COLOR PROFUNDITAT DINAMISME LLUMINOSITAT PRIMERA APROXIMACI LA LLIBERTAT

COLOR PROFUNDITAT DINAMISME LLUMINOSITAT PRIMERA APROXIMACIÓ

LA LLIBERTAT GUIANT AL POBLE El nostre anàlisi s’estructura: 1. - FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ) 2. CONTEXT HISTORICO i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL 3. L’ANÀLISI FORMAL 4. INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ 5. ALTRES CONSIDERACIONS

FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ) 1. - FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ) - Nom de l’obra La Llibertat guiant al poble - Autor Eugène DELACROIX - Estil Romanticisme - Cronologia Primer terç del segle XIX (1830) - Tècnica i suport - Localització - Dimensions Oli sobre tela Museu del Louvre (Paris) Gran format. (2, 60 x 3, 25 m. )

2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL 2. - CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL EPOCA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XIX (1830) Aquesta obra s’emmarca dins de les anomenades revolucions burgeses que es van produir a Europa durant la primera meitat del segle XIX desprès de la caiguda de Napoleó i com reacció al retorn a l’Antic Regim que la Restauració va imposar a partir del Congres de Viena 1815. Les lluites revolucionaries en favor del liberalisme i el nacionalisme caracteritzen aquest període, unes lluites amb les que els pintors romàtics es van sentir plenament identificats i van captar en els seus quadres. Concretament fa referència a les “Les tres jornades glorioses» que es produïren a Paris el 27, 28 i 29 de juliol de l’any 1830. . . I amb les quals es va posar fi al govern absolutista dels Borbons a França i obri pas a una monarquia parlamentaria sota Lluís Felip d'Orleans. CARLOS X LLUÍS FELIP D’ORLEANS

2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL AUTOR Ferdinand Victor Eugène Delacroix (1798 -1863) Delacroix va ser el pintor més emblemàtic del moviment romàntic aparegut en el primer terç del segle XIX. Desprès dels seus inicis dins del neoclassicisme, Delacroix als 18 anys estudià a L’Escola Superior de Belles Arts, on conegué a Géricault i Gros, que foren els seus mestres. Visitava el Louvre on estudiava i copiava els grans mestres: Rubens, Velázquez, Rembrandt. . . Desprès va començar a freqüentar els salons literaris, on conegué a Stendhal, Mérimée, Victor Hugo, Alexandre Dumas, Baudelaire i també es relacionà amb Paganini, Chopin, Liszt, Schubert. . . Tots ells exponents del romanticisme en els diferents camps de les arts: Literatura, música. . .

2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL R 0 MANTICISME El Romanticisme és un moviment artístic nascut a França durant el primer terç de segle XIX que rebutja l’ordre i el materialisme burges i la industrialització Es caracteritza per: - Valoració del sentiment, la passió. . . per sobre de la raó. - Reivindica l’individualisme, els sentiments i la imaginació - Identificació amb els processos revolucionaris i els moviments nacionalistes de l’època. - Gust per tot allò exòtic, llunyà, . .

2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL Característiques principals de la pintura romàntica A l'obra de Delacoix , principal representant d’aquest estil, podem observar els trets essencials de la pintura romàntica: - Predomini del color per damunt de la línia. -Pinzellades lliures, ràpides i pastoses -Utilització de la llum per acentuar el cromatisme. Gran valor expressiu -Composicions dinàmiques, de figures convulses i gestos dramàtics Culte al paisatge, per projectar-hi l’estat d’ànim, etc. -El temes mostren l'interès pels fets històrics contemporanis

3. - L’ANÀLISI FORMAL A) ELS ELEMENTS PLÀSTICS - La Línia o dibuix - El Color - La llum B) LA COMPOSICIÓ C) EL RITME D) El TEMPS

3. - L’ANÀLISI FORMAL: LÍNIA, DIBUIX, COLOR I LLUM A) ELS ELEMENTS PLÀSTICS: LÍNEA I DIBUIX I COLOR En aquesta obra hi ha predomini del color sobre la línea. Abandó del model escultòric de contorns nítids, propi del neoclassicisme Els colors són càlids, amb predomini dels ocres, però destaquen el vermell i el blau de la bandera, del ferit que s’arrossega davant la llibertat, i la polaina del mort del primer terme. Aquests colors blaus formen l’eix central de l’obra. Repetició colors bandera francesa (roig, blau i blanc)

A) ELS ELEMENTS PLÀSTICS: LA LLUM La llum és un element primordial: esclata a la brusa del cos caigut en primer terme, envolta convulsivament la figura de la Llibertat, dissol entre fums i lluentors els núvols i les cases del fons. És una llum violenta que proporciona la tensió ambiental a l’escena dos focus lumínics: un, lateral, que il·lumina les figures i l’altre, darrera en el paisatge Esclat de llum cos caigut i voltant figura central Fons molt il·luminat sobre el que s’hi retallen les figures a contrallum

3. - L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ B) LA COMPOSICIÓ L'esquema compositiu és una piràmide ascensional el vèrtex de qual és el puny de la dona que aguanta la bandera francesa. La base són els dos cossos morts, un a cada costat. La utilització d’aquesta figura geomètrica com a base estructural de la composició incrementa el dinamisme que és l’element fonamental d’aquest quadre. La composició és asimètrica, superficial i oberta

3. - L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ La composició, remet a la de ”el rai de la Medusa” de Gériacault però invertida En les dues pintures les figures s'emmarquen en una piràmide ascensional que confereix un major dinamisme a la composició. Delacroix inverteix l’orientació de les figures que en aquest cas , avancen cap l’espectador, a diferencia “del rai” on s’allunyen Les figures avancen cap l’espectador amb gestos dinàmics i exaltats , com reclamant la seva participació en els esdeveniments.

3. - L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ El paral·lelisme compositiu entre ambdues obres també s’evidencia en la manera com es configura la base de la composició: Una base inestable que a l’obra de Giracoult són les ones del mar i aquí la formen les restes de la barricada i els cossos abatuts.

3. - L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ L’obra presenta una composició superficial en que la profunditat i representació de l’espai s’aconsegueix mitjançant l’aplicació de la perspectiva aèria i també per la superposició de diferent plans. Plans: - Primer pla els cossos dels difunts -En segon pla la Llibertat, el burgès, el moribund i l’estudiant, -Tercer pla la població lluitant. -Al fons la ciutat enmig de la boirina i el fum La relació seqüencial ascendent entre els plans es clara

3. - L’ANÀLISI FORMAL: EL RITME C) EL RITME Composició molt dinàmica Un dels trets més significatius d’aquesta obra és el dinamisme accentuat que presenta Línies i pinzellades de color ondulades Personatges fent gestos d'arengar, mostren passió. . . i ens volen transmetre els seus sentiments. . . volen que participem És difícil trobar una figura recta: cabells i robes ondulats. Braços i cames corbats o doblegats. . . El contrast entre els cossos caiguts i els combatents intensifica el moviment

3. - L’ANÀLISI FORMAL: EL TEMPS C) EL TEMPS L'artista plasma un moment instantani referencial de caràcter històric Però també presenta una voluntat d'eternitat al mostrar –nos la figura al·legòrica de Llibertat. La qual és eterna Un moment instantani referencial i voluntat d'eternitat

4. - INTERPRETACIÓ: TEMA - ICONOGRAFIA 4. - INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ TEMÀTICA O ICONOGRAFIA La Llibertat guiant el Poble és un llenç monumental, que mostra una de les barricades aixecades a París durant les anomenades “Les Tres Jornades Glorioses” corresponents als dies 7, 8 i 9 de juliol de 1830. que provocaren la fugida del darrer monarca absolutista francès donant pas a la monarquia liberal de Lluís Felip d’Orleans. Tema històric

4. - INTERPRETACIÓ: TEMA - ICONOGRAFIA TEMÀTICA O ICONOGRAFIA Per plasmar aquests fets Delacroix combina el realisme i l'al·legoria. El realisme és manifesta en la representació de tots els grups socials que hi van participar: Representant de la joventut Representant del proletariat Representant de la burgesia Representa el sacrifici anònim (destacar-hi el detall atroçment realista de deixar el pubis al descobert) un camperol ferit. representa l’esperança de la Llibertat

4. - INTERPRETACIÓ: TEMA - ICONOGRAFIA i en el paisatge. . . Perspectiva aèria: atmosfera tensa amb els fums de les descàrregues La bandera tricolor també és un element realista que ens permet identificar un país França. barricades

4. - INTERPRETACIÓ: TEMA - ICONOGRAFIA Al·legòrica és la figura femenina que representa la llibertat enarborant la bandera tricolor la figura femenina simbolitza la llibertat i França, que guia com una deessa al poble més divers cap a la victòria i la llibertat.

4. - INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT El més important d’aquest quadre és el seu significat polític. És la primera pintura política moderna, després de Goya. En unes línies adreçades al seu germà Delacroix va escriure: “He optat per un tema modern, la barricada. . . Si no he lluitat per la pàtria, com a mínim pintaré per ella” Aquesta pintura assenyala el moment en que el romanticisme deixa de mirar cap a l’antiguitat i comença a voler participar en la vida contemporània Aquest quadre és el més conegut testimoni artístic de la lluita revolucionaria per la llibertat dels pobles.

4. - INTERPRETACIÓ: FUNCIÓ Funció propagandística i commemorativa En un primer moment la intenció de Delacroix en pintar aquest quadre era propagandística (ningú no havia de restar indiferent davant la revolució) No obstant això, amb el temps la pintura ha anat adquirint un sentit més commemoratiu. El quadre tot i fer referència a uns fets històrics concrets, no podem dir que es tracti d’un llenç històric, doncs Delacroix, en consonància amb els ideals romàntics de l’època, va estar més interessat mostrar l'esperit dels que es van revoltar, que no pas de reflectir la realitat d’un fet aïllat. ENCÀRREC El quadre realitzat per iniciativa del pintor s’exposà al Saló de París el 1831. Lluís Felip d’Orleans el comprà, però decidí que era un tema massa incendiari per exposar-lo. Fins el 1861 no es va poder contemplar en públic.

5. - ALTRES CONSIDERACIONS MODELS I INFLUÈNCIES La pintura de Delacroix recull influències de diferents creadors entre els qual poden destacar: La força dinàmica de Rubens El clarobscur de Caravaggio El tractament del color de L’escola veneciana, especialment de Ticià. També rep influències de pintors més propers com Goya o el seu mestre Géricault del que sembla que ha tret els models per les figures moribundes de la part inferior.

5. - ALTRES CONSIDERACIONS MODELS I INFLUÈNCIES Delacroix també realitzar moltes pintures de temàtica exòtica, exòtica en les qual utilitza una gran riquesa cromàtica , que tindrà gran repercussió posterior inspirant l’obra d’un gran nombre d’artistes com Renoir, Gauguin o Van Gogh entre d’altres. La rellevància de Delacroix en la pintura posterior ha estat molt intensa. D’ell en Cézanne va dir: «Continua sent la millor paleta francesa i ningú no ha sabut conjugar com ell el patetisme i la calma, la vibració del color. Tots pintem pensant en ell. » Dones d’Alger (1834)

5. - ALTRES CONSIDERACIONS ALTRES OBRES DE L’AUTOR Barca de de Dante (1822) La matança Quios (1824) Obra en la que Delacroix protesta per la massacre del poble grec, a mas dels turcs durant la seva rebeldia per aconseguir la independència.

5. - ALTRES CONSIDERACIONS Mort de Sardanàpal (1828)