COMER JUST CONSUM RESPONSABLE COMER TRADICIONAL Es caracteritza
COMERÇ JUST CONSUM RESPONSABLE
COMERÇ TRADICIONAL Es caracteritza per l’intercanvi desigual. El Nord ven car i el Sud ven barat. El Nord comercialitza productes amb valor afegit (comporten en bona part l’ús de tecnologia) i el Sud comercialitza primeres matèries, minerals i productes de plantació que no requereixen un suport tecnològic.
EL COMERÇ TRADICIONAL és especulatiu posseeix grans recursos financers hi ha una, més que probable, explotació de mà d’obra una tendència a exhaurir recursos posa per sobre de tot el benefici de l’empresa no repara en si està malmetent o no el medi
Així són les relacions de comerç internacional: 59% Nord-Nord 16% Nord-Sud 16% Sud-Nord 9% Sud-Sud (d’aquest 9%, 2/3 als països del sud-est Asiàtic) El Sud només participa amb el 25% de les exportacions
Uns pocs treuen molt profit En el negoci del cafè 4 empreses Kraft, Procter&Gamble, Sara Lee i Nestlé controlen més de la meitat del cafè que es ven a nivell mundial. Uns beneficis de més d’ 1 bilió de dòlars.
Per cada euro que reben els països del Sud en ajuda, perden dos a causa de les actuals regles comercials El Nord ven productes manufacturats amb valor afegit, el Sud ven primeres matèries barates
Cal denunciar la hipocresia dels països del Nord. . . que prediquen la liberalització dels mercats dels països en desenvolupament però mantenen tancats els seus propis mercats en nom del proteccionisme. • Les taxes d’ importació d’un producte del Sud cap a un país del Nord són 4 vegades més altes que les taxes entre els països industrialitzats
• Els productes del Nord. . . • . . . envaeixen els mercats dels països del Sud amb productes subsidiats, el que representa una competència deslleial i una amenaça per la supervivència de milions de famílies
TEMES A DISCUTIR Accés als mercats agrícoles del Nord Subsidis a l’exportació (ex: cotó) Subvencions agrícoles Agricultura Ao. A Productes industrials NAMA Accés als mercats de productes noagrícoles del Sud Propietat TRIPS Propietat intel·lectual, Patents, Denominacions d’origen GATS Negociació de serveis Modalitat de negociació (plurilateralitat, . . . ) intel·lectual Serveis
ARANZELS Es penalitza el producte més elaborat Cacau en gra: No hi ha aranzels Crema de cacau i cacau en pols percentatges entre un 12 i un 16 % Xocolata totalment elaborada: 22, 2 %
EL COMERÇ JUST El Comerç Just és una associació comercial basada en el diàleg, la transparència i el respecte que cerca major equitat en el comerç internacional. Contribueix al desenvolupament sostenible oferint millors condicions en el comerç i garanteix els drets dels productors i treballadors marginats, particularment en el Sud. És esperança de vida per a moltes famílies que han pogut vendre el fruit del seu treball a preus dignes.
Criteris del Comerç Just 1. Salaris per una vida digna 2. Bones condicions de treball 3. No a l’explotació laboral dels infants 4. A igual treball d’home i dona, igual remuneració 5. El procés de producció respecta l’entorn social i el medi ambient 6. El grup productor té una estructura participativa i respecta els drets laborals dels seus membres Cal impulsar el consum responsable i conscienciar als consumidors sobre les situacions d’explotació
No pot haver explotació de mà d’obra infantil
EL COMERÇ JUST RECOLZA ESPECIALMENT ORGANITZACIONS DE PRODUCCIÓ AMB PARTICIPACIÓ DE DONES
ÚS SOSTENIBLE DELS RECURSOS NATURALS - Prevenció de la pol·lució de l’aigua i de l’aire - Respecte a les espècies protegides - Ús de primeres matèries reciclades i reciclables en la producció i l’embalatge - Ús de primeres matèries locals - Tractament d’escombraries - Foment de l’agricultura biològica
PRODUCTES DE COMERÇ JUST Alimentació: Cacau, cafè, te, sucre, galetes, xocolata, melmelada, espècies, . . . Artesania: Bijuteria, bosses, instruments musicals, tasses, decoració, joguines, . . . Tèxtil: Roba, tovalles, tovalloles, fulards, . . . Papereria: Quaderns, llapis, targeters, . . .
ALGUNES XIFRES 5. 000 de persones es beneficien del Comerç Just A Europa: 3. 000 botigues de Comerç Just 55. 000 súpers on es venen productes 1. 000 assalariats 100. 000 voluntaris
Sabíeu que. . . El Senat espanyol, la Moncloa, la Generalitat de Catalunya, el Govern Basc, diverses diputacions, universitats, . . . estan servint cafè de Comerç Just A Catalunya hi ha més de 450 màquines de cafè de Comerç Just, el que representa 3. 000 de tasses a l’any El Parlament Europeu ha demanat polítiques a favor del Comerç Just
EFTA European Fair Trade Asociation Associació de les 12 importadores de Comerç Just més grans d’Europa
COM RECONEIXEM UN PRODUCTE DE COMERÇ JUST? El principal segell de garantia és el segell FAIRTRADE present a 21 països i coordinat per Fairtrade Labelling Organization (FLO) 60 inspectors que certifiquen aliments (cafè, te, sucre, arròs, . . . ), flors, cotó i pilotes futbol, 17 gammes de productes 1. 000 de productors 632 organitzacions de 59 països 5. 000 de persones
17 games de productes ja porten el segell: Comerç Just Cafè, te, sucre, arròs, mel, vi, cacau, fruita fresca, fruita seca, fruita dessecada, bananes, sucs, quinoa, espècies, flors, cotó i pilotes de futbol
4. ALGUNES Productos de Comercio Justo de IO COOPERATIVES vendidos en Grandes Superficies cafè, cacau, sucre i arròs Maquita Cuchinchic Guayab Green Net Cooperative Unex Prodecoop Cecocafen Coopecanera Kagera Cooperativa Union Otisa Cocla El Ceibo Kuapa Kokoo
EL CEIBO EXEMPLE D’UNA COOPERATIVA A LA SELVA DE BOLÍVIA
Nascuda el 1977 és una cooperativa que agrupa 2000 famílies unes 10. 000 persones Producció de 600 tones de cacau/any
El Ceibo Alto Beni Bolívia
El respecte a la vida és l’eix fonamental del treball de la cooperativa, que es manifesta en el respecte a les persones (homes i dones) i al seu entorn natural per a arribar a conjugar un equilibri sostenible. El Ceibo entén el principi d’equitat i igualtat com un dret universal cooperatiu, amb respecte a la diversitat, creant condicions i oportunitats per a tots, sense distinció social, de raça, sexe, origen, edat i religió.
La capacitat i experiència tècnica en El Ceibo permet arribar a desenvolupar un treball eficient i efectiu d’acord als objectius plantejats, per a satisfer les necessitats i requeriments de les productores i els productors, les organitzacions i institucions. La solidaritat i la companyonia són la base de la unitat que manté l’esperit gran i positiu, per assolir els objectius comuns, dins d’un ambient de confiança, de treball responsable i honest.
Els treballadors del cacau de comerç just reben un 33 % del preu final del producte Els treballadors del comerç tradicional reben un 6 % del preu final del producte Components del cost final del cacau de comerç just Treballador 33% Transport 22% Procés industrial 22% Comerciant 22%
CONSUM RESPONSABLE CONSUM CONSCIENT CONSUM CRÍTIC CONSUM ÈTIC
Què entenem per CONSUM RESPONSABLE? Entenem per consum responsable una pràctica de consum que promou la reflexió crítica sobre les necessitats reals i le conseqüències del consum, per tal d’ajudar a prendre decissions ètiques de compra, i actuar individualment i col·lectivament per un canvi cap a una major justícia social.
Al FISC pensem que la nostra vida quotidiana i el nostre model de consum, així com les formes d’actuar de les empreses privades i de les entitats públiques tenen impacte en la vida de les persones més pobres del nostre planeta. Creiem que com a persones consumidores, i com a ciutadans, podem fer molt per a canviar la realitat de la pobresa
UN CONSUMIDOR RESPONSABLE és una persona informada i conscient dels seus hàbits de consum que es qüestiona: Quin efecte té el consum en mi mateix? i en els altres?
On han estat elaborats els productes? Per qui? En quines condicions? Qui els comercialitza? Atempten contra el medi ambient?
SABIES QUE. . . les empreses haurien de tenir un gabinet de Responsabilitat Social Corporativa que vetlli per una producció que segueixi uns criteris ètics? . . . moltes empreses es presenten amb les mans netes però subcontracten la feina bruta a altres empreses o organitzacions de països del Sud?
El consum responsable abasta molts camps - La banca: Diversos banc i caixes ofereixen inversions en fons ètics, l’holandès Triodos Bank - El turisme: Es poden fer viatges solidaris, i , tant en aquests com en els tradicionals, tenir un comportament ecològic i respectuós amb la cultura que ens rep - El comerç: Assegurar-se que comprem productes produïts segons els criteris de comerç just - El dia a dia: Consum d’electricitat, aigua, paper, . . .
REDUIR RECICLAR REUTILITZAR Reduir: Estalviar primeres matèries Reciclar: Allargar la vida útil dels materials Reutilitzar: Tornar a introduir el producte en el sistema productiu
CONSUM I ESCOMBRARIES SÓN INDISOCIABLES El grau de desenvolupament d’una societat es mesura per la quantitat d’escombraries que genera. El món desenvolupat acumula grans quantitats d’escombraries, si el subdesenvolupat actués de la mateixa forma l’aire del planeta es faria irrespirable i les primeres matèries ja s’haurien exhaurit.
El consum individual, empresarial i de les entitats públiques ha de tenir en compte el desenvolupament sostenible. Ens hem acostumat a malbaratar i dilapidar els recursos del planeta. No ens haurem d’acostumar a comptar? No hauríem d’exigir la producció del que és estrictament indispensable?
Un quiosc a les 8 del vespre. Muntanyes de diaris sense vendre. No s’hauria d’editar per encàrrec? Celebracions on és tanta la quantitat de menjar que una bona part va a les escombraries Publicitats institucionals que ningú no llegeix Programes de TV embrutidors Mòbils, indispensables per viure. Sabem la quantitats de primeres matèries emprades en la seva fabricació? P. e. , el coltan Com els diamants, també els mòbils poden estar tacats de sang (R. D. Congo)
I NOSALTRES. . . , QUÈ PODEM FER? Canviar els hàbits de compra Difondre el missatge del Comerç Just i del Consum Responsable Proposar que el cafè i el te de l’empresa o de l’escola siguin de Comerç Just Preguntar a la botiga o als grans magatzems on comprem, on i com ha estat elaborat el producte que volem adquirir Demanar als supermercats si tenen productes de Comerç Just Participar a les campanyes de Comerç Just Vendre a les escoles (fent paradetes periòdiques), centres culturals o de lleure, a les empreses, . . . productes de Comerç Just Comentar amb la família, al lloc de treball, al centre d’estudi, on sigui, què entenem per Consum Responsable
Els estats han de potenciar les energies alternatives i l’ús de materials biodegradables Igual que Río de Janeiro va introduir les agendes -21 per millorar la situació del medi el segle XXI cal introduir unes agendes 21 del consum responsable
“Viu més senzillament per a què altres puguin senzillament viure” Gandhi
- Slides: 42
