Armand Figuera LES REVOLUCIONS LIBERALS tornar sortir Armand

Armand Figuera LES REVOLUCIONS LIBERALS tornar sortir

Armand Figuera LES REVOLUCIONS LIBERALS • Quan es va ensorrar l´Antic Règim i per què? • Què és una revolució liberal? • Quina va ser l´època d´aquestes revolucions i quin grup social les va protagonitzar? • Quins estats foren afectats? tornar sortir

Armand Figuera Índex general 1 - L’Antic Règim La Il·lustració i la França de l’Antic Règim A PARTIR DE 1789 L’època de les revolucions 2 - La revolució americana 3 - La revolució francesa 4 - L’època napoleònica A PARTIR DE LA DERROTA DE NAPOLEÓ (1815) La Restauració Absolutista 5 - La Restauració i les revolucions liberals 6 - Els nacionalismes (Itàlia i Alemanya) 1 Filmografia tornar sortir

Armand Figuera 1. - L’Antic Règim Fins el segle XVIII va dominar el sistema de Economia estancada -Creixement lent de la població -Agricultura tradicional -Tallers artesanals i manufactures -Comerç colonial Societat estamental -Privilegiats (noblesa, clergues) -No privilegiats -Tercer Estat(burgesia, classes populars) l’Antic Règim Es caracteritzava per Estat absolutista El segle XVIII va aparèixer la Il·lustració Es caracteritza -Sobirania reial (llei divina) -Exèrcit, burocràcia, diplomàcia Per influència de la Il·lustració es desenvolupa el Despotisme Il·lustrat La raó, el “segle de les llums” Felicitat, progrés, reformisme, tolerància, Natura L’Enciclopèdia (Diderot i d’Alembert) 2 Dóna lloc al Pensament polític il·lustrat tornar sortir

Armand Figuera tornar sortir

Armand Figuera 1. - L’Antic Règim El pensament il·lustrat Cal destacar Crea les bases del liberalisme polític John Locke -L’Estat garantia de les llibertats individuals Voltaire -Llibertat de pensament i tolerància religiosa Montesquieu -Divisió de poders, “L’esperit de les lleis”, 1748. Rousseau -”Contracte social” L’home és lliure en la natura i esclau en la societat (corrompre) Montesquieu 3 Locke Rousseau Voltaire tornar sortir

Armand Figuera 2. - La Revolució Americana Al segle XVIII les 13 colònies britàniques d’Amèrica del Nord provoquen Insurrecció colonial Que es converteix Revolució liberal L’absolutisme de Jordi III A causa de Declaració de la Independència Poca llibertat política Els principals fets - 4 juliol de 1776 - 1783 Declaració de la Independència Derrota anglesa de Yorktown (Pau de Versalles) - 1787, construcció d’un Estat liberal G. Washington Llibertat d’expressió, de premsa, de religió. . . 4 L’abús dels impostos anglesos Constitució Declaració de drets Divisió de poders República Federació d’Estats tornar sortir

Armand Figuera El 13 de juliol de 1776, les tretze colònies americanes van proclamar la seva independència. tornar sortir

Armand Figuera tornar sortir

Armand Figuera LA CONSTITUCIÓ DELS EUA DEL 1787 tornar sortir

Armand Figuera 3. - La Revolució Francesa El 1789 comença la transformació de les estructures de l’Antic Règim A causa de Pàg. 8 Crisi de subsistència Descontentament de la burgesia Difusió de les idees liberals Crisi econòmica de l’Estat Provoca una Reforma fiscal Provoca una tensió amb estament privilegiats aquests demanen Lluís XVI La Monarquia vol fer pagar impostos a l’aristocràcia a Convocatòria dels ESTATS GENERALS les b o N er T c er t ta s E at g ler C Aquesta situació permet La revolta del Tercer Estat Jurament del joc de la Pilota 5 Amb el Jurament de la Pilota es crea la -Vot per estament -Deliberació per separat L’Assemblea Nacional Constituent tornar sortir

Armand Figuera Segons els ministres d´hisenda, els grups privilegiats haurien de pagar impostos per salvar l´economia francesa. Abans dels Estats Generals, tots tres estaments pogueren expressar el seu malestar als quaderns de queixes (cahiers de doléances). tornar sortir

Armand Figuera 3. - La Revolució Francesa A partir de l’Assemblea Nacional Constituent podem dividir l’època de la revolució francesa en les següents etapes Assemblea Nacional 1789 - 1792 república democràtica Convenció Jacobina 1792 - 1794 república moderada Convenció Termidoriana 1794 -1799 L’època NAPOLEÒNICA 1799 -1814 Robespierre Consolat (1799 -1804) Imperi (1804 -1814) 6 tornar sortir

Armand Figuera 3. - La Revolució Francesa L’Època de l’Assemblea Nacional 1789 - 1792 L’intent del rei d’acabar amb l’Assemblea provoca la revolta popular Comença la 1789 La Presa de la Bastilla (14 de juliol de 1789) Construcció de l’Estat Liberal L’Assemblea elabora els següents documents: Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà Abolició dels drets feudals Llibertat, igualtat, propietat. . . Lluís XVI Però. . . 7 Constitució de 1791 Reformes econòmiques i socials Divisió de poders Drets individuals Sobirania nacional Abolició duanes interiors, gremis, unificació mesures. . . Monarquia Constitucional (Lluís XVI) Els problemes socials (crisi), polítics (Lluís XVI), militars (guerra) Provoquen la radicalització de la Revolució tornar sortir

Armand Figuera L´estiu del 1789 una revolta camperola, anomenada “la gran por”, assaltà els castells i exígí l´abolició dels drets feudals. L´agost del 1789 es decretaà la Declaració dels Drets de l´Home i del Ciutadà, molt influïda per les idees il·lustrades i per la revolució americana. tornar sortir

Armand Figuera 3. - La Revolució Francesa La radicalització Provoca l’aparició L’Època republicana democràtica CONVENCIÓ JACOBINA (1792 - 1794) Dirigida pel Comitè de Salvació Pública Sota la direcció de Robespierre Execució de Lluís XVI (guerra) Grans reformes socials Exèrcit nacional La burgesia moderada recuperarà el poder amb Constitució de 1793 Sufragi universal masculí Aplicació del TERROR Cop d’Estat Termidor Època republicana moderada CONVENCIÓ TERMIDORIANA (1794 -1799) Sota la direcció d’un DIRECTORI 8 tornar sortir

Armand Figuera Durant l´etapa de domini dels montagnards, es va instaurar la política del terror, encapçalada per Maximilien de Robespierre. tornar sortir

Armand Figuera Calendari revolucionari francès, adoptat per la Convenció Nacional durant la República. Vigència: 1792 -1806 tornar sortir

Armand Figuera LA MARSELLESA Els sans-culotte, amb els pantalons típics, l´escarapel·la tricolor i el barret frigi, símbols de la Revolució francesa. tornar sortir

Armand Figuera 4. - L’època Napoleònica -Continua la guerra i la crisi econòmica -Una part de la burgesia vol més ordre i control Provoca Es divideix en dues etapes Pàg. 19 El 18 de Brumari es dóna el cop d’Estat de Napoleó Dóna lloc a L’època NAPOLEÒNICA (1799 -1814) CONSOLAT (1799 -1804) Nova constitució Sufragi universal indirecte IMPERI (1804 -1814) Expansió territorial mapa Reformes Codi Civil Concordat amb la Santa Seu Sistema educatiu centralitzat Difusió del ideals liberals La derrota de Napoleó provocarà el retorn de l’absolutisme 9 tornar sortir

Armand Figuera tornar sortir

Armand Figuera Napoleó Bonaparte, general i estratega de carisme i prestigi que arribà a dominar Europa com a emperador. tornar sortir

Armand Figuera Jacques-Louis David: La coronació de Napoleó (1805) tornar sortir

Armand Figuera Francisco de Goya: Els afusellaments del 3 de maig de 1808 tornar sortir

Armand Figuera En la sèrie dels “Desastres de la guerra”, Goya deixà testimoni de l´horror i la misèria que causà l´exèrcit invasor durant la guerra de la Independència (1808 -1812). tornar sortir

Armand Figuera 17 Mapa època napoleònica tornar sortir

Armand Figuera tornar sortir

Armand Figuera 5. - La Restauració i les Revolucions Liberals La derrota de Napoleó provoca el retorn de les monarquies absolutistes característiques RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA 1814 -1848 Pàg. 23 Defensa del legitimisme Defensa de l’absolutisme Equilibri territorial Es decideixen al Congrés de Viena Per tal de defensar aquests principis es crea la G. B, Prússia, Rússia, Àustria Però la Restauració fou un període inestable Època de cicles revolucionaris Amb uns trets generals La Santa Aliança Les revolucions liberals Revoltes de les classes populars (reivindicacions socials i econòmiques) Dirigides per la burgesia (moderada) Contingut nacionalista 10 tornar sortir

Armand Figuera Mapa de la Restauració tornar sortir

Armand Figuera 5. - La Restauració i les Revolucions Liberals els cicles revolucionaris contra la Restauració 1820 Les revolucions liberals Poca participació masses (Trienni Liberal a Espanya) Dirigides per la burgesia (moderada) La Santa Aliança imposa l’ordre Comença la guerra d’independència de Grècia i de les colònies llatinoamericanes 1830 Participació de les masses (crisi econòmica i social) Comença a França_ revolta contra Carles X S’imposa un nou rei Lluís Felip d’Orleans Les Tres Jornades Glorioses Independència i liberalisme a Bèlgica S’independitza d’Holanda 11 tornar sortir

Armand Figuera Mapa Balcans 21 tornar sortir

Armand Figuera 5. - La Restauració i les Revolucions Liberals 1848 Participació masses i burgesia mitjana Comença a França La revolta provoca l’aparició d’una República democràtica Que donarà lloc a No només hi ha reivindicacions liberals i nacionalistes, també sobre la igualtat social i el sufragi universal l’Imperi de Napoleó III Al mateix temps es donen Revoltes nacionalistes i liberals a l’Imperi austríac i als Estats alemanys (fracassen) “La primavera dels pobles” Però ja s’han despertat molts moviments nacionalistes 12 tornar sortir

Armand Figuera 6. - Els moviments nacionalistes L’aparició del nacionalisme es veu influenciat per L’imperialisme napoleònic Ideals liberals (drets del ciutadà) Romanticisme Durant la Restauració Absolutista El nacionalisme es converteix en corrent ideològic 13 Dret a constituir Estats que s’identifiquin amb nacions Llengua, història, territori, arrels ètniques. . . tornar sortir

Armand Figuera 6. - Els moviments nacionalistes El nacionalisme dóna lloc nous Estats Cavour La unificació d’Itàlia (1859 - 1870) El Regne de Piemont Amb uns protagonistes procés de la unificació Víctor Manuel II de Savoia Cavour, el primer ministre Garibaldi 1859, Piemont crea una aliança amb frança (Napoleó III). Guerra contra Àustria 1860, campanya de Garibaldi (“expedició dels mil camises vermelles”) 14 Piemont-Sardenya, Estats Pontificis, El Regne de les Dues Sicílies, Vèneto, Llombardia, Parma, Mòdena i la Toscana Existien 8 Estats italians L’Estat unificador serà Garibaldi Suport de la burgesia del nord d’Itàlia Annexió de la Llombardia Revolta i annexió de Parma, Mòdena i Toscana Annexió de Sicília i Nàpols (passen a Piemont) Víctor Manuel Rei d’Itàlia. 1866, annexió de Vèneto, 1870, annexió de Roma (capital) tornar sortir

Armand Figuera Etapes de la unificació Mapa Itàlia 1ª Guerra contra Àustria, 1859 Pau de Zúrich Annexió de la Llombardia, Parma, Mòdena i Toscana 2ª La guerra contra Nàpols, Expedició dels mil (Garibaldi), 1860 Annexió de les Dues Sicílies 3ª Annexió de Venècia (durant la guerra austro-prussiana, 1866) 4ª Annexió dels Estats Pontificis (durant la guerra franco-prussiana, 1871) 19 tornar sortir

Armand Figuera Mapa Itàlia LLOMBARDIA PIEMONT VENETO PARMA MÒDENA TOSCANA ROMA Estats Pontificis REGNE DE LES DUES SICÍLIES 18 Fratelli d´Italia tornar sortir

Armand Figuera 6. - Els moviments nacionalistes Existien 38 Estats que formaven la Confederació Germànica La unificació d’Alemanya (1860 - 1870) L’Estat unificador serà precedents El Regne de Prússia Amb uns Revolucions liberals dels 20, 30 i 48 1834, creació del Zollverein Suport de la burgesia del nord d’Alemanya, els junkers. . . Guillem I Hohenzollern protagonistes Otto von Bismarck (“canceller de ferro”) procés de la unificació Pàg. 35 Guerra contra Dinamarca Annexió de Holstein, Lauenburg i Schelesvig Guerra contra Àustria Sadowa. Creació Confederació d’Alemanya del Nord 1870, guerra contra França mapa 15 Bismarck Sedan. Creació del II Reich, annexió d’Alsàcia i Lorena, Pau de Versalles. tornar sortir

Armand Figuera Mapa unificació d’Alemanya Etapes 1ª La qüestió dels ducats 2ª La guerra contra Àustria 3ª La guerra contra França 20 tornar sortir

Armand Figuera EL ROMANTICISME El moviment romàntic, oposat al racionalisme i la Il·lustració es caracteritza per: • Esperit de rebel·lia davant les normes, creació, fantasia, imaginació. • Exaltació dels sentiments, passió, esperit malenconiós i insatisfacció. • Actitud positiva i proximitat afectiva amb la naturalesa. • Vinculació entre romanticisme i el nacionalisme: arrels històriques, culturals, lingüístiques, religioses, geogràfiques, etc. • L´heroi romàntic: turmentat, insatisfet, desencantat amb final tràgic. • Literatura: Goethe, Byron, Larra, Víctor Hugo. • Música: Beethoven, Chopin, Shubert, Verdi, Wagner. • Pintors: Friedrich, Géricault, Delacroix. tornar sortir

Armand Figuera Caspar David Friedrich (17741840), pintura romàntica alemanya tornar sortir

La llibertat guiant el poble, de Delacroix. Armand Figuera tornar sortir

El rai de la Medusa, de Gericault. Armand Figuera tornar sortir

Armand Figuera 6. - Els moviments nacionalistes Nous Estats De la desintegració i debilitat de l’Imperi Otomà Apareixen nous Estats als Balcans Grècia, 1830 Romania i Sèrbia, 1878 Bulgària i Albània, 1913 Amb inestabilitat política i territorial mapa Interessos de Rússia, Àustria i Anglaterra En el Japó del segle XIX País tancat i feudal Apareixen canvis 1853, EUA obre el mercat japonès La Revolució Meiji (1868) 1868, del Shogunat a la Monarquia constitucional -Supressió del règim feudal -Constitució -Monarquia autoritària -Modernització i occidentalització 16 tornar sortir

Armand Figuera tornar sortir

Armand Figuera tornar sortir

Armand Figuera tornar sortir

Armand Figuera Mapa de la Restauració tornar sortir

Armand Figuera textos Il·lustració "En cada Estat hi ha tres classes de poders: pel primer, el príncep o el magistrat fan les lleis per un cert temps o per sempre, i corregeix o deroga les que estan fetes. Pel segon, fa la pau o la guerra, envia o rep ambaixadors, estableix la seguretat i prevé les invasions; i pel tercer, castiga els crims o decideix sobre les conteses dels particulars. (. . . ) Quan els poders legislatius i executius estan reunits en una mateixa persona o corporació, aleshores no hi ha llibertat, perquè és de témer que el monarca o el Senat facin lleis tiràniques per executar-les de la mateixa manera. (. . . ) En l'Estat en què un home sol o una sola corporació de pròcers, o de nobles, o del poble, administrés els tres poders i tingués la facultat de fer les lleis, d'executar les resolucions públiques i de jutjar els crims i conteses dels particulars, tot es perdria completament. " Montesquieu, "L'esperit de les lleis" 22 tornar sortir

Armand Figuera textos Il·lustració "El primer llenguatge de l'home, el llenguatge més universal, el més enèrgic i l'únic que li va caldre abans que necessités persuadir uns homes reunits, és el crit de la natura (. . . )" Rousseau, J. J. , "Discurs sobre l'origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes" Allò que origina una societat política no és res més que el consentiment del conjunt d'homes lliures que han de formar part d'aquesta societat. Això i només això és el que ha de donar origen a qualsevol govern legítim del món. " John Locke, "Assaig sobre el govern civil" 23 tornar sortir

Armand Figuera textos Revolució Americana "Sostenim com a evidents aquestes veritats: que tots els homes són creats en la igualtat, i dotats pel Creador de certs drets inalienables entre els quals hi ha la vida, la llibertat i el dret a la felicitat. Que, per assegurar aquests drets, els homes creen governs els justos poders dels quals deriven del consentiment dels governats. Que qualsevol altra forma de govern que atempti contra aquests fins el poble pot alterar-la per instituir un altre govern, que es fonamenti en aquests principis i organitzi els seus poders de tal forma que sembli més segur d'assolir amb ella la seguretat i la felicitat. (. . . ) Però quan un llarg seguit d'abusos i usurpacions, perseguint invariablement el mateix objectiu, palesa un designi de reduir-la sota el despotisme más absolut, és el seu dret, és el seu deure, deslliurar-se de tal govern i proporcionar-se noves lleis per a la seva seguretat futura. Tal ha estat el sofriment pacient d'aquestes colònies, i tal és ara la necessitat que les obliga a alterar els seus vells sistemes de govern. " Thomas Jefferson. Declaració d'Independència dels Estats Units. 1776. 24 tornar sortir

Armand Figuera textos Revolució Francesa La Declaració dels Drets de l'home i el ciutadà. Article 1 r. Els homes neixen lliures i iguals en drets, i les distincions socials només poden fundar-se en la utilitat comuna. Article 2 n. L'objecte de tota societat política és la conservació dels drets naturals i imprescindibles de l'home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió. Article 3 r. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació. Cap individu ni corporació no pot exercitar autoritat que no emani expressament d'ella. Article 4 t. La llibertat consisteix a poder fer tot allò que no perjudica d'altri (. . . ). Article 6è. La llei és l'expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a concórrer la llur formació personalment o per representants. Article 10è. Ningú no ha d'ésser molestat per les seves opinions, encara que siguin religioses. . . Article 11è. La lliure comunicació dels pensaments i de les opinions és un dret dels més preuats de l'home. 25 tornar sortir

Armand Figuera textos: Restauració “l’obediència al legítim sobirà és un deure religiós. . . Les constitucions són obra dels homes, que han gosat rectificar els designis de Déu. . . Mai no s’ha pogut imaginar que l’home pugui crear un arbre; com s’ha pogut imaginar , doncs, que l’home tingués poder per a crear una constitució? ”. J. de Maistre 26 tornar sortir

Armand Figuera textos: Restauració "No és en el liberalisme prussià, sinó més aviat en la força i la potència de Prússia on Alemanya té els ulls posats. Baviera, Wüttemberg i Baden poden lliurarse al liberalisme; però ningú no els assignarà el paper de Prússia; Prússia ha de reunir les seves forces i esperar el moment oportú. Les fronteres que el Congrés de Viena ens va donar no són correctes. Aquest no és un tema ni per fer discursos ni per buscar el vot de la majoria; les grans qüestions del nostre temps (. . . ) es resoldran pel ferro i la sang. " Bismarck, Pensaments i records, 1899. 27 tornar sortir

Armand Figuera Cinema: Revolucions liberals El patriota. Roland Emmerich, 2000. · Revolución. H. Hudson, 1985. · La Marsellesa. Jean Renoir, 1937. · Historia de dos ciudades. Ralph Thomas, 1958. · Marat-Sade. Peter Brook, 1967. · La nit de Varennes. Ettore Scola, 1981. · Napoleó. Abel Gance, 1927. · ¡Viva Itàlia!. R. Rossellini, 1960. Il Gatopardo. Lucino Visconti. tornar sortir