Art bizant Mosaic i pintura Sant Vital de

Art bizantí: Mosaic i pintura Sant Vital de Ravenna Justinià i el seu seguici

Característiques MOSAICS • Utilizats com a decoració de les esglésies fins segle XI, substituïts per pintures. • Influència paleocristiana en temes i funció. • Colors brillants. • Figures humanes, rigidesa, espiritualitat, àmplies vestimentes, a la vista sols rostres, mans i peus. Rostres de desconeguts, tots igual i sense variació, o bé, molt coneguts. Ulls enormes, indiquen espiritualitat. • Disposició frontal figures, s’ompli tota la superfície. No interessa la composició, ni la profunditat, els personatges es juxtaposen. De vegades l’ús d’elements arquitectònics o de la natura, intent de crear sensació d’espai • No interesa la realitat, es dóna un valor simbòlic. • Fons daurats, mitjançant aplicacions en làmines molt fines d’or. • La tècnica del tesselatum. • Sants i àngels formen processons ordenades, mateixa distància entre ells. • Mosaics més importants: època Justiniana, a Ravenna, moment de màxima esplendor d’aquesta tècnica decorativa (s. VI).

Concepte de paisatges (element repetit) Contorns marcats Fons daurats (infinit, cel) Escassetat d’ombres i clarobscurs Isocèfalia Cànon estiltizat (9 caps, 3 torsos) Colors irreales (brillants) Luxe i sumptuositat Perspectiva invertida (cap a fora) Ritme, harmonia Sant Apol·linar el Nou Desfilada de màrtirs

Zona superior (zona celestial) Zona enmig (zona de trànsit) Zona baix sòcal marbres (món terrenal) Sant Vital de Ravenna Absis. Disposició en alt

Sant Vital de Ravenna Icona Crist Cosmocràtor El Salvador a l’estil occidental, jove i imberbe, volta de l’absis. Sobre el globus, Jesús entre àngels i als dos extrems Sant Vital a qui Jesús lliura la corona de màrtir i, a l’altre, el bisbe Maximià a qui havia enviat a construir Sant Vital, que sosté la maqueta. Fons daurat i elements paisatgístics

Sant Vital de Ravenna Interior Divisió en panells

Característiques generals (en diapositives anteriors) Justinià ofereix un recipient d’ oro per la recuperació de Ravenna Aureola o “nimbo” destinat a sants porquè es considerava el tretzè apòstol Monarquia bizantina suport en exèrcit (general Belisari) i l’església (bisbe Maximià). Retrats de Justinià i del bisbe, es reconeix a Belisari per barba, la resta de rostres tots iguals Es realça Justinià amb la capa obscura Escut amb el crismó (símbol del Senyor, emprat per Constantí per véncer en Pont Milvi, 312, i adoptat com símbol cristià imperial) Figures tapades, grans ulls, sense espai entre ells, es trepitgen amb els peus oberts en forma V, amb sensació d’ingravidesa Situat en una paret lateral del presbiteri, en front del mosaic que representa a la seva dona (a continuació) Vestimentes àmplies que disimulen anatomies (allò important és l’ esència, l’espirit) Sant Vital de Ravenna Justinià i el seu seguici

Antinaturalisme (hieratisme, simetria, etc. ) Colors brillants Armònics o contraposats Tessel·les inclinades en direcció a la font de llum 1 2 3 Cànon cap 3 mòduls nas (Santíssima Trinitat) Sant Vital de Ravenna Justinià Opus tessellatum

Mosaic Sant Vital: Justinià i el seu seguici (532), Ravenna

Emperadriu Teodora sobresurt de la resta del grup i està emmarcada por l’absis de darrere, elements arquitectònics Desproporcionats, interès profunditat. Porta del fons es el punt de fuga. Característiques Generals: Importen els personatges, frontals, indiques respecte i obligació Colors més vius que mosaic de Justinià Reflecteix joies, moda, luxe. Emmarcada per columnes corínties i frisos de marcat caràcter decoratiu Elements alegòrics (font de la vida = baptisme) Sant Vital de Ravenna Teodora i la seva cort

Sant Vital de Ravenna Teodora i la seva cort

Mosaic Sant Vital: Teodora i la seva cort (532), Ravenna