Cicle Mitj 2 n Escola Santa Teresa de

Cicle Mitjà - 2 n. Escola Santa Teresa de Jesús Terrassa

Temps era temps, a un petit pantà de les rodalies de Matadepera, anomenat el pantà de Can Bugonyà, però que pel seu tamany els vilatans anomenaven el llac Petit, va aparèixer un terrible monstre transparent, que es va instal·lar allí atemorint a tothom. Només en les nits de lluna plena, la seva fantàstica silueta es reflectia, majestuosa, en les aigües del llac. La resta de temps era invisible als ulls humans.

La gent de les rodalies s’havien fet una idea de com era el monstre. El cos d’una enorme serp, les corbes del qual semblaven turons. Quatre extremitats, acabades amb unes urpes amb membranes interdigitals, li servien tant per caminar com per nedar. El seu cap era com el d’un enorme drac, i per la seva boca escopia foc. Per dessota del cap, tenia dues enormes ales que li servien per aixecar el vol quan li calgués.

En arribar al llac es va menjar tots els peixos que allí hi vivien. Quan ja no va tenir menjar va començar a fer incursions per terra i va acabar amb tots els conills i porcs senglars que habitaven el bosc. Després, el monstre va acostar-se a les masies del voltant i va acabar amb tots els bens, porcs, cavalls, . . . I per últim va començar a menjar éssers humans.

Vet aquí, que a un vell molí de les contrades vivia un moliner amb els seus dos fills bessons: un nen i una nena. Una nit que sentiren plorar el seu pare, atemorit per la proximitat del monstre, els nens van arribar a la conclusió que no era força el que calia per acabar amb la bèstia, sinó enginy. Els dos bessons van treballar per tal de prepararho tot per acabar amb la bèstia, però ho van fer en secret.

I va arribar la nit més llarga de l’any, la nit de Sant Joan. El monstre es va acostar al molí. Els dos vailets, des de les golfes van començar a tirar-li sacs de farina pel damunt, així li van fer perdre la invisibilitat. Després li van abocar desenes de litres d’oli bullint. En entrar en contacte l’oli amb les bafarades de foc que li sortien per la boca, aquest es va encendre. De sobte, la bestiola va explotar llançant cap el cel un preciós espurneig de foc i colors.

Tota la gent va sortir fora de les seves cases per veure aquella meravella! L’endemà tothom ja sabia que els dos vailets havien acabat amb el monstre! Cada any tots encenien fogueres i feien esclatar petards, i aquesta tradició ha arribat fins els nostres dies. Segons diuen, quan el foc i el fum en enlairar-se cap al cel tapen la lluna, es pot veure la silueta del monstre del llac Petit bramant. FI