BENVINGUTS JO VULL SER CARLES FRANCINO PER Algunes

BENVINGUTS: JO VULL SER CARLES FRANCINO

PERÒ. . . Algunes consideracions sobre la CONJUGACIÓ VERBAL

Els verbs amb radicals velars S'anomenen verbs de radical velaritzat aquells que presenten un so velar: c [k] o g [g] en el radical d’alguns temps i persones i que no apareix a l’arrel del verb. Aquests verbs són fàcils de reconèixer per l’acabament –c de la primera persona del present d’indicatiu. Es tracta d’un acabament (irregular) del radical, no d’una desinència. Els verbs que tenen formes velaritzades són: Els que acaben en –ndre: vendre, dependre, respondre, estendre. . . Els que acaben en –ldre: moldre, resoldre, absoldre. . . Els que acaben en –ure: moure, beure, riure, treure. . . (excepte veure) Conèixer, aparèixer i els serus derivats Dur, venir, dir, poder, tenir, voler. . .

La gran majoria dels verbs de radical velaritzat posseeixen un comportament homogeni i, per tant, predictible en els seus temps i persones, excepte en el participi que sol ser d'irregularitat especial: La primera persona del present d’indicatiu d’aquests verbs acaba en –c. Escriuen amb gu les formes del present de subjuntiu, el passat simple d’indicatiu i l’imperfet de subjuntiu.

� � � Exemples: moure i dir Present subjuntiu moguis mogui moguem mogueu moguin Imperfet subj. mogués moguessis moguéssim moguéssiu moguessin Passat simple moguí mogueres moguérem moguéreu mogueren � � � Present subjuntiu diguis digui diguem digueu diguin Imperfet subj. digués diguessis diguéssim diguéssiu diguessin Passat simple digui digueres diguérem diguéreu digueren

De vegades, el participi pot ser una forma amb un so velar: mogut, caigut. . . El gerundi no té en cap cas formes velars: movent, dient, venent, apareixent. . . Per tant, no són correctes formes com: venguent, coneguent; diguent. . . La segona persona (singular i plural) de l’imperatiu es forma sobre l’arrel no velar (pren, preneu). La resta de persones de l’imperatiu es constitueixen sobre la forma velar: prengui, prenguem, prenguin. Hi ha alguns verbs amb formes velaritzades que no segueixen aquest model: els verbs dir, estar, poder, voler i tenir formen totes les persones de l’imperatiu amb el so velar.

Exemples: Segueixen la norma beu begui beguem beveu beguin Segueixen la norma vengui venguem veneu venguin Excepció a la norma digues digui diguem digueu diguin

Verbs 3 a Conjugació Els verbs de la tercera conjugació poden ser purs (com dormir) o incoatius (com servir). El verbs incoatius afegeixen en algunes persones i temps, l’increment -eix- entre l’arrel i la desinència. Els temps en què hi ha l’increment són els següents: La majoria de verbs de la tercera conjugació són incoatius, però no tots. Alguns exemples de verbs purs són: ajupir-se, bullir, cosir, consentir, cruixir, escollir, escopir, grunyir… Poden conjugar-se en la forma pura i en la incoativa els verbs: mentir - ment / menteix presumir - presum / presumeix assumir - assum / assumeix

LA O I LA U CASOS ESPECIALS

Per norma general, si volem saber si una paraula s’escriu amb o o amb u, només hem de buscar l’arrel d’aquesta paraula o una paraula de la mateixa família que tingui aquesta vocal en posició tònica. Ex: ullera ell porta nosaltres portem Tot i així. . . a) Els verbs COLLIR, COSIR, ESCOPIR, SORTIR, TOSSIR i DERIVATS (acollir, escollir, recollir, descosir. . . ) s’escriuen: O U 1) Amb O en les formes àtones 2) Amb U en les tòniques Collim Cullo Cosiu Cuses Escopir Escup é

b) Els verbs poder i voler s’escriuen amb O en totes les formes excepte: Primera persona del singular del present d’indicatiu: jo puc, jo vull El present de subjuntiu: pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguem vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin c) Cal recordar que hi ha alguns mots de la mateixa família però que tenen arrel diferent. Amb O Amb U Moll, molla Mullar, mullader, mullena Pluja, plujós, plugim Ploure, plogués, plovisquejar

ELS PSEUDODERIVATS També anomenats falsos derivats o cultismes. Són paraules que provenen directament del llatí i no s’escriuen de manera diferent als derivats dels mots catalans: conserven la vocal de la paraula llatina original.

MOT PRIMITIU CATALÀ DERIVAT CATALÀ PSEUDODERIVAT Boca Boqueta, bocassa bucal Capítol Capitolet Capitular Cloure Cloenda, excloure Exclusiu, exclusió Cònsol Consolat Consular (adj) Corba Curvatura, curvilini Córrer Concurrència, ocurrència Doble Doblar Duplicar, duplicitat Dolç Endolcir, dolcesa Dulcificar, edulcorar Fèmur ---- Femoral Forc Forquilla Bifurcar, bifurcació Fur ---- Foral Furóncol Furoncolós Furunculosi Homenot Humà, humanisme Joncar, jonquera Juncàcies, junciforme Jovent, joventut juvenil

PRIMITIU CATALÀ DERVIAT CATALÀ PSEUDODERIVAT Mocar, mocós Mucosa (subs), mucositat Món Rodamón Mundial, tercermundista Nodrir Nodriment Nutrició, nutrient, nutritiu Om Omeda Ulmàcies Ortiga Ortigosa Urticària Ós Óssa, óssos Úrsids Pèndola Pendular Plomada, emplomar Plumbat, plumbi Plomatge, plomall Plumífer Pols(m) Polsera, polsar Pulsació, pulsió Pols (f) Espolsar, polseguera Expulsar, expulsió Pólvora Polvoritzar Pulverulent, pulverímetre Porgar Esporgar Expurgar, purgatori solc Solcar Sulciforme sorgir ressorgir insurgent

Primitiu català Derivat català pseudoderivat Títol Titolet, subtítol Titulació, titular, subtitular Tossir Antitussigen Volcànic Vulcanisme, vulcanòleg

ALTRES MOTS QUE PODEN PRESENTAR DUBTES ORTOGRÀFICS Els casos que no estan inclosos en els grups anteriors, es poden comparar amb mots d’altres llengües derivades del llatí (castellà, francès. . . ). Però hi ha casos en què l’ortografia no coincideix i cal anar en compte.

S’escriuen amb o: Aixovar Complir Gola Robí Assortiment Croada Hongarès Roí Atordir Descobrir Joglar Romanès Avorrir-se Embotit Joventut Rossinyol Bordell Escapolir-se Llúpol Sofrir Botifarra Engolir Monyó Sospir Brúixola Escopir Mostela Sostreure Calorós Escrúpol Nodrir Tamboret Capítol Estoig Rètol Tomba Cobrir Fonament Retolar Tonyina (. . . )

S’escriuen amb u Ateneu Bufetada Butlletí Butxaca Cacau Correu Cuirassa Desmuntar Escullera Estèrnum Ritu Estiu Riu Europeu Saurí Fòrum Subornar Harmònium Sufocar Liceu Supèrbia Muntanya Tramuntana Muntar Trofeu Museu Turmentar (. . . )