CLIMES I PAISATGES DEL MN Els ecosistemes de

CLIMES I PAISATGES DEL MÓN

Els ecosistemes de la Terra • Els ecosistemes càlids • Els ecosistemes temperats • Els ecosistemes freds

Els ecosistemes càlids • Paisatges de clima equatorial. • Paisatges de clima tropical. • Paisatges de clima desèrtic.

Els paisatges equatorials • Es localitzen a costat i costat de l’equador, entre 5 i 10º de latitud: Àfrica central i Golf de Guinea. L’Amazònia a Sudamèrica. Indoxina a Àsia

Els paisatges equatorials • Temperatures molt elevades durant tot l’any. • Mitjana anual 25ºC. • No hi ha oscil. lació tèrmica. • Pluges molt abundants superiors als 2000 mm anuals. • Tempestes diàries al capvespre. • Elevada humitat.

Ela paisatges equatorials • La vegetació característica és la selva o jungla. • Boscos molt frondosos. • Gran diversitat d’espècies. • Arbres alts i exuberants. • Fulles grans i molt verdes. • Sotabosc inexistent. • Gran reserva d’humitat. • Pulmó de la terra.

Els paisatges equatorials

Els paisatges tropicals • Es localitzen entre 5 i 35º de latitud, sobretot a les zones entre l’equador i els dos tròpics: Amèrica Central, Amèrica del Sud (Brasil), sud d’Àfrica, sud-est d’Àsia i est d’Austràlia.

Els paisatges tropicals • Temperatures força altes tot l’any. Mitjana entre 20 i 30ºC. • Major amplitud tèrmica, que en les àrees equatorials, entre 5 i 10ºC. • Precipitacions diferents segons la zona. • Tropical humit: precipitacions abundants tot l’any. • Tropical sec: precipitacions abundants només durant una estació a l’any (juliol-octubre).

Els paisatges tropicals. • La vegetació canvia a mida que ens allunyem de l’equador. • A les zones de latitud més baixa: bosc tropical. • A les zones de latitud mitjana: la sabana. • A les zones de latituds més altes, properes als deserts: l’estepa.

Els paisatges tropicals • El bosc tropical és molt similar a la selva. • Diversitat important d’espècies: caoba, bambú, cedre, noguera • Frondositat, verdor i alçada. • Existència de sotabosc.

Els paisatges tropicals. • La sabana és la vegetació més característica dels paisatges tropicals. • Arbres poc abundants i dispersos: acàcia, baobad, eucaliptus. • Herbes altes i arbustos verds durant l’estació plujosa i secs durant la resta de l’any. • Plantes adaptades a resistir la sequera: multiplicació d’arrels subterrànies.

Els paisatges tropicals. La sabana

Els paisatges tropicals. • A mesura que ens allunyem de l’equador l’estació de pluges és més curta. • La vegetació és més pobra de fulla dura i matolls espinosos. • Apareixen zones de sòls pelats. • La sabana ha donat pas a l’estepa.

Els paisatges tropicals. L’estepa

Els paisatges desèrtics • Ocupen el 15% de la superfície continental. • Es localitzen entorn als tròpics, sobretot a l’Hemisferi Nord. • Els deserts més coneguts es troben a Àfrica: el Sàhara, el d’Aràbia i el Kalahari.

Els paisatges desèrtics. • Temperatures molt altes durant tot l’any. Mitjanes entre 17 i 22ºC. • Grans oscil. lacions tèrmiques entre el dia i la nit, de 20 a 25ºC. • Pluges inferiors als 250 mm anuals. • Sequedat extrema de l’aire. Humitats molt baixes sobre el 20%. • L’aire sec té gran capacitat d’evaporació, reseca la terra i absorbeix amb rapidesa l’aigua de la pluja.

Els paisatges desèrtics. • La vegetació és inexistent i el sòl queda cobert de sorra, esdevenint totalment àrid. • Trobem només plantes xeròfiles, com els cactus. • Existència d’oasis amb palmeres datileres que fan ombra als arbres fruiters, al blat de moro i a algunes hortalisses.

Els paisatges desèrtics.

Els ecosistemes temperats • Paisatges de clima mediterrani. • Paisatges de clima oceànic. • Paisatges de clima continental.

Els paisatges mediterranis • Localitzats a les costes orientals dels continents situades entre 30 i 45º de latitud. • La zona més àmplia és la banyada per la mar Mediterrània, que dóna nom al clima.

Els paisatges mediterranis • Temperatures suaus, no molt fredes a l’hivern. • Estius força calorosos fruit de l’entrada dels anticiclons tropicals. • Precipitacions escasses a l’estiu i abundants a la primavera i tardor.

Els paisatges mediterranis • La vegetació típica és el bosc mediterrani de fulla perenne. • Arbres baixos, de tronc llenyós i fulles dures, petites i punxagudes, adaptades a l’estalvi d’aigua. • Les principals espècies són pins i alzines. • També s’hi desenvolupa el matoll espinós de fulla petita.

Els paisatges mediterranis • Quan la tala, el pasturatge o els incendis forestals fan desaparèixer el bosc hi creix un matoll molt dens amb arbres dispersos: la garriga.

El paisatge mediterrani • Quan els arbres desaperixen i els matolls són menys densos, amb zones sense vegetació, parlem de: la màquia.

Els paisatges oceànics. • Es troben a les costes occidentals dels continents entre 40 i 60º de latitud. • A l’Hemisferi Nord comprèn la costa occidental d’Europa i Amèrica del Nord. • A l’Hemisferi Sud la costa del sud de Xile i Argentina; la costa sud-est d’Austràlia i Nova Zelanda.

Els paisatges oceànics. • Temperatures suaus durant tot l’any. • Poca oscil. lació tèrmica. • Pluges abundants, (més de 1000 mm anuals) sobretot a la tardor i l’hivern.

Els paisatges oceànics. • La vegetació típica és el bosc caducifoli. • Aquest bosc ocupa el 15% de la superfície forestal del planeta • Les principals espècies són els roures, faigs i castanyers.

Els paisatges oceànics. • En zones de boira persistent, humitat molt alta i vents molt violents hi trobem la landa. • Es tracta d’una coberta de mates espinoses sense arbres.

Els paisatges oceànics. • La tala d’arbres ha fet que es desenvolupi la pradera en moltes àrees. • Grans extensions verdes que són pastura natural per la ramaderia.

Els paisatge oceànics. La pradera.

Els paisatges continentals • Es localitza en indrets allunyats de les masses d’aigua, entre 40 i 70º de latitud. • Ocupa les terres de l’interior d’Europa, d’Àsia i d’Amèrica del Nord.

Els paisatges continentals. • Temperatures extremes, molt altes a l’estiu i força baixes a l’hivern amb oscil. lacions tèrmiques de fins a 25ºC. • Les precipitacions són escasses i es concentren bàsicament a l’estiu.

El paisatge continental. • A les zones més al Nord, on els estius no són tan calorosos hi trobem la taigà o bosc de coníferes. • Són arbres de fulla perenne aciculifolis. • Les principals espècies són els avets, el larix i el pi roig.

Els paisatges continentals. La Taigà

Els paisatges continentals • Més al sud, en zones on les temperatures són molt altes i les precipitacions escasses a l’estiu, la taigà deixa pas a les estepes o praderies. • Són zones de vegetació molt escassa i sòls àrids.

Els ecosistemes freds • Paisatges de clima polar. • Paisatges d’alta muntanya.

Els paisatges polars i d’alta muntanya • Els paisatges polarss es troben als dos extrems de la Terra: al nord del Cercle Polar Àrtic i al sud del Cercle Polar Antàrtic, a més de 70º de latitud. • Els paisatges d’alta muntanya es localitzen a les zones muntanyenques de més de 2500 m d’altitud.

Els paisatges polars. • Temperatures molt baixes, poden arribar a – 40ºC. • Només a l’estiu són positives, amb màximes de 10ºC. • Gran oscil. lació tèrmica. • Pluja quasi inexistent i les escasses precipitacions que cauen són en forma de neu.

Els paisatges polars. • A l’estiu, on no hi ha glaç, es desenvolupa la tundra. • Es tracta de vegetació de molses, líquens i flors de colors.

Els paisatges d’alta muntanya. • Les temperatures són molt baixes a l’hivern i suaus al l’estiu. • Les precipitacions es redueixen a mida que augmenta l’altitud, però acostumen a ser força abundants.

Els paisatges d’alta muntanya. • La vegetació varia en funció de tres factors: altitud, latitud i orientació. • La vegetació es disposa en estatges altitudinals.