Caracterstiques jornada laboral i la La jornada laboral

Característiques jornada laboral i la La jornada laboral seva retribució

La jornada de treball Què es? Temps diari, setmanal, mensual o anual que el treballador dedica a la execuació de la seua activitat laboral. La jornada laboral Per què es important? -Afecta a la vida privada del treballador -Afecta a la seva salut CE art. 40. 2: “Los poderes públicos garantizarán el descanso necesario mediante la limitación de la jornada laboral

Durada màxima de la jornada: 40 hs setmanals de treball efectiu en el còmput anual. Nombre d’hores a l’any <=40 Nombre de setmanes laborals La jornada laboral • 40 h setmanals de treball efectiu, però l’empresa podrà distribuir de manera irregular, al llarg de l’any el 10% de la Jornada sino hi ha conveni o acord amb els treballadors, amb un preavís d’un mínim de 5 dies. • El treballador també té dret a adaptar la durada i distribució de la Jornada de treball per fer efectiu el dret conciliació de vida personal i familiar. • El nombre d’hores de treball efectiu no podrà superar mai a nou diàries.

Jornada de Treball Què es considera treball efectiu? • el període d'inactivitat del treballador per causa imputable a l'empresari: art. 30 ET • el temps de formació teòrica o pràctica en matèria de PRL: art. 19 ET i 19 LPRL • el temps destinat pels representants dels treballadors a PRL: art. 37 LPRL • el temps destinat al rentat personal de treballadors exposats a riscos biològics i cancerígens: RD 664/97. No es treball efectiu • el període de descans durant la jornada laboral tret que així ho estableixi el conveni col·lectiu o el contracte de treball. • el temps emprat a anar i tornar del treball. • el temps d'espera a disposició: requereix un complement de disponibilitat.

Jornada diaria Màxim 9 hores 8 hores menors 18 anys Jornada setmanal 40 hores Temps de descans Entre jornadas Setmanal Diaria La jornada laboral Dotze hores diàries • Un dia i mig • Menors de 18 anys: dos dies ininterromputs. • El descans stmanal, pot acumular-se períodes de 14 díes. Anual Mes de 6 hores: 15 m Fins 6 hores: no obligatori el descans Menors de 18 anys: 30 ‘ 30 díes naturals

Jornades especials (no afecten als menors ni als treballadors especials) -AMPLIADES (per adaptarse a les peculiaritats de determinats treballs) : comerç i hosteleria, treballadors del camp i del mar. . -REDUIDES La ( protecció de la salut dels treballadors) : jornada laboral treballs en interior de mines, en càmeres frigorífiques. . . - ALTRES REDUCCIONS (veurem en apartat permisos): guarda legal, lactància. .

Jornades especials Es pot reduir jornada per circumstàncies personals: Guarda legal: D’un menor de 18 anys o persones amb minusvalideses de físiques, psíquiques o sensorials que no facin cap activitat retribuïda. Lactància: Fill menor de 9 mesos, dret a absència d’una hora al dia (poden dividir en dues fraccions o mitja hora) Causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció: Reducció entre un 10% i un 70% (no hores extraordinàries) Naixement de fills prematurs: Dret a absentar-se durant 1 h al treball. Cura fill hospitalitzat amb malaltia greu: Dret reducció jornada laboral segons conveni.

Jornada nocturna • Horari nocturn: De deu de la nit a sis del matí. • Treballador nocturn: El que realitza: Almenys 3 hores diàries en horari nocturn - 1/3 de la jornada anual en horari nocturn • Període màxim: • Retribució: Vuit hores diàries de mitjana en 15 dies. La jornada laboral Retribució específica segons conveni, excepte: - Que els salari s’estableixi atenent a que el treball siguin nocturn. - Compensació per descansos.

http: //www. heraldo. es/noticias/aragon/zaragoza_provincia/zaragoza/2013/11/0 5/quot_jornada_laboral_deberia_terminar_las_seis_tarde_quot_255557_301. h tml

Treball a torns: Forma d’organització del treball en equip, segons la qual diferents persones ocupen successivament diversos llocs de treball. De manera que el treballador ha de prestar els seus serveis en hores diferents, en un període determinat de dies o setmanes. En empreses de torn 24 h, es tindrà present que cap treballador estigui en el torn de nit més de dues setmanes seguides.

Hores Extraordinàries Es considera extraordinària cada hora de treball efectiu que es realitzi sobrepassant la durada màxima de la jornada ordinària. Número màxim d’hores extra any: 80 hores La seva realització es voluntària, tret que siguin per conveni o de força major La jornada laboral Retribució: Es fixe per conveni o mitjançant acord entre les parts - mai serà inferior al valor de l’hora ordinària - es pot compensar per temps de descans. Tipus: - Estructurals: voluntàries. - No estructurals: per exigències de la producció empresa. - Pactades en conveni col·lectiu. - Per força major: prevenir o reparar sinistres o danys

Permisos retribuïts • Matrimoni: 15 dies • Naixement d'un fill malaltia greu o defunció d'un familiar: 2 dies naturals mateixa localitat 4 dies naturals si cal desplaçament • Trasllat de domicili: 1 dia • Funcions sindicals: El temps indispensable • Compliment d'un deure de caràcter públic o personal: El temps indispensable. • Per lacatancia d'un fill (a gaudir pel pare o mare): • Un hora diària, es pot dividir en dos períodes dintre de la jornada • O reduir mitja hora l’inici o final jornada. La jornada laboral • Per lacatancia d'un fill (a gaudir pel pare o mare) i • Realització de controls mèdics prenatals i tècniques de preparació al part que haguin de realitzar-se dins de la jornada laboral: • El temps imprescindible.

Les vacances (art 38 ET) • Finalitat: es justifica per la necessitat del treballador de descans tant físic com psíquic així com de la necessitat de passar temps amb la seva família i amics. • Característiques: és un dret irrenunciable, no susceptible de compensació econòmica (excepte en contractes inferiors a un any en els quals no s’hagi pogut gaudir). • Durada: segons l’article 38 ET el període de vacances anuals retribuïdes (no susceptible de compensació econòmica) serà el pactat en conveni col·lectiu o contracte individual no podent ser inferior a 30 dies naturals. La jornada laboral El dret de vacances és proporcional al nombre de dies treballats en l’any anterior al moment que s’inicia el seu gaudi. Seguint el mínim de dies del ET s’estableix una proporció de 2, 5 dies per mes treballat. L’empresari no podrà reduir el nombre de dies per raons disciplinàries (sanció legalment prohibida) ni perquè en l’any anterior el treballador hagi estat en IT, baixa per maternitat o en vaga legal ja que aquests períodes es consideren com de treball efectiu.

Les vacances (art 38 ET). Temps gaudiment: - Dintre de l'any natural pel que a 31 de desembre prescriu el dret excepte conveni. El fraccionament: és possible per acord entre treballador i empresari. -Fixació: es realitzarà de comuna entre empresari i treballador de conformitat amb el conveni col·lectiu. -Requisits formals: obligació de l'empresari de fixar un calendari de vacances de manera que el treballador pugui conèixer les dates de gaudi amb un mínim de 2 mesos d'antelació. La jornada laboral • Incidències durant les vacances: -Si durant les vacances el treballador inicia una baixa això no interromp el període de vacances ni té dret que se li fixi altre període per a gaudir-les; tret que el conveni millori aquesta situació. • Retribució: • inclou: salari base i complements salarials personals (antiguitat, idiomes, etc. ) o del lloc de treball (nocturnitat, etc. ). • no inclou: complements salarials pel treball (productivitat) ni els extrasalarials.

El calendari laboral i festes laborals Totes les empreses han de confeccionar un calendari laboral dels dies inhàbils a efectes laborals, retribuïts i no recuperables. • Regla general: tindran caràcter retribuït i no recuperable. • No excediran de 14 dies/any: o 12 entre estatals i autonòmiques. -en tot cas seran nacionals: 1 gener, 1 maig, 12 octubre i 25 desembre la resta (8) podran ser canviades per la comunitat autònoma. respecte a aquestes vuit podran ser traslladades (pel govern o per les comunitats autònomes) al dilluns següent quan caiguin entre setmana (amb la finalitat d'evitar els anomenats ponts) i en tot cas quan caiguin en diumenge. La jornada laboral o 2 locals, han de ser aprovades per l'autoritat laboral a proposta del Ple de l'Ajuntament i han de publicar-se en el butlletí oficial de la comunitat o de la província.

El salari Introducció Es considera salari la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors. Perquè una relació jurídica pugui qualificar-se de laboral, i per tant quedar subjecta a l'àmbit d'aplicació del dret del treball, és necessari que els serveis prestats pel treballador siguin retribuïts amb una compensació econòmica per l'empresari (com contraprestació al benefici que obté de l'activitat laboral del treballador). La jornada laboral

Salari L’estructura salarial comprèn el salari base del grup o salari de contractació com a retribució fixada per unitat de temps d’obra, i els complements salarials. L’article 26. 5 de l’ET, permet l’absorció i compensació del salari, que consisteix en compensar les pujades salarials fixades en conveni amb d’altres quantitats que, de forma voluntària, paga l’empresari i al treballador en Nòmina (anualment ha de rebre més que el que obliga el conveni.

Salari base Correspon al salari mínim d’un treballador, i és fixat pel conveni col·lectiu. Pot ser inferior al Salari Mínim Interprofessional sempre que les percepcions que en conjunt rebi el treballador siguin superiors a al SMI.

El salari Classes de salari: 1. Segons el mètode de pagament: o per unitat de temps: s'atén únicament al temps treballat sense tenir en compte el rendiment, la qual cosa no significa que la prestació no estigui subjecta a la diligència deguda. Podem distingir dues espècies: -jornal: el mòdul és l'hora o el dia - sou: el mòdul és el mes o l'any La jornada laboral o per unitat d'obra: s'atén únicament a la quantitat i qualitat del treball realitzat, és a dir al rendiment, amb independència del temps invertit. Es dóna en el anomenat treball a escarada. o sistema mixt: combina els dos anteriors, una part de salari està garantit pel temps de treball i altra part s'afegix en funció del rendiment obtingut. El primer és cert i es reporta en tot cas i el segon és eventual i variable.

El salari 2. Segons el mitjà de pagament: o Retribució dineraria: ja sigui en metàl·lic o a través de pagaments admesos (taló, transferència etc) o Retribució en espècie: Consisteix en lliurament de determinats béns o beneficis al treballador (habitatge, vehicles. . ). No podrà superar el 30% de totes les percepcions salarials La jornada laboral

Composició i estructura del salari a. Salari base: retribució fixada per unitat de temps o obra. Ve determinat en taules salarials per negociació col·lectiva segons la categoria professional o el grup professional. + La jornada laboral b. Complements salarials: es fixen per circumstàncies relatives a les condicions personals del treballador, al treball realitzat o a la situació i resultats de l'empresa.

Complements salarials Són complements salarials: a) Els derivats de les condicions personals del treballador: • L’antiguitat. • Els coneixements especials, tenir un determinat títol, o idiomes, si no s’ha tingut en compte a l’hora de fixar el salari base. b) Els derivats del treball fet o el lloc de treball: • La penositat, toxicitat o perillositat del treball. • Els torns de treball. • La nocturnitat. • Les primes o incentius pel rendiment. • L’assistència i la puntualitat. • Les comissions per quantitat o qualitat de treball.

Complements Salarials c) Els derivats de la situació o resultats de l’empresa: depenen del resultat econòmic de l’empresa, com seria el cas de la participació en beneficis.

LLOC, TEMPS I FORMA DE PAGAMENT DELS SALARIS 1. Lloc: l'art. 29. 1 ET remiteix al lloc convingut o conforme als usos i costums del lloc. El normal és el lloc de treball mitjançant presentació de la nòmina, si bé el més habitual és que es realitzi a través de transferència bancària. 2. Temps: el mateix art. remet a la data convinguda o conforme als usos i costums del lloc, si bé l'abonament de les retribucions periòdiques no podrà excedir d'un mes. La jornada laboral El pagament haurà de ser puntual; la falta de pagament o retards continuats suposaran per a l’empresari: • sanció administrativa molt greu (art. 8. 1 Llisos). • interès de demora del 10% anual. • causa de rescissió del contracte (art. 50 ET) sent la indemnització igual que per a l’acomiadament improcedent (45 dies/any treballat, límit de 42 mensualitats). • les reclamacions dineràries davant el Jutjat social prescriuen a l'any.

LLOC, TEMPS I FORMA DE PAGAMENT DELS SALARIS Bestretes: cal distingir: • per treball realitzat: dret a sol·licitar bestretes abans del dia assenyalat per al pagament art. 29. 1 ET • per treball futur: solament en el cas de pacte i amb el límit de tres salaris base. La jornada laboral 3. Forma: el pagament s'haurà de realitzar en moneda de curs legal o mitjançant taló o altra modalitat de pagament similar a través d'entitats de crèdit.

Salari minim interprofessional Quantitat mínima que pot percebre un treballador per a una jornada de 40 hores setmanals, pot ser millorable pels convenis col. lectius i els contractes de reball. Enguany es de 655, 20€ mes, 21, 84 €/dia, 9. 172, 80 €/any ndicador públic de Renda d'efectes múltiples (IPREM) La jornada laboral Es fa servir per accedir a determinades prestacions, ajudes i subvencions públiques, com, per exemple, beques d'estudi o de menjador, accés a habitatges protegits. . . Enguany es de 532, 51 €/mes, 17, 75 €/dia, 6. 390, 13 €/any.

FOGASA Fons de Garantia Social: Es un organisme autònom adscrit al Ministeri de Treball, que garanteix parcialment els salaris i les indemnitzacions dels treballadors pendents de cobrar. -Salaris: insolvència, suspensió de pagaments, fallida o concurs de creditors. Quantitat màxima: 2 SMI diari nombre de dies pendents, màxim 120 dies. - Indemnitzacions: per acomiadament o extinció de contracte reconegudes en sentència judicial o resolució administrativa, amb un límit d’una anualitat, sobre la base de 25 dies per any de servei.