Conceptes previs Cations i anions Compostos binaris Hidrurs

Conceptes previs Cations i anions Compostos binaris Hidrurs Òxids Bases o Hidròxids Àcids Sals

U 7 |Conceptes previs • En la fórmula d’un compost binari, el nombre total de valències de cadascun dels elements que es combinen ha de ser el mateix. • En una fórmula sempre es compleix que la suma algebraica dels productes dels subíndexs de cada element pels corresponents nombres d’oxidació és zero. • La fórmula d’un element és el seu símbol acompanyat d’un subíndex que indica el nombre d’àtoms que formen la unitat estructural. • Els elements formats per molècules s’anomenen amb el nom de l’element afegint-hi al davant el prefix numeral grec corresponent al nombre d’àtoms presents a la molècula. • Els elements que formen grans xarxes cristal·lines, s’anomenen amb el nom de l’element.

U 7 |Formulació i nomenclatura dels cations i dels anions Catió: Àtom o grup d’àtoms amb càrrega elèctrica positiva. K+ , Ba 2+ , H 3 O+ , NH 4+. . . La fórmula d’un catió monoatòmic és el símbol de l’element, i la d’un catió poliatòmic els dels àtoms que el constitueixen, i s'escriu en els dos casos a la part superior dreta la càrrega elèctrica que presenta. Els cations monoatòmics s’anomenen amb la paraula ió o catió seguida del nom de l’element. Si l’element pot formar més d’un catió, s’indica el seu nombre d’oxidació amb xifres romanes i entre parèntesis. Anió: Àtom o grup d’àtoms amb càrrega elèctrica negativa. H- , Cl- , Se 2 - , S 2 -. . . La fórmula d’un anió monoatòmic és el símbol de l’element, i la d'un anió poliatòmic els dels àtoms que el constitueixen; i s'escriu en els dos casos, a la par t superior dreta, la càrrega elèctrica que presenten. Els anions monoatòmics, s’anomenen amb l’arrel del nom de l’element acabat en –ur.

U 7 |Formulació dels compostos binaris Compostos binaris: Compostos formats per combinació de dos elements químics diferents. HCl , CO 2 , PCl 3. . . El peròxid d'hidrogen (H 2 O 2) és una combinació binaria de l’hidrogen. Formulació • En primer lloc, s’escriuen junts els símbols dels dos elements en l’ordre que dóna la IUPAC: • S’han de conèixer les valències amb les quals actuen els dos elements. • El nombre total de valències aportades per cadascun dels elements que es combinen ha de ser el mateix.

U 7 |Formulació i nomenclatura dels hidrurs Hidrurs: Combinacions binàries de l’hidrogen amb un altre element. Hidrurs de no–metalls de caràcter àcid: Combinacions de l’hidrogen amb els elements més electronegatius. HF Fluorur d’hidrogen H 2 S Sulfur d’hidrogen HCl Clorur d’hidrogen H 2 Te Tel·lurur d’hidrogen Altres hidrurs de no-metalls: Combinacions de l’hidrogen amb altres no-metalls. H 2 O Aigua CH 4 Metà NH 3 Amoníac PH 3 Fosfina Hidrurs dels metalls: Combinacions de l’hidrogen amb un metall. Ba. H 2 Hidrur de bari Cr. H 2 Hidrur de crom (II) o Dihidrur de crom

U 7 |Formulació i nomenclatura dels òxids Òxids: Compostos binaris constituïts per oxigen i qualsevol altre element, excepte el fluor. Òxids metàl·lics: Combinació d’un metall amb l’oxigen. Na 2 O Òxid de sodi Pb. O 2 Òxid de plom (IV) Pb. O Òxid de plom (II) Na 2 O 2 Peròxid de sodi Òxids no metàl·lics: Combinació d’un no-metall amb l’oxigen. Cl 2 O 7 Heptaòxid de diclor o Òxid de clor (VII) Xe. O 4 Tetraòxid de xenó o Òxid de xenó (VIII) Òxid de crom (VI) (Cr. O 3).

U 7 |Formulació i nomenclatura dels hidròxids o bases Hidròxids o bases: Compostos formats per la combinació d’un catió metàl·lic amb l’ió o els ions hidròxid, OH–. Per formular-los cal escriure, primer, el catió metàl·lic i, després, tants ions hidròxid com càrregues positives tingui el catió. Per anomenar-los s’utilitza la nomenclatura de Stock o la nomenclatura estequiomètrica. Li+, OH– → Li. OH Fe 2+, 2 OH– → Fe(OH)2 Fe 3+, 3 OH– → Fe(OH)3 Hidròxid de liti Hidròxid de ferro (II) Hidròxid de ferro (III) Hidròxid de potassi (KOH).

U 7 |Formulació i nomenclatura dels àcids Àcid: Substància que dóna ions hidrogen H+ en solució aquosa. Hidràcids: Àcids formats per un no-metall, concretament F, Cl, Br, I, S, Se, Te i l’hidrogen. HF Àcid fluorhídric H 2 S Àcid sulfhídric Oxàcids: Àcids que en la seva molècula, a més d’hidrogen tenen oxigen. HCl. O Àcid hipoclorós HMn. O 4 Àcid permangànic Diàcids: Compostos resultants de la condensació (o unió) de dues molècules d’un oxoàcid amb pèrdua d’una molècula d’aigua. H 2 S 2 O 7 Àcid disulfúric H 2 S 2 O 5 Àcid disulfurós

U 7 |Formulació i nomenclatura de les sals Sal: Compost que deriva d’un àcid per substitució de l’ió hidrogen o els ions hidrògens per cations metàl·lics o per l’ió amoni NH 4+. Sals dels hidràcids: Sals que s’obtenen quan els anions F-, Cl–, Br–, I–, S 2 -, Se 2 - i Te 2 - es combinen amb cations metàl·lics (o amb l’ió amoni). Fe 2 S 3 Sulfur de ferro (III) o Trisulfur de diferro Sals dels oxàcids: Sals que s’obtenen quan un anió d’un oxoàcid es combina amb un catió metàl·lic. Ag. NO 3 Nitrat de plata Sals àcides: Sals en les quals no tots els ions hidrògens de l’àcid del qual deriven han estat substituïts per cations metàl·lics. Ba(HSO 3)2 Hidrogensulfit de bari Sals hidratades: Sals que tenen els ions de l’estructura cristal·lina envoltats de molècules d’aigua. Fe. SO 4 • 7 H 2 O Sulfat de ferro (II) heptahidratat