CARLES RIBA CARLES RIBA 23 de setembre de

CARLES RIBA

CARLES RIBA -23 de setembre de 1893 -12 de Juliol de 1959 (Barcelona). -Escriptor i poeta català. -Es va casar amb la poetesa Clementina Arderiu el 1916. -Va escriure obres com Estances i Elegies de Bierville. -Els anys 20, va viatjar a Itàlia i Grècia on es va formar en cultures clàssiques. -Va traduir obres gregues clàssiques com l’Odissea d’Homer. -Va ser professor de grec a la VAB el 1934. -Per culpa de la Guerra Civil, es va veure obligat a exiliar-se Montpellier (França), on va ser el portaveu dels intel·lectuals catalans.

CONTEXT HISTÒRIC ·La obra va ser escrita el 1939, quan Riva estaba exiliat a Bierville (França). ·El poema forma part del llibre: Les elegies de Bierville (1943). ·És una de les grans obres de la primera postguerra catalana. ·El punt de partida per escriure aquesta elegia va ser el record del viatge de Riba a Grècia.

POEMA Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent: pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada, amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell. Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes que en el fons del teu salt, sota l'onada rient, dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura, pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb; per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus; per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix per ta força la força que el salva als cops de fortuna, ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

FIGURES RETÒRIQUES (1) Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, Personificació(2)tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent: Hipèrbole(3)pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada, Comparació(4)amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell. (5)Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes (6)que en el fons del teu salt, sota l'onada rient, (7)dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura, (8)pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb; Comparació(9)per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga Comparació(10)ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus; Encavallament(11)per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira Encavallament(12)súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix Al·literació(13)per ta força la força que el salva als cops de fortuna, Paradoxa(14)ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

FIGURES RETÒRIQUES -Personificació: Perquè tracta a Sunión com qualsevol persona. -S’exageren uns fets. -Comparació del temple de Sunión amb la seva situació actual d’ exili. -Sensació de claror, elegància i netedat, gràcies als adjectius qualificatius que utilitza. -Encavallament en els versos 11 i 12. -Al·literació de ‘per’. -Paradoxa: Vol aprofundir el missatge que vol transmetre al lector.

TEMA -En la primera part (versos 1 -7) es descriu el temple a partir del record real. -En la segona (versos 7 -14) Riba, descriu la funció del temple, un far que guia al mariner perdut. El record del temple de Súnion reconforta el poeta i li dona alegria i confiança per superar els mals moments que està passant (exili). És una comparació entre la funció de guia pels mariners i el seu desig de tornar a la pàtria. Alhora, amaga el desig no només de tornar, sinó de ser magnífic com Súnion, i ser ell mateix el far guia de la literatura catalana.

MÈTRICA -El poema consta de 14 versos d’entre 13 i 15 sílabes cadascun. -La rima és lliure. - La forma és un dístic elegíac. El dístic és una estrofa de dos versos que tenen un sentit temàtic complet, i es compon, normalment, de dos hexàmetres.

CONCLUSIÓ -El poema ens transmet els seus sentiments de tristesa, per la pèrdua de la seva pàtria; a partir d’un temple (Súnion) amb el qual el poeta es sent identificat pel seu estat ruïnós.