BULLYING EAP CERDANYA QU S BULLYING ASSETJAMENT ESCOLAR

BULLYING EAP CERDANYA

QUÈ ÉS? § BULLYING? § ASSETJAMENT ESCOLAR? § MALTRACTAMENTS ENTRE COMPANYS A L’ESCOLA? Situacions d’abús en què l’alumne adopta el rol d'agressor i un altre el de víctima, de manera que es crea una relació de domini-submissió continuada veritablement negativa per a ambdós

Definició § Es considera que un alumne és assetjat a nivell escolar quan és agredit o es converteix en víctima quan està exposat, de manera repetida i durant un temps, a accions negatives dutes a terme per un altre alumne o per un grup d’alumnes (Olweus, 1986 i 1991). § Accions negatives: comportaments intencionats que causen dolor a una altra persona. AGRESSIONS

Accions negatives § Físiques § Verbals § Gestuals § Socials § Sexuals § Virtuals § Ètnia, gènere, orientació sexual

Les 3 característiques del bullying § Les accions negatives es produeixen sobre la mateixa víctima de manera repetida i durant un temps continuat. § Hi ha un desequilibri de forces real o imaginari, de manera que l’alumne exposat a les accions negatives té dificultats per defensar-se. § Hi ha intencionalitat de l’agressor o agressors.

NO és bullying Accions negatives: § Ocasionals § Puntuals § La víctima és diferent § Baralles entre alumnes de força i poder similar § Intimidacions entre professor i alumne

DADES § Es produeix a tots els països on s’ha estudiat. § Els nois participen més i les agressions són directes. § Les noies utilitzen agressions indirectes. § En ed. infantil i primària sol donar-se al pati. § A secundària es diversifiquen espais d’agressió. § La sensació d’inseguretat a l’escola augmenta la crispació i afavoreix les tendències a la repressió i la sanció de l’alumnat més desafavorit.

ELS ROLS § Qui assetja? § A qui s’assetja? § Seguidors actius Seguidors passius Testimonis no implicats Possibles defensors Defensors § §

SIGNES QUE FAN PENSAR EN L’ASSETJAMENT § Senyals d’alerta per a detectar la víctima § Senyals d’alerta per a detectar l’agressor

Conseqüències § Per la víctima § Per l’agressor § Per l’espectador

CONSELLS PER A DOCENTS § Molts signes poden ser el resultat d’altres problemes, però la millor clau és un canvi sobtat en la conducta de l’alumne. § Parlar-ne obertament és la manera més clara i directa. TRENCAR LA CULTURA DEL SILENCI

LA IMPORTÀNCIA DELS ESPECTADORS Quan aquest nen sigui gran, “no recordarà les paraules dels seus enemics, sinó el silenci dels seus amics” Martin Luther King

CODI D’ACTUACIÓ DE CENTRE Família Escola Alumnes Implicar a totes les parts en la solució del problema

RECURSOS Detecció: § Qüestionari § Sociograma § Registre sistemàtic d’incidències Prevenció: § Dinàmiques de grup § Guia per a l’alumnat de primària: “Tractem-nos bé” § Guia per a l’alumnat de secundària: “ I tu, què hi pots fer? ” § Tutoria entre iguals a Espanya (TEI) § “Centinelles” Escolars a França § KIVA a Finlandia

MESURES Realitzar sessions amb el grup classe per a treballar aquests temes: § Assetjament escolar i el respecte als altres § Com funcionar com a grup § Exercicis de treball grupal § Jocs per a practicar mesures contra l’assetjament

El paper de la família § Pares que justifiquen la conducta agressora i el seu sentiment de culpa. § Reunions amb les famílies de la víctima i l’agressor, sense el menor, i amb la mediació d’un professional. § Formació de pares i incentivar l’ajuda i recolzament entre pares a través de l’AMPA § Buscar la manera de donar recolzament als germans, ja que pateixen i no se’ls fa partícips. § Proposar la vinculació amb altres grups i activitats on se sentin acollits

Mesures a prendre § Canvi de centre § Ús de les xarxes socials: “dir allò que també diries cara a cara § Quan cal denunciar

METODOLOGIA D’INTERVENCIÓ MÈTODE PIKAS § Entrevistes individuals § Sessió grupal

PEL. LÍCULA § Últimos preparativos de "Cobardes", película española sobre el acoso escolar § Los directores de cine José Corbacho y Juan Cruz abordan los miedos de la sociedad, tanto de los pequeños como de los adultos, en su segundo largometraje ’Cobardes’, que trata sobre el acoso escolar. La película "muestra los miedos de los adolescentes pero también los miedos de sus padres a afrontar muchas circunstancias de sus vidas", dice José Corbacho. § Los directores han reconocido que el ambiente que se vive en los institutos actualmente dista del que se encontraron ellos. "No porque los jóvenes sean muy diferentes a cómo éramos nosotros sino porque su entorno, la sociedad, ha cambiado mucho. Las nuevas tecnologías han entrado con fuerza en su entorno, tanto para lo bueno como para lo malo", ha apuntado Cruz. § ’Cobardes’ narra el acoso escolar que sufre un alumno de secundaria y los miedos a los que se enfrentan los padres de los implicados y los propios profesores

CAS PRÀCTIC I § Cada divendres, abans d'acabar la classe, demana als seus alumnes que agafin un full. Els fa escriure els noms de quatre companys amb qui els agradaria seure la setmana següent. Ara bé, no els assegura que dilluns sigui així i que farà el que podrà. El que s'escriu al full és personal i secret, així que només saben què s'hi escriu l'alumne i la professora que es queda tots els fulls. Abans d'entregar-lo però, els demana que apuntin el nom del company o companya que ha tingut un comportament exemplar durant tota la setmana. Quan toca el timbre, cadascú entrega la seva llista de noms. La classe queda en silenci i és quan ella es posa a treballar. Enganxa tots els fulls a la pissarra i s'asseu observant-los atentament. Busca patrons. Detecta tendències. Amb quina persona ningú es vol asseure mai? Hi ha algun alumne que ningú mencioni? Per què hi ha una noia que la setmana passada tothom volia asseure's amb ella i ara ningú vol? Però el que realment aconsegueix amb això la professora, no és reorganitzar les taules, sinó detectar i identificar aquells alumnes solitaris. Els que els costa més relacionar-se i que, de mica en mica, poden començar-se a sentir exclosos. Gràcies a una detecció precoç, és capaç de prendre mesures i ajudar aquells nois i noies que més ho necessiten. Ho veu quan els casos de bullying tot just comencen a manifestar-se. Un mètode que li serveix per identificar víctimes i acusadors abans que la situació sigui massa greu. Conscient que la majoria d'actes d'assetjament es produeixen quan el professor no està present a classe, va idear aquest mètode que li donava una radiografia global de les relacions entre els seus alumnes. Quan li pregunten quan ho va començar a posar en pràctica, explica que des del 20 d'abril del 1999. Aquell dia dos estudiants de batxillerat de Columbine, Colorado, van entrar armats a una escola i van assassinar a trets dotze alumnes i un professor.

CAS PRÀCTIC § LOLA, 15 AÑOS: "Soy la ’pato’, la ’larga’ y la ’plana“ Empezó en septiembre. El día que Lola se cayó en clase de educación física. "Era la nueva. Desde ese día fui la pato". No ha pasado un día en el que no la insulten. "La pato, larga, plana, cuatro ojos. . . Todo sirve para meterse conmigo", explica. Los que la insultan son un grupo de tres guays de la clase "que se creen mejor que nadie". Cuando pregunta algo en clase, la ridiculizan: "Me interrumpen y gritan: ’¡Mentira, mentira!". También propagaron por los pasillos cómo era su sujetador un día que se le vio al quitarse el jersey. Los primeros días creía que eran bromas, pero ha pasado un curso completo sufriendo porque su cuerpo "es diferente", explica. Le pidió a su mejor amiga que le acompañara a hablar con el profesor. "Ella había pasado por lo mismo en otro instituto. Unas matonas le pegaron varias veces", señala. "Yo ya no aguantaba más. Me dijo que iba a ser peor cada vez y que debía pararlo ya". Lo más duro de este curso para Lola ha sido sentirse sola. Nadie la defendió, aunque sabían lo que pasaba. "No se atreven con los populares; como yo era la nueva. . . ", concluye § Vídeo de dos amigues de la infància

REFLEXIONS