CURS 2011 12 CEIP PIO XII 2 NA

CURS 2011. 12 CEIP PIO XII 2 N-A

INDEX • • • ELS CASTORS ( Cristina i Alberto). . . . 1 ELS OSSOS PANDA(Rim i Yanira). . . . 2 ELS RATS-PENATS (Raúl i Adrian Pérez). . . 3 LES ARANYES(Jorge Titei i Quique). . . . 4 LES PAPALLONES(Paula Mata i Paula Ródenas). . . . . 5 PECES SINIESTROS(Marta Chesa, Adrian Petcu i Vali). . . . 6 ELS OCELLS (Angela i Samara). . . . 7 ELS POLPS (Joan Peris, Florin i Jose Mari). . . 8 GRIPAUS I GRANOTES(Berta i Marta Rodriguez). . . . . 9 LES GRANOTES( Julian i Manuela). . . . 10 LES SERPS ( Ana i Carme). . . . . 11 BIBLIOGRAFIA. . . . . . 12

Els castors naixen del ventre de la mare i viuen en família. Poden caminar però principalment es desplacen nedant, tenen pèl i la cua té escates. Viuen en dics als rius i a les vores, son herbívors es a dir mengen vegetals. Els castors tenen esquelet. El seu Pelatge es fosc i tenen una cua llarga, prima i aplanada que serveix de timó. Construeixen dics per menjar. • Autores: Cristina i Alberto.

• Els ossos panda son mamífers i naixen del ventre de la mare. • Viuen als bosc de la Xina i alguns al Zoo. El seu cos està cobert de pèl de color blanc i negre. Son vertebrats i vivípars, es una espècie en perill d'extinció. Respiren pels pulmons. Es desplacen amb les potes. Normalment es solitari i té només una o dos cries cada vegada. Son omnívors i mengen: bambú, arrels, ous, insectes i xicotets mamífers. • Autores: Rim i Yanira

• • • Els rats-penats naixen del ventre de la mare i fiquen més de 3. 000 cries. Es desplacen per l’aire volant i el seu cos està cobert de pèl. Viuen a les coves i galeries. Mengen plantes, plàtans, sang, fruites, insectes i peixos. Son vertebrats, el seu esquelet es petit, i viuen en la foscor. El so de la seua veu és molt agut. I les seves ales estan fetes de pell. Son els únics mamífers que poden volar. Hi ha més de 900 tipus de rats-penats. Tenen una llengua llarga que els serveix per a traure el menjar de les plantes. Les seves dents son afilades i durant els períodes de descans hivernen en grans grups. Quan reposen la temperatura del seu cos disminueix, però no arriba a 0º. Autors: Raúl Fernandez i Adrian Pérez

• Les aranyes son insectes que naixen d'ous i per aixó són ovípars. • Es desplacen amb la seua tela d'aranya que elles fabriquen. • Tenen el cos cobert de pèl. • Viuen en la natura i mengen mosques , mosquits e insectes xicotets. • No tenen esquelet i per aixó son invertebrats. • Autors: Jorge Titei i Quique.

Les papallones pertanyien a l'espècie dels insectes, són animals ovípars perquè naixen d'ous. Es desplacen volant, tenen pèl i son salvatges, son herbívors perquè mengen herba, són invertebrades perquè no tenen esquelet intern, tampoc tenen closca i viuen a l'aire lliure. L'adult posa ous, dels ous naixen les oruges i d'elles es converteixen en capolls, dels capolls, . . . Tenen moltes ports al seu cos: les antenes, ales anteriors, ales posteriors, espiritrompa, . . . Autores: Paula Mata i Paula Ródenas.

Estos peces son siniestros, nacen de huevos , son ovíparos. Se desplazan nadando por medio de sus aletas. Su cuerpo está cubierto por escamas y la respiración la hacen por medio de las branquias. Son carnívoros y salvajes , viven en el mar, tienen espinas, son vertebrados y usan su veneno y su cola para cazar y defenderse, normalmente los más grandes se comen a los más pequeños. Autores: Marta Chesa, Adrian Petcu y Vali.

Els ocells tenen principalment cinc parts: Ales, plomes, bec, cua i potes. Son ovípars i el seu cos està cobert de plomes. Es desplacen volant principalment encara que poden caminar i alguns nedar. Son omnívors i s'alimenten de flors, fruites, insectes, . . . Els ocells respiren per pulmons. Hi ha molts tipus de becs: grans estirats, xicotets i llargs. Cada ocell té un tipus diferent d'ou segons el tamany, color o forma. Hi ha molts tipus d'ocells com per exemple el picasoques que tenen un pic afilat per a picar els arbres. Autores: Angela i Samara.

Els polps pertanyen al grup d’animals que s’anomenen mol • luscs. Tenen tres cors i viuen als mars i als oceans. Respiren per les brànquies i tenen la pell nua, es desplacen per l’aigua amb els tentacles. Son carnívors, son ovípars. Tenen el cap molt gran i son cefalòpodes. Els pops gegants poden medir 8 metres de tentacle a tentacle, una femella por arribar a pondre més de 180000 ous d’una vegada. Autors: Joan Peris, Florín y Jose Mª.

Son amfibis. Tenen la pell verrucosa i son inofensius(el gripau) i les granotes solen tenir la pell llisa. Els gripaus son més grossos. Naixen d'ous i son ovípars. Es desplacen corrent, saltant i nedant. Viuen amb aigües estancades o quietes, llocs humits i dota les pedres. Les granotes tenen dents, al contrari que els gripaus, i algunes poden tenir ullals. Respiren per pulmons, mengen insectes, tenen esquelet, son vertebrats. Es protegeixen del sol. Son ovípars, al nàixer experimenten el cicle de la metamorfosi: primer son cullerots i desprès es transformen en granota o gripau, hi ha tant femelles com mascles. Estan en perill d'extinció. Autores: Berta i Marta Rodriguez.

• Les granotes naixen d’ous es desplacen neden, corren i voten. • Tenen la pell nua, son amfibis a estones viu dins de l’aigua i altres fora, viuen salvatges als rius , basses i xarques. • Mengen mosquits, vespes, rates i mantis religiosa. • Són vertebrats, respiren pels pulmons. Les de color roig i blau son verinoses, tenen les potes de davant més grans que les de darrere, també llargues. Als adults la cua els cau, primer son cullerots i respiren per les brànquies, desprès canvien als pulmons. • Autores: Julian i Manuela.

Les serps pretereixen a la família dels rèptils, naixen d'ous es a dir son vivípars, S'arrosseguen per terra i tenen el cos rodó i allargat, es com un tub. Poden viure en la selva , rius, llacs i en molts llocs més. Són carnívores, els agrada menjar altres animals, com els escurçons i altres animals més. El seu esquelet es llarguíssim. Té la sang freda. Cada any canvia la seva pell gastada de tant d'arrossegar-se. Autores: Ana i Carme.