BRBARA MATAS No va treballar la Brbara gaires

BÀRBARA MATAS

• No va treballar la Bàrbara gaires anys al Sant Andreu, però ja des d’un bon començament es va convertir en un puntal del centre. Ella era així, es feia veure, en el millor dels sentits: impossible no encomanar-se de la seva energia; impossible no compartir-hi converses intel·ligents i/o rialles intranscendents; impossible no teixir-hi complicitats. • Els alumnes l’adoraven perquè era divertida, sense deixar de ser rigorosa i exigent. Els adults l’admiràvem pel seu ampli bagatge cultural, pel seu entusiasme en la feina, pel seu seny, pel seu sentit crític, pel seu posat planer i poc donat a actituds pomposes o transcendents. • Quan ella ja no era al centre, vaig tenir ocasió també de descobrir la Bàrbara amiga i aquesta darrera faceta no l’oblidaré tampoc mai. Va saber estar al meu costat quan jo més ho necessitava amb tota la seva tendresa, calidesa i humanitat. • Gràcies, Bàrbara, per tot el que em vas donar. Sóc una més en la llarga llista de persones en qui has deixat empremta. Descansa en pau de les teves lluites i ves-nos fent lloc allà on siguis perquè sé que algun dia tornarem a riure plegades.

(. . . ) Advenio has miseras, frater, ad inferias, ut te postremo donarem munere mortis et mutam nequiquam alloquerer cinerem. quandoquidem fortuna mihi tete abstulit ipsum. (. . . ); nunc tamen interea haec (. . . ), accipe fraterno multum manantia fletu, atque in perpetuum, frater, ave atque vale. CATUL, CI “(. . . ) Arribo a aquests tristos llocs, amiga, per honorar-te amb el darrer ofici funerari i parlar inútilment a les teves mudes cendres, ja que el destí et va allunyar de mi (. . . ). Ara, però, accepta aquesta ofrena amb el plor de l’amistat i, per sempre, amiga, hola i adéu”