. 1 Llavors 6. 4 Producció de llavors 6. 4. 1 L’evolució 6. 4. 2 Llavors locals 6. 4. 3 Material de partida CARACTERÍSTIQUES DEL MATERIAL ECOLÒGIC DE PROPAGACIÓ Les produccions agrícoles tenen com a punt de partida un material vegetal de propagació que pot ser variat: Llavors, planters hortícoles, plançons d’arbres, parts d’una planta La llavor ecològica des del punt de vista de la certificació es aquella que s’ha obtingut seguint la normativa ecològica, és a dir, que prové de cultiu ecològic i a la qual, un cop collida, no s’ha fet cap tractament que no estigui autoritzat pel reglament. Aquestes són les úniques diferències entre una llavor ecològica i una de convencional. Les varietats que se sembren, o dit de manera més correcta els cultivars, són fruit d’un constant procés de selecció i millora genètica a vegades força allunyat de les necessitats de la producció agrícola ecològica. Des de fa menys d’un segle (molt poc temps si pensem en els més de 10. 000 anys d’història de l’agricultura) la majoria de pagesos del món industrialitzat escullen les varietats a conrear dels catàlegs de les cases comercials de llavors. Els criteris amb els quals aquestes cases han anat seleccionant els cultivars són majoritàriament els d’un model de producció agrària industrialitzada i productivista i no pas una concepció agroecològica de l’activitat agrària. La normativa actual inclou la certificació de llavors ecològiques però no fa referència als criteris de millora genètica aplicats per obtenir-les. L’única restricció explícita és la prohibició de mètodes transgènics en l’obtenció de nous cultivars. Parts de les plantes La normativa es la mateixa: cal que provingui de cultius ecològics. Com per exemple: la patata de llavor, la planta mare de maduixera, les soques de carxofa, les dents d’all, etc. A l’hora de poder obtenir material ecològic de propagació, se’ns plantegen les seguents opcions: - La compra en el mercat de llavors i planters ecològics certificats. - L’autoproducció dins de la pròpia finca ecològica. - L’intercanvi amb altres productors ecològics. Anem a aprofundir una mica més primer en la compra i després en la producció d’aquest material de propagació. 6. Material de propagació: Llavors, planters i plançons COMPRA DE MATERIAL ECOLÒGIC DE PROPAGACIÓ Llavors Dins el mercat general de llavors, existeix una oferta de llavors amb certificació ecològica. La informació sobre aquest oferta és, ara per ara, dispersa i no és fàcil per al productor de conèixer el conjunt de varietats a què pot accedir. Sempre hi ha la possibilitat de poder compartir experiències amb altres pagesos ecològics, que et podran donar referències sobre el comportament de les varietats amb que treballen o han treballat. A més pots aprofitar aquests contactes per arribar a acords de comandes conjuntes i abaratir costos, i per facilitar-te l’accés a llavors que potser només gastes en poca quantitat. De totes maneres hi ha algunes fonts d’informació d’interès que pots consultar. - Base de dades estatal de llavors ecològiques: En aquest llistat del Ministerio del Medio Ambiente y Medio Rural y Marino hi han d’apareixer aquelles espècies que tinguin disponibilitat comprovada de llavor ecològica, per a un nombre significatiu de varietats i en quantitats suficients per satisfer la demanda. Pots consultar l’apartat “Consulta de semmilas” a http: //www. marm. es/ apartat “Alimentación”, “La agricultura ecológica”, i “Semillas de producción ecológica”). - Directori d’operadors ecològics del CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica): És especialment important en els apartats “Producció de llavors i viver”. Pots consultar a l’apartat “Guia Directori” de la web http: //www. ccpae. org. - Llista de proveidors de llavors ecològiques: Pagina del Ministerio del Medio Ambiente y Medio Rural y Marino en la que hi ha relacionats tots els proveïdors de llavors ecològiques d’hortícoles a Espanya. Pots consultar l’apartat “Listado de proveedores” a http: //www. marm. es/ apartat “Alimentación”, ”La agricultura ecológica” i “Semillas de producción ecológica”). 19
CURS BÀSIC D'AGRICULTURA ECOLÒGICA PRODUCCIÓ DE PLANTERS I DE PLANÇONS SUBSTRATS Tenir èxit en la producció de planter passa per disposar d’un substrat adient. En el mercat de subministres agrícoles a Catalunya, es poden trobar alguns substrats ecològics comercials procedents d’Alemanya. L’oferta no és molt amplia. L’estabilitat dels substrats ecològics és limitada. Tant és així que alguns dels fabricants estableix en dos mesos la vida útil dels seus substrats. Els substrats són la clau per a un planter sa i vigorós, anem a conèixer quines són les seves característiques i les seves propietats i quins són els materials utilitzables per fer-los. Característiques Els substrats per a planters i plançons han de tenir les seguents característiques: - Unes propietats físiques i químiques idònies per a la germinació i el desenvolupament de la plàntula que es vol fer créixer. És evident que no totes les espècies tenen les mateixes necessitats. - Estar exempt de llavors i de patògens. - Estar exempt de substàncies fitotòxiques. ser homogenis i estar disponibles a llarg termini. - Un baix cost. - A l’hora de valorar un substrat des del punt de vista ecològic, cal considerar també el seu impacte ambiental. En aquest sentit seria desitjable que els materials que s’utilitzessin fossin renovables i que la seva obtenció suposés un mínim impacte ambiental en origen. Un aspecte molt positiu a tenir en compte és que sigui un recurs local. PROPIETATS FÍSICQUES I QUÍMIQUES Estructura i porositat: Com el sòl, qualsevol substrat es un material porós. Els tipus d’agregats que formen el substrat determinaran en gran mesura la seva porositat. Pels porus circulen l’aire i l’aigua. L’aire circula per la fracció de porus més gran (macroporus), mentre que en la fracció de porus petits (microporus) és on es reté l’aigua. Capacitat de retenció de l’aigua: Per satisfer adequadament les necessitats hídriques del planter, el substrat ha de contenir una quantitat d’aigua elevada, tant en forma fàcilment disponible com de reserva. Capacitat d’aeració: L’aereació del substrat és molt important per al correcte desenvolupament del planter. L’elevada concentració d’arrels en els alvèols on es fan créixer les plantes suposa una alta demanda d’oxigen per part d’aquestes arrels, i una considerable necessitat d’evacuació del diòxid de carboni generat per la respiració radicular. Textura: La granulometria del material ha de ser adient per al tipus de planta que s’hi vol fer créixer. Per permetre la correcte germinació de les llavors, s’evitaran textures gruixudes. Els substrat ha de ser homogeni i s’ha de poder barrejar amb facilitat. Densitat aparent: Com més baixa sigui la denistat aparent d’un material, més lleuger és. Que el substrat sigui llauger és desitjable per facilitar-ne el maneig i el transport. Estabilitat física: El substrat ha de ser estable i evitar així aterrossament, inflaments o contraccions del material. Mullabilitat: Un cop eixut, el material ha de ser capaç de recuperar amb facilitat l’aigua si es mulla de nou. Capacitat de retenció de nutrients: És interessant que la capacitat de retenció de nutrients sigui elevada. Es mesura com a capacitat d’intercanvi catiònic (CIC) i les seves unitats són meq/100 g. BIBLIOGRAFIA - BRUSTENGA J. 1999. Ponència del curs “Recerca i conservació de recursos genètics locals”. Manresa: Amics de l’Escola Agrària de Manresa. - GONZÁLEZ GUTIÉRREZ J. M. 2003. Situación actual de la oferta de semillas ecológica en la Unión Europea. COAG Sevilla. - MARÍN RODRÍGUEZ J. 2004. Portagrano. Vademecum de variedades hortícolas. Almería: l’autor. - ROSELLÓ J. 2002. Cómo obtener tus propias semillas. Manual para agricultores ecológicos. Tafalla: La Fertilidad de la Tierra. Recursos a internet: - Directori d’operadors ecològics del CCPAE. http: //www. ccpae. org/ - Empreses i distribuidors de llavors ecològiques d’hortícoles a Espanya. Consultar la web del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino: http: //www. marm. es/ apartat “Alimentación”, “La agricultura ecológica” i “Semillas de producción ecológica”. Salinitat: Una elevada salinitat pot donar problemes importants de fitotoxicitat en el planter i limitar la germinació de les llavors. habitualment es mesura de forma indirecta com a conductivitat elèctrica, expressada en d. S/m a 20 o 25 ºC. p. H: En general és interessant que els substrats tinguin un p. H neutre o lleugerament àcid on es dona la màxima disponibilitat dels nutrients. En qualsevol cas, cada planta té un valor de p. H òptim per al seu desenvolupament òptim que convé tenir en compte. Fertilitat: El substrat ha de tenir un suficient contingut en nutrients disponibles per al desenvolupament de la plàntula. Velocitat de descomposició: La velocitat de descomposició del substrat ha de ser baixa per tal que no en variïn les propietats mentre s’hi desenvolupa la plàntula. 6. Material de propagació: Llavors, planters i plançons 20
CURS BÀSIC D'AGRICULTURA ECOLÒGICA Aquesta taula et pot ajudar a concretar els valors que haurien de tenir alguns paràmetres físics i físico-químics dels substrats. Materials utilitzables per elaborar substrats - Torba: Es el material més extensaments utilitzat com a substrat en tot tipus de cultius. Es tracta d’un material d’extracció de les torbes que es formen per descomposició parcial de la vegetació de zones humides i pantanoses en condicions anaeròbies i generalment àcides. Se’n troben de difernts tipus en funció del seu origen. Els més utilitzats aquí són del tipus a esfagnes, que provenen de jaciments del nord d’Europa. Avantatges: La torba presenta bona quanlitat generals: bona capacitat de retenció d’aigua i aeració, baixa densitat aparent, bona CIC i posa activitat biològica. Inconvenients: Té un p. H àcid (el més habitual), un baix contingut en nutrients i una baixa mullabilitatque fa que un cop aixuta sigui difícili tornar a hidratar. La seva extracció suposa un gran impacte ambiental, ja que les torbes son ecosistemes extremadament fràgils i de renovació lenta. - Residus forestals i terres del bosc: Es permet utilitzar terres de bosc com a substrat, entenent que es tracta de barreges de materials vegetals compostades o fermentades. Els residus orgànics forestals presenten característiques diferents en funció del seu origen: terres de boix, pinasses, etc. Avantatges: Són materials lleugers i amb bones propietats de reteció d’aigua i d’aereació. Inconvenients: Tenen un escàs contingut de nutrients i una salinitat elevada. - Compost de fems i/o de restes vegetals: A més de ser un fertilitzant, el compost és un bon material per elaborar substrats. Avantatges: Destaquen principalment el seu alt contingut en nutrients, la seva bona capacitat d’aireació i de retenció d'aigües. El compost pot tenir un gran valor ecològic ja que es pot obtenir compostatge restes vegetals i fems de la pròpia finca/parcel·la. Inconvenients: La seva poca homogeneïtat, ja que és difícil garantirne tant els materials d’origen com el mateix procés de compostatge. No convé utilitzar-lo sol, ja que poden aparèixer problemes derivats del seu alt contingut de nutrients i sals. - Subproductes vegetals de la indústria agroalimentària: Els subproductes vegetals de la industria agroalimentaria són materials orgànics. Com a adob poden ser un recurs local per algun productor que en disposi en proximitat. Fibra de coco: Subproducte del processat del coc, la fibra de coco té unes característiques similars a la torba amb una millor estabilitat física i un p. H menys àcid. Pellofa d’arròs: Subproducte de la industria arrossera, la pellofa d’arròs és un material molt lleuger amb una gran capacitat d'aireació. L’inconvenient n’és la nul·la capacitat de retenció d’aigua. Brisa de raïm: Subproducte de la indústria vinícola, la brisa de raïm té una bona capacitat d’aireació o de retenció d'aigües. 6. Material de propagació: Llavors, planters i plançons 21
CURS BÀSIC D'AGRICULTURA ECOLÒGICA PRODUCCIÓ DE LLAVORS L’EVOLUCIÓ La compra de llavors a empreses de selecció en una pràctica recent. Fem una mica d’història…. - El pagès es guardava la llavor: De fet, encara és així a bona part del món, on es mantenen sistemes de producció a petita escala a una agricultura purament de subsistència, ja que en aquests casos normalment hi ha dificultats d’accés al mercat de llavors seleccionades. - La primera empresa: La primera empresa europea que va començar a fer millora i producció de llavors per a la venda va surgir al segle XVIII. - Industrialització de l’agricultura: va representar una simplificació de la concepció de l’agrosistema i de l’ofici ancestral de pagès, abocant-lo a una especialització de les tasques. La funció dels pagesos, que generació rere generació havien anat seleccionant varietats i adaptant nous cultius en un àmbit local, en pocs anys va quedar desplaçada per l’activitat comercial de les grans empreses de llavors, sovint amb interessos en la producció de plaguicides i fertilitzants sintètics o controlades per empreses que s’hi dediquin. - Tecnificació actual del sector: En la nostra societat hipertecnificada, la majoria dels pagesos ja no fan aquesta funció de manteniment i millora dels recursos fitogenètics. Ho han deixat estar. Ja no tenen temps, i a més les llavors que compren, encara que això suposi una dependència i siguin cada cop més cares en bones condicions, donen majors produccions, aprofiten millor els fertilitzants químics de síntesi i tenen un millor aspecte. Són, en definitiva, les que la majoria de consumidors vol. I és que, en aquestes societats, els aliments obtinguts de varietats locals i tradicionals han anat deixant de tenir interès per als consumidors, perquè aquests també han canviat els seus hàbits de consum. LLAVORS LOCALS Davan d’aquest panorama, ¿per què insistir en guardar-se la llavor, per què fer servir varietats locals o tradicionals? Què hi guanyem? En agricultura ecològica les varietats a conrear haurien de permetre assolir els següents objectius: - Produir aliments i matèries primeres de màxima qualitat. - Respectar el medi ambient i conservar la fertilitat del sòl. - Optimitzar la utilització de recursos locals. - Potenciar la cultura local, els valors ètics i la qualitat de vida. Les varietats locals encaixen perfectament en aquests objectius, mentre que les industrials amb prou feines i en comptades ocasions els poden complir tots. No oblidem que treballar amb varietats locals suposa mantenir viu un patrimoni genètic que pertany a tothom i cada cop es troba més amenaçat. Malauradament, avui dia això encara està poc reconegut i valorat. Ep! Comprar llavors ecològiques forma part de l’activitat agrària ecològica mentre que guardar-se la llavor i intercanviar -la està dins de la cultura agrària, de l’agroecologia. A més, les varietats locals tenen dues característiques que les fan especialment interessants per a l’agricultura ecològica: - Són poblacions heterogènies: Això aporta estabilitat a les poblacions (és a dir, dels cultius) dabant de les pertorbacions del medi: malalties, plagues, sequera… S’ha comprobat que hi ha una correlació entre diversitat i estabilitat. A més, després d’una pertorbació els cultius heterogenis acostumen a recuperar-se amb major rapidesa. - S’han desenvolupat a partir de seleccions fetes per pagesos: S’ha desenvolupat a partir de seleccions fetes per pagesos. Aquests pagesos exerceixen un control directe sobre els criteris de selecció, i especialment cuiden que les varietats que conreen tinguin un comportament acceptable quant a qualitat i producció, independentment que l’any sigui sec, fred, ventós i humit. 6. Material de propagació: Llavors, planters i plançons 22
CURS BÀSIC D'AGRICULTURA ECOLÒGICA MATERIAL DE PARTIDA: ORIGEN I QUALITAT Per produir llavor ecològica cal disposar de llavors de partida de la millor qualitat possible. Hi ha varies opcions per aconseguir-les: Llavors comercials Modernes: En principi, no és l’opció més aconsellable ja que ens plantegen molta incertesa sobre el comportament de la seva descendència, especialment en el cas d’hibrids comercials. Antigues: Són les més interessants i encara estan presents en molts catàlegs de les cases comercials. Bancs de llavors Són una alternativa poc coneguda pels horticultors, però molt interessant per la gran diversitat de varietats de què disposen. Els bancs gestionats per organismes públics solen donar el material gratuïtament, o a canvi de retornar-los llavors de la varietat cedida o d’una altra que no tinguin. Cal tenir en compte que: - Els tràmits per sol·licitar les llavors acostumen a ser lents. - Les quantitats entregades sovint són petites - La informació sobre les característiques varietals es escassa. Aquest darrer aspecte pot ser el més problemàtic. A més, es poden donar problemes de desestructuració varietal, és a dir, hi pot haver una variabilitat genètica destacable per alguns dels caràcters tipus d’aquelles varietats. Llavors guardades per pagesos El millor és buscar, en l’entorn més proper, aquells pagesos o planteraires que tinguin llavors de varietats tradicionals i locals i que estiguin disposats a compartir-les. Des de punt de vista de la qualitat, les llavors poden donar problemes de baixa taxa de germinació, ja que no sempre es conserven en condicions de temperatura i humitat o poden ser velles i haver perdut capacitat germinativa. Xarxes d’intercanvi de llavors L’intercanvi de llavors és una pràctica ancestral dintre de la cultura agrària. En cas d’intercanvi, la llavor ve acompanyada d’informació sobre les seves propietats i qualitats. D’altra banda, per a qualsevol que es plantegi produir-se les pròpies llavors, resulta altament interessant poder intercanviar-les ja que sovint i per diferents raons no li és possible reproduir totes les varietats que utilitza. Actualment, a Espanya, hi ha en activitat diferents xarxes d’intercanvi de llavors que treballen també per a la caracterització, la recuperació i la millora de varietats locals i tradicionals. Si no es disposa de llavors per intercanviar, aquest fet no és un obstacle per contactar amb aquestes xarxes ja que es pot assumir el compromís d’aportar-ne en el moment que s’en recullin. Un Exemple de cooperativa de Llavors: Les Refardes L'objectiu de Les Refardes és implicar a pagesos, aficionats a l'horta i consumidors per tal que entre tots sigui possible un relleu cultural i agronòmic que s'ha anat generant es de l'invencio de l'agricultura fins els nostres dies. El seu portal digital es: www. lesrefardes. coop/ca/ 6. Material de propagació: Llavors, planters i plançons 23
CURS BÀSIC D'AGRICULTURA ECOLÒGICA L'agricultura ecològica o agricultura biològica és un mètode agrícola que té com a finalitat, en contrast amb l'agricultura convencional, ser ambientalment sostenible, a més de respectar la saluti el benestar dels consumidors. En general, refusa l'ús de recursos químics artificials durant el conreu o la cria, així com l'ús de conservants, colorants o altres aditius durant la transformació d'aliments. A la Unió Europea l'agricultura ecològica és regulada pel reglament 834/2007 que especifica les tècniques i les productes que poden utilitzar-se. El mateix concepte és conegut amb noms diferents en diversos països. La terminologia de vegades pot portar a confusió: orgànic és l'adjectiu que fan servir en anglès, biològic en francès, alemany, portuguès i neerlandès, ecològic en català, romanès i castellà. Els productes reben la denominació de «ecològic» o «biològic» , abreujat «eco» o «bio» . Hi ha altres denominacions com ara agricultura de conservació, regenerativa o sostenible. En general, les tècniques de cultiu utilitzades per l'agricultura ecològica són de caràcter menys agressiu per a l'home i el medi ambient que les tècniques convencionals utilitzades després de la Revolució Verda, de caràcter hiperracionalista amb visió a curt termini, amb ús intensiu de productes químics altament tòxics i amb ignorància dels danys col·laterals en l'ecosistema. El moviment va començar prudentment a Occident des de principis del segle XX quan els primers efectes negatius de l'ús a gran escala de fertilitzants artificials i del monoconreu massiu van fer-se visibles. Després de «l'era dels plaguicides» (1940 -1960) el moviment va accelerar en observar, entre d'altres els efectes mediambentals desastrosos de l'insecticida DDT que ho matava tot sense selectivitat i que els insectes nocius, el seu primer blanc van desenvolupar resistència. A més, el verí (ara prohibit a Occident), reconegut com contaminant orgànic persistent, en acumular-se en els mamífers al cim de la cadena alimentària, té efectes nocius per a la salut humana i amenaçava de fer desaparèixer certes espècies d'ocells com el pigarg americà i el falcó pelegrí. El llibre de Rachel Louise Carson (1907 -1964) Silent spring (Primavera silenciosa - 1962) va ser un avanç considerable en crear una consciència ecològica en l'opinió pública. El llibre va conduir a la prohibició del DDT el 1972 als Estats Units, malgrat l'oposició virulent del molt fort lobby de la indústria química. PRINCIPIS - Renúncia de productes químics de síntesi com a fungicides, adobs, herbicides. . . - Renúncia de conservants, colorants o altres additius artificials en la transformació dels aliments. - Renúncia d'organismes genèticament modificats - Ús de fertilitzants d'origen orgànic per exemple fems, compost, adobs verds. . . - La rotació de conreus per afavorir la regeneració de la terra. - Ús del guaret per evitar l'esgotament de la terra. - Control biològic de plagues: fauna auxiliar, rotenona, piretrines. . . - Deixar zones no conreades per crear biòtops i refugis per a la fauna auxiliar - En la ramaderia es prohibeix l'ús preventiu d'antibiòtics i altres medicaments per accelerar el creixement - Respecte de normes minimals de superfície per cap de bestiar i la possibilitat de farratjar a cel obert 6. Material de propagació: Llavors, planters i plançons 24
CURS BÀSIC D'AGRICULTURA ECOLÒGICA DOCUMENTS I MATERIALS DE SUPORT 1. “LES MILLORS IDEES PER A CONREAR EL TEU HORT” Un llibre indispensable per als quals volen iniciar-se en l'horticultura i la jardineria d'una manera pràctica. És veritablement un manual pas a pas, que et guia sobre els consells per a sembrar les verdures i llegums que més ens agradin, consumir-les en la seva temporada, elaborar conserves, intercanviar-les amb les veïnes, mantenir-les d'un any per a un altre, etc. Les Autores: Armelle Cottenceau i Rosenn Le. Page, són dues periodistes especialitzades i autores de Le Nouveau portager i Li jardin santé, que ens revelen en aquesta obra tota la seva passió per la jardineria, amb una sèrie de senzills trucs i consells per a obtenir poder conrear el teu propi hort ecològic. Títol: “Les millors idees per a conrear el teu hort” Autor: Armelle Cottenceau i Rosenn Le Page Editorial: Llibres Cúpula ISBN: 978 -84 -480 -1837 -5 2. «GUIA PRÀCTICA DE LA VIDA AUTOSUFICIENT» Un clàssic indiscutible que és encara la referència clau per als quals viuen de la terra. Replet d'informació pràctica, trucs i consells de provada eficàcia. Explica el significat de l'autosuficiència, com recol·lectar la collita, respectar la terra, mantenir-se sa i no malgastar res. Aquesta obra profusament il·lustrada ofereix tota la informació necessària per a portar una vida autosuficient adaptada a l'època actual, per la qual cosa inclou material sobre les plantes modificades genèticament, la creació d'un hort urbà, la generació d'energia eòlica, hidràulica i solar, així com pautes per a trencar amb el passat i canviar de vida. Hi ha també informació sobretot el relacionat amb la preparació de la terra, la plantació i la recol·lecció per a alimentar-se, vestir-se i abrigar-se un mateix. També inclou seccions fàcils de seguir sobre treballs manuals i habilitats i una àmplia guia per a procurar-se aliment, tant de l'hort com de la cria de bestiar o del bosc, i també consells sobre l'autosuficiència en la cuina. “[…] eliminar tot l'innecessari per a viure de forma més senzilla i feliç. Bons aliments, vestits còmodes, allotjament pràctic i cultura… aquestes són les coses que importen. ” “En la finca autosuficient no es malgasta res. L'escombriaire no hauria de passar mai” Títol: “Guia pràctica de la vida autosuficient” Autor: John Seymour Editorial: BLUME ISBN: 978 -84 -8076885 -6 7. Documents i materials de suport 25
CURS BÀSIC D'AGRICULTURA ECOLÒGICA 3. «QUADERN DE L'HORT. CONSELLS I PETITS SECRETS PER A CONREAR» El gran acolliment que el públic ha dispensat al «Quadern de jardineria» ha provocat que Larousse Editorial enriqueixi el seu catàleg amb aquest llibre tan singular dedicat a l'hort. Pàgines que es despleguen, petits quaderns, sobres que s'obren, desplegables… Un llibre que endinsen al lector en el fantàstic món de l'hort i explica tècniques, descriu eines i descobreix secrets. Aquest Quadern de l'hort és una mina d'informació pràctica, presentada d'una manera molt suggeridora, amb una maquetació innovadora i més de 500 fotografies. 28 Temes hortícoles que cal conèixer, dels més tradicionals a les tendències més actuals: un hort per a què? , el llimac la meva enemiga íntima; un hort per a 4 persones; l'hort ecològic; sense eines no hi ha jardiner… ni hortalisses; el secret està en la sembra; varietats antigues, varietats modernes; les hortalisses perdudes i retrobades; les hortalisses del principiant; les tècniques més adequades… Hortalisses, plantes aromàtiques i medicinals, les flors de l'hort, pugons, un petit hivernacle, eines i espantaocells: tota la diversitat de l'univers hortícola! Títol: “Guia pràctica de la vida autosuficient” Autor: Larousse Editorial: Larousse ISBN: 978 -84 -1541175 -8 4. «L'HORT FAMILIAR ECOLÒGIC» El primer llibre de cultiu ecològic escrit per un autor nacional, coneixedor de la climatologia i l'agricultura d'Espanya. Amb consells i explicacions il·lustrades pas a pas sobre tècniques, llavors, etc. Una obra indicada tant per a aquells que vulguin iniciar-se en el cultiu com per als agricultors que desitgen canviar a l'agricultura ecològica. Sobre l'Autor: Mariano Bueno és un dels experts en agricultura ecològica amb més prestigi del nostre país. Una de les seves principals aspiracions és crear consciència ecològica en la societat i posar a l'abast de tots una agricultura més natural que contribueixi al seu benestar. Conrear un hort ecològic és una mica més que obtenir verdures, fruites i hortalisses de manera natural, ja que els fruits més preuats que s'aconsegueixen amb el seu cultiu són els beneficis per a la pròpia salut i la de l'entorn. L'hort familiar ecològic, la primera obra i la més completa sobre agricultura biològica escrita per un autor de reconegut a Espanya, ensenya tots els secrets del cultiu més sa i natural, amb explicacions i indicacions apropiades al nostre clima i profusament il·lustrada amb detallades fotografies i dibuixos pas a pas. Alguns dels capítols que conformen aquest libre són: Tècniques de cultiu, Consells per a la cura de l'hort, Guia de cultiu d'hortalisses, arbres fruiters i plantes medicinals, Tractaments naturals de plagues I malalties, El compost i fertilitzants naturals, El calendari de l'agricultor Títol: “L'Hort familiar ecològic” Autor: Mariano Bueno Editorial: RBA ISBN: 978 -8479013677 7. Documents i materials de suport 26
- Slides: 26