CENTRE DE RECURSOS PEDAGGICS VALLS OCCIDENTAL VI Montcada

CENTRE DE RECURSOS PEDAGÒGICS VALLÈS OCCIDENTAL VI Montcada, 7 de març de 2012 L’ESCOLA INCLUSIVA Reflexions i propostes Climent Giné Facultat de Psicologia, CC de l’Educació i de l’Esport Blanquerna Universitat Ramon Llull

GUIÓ 1. Presentació 2. Què entenem per inclusió? 3. Què ens diu la recerca? 4. Algunes estratègies per avançar 5. El rol dels mestres d’EE – mestres de suport 6. Algunes condicions

1. Presentació ● És necessari promoure una reflexió col·lectiva sobre la necessitat de que l’Escola / Institut esdevingui un entorn d’aprenentatge i de progrés personal per a tots els estudiants. ● El que ara necessitem és passar del “discurs” a “les evidències” en relació a la inclusió. ● El discurs sobre la inclusió s’ubica més en l’esfera dels valors que no pas en les metodologies, tècniques, etc. És una manera de pensar i d’entendre l’educació.

1. Presentació ● Hem de considerar la inclusió com un valor per a tots els alumnes, i no com un “problema de difícil solució”. ● Construir una escola inclusiva té més a veure amb el desenvolupament i capacitació de les escoles que amb la voluntat d’escolaritzar grups vulnerables. ● S’associa a l’atenció a la diversitat a l’aula. ● La inclusió és un compromís ètic; és una qüestió de voluntat. ● És contracultural.

2. El que entenem per inclusió a) Canvi de “mirada”: La inclusió suposa traslladar el focus d’atenció de “l’alumne” al context: § Context cultural: societat; escola (el pensament del professor/a) § Context institucional: centre; aula b) La inclusió té a veure amb la identificació i progressiva reducció de barreres a l’aprenentatge i a la participació (Ainscow, 2005). c) Substituir “n. e. e. ” per “barreres a l’aprenentatge i a la participació” posa de relleu l’adopció d’un model social en la comprensió de les dificultats. d) Els components crítics de l’escola inclusiva: PRESÈNCIA – PARTICIPACIÓ – RESULTATS (èxit en l’assoliment de fites)

2. El que entenem per inclusió e) En conseqüència, suposa desenvolupar contextos i crear oportunitats per tal que tots els alumnes puguin aprendre: f) § Incrementar la participació (en particular dels col·lectius amb major risc). § Promoure que tots els alumnes se sentin valorats. La inclusió (Ainscow, 2005) és un procés que mai acaba de millora de l’escola (inclou tota la comunitat educativa). Una escola en moviment. g) La importància dels resultats (valuosos per a la persona).

2. El que entenem per inclusió h) Educació Inclusiva resta íntimament associada a Educació Integral dels nois i noies. Com afirma Tedesco (2005): l’objectiu de viure junts constitueix un objectiu d’aprenentatge i un objectiu de política educativa. El llegat més transcendental de l’educació ha de ser la capacitat de treballar i conviure junts (gent diversa). I aquesta és una aspiració que ha de ser construïda socialment (Tort, 2005).

3. Què ens diu la recerca? Sis “canvis” es revelen com a decisius: a) Promoure (trobar) espais i temps per tal que el professorat tingui l’oportunitat de dialogar amb els companys/es sobre el que fan o els agradaria fer. b) Analitzar les pràctiques l’observació/reflexió. a través de c) Treball cooperatiu (tutoria entre iguals) d) Canviar el rol dels especialistes d’EE e) Promoure la complicitat de la comunitat educativa (professorat; pares; alumnat) i la complicitat social (altres escoles, serveis de la comunitat). f) “Lideratge” compartit del procés.

4. Algunes estratègies per avançar 4. 1. La necessitat de promoure (a l’escola; a la comunitat) una definició compartida del principi d’inclusió) ● S’observa arreu confusió entorn del què s’entén per inclusió. Les diferències en el concepte, a vegades subtils i a vegades més grolleres, poden dificultar qualsevol intent de progrés i canvi. ● Un primer pas, sembla que hauria de ser promoure debat entre els centres i en la zona – que impliqui tots els agents – que permeti arribar a una definició compartida del què entenem per inclusió.

4. 2. La necessitat de revisar els principis que guien les prioritats i les normes de l’escola, les pràctiques i les cultures. ● Un aspecte que pot ajudar els centres a iniciar i promoure processos de canvi té a veure amb la reflexió entre tots els sectors de la comunitat educativa orientada a la revisió de la normativa (política) de l’escola, de les pràctiques i les cultures. ● L’Index for Inclusion / Guia per a l’Educació Inclusiva proveeixen el marc idoni per revisar el desenvolupament de les polítiques, les pràctiques i les cultures de les escoles en relació a la inclusió. ● La importància de la cultura escolar i el seu impacte “conformador” de les pràctiques ha estat posat en evidència per múltiples autors.

4. 2. La necessitat de revisar els principis que guien les prioritats i les normes de l’escola, les pràctiques i les cultures. ● Hargreaves (1994) introdueix una distinció afortunada i fèrtil entre el contingut de la cultura del professorat (les actituds, valors, creences i hàbits que comparteixen un determinat grip de professors i professores) i la forma que adopta aquesta cultura (les relacions que estableixen i que es concreten en les maneres de col·laboració). ● Ainscow (2005) associa el desenvolupament de pràctiques inclusives a processos d’aprenentatge social en un lloc determinat que influencien la manera de pensar i actuar de les persones.

4. 3. A la cerca d’evidències ● En els darrers anys, el que més ha marcat la recerca i la pràctica en l’àmbit de la inclusió ha estat la voluntat de passar del “discurs” a “les evidències”. ● Els centres despleguen moltes maneres d’avançar cap a una escola més inclusiva. ● És necessari comprometre’s en buscar evidències de canvis en les nostres escoles que reflecteixin el progrés cap a la inclusió. Es tracta d’evidències pel que fa a: a) Presència b) Participació c) Resultats ● Aquestes evidències s’han de trobar en el professorat, alumnat i famílies.

5. El rol dels mestres d’educació especial - mestres de suport (Hoover i Patton, 2008) Rol Competències 1. Fonamentar les decisions en dades • Avaluació funcional • Avaluació en base al currículum • Estratègies de “monitoratge” 2. Intervenció basada en l’evidència • Coneixement dels aspectes centrals del currículum • Recerca-acció • Estratègies instruccionals eficaces 3. Proveir suports en l’àmbit social, • Gestió de l’aula emocional i del comportament • Gestió dels problemes de conducta • Donar suport social i emocional

5. El rol dels mestres d’educació especial - mestres de suport (Hoover i Patton, 2008) Rol Competències 4. Ensenyament diversificat • Adaptació i modificació del currículum • Estratègies diferenciades • Sensibilitat a les diferències culturals 5. Col·laborar amb els mestres • Habilitats per a la comunicació • Habilitats d’acompanyament (“coaching”) • Lideratge • Treball amb els pares • Relació amb la comunitat

6. Algunes condicions a) Capacitació del centre b) Lideratge (distribuït) c) Reflexió i treball en equip (a diferents nivells de l’organització) d) Actitud ètica. • L’ètica comença amb la insatisfacció del què es fa i la voluntat de millora (V. Camps) • “Tenir cura” com a actitud ètica • Compromís (inclou la pròpia formació). Valors

6. Algunes condicions e) Visió positiva; confiança en les possibilitats de canvi i de progrés dels estudiants i les institucions. f) La importància de la comunitat. g) La formació continuada i el desenvolupament del professorat.

CENTRE DE RECURSOS PEDAGÒGICS VALLÈS OCCIDENTAL VI Montcada, 7 de març de 2012 L’ESCOLA INCLUSIVA Reflexions i propostes Climent Giné Facultat de Psicologia, CC de l’Educació i de l’Esport Blanquerna Universitat Ramon Llull