COM LLEGIR AMB ELS NENS I NENES SORDSES
COM LLEGIR AMB ELS NENS I NENES SORDS/ES
Centre Nacional d’Educació per a Sords Laurent Clerc (Gallaudet University)
Tria llibres que agradin al nen/a i a tu. Assegura’t que el teu fill/a veu alhora la teva cara, els teus signes i la lletra impresa. No et limitis a les paraules del llibre: aporta les teves pròpies idees. Parla del llibre mentre el llegeixis. Fes-li preguntes al teu fill/a. Connecta las idees del llibre amb experiències pròpies. Fes que el nen/a anticipi el què passarà. . . (hipòtesis). Exagera: juga amb els signes i les expressions facials per mostrar els diferents personatges. Canvia el lloc de producció dels signes: a la pàgina, davant del cos del nen/a (sobre ell/a), en l’espai normal, . . . No t’atabalis si no saps algun signe: assenyala, fes servir gestos i dibuixos, dramatitza aquell fragment del text. Mantingues l’atenció del nen/a tocant-lo suaument a l’espatlla, o donant-li una lleugera empenta. Deixa que el teu fill/a et guia a través del llibre. Si el nen/a és molt petit, deixa’l que giri les pàgines ell/a mentre tu descrius breument els dibuixos. Quna creixi ja podràs llegir-li el conte. . . Dramatitza el conte després d’haver-lo llegit. . . Parla del llibre després d’haver-lo llegit. . . Torna a llegir el conte o llibre si el teu fill/a t’ho demana. Això és molt important pel desenvolupament del llenguatge. Diverteix-te! Fes que aquests moments en els que esteu junts siguin una experiència positiva.
Cristina de Prado (psicòloga; col·aboradora Asociación de Sordos de Santander y Cantabria) Treball de recerca al CNES Laurent Clerc: Com llegeixen els pares sords als seus fills/es
Usa la llengua de signes, no tradueixis paraula-signe. Amb la llengua de signes el text adquireix significat: la història es reconstrueix i el nen/a l’entén. Llavors, se li fa agradable i voldrà que li repeteixin. Assegura’t que les dues llengües (llengua oral impresa i llengua de signes) estiguin a la vista del nen/a. Els pares sords llegeixen en llengua de signes alhora que mostren el text escrit; així el nen entén la història i la identifica amb la paraula escrita. No et limitis exclusivament al text, vé més enllà del que està escrit. Cal elaborar el text, enriquir-lo afegint detalls sobre les il·lustracions i el fil argumental perquè el text adquireixi sentit pel nen/a. Relaciona el text amb fets i idees que estan en l’experiència del nen/a. Comença per “explicar el conte” i després passa a “llegir el conte”. La primera vegada que es llegeix una història, cal donar molts detalls per tal que el nen tingui prou coneixements per entendre-la. Però en lectures posteriors, l’elaboració de l’adult ha de reduir-se fins a acostar-se al màxim al text real (traducció directa de la llengua escrita a la llengua de signes). Segueix l’interès i el ritme del nen/a. Deixa que el nen/a et guii a través de la història. Si és petit, deixa que el nens explori els dibuixos i explica-li la seqüència quan aixequi la mirada. A mesura que el nen/a es fa gran i augmenta la seva capacitat d’atenció, es llegirà la versió cada vegada més propera al text. Situar els signes en un lloc que s’adapti al conte, al text. Signar en diferents llocs i posicions, fa que es mantingui millor l’interès i la connexió amb el text. El lector pot situar els signes davant del nen/a, directament sobre el cos del nen/a, sobre el llibre. . .
Ajustar l’estil de la llengua de signes al text. El lector ha d’ajustar l’estil dels seus signes per donar vida als personatges (igual que el lector oïdor ajusta el to i el volum de veu). Per exemple: estil rígid per descriure una persona “creguda”, poc espai per parlar d’una persona tímida i molt espai per algú de caràcter fort. . . Aquestes variacions fan el text més amè i ajuden a mantenir l’atenció. Connecta els conceptes del text amb la vida real. Relaciona les teves experiències personals i les del nen/a amb les dels personatges del llibre. Mantingues l’atenció del nen. Quan es “despisti”, espera pacientment que torni al llibre, no oblidis la visió perifèrica: el nen pot entendre encara que no et miri fixament. No el forcis mai a mirar el llibre. . Avisa’l tocant-li l’espatlla, gira el llibre suament fins posar-lo dins del seu camp de visió. Utilitza la mirada per incitar la participació. Escenifica parts del text per explicar conceptes. Utilitza variacions de la llengua de signes quan una frase o fragment es repeteixi. Això manté l’interès del nen/a i li fa veure que la mateixa cosa es pot dir de diferents maneres. A més fa prendre conciència de que no hi ha correspondència exacta paraula-signe. Proporciona un ambient positiu i estimulant. La lectura ha de ser sempre una activitat agradable, a través de la qual es construeixin significats. Evita l’excès de correccions, sense ignorar cap pregunta. Cal ajudar el nen/a a que faci la seva pròpia interpretació de la història. Has de creure en l’habilitat del nen per aprendre a llegir. El lector sord sap que el nen/a pot aprendre a llegir i l’ajuda. Les expectatives de l’adult són una gran força de motivació. Es tracta de compartir el gust per la lectura i de tenir confiança en la seva capacitat per aprendre.
APANSCE: Leyendo juntos
Fés que els teus fills et vegin llegint. Els pares podeu referents adults pels nens. Cal que us vegin gaudir de la lectura. Troba temps per llegir amb el teu fill/a. Crea un ambient de lectura. Fés que hi hagi llibres a la casa, al cotxe, etc. Que hi hagi un racó “mòbil” ben il·luminat per a llegir, porta sempre un llibre a sobre. Llegeix cada nit amb el teu fill/a. Una història és una poderosa arma de comunicació. Tots els nens necessiten contes, històries, … Fés teatre i assenyala sobre el llibre allò que no sàpigues signar. Quan sigui una mica gran, llegeix tú primer i després fes-lo repetir a ell/a. Si està cansat, llegeix tú, encara que ja sàpiga llegir. Porta’l a escoltar contes. La dactilologia. És fàcil d’aprendre i és un complement de la llengua oral i de la llengua de signes. Compra lletres de plàstic per jugar amb el teu fill/a petit, pel carrer juga a endevinar lletres, etc. Usa la dactilologia quan no sàpigues un signe. Serveix per memoritzar les paraules. Inicia un calendari i, més tard, un diari. - El calendari d’Apansce … té lloc per escriure: anota-hi fets futurs importants (ex: ZOO, festa aniversari de l’Anna, etc. ), que ho anoti ell/a quan ja escrigui. - El diari, cap els 7 anys. Al començament, serà suficient enganxar un dibuix, una foto o l’entrada de l’activitat realitzada i ajuda’l a escriure. No et fixi’s en els errors i no renyis. Mireu-vos el diari junts tot sovint i feliciteu-lo pels avenços…
Gaudiu de les biblioteques i de les llibreries. Fés-lo soci; acompanya’l. Tenir un llibre de la “biblio” significa haver de cuidarlo, recordar que l’ha de tornar, que un altre nen el llegirà… Jocs de lletres i missatges. Reconéixer paraules, el “penjat”, sopa de lletres, l’intelect, etc. Deixa-li missatges i notes i ensenya-li a que ell en deixi (per exemple, prohibiciód’entrar a l’habitació o d’agafar alguna joguina…). Posa sempre els subtítols de la televisió. Si és petit, explica-li que són per quan sàpiga llegir. Mentre no llegeixi de manera fluïda, explica –li allò que està veient; veuràs que va caçant paraules. Lloga DVDs. Comparteix el diari. A les persones oïdores, molta informació ens arriba “d’oïdes” (ràdio, comentari de gent, etc. ). Les persones sordes s’assabenten quan algú els explica directament o perquè llegeixen els diaris o subtítols. Comença pels titulars, per notícies puntuals de molt interès pel nen/a, para esment als gràfics, a les notícies esportives… El nen ha de saber ràpidament que un diari es llegeix diferent que un llibre. Discutiu sobre les notícies. El fax, el correu electrònic, els SMS. Pels nens i nenes sords/es, aquestes eines tenen el mateix paper socialitzador que el telèfon pels oïdors. Hi ha ajudes per comparar-los. Les avantatges són infinites.
COM APRENEN A LLEGIR I ESCRIURE ELS NENS I NENES SORDS/ES
ELS PRIMERS TEXTOS EL PROPI NOM DELS NENS : és el prototipus de model escrit. Té gran significació per al nen. A partir del nom coneixen el repertori de grafies i s’inicien en l’ús de la dactilologia (i, si s’escau, en el valor sonor de les lletres). ELS CONTES : aprofitem el coneixement que tenen els nens del relat narratiu. L’escriptura i la interpretació de contes es converteixen en activitats significatives que ofereixen possibilitats d’anticipació del text. ELS DIARIS: Són elements d’alfabetització no formal perquè estan present al carrer, a la llar, … Si oferim l’oportunitat de socialitzar aquestes informacions i d’incrementar-les amb la lectura dels diaris, els nens poden escriure sobre temes d’actualitat.
ALGUNES BASES METODOLÒGIQUES LA LSC ÉS LA LLENGUA 1, LA LLENGUA DE “PARTIDA”. LA LLENGUA ESCRITA ÉS LA LLENGUA 2. NO ÉS LA TRANSCRIPCIÓ DE LA LLENGUA ORAL. LA DACTILOLOGIA: CONCIÈNCIA FONOLÒGICA. LA IMPORTÀNCIA DELS MODELS. TEXTOS SENSE ADAPTAR. LA SOCIALITZACIÓ, EL TREBALL COL·LECTIU I COMPARTIT. LES GLOSSES.
- Slides: 12