COMUNICACI INFRAROJA La llum infraroja no s visible
COMUNICACIÓ INFRAROJA �La llum infraroja no és visible per l’ull humà (no molesta), però si és útil per la comunicació �Ex: Comandaments a distància (TV, aire acondicionat…)
COMUNICACIÓ INFRAROJA. Codificació de les dades. �Transmissió de dades: Codificació binària ▪ 0 no hi ha llum ▪ 1 hi ha llum COMUNICACIÓ EN SÈRIE EMISSOR Transforma les dades en una combinació de 0 i 1, per apagar o encendre un led (ràfegues de llum) Ràfegues de llum RECEPTOR Transforma la seqüència de ràfegues de llum en dades
COMUNICACIÓ INFRAROJA. Avantatges i desavantatges. �NOK: El receptors ha d’estar sempre a l’espera de rebre dades, gastant energia Els receptors mòbils amb bateria (telèfons, tablets…) necessiten activar/desactivar la recepció de dades � 3 sistemes de comunicació infrarroja Punt a punt: línia recta directa entre emissor-receptor Quasidifusa: rebot del feix de llum entre emissor- receptor sobre una superfície reflectora Difusa: no cal visió directa entre emissor-receptor (necessiten molta energia, equips potents)
COMUNICACIÓ INFRARROJA. Sistemes de Comunicació Infrarroja Punt a punt Quasidifusa Difusa
Xarxes WI-FI � WI-FI (Wireless Fidelity): procediment utilitzat per les comunicacions per a xarxes locals sense fils (WLAN) � Utilitzen ones portadores de ràdio, per les quals circula la informació Les dades es superposen a l’ona de ràdio i s’extreuen en el receptor final (MODULACIÓ) Si transmetem les ones a diferents freqüències, podem connectar diferents dispositius ONA FREQÜÈNCIA 1 ONA FREQÜÈNCIA 2 ONA FREQÜÈNCIA 3 PUNT D’ACCÉS
Xarxes WI-FI. Protocols i Punt d’accés. � � � Protocols WI-FI més utilitzats: PUNT D’ACCÉS WI-FI 802. 11 b emet a 11 Mb/s 802. 11 g emet a 54 Mb/s Abast: 100 -150 m. Creació d’una xarxa domèstica sense cables: Punt d’accés: dispositiu encarregat de connectar dispositius WI-FI per crear una xarxa sense fils ▪ Actualment, els encaminadors actuen de punt d’accés INTERNET XARXA ETHERNET (cable RJ-45)
Xarxes WI-FI. Dispositius WI-FI Dispositiu WI-FI: dispositiu encarregat de rebre i emetre ones de ràdio amb informació ▪ 3 targetes de connexió a l’ordinador ▪ PCI destinada a equips de sobretaula; necessitat de connectar a la placa base de l’ordinador ▪ PCMCIA destinada a equips portàtils; les primeres que es van crear ▪ USB la més utilitzada i desenvolupada, actualment; s’ha aconseguit reduir-la a la mida d’un pen-drive PCI PCMCIA USB
Xarxes WI-FI. Encriptació de les dades �Seguretat en connexions WI-FI: Encriptació WEP (Wireless Encryption Protocol): protocol de seguretat que codifica les dades de l’informació, mitjançant claus de 64 bits o 128 bits Encriptació WPA (Wireless Protected Acces): creat per corregir les deficiències del WEP. Proporciona l’autentificació de l’usuari mitjançant un servidor que emmagatzema credencials i contrassenyes dels dispositius de la xarxa Paràmetres de configuració: ▪ PSK Hex: un màxim de 32 nombres hexadecimals ▪ PSK String: un m’axim de 63 caràcters ▪ RADIUS: va donant claus en funció de l’usuari que es connecta
Bluetooth � Protocol estàndard de comunicació (IEEE 802. 15) � Transmissió de veu i dades sense cables entre dispositius, mitjançant una ràdiofreqüència segura i d’abast global � Característiques: Sistema operatiu en tot el món Emissió de ràdio amb consum baix d’energia Suportar veu i dades (aplicacions multimèdia) Tecnologia de baix cost
Bluetooth. Encriptació de les dades � Funcionament Emissions de ràdio a frèqüència de 2, 4 GHz (banda base/lliure) que no interfereix les freqüències utilitzades per a la indústria, la ciència, la medicina Transmissió mitjançant Espectre eixamplat per salts de freqüència (tècnica de modulació en que el senyal s’emet sobre una sèrie de radiofreqüències aleatòries) ▪ Amb aquest sistema de funcionament s’eviten interferències i ajuda a la seguretat i privacitat de la connexió Aquest mètode d’encriptació va ser patentat en 1942 als Estats Units per Eddy Lamarr i George Anteil. � Cap d’ells eren científics de professió: � Hedy Lamarr era enginyera, encara que treballava com a actriu a Hollywood. George Anteil en canvi era músic. La seva activitat científica es va limitar a l’esforç militar durant la Segona Guerra Mundial, tornant després a les seves ocupacions habituals. Malgrat tot la idea no era totalment original, donat què es van enregistrar patents prèvies per part de Jonathan Zenneck en 1915 a Alemanya, Leonard Danilewicz en 1929 i Willem Broertjes als Estats Units en 1932. � L’exèrcit americà estava assajant un mètode semblant, anomenat SIGSALY què es va mantenir secret fins 1980 i per tant no va rebre cap tipus de patent. � Esquema de funcionament de l’Espectre eixamplat per salts de freqüència, la freqüència en què s’emet varia deforma aleatòria en el temps, d’aquesta manera s’encripta el senyal (si no se sap la seqüència de salt no es pot interferir ni intervenir) però també s’augmenta la fiabilitat (no es poden interferir totes les freqüències alhora) evidentment necessita una amplada de banda més gran què altres formes d’encriptació. Hedwig Eva Maria Kiesler, Hedy Lamarr, 1914 -2000 George Anteil, 1900 -1959
Bluetooth. Components � Components Transmissor de ràdio Banda base Protocols de control Xip CMOS (9 x 9 mm) ▪ Sensor d’imatge que detecta llum (control de lluminositat, corrector de contrast i convertidor analògic-digital). ▪ Basat en l’efecte fotoelèctric, conté nombrosos fotosensors que generen un corrent elèctric, en funció de la intensitat de llum que els arriba. � Aquest últim component és innecessari per a la transmissió de dades donat què es fa per ones de radio, però és necessari per sincronitzar els dispositius amb la mateixa variació de freqüències, això és el procés d’entrellaçament.
Xarxes Bluetooth �Les comunicacions per Bluetooth sempre designen un dispositiu com a unitat principal de control (“mestre”) i els altres dispositius actuen com a seguidors (“esclaus”) El dispositiu mestre s’encarrega se sincronitzar els dispositius esclaus i proporcionar la informació sobre els salts de freqüència per transmetre la informació.
Tipus de Xarxes Bluetooth Les xarxes amb un mestre i diversos esclaus s’anomena piconet Un dispositiu mestre només pot pertànyer a una piconet, en canvi els dispositius esclaus poden connectar-se a diverses piconet a la vegada (scatternet)
Establiment de Xarxes Bluetooth �Configuració Establir l’SSID del dispositiu (posar-li un nom) Aparellar els dispositius (estructura mestre-esclau) ▪ Activar els dispositius ▪ El dispositiu mestre ha d’estar visible en un radi de 10 m. com a màxim ▪ Els altres dispositiu esclaus s’encarreguen de buscar els altres dispositius activats, dins el radi d’acció ▪ Finalment, quan els dispositius es troben, s’estableix un protocol de seguretat basat en un codi (normalment 4 xifres) ▪ Si el codi coincideix en el mestre i en l’esclau, s’estableix l’aparellament i comença el traspàs d’informació
Problemes de seguretat a les Xarxes Bluetooth � Seguretat Bluejacking: enviar dades en forma de text a un mòbil; no modifica cap dada, però pot semblar un virus Bluebugging: executar comandaments en un mòbil (trucar, enviar sms …), sense que el propetari rebi cap avís Bluesnarfing: accedir a dades internes del telèfon (lectura i escriptura) Car whispered: accedir al mans lliures d’un telefon (escoltar i enviar sons) Cabir worm: progama cuc; s’instal·la en un telèfon i es copia en altres Denial of service (Do. S): denegar el servei Bluetooth
- Slides: 15