Aquest salm reial originriament formava part del ritual

Aquest salm “reial” originàriament formava part del ritual d’entronització dels reis de la casa de David. Amb gran força poètica i amb una progressió dramàtica, el salmista presenta quatre escenes successives: a) la inútil rebel·lió dels reis vassalls (vv. 1 -3); b) la reacció del Senyor enfront dels rebels (vv. 4 -6) c) la declaració del nou rei, l’“Ungit” del Senyor (vv. 7 -9) d) la crida a la reconciliació, amb una amenaça per als rebels (vv. 1012) El salm s’anà enriquint amb motius messiànics, i els primers cristians el van “rellegir” com un anunci de l’entronització celestial del Crist en el moment de la seva Resurrecció i com una proclamació profètica de la seva filiació divina (v. 7).

1. AMB ISRAEL Heus ací un salm reial que, sota la imatge de l’“entronització” d’un rei a Israel, fa descobrir el “projecte de Déu”, a punt de realitzar-se en el Messies. Recordem que la paraula “Messies”, en hebreu significa “l’Ungit”, “el Consagrat”, “el Rei”. I aquesta mateixa paraula fou traduïda en grec per “Christos”. 2. AMB JESÚS Sant Lluc (1, 32) es refereix a aquest salm quan afirma que “El descendent de David, rei d’Israel” anunciat a la Verge, “serà anomenat Fill-de-l’Altíssim”. Podem imaginar-nos amb quina devoció Jesús cantava aquest salm, que parlava d’ell anticipadament, quan l’animador de la pregària el feia cantar a la sinagoga de Natzaret. 3. AMB EL NOSTRE TEMPS En Jesús ressuscitat, “engendrat avui”, el projecte de Déu triomfa. Els enemics de Déu, el pecat, l’odi, la mort… ja estan vençuts! No posaran en acció el seu poder contra els enemics, d’una manera diferent. L’”últim dia” escatològic, aquesta victòria assolida “resplendirà ja en ple dia”: l’amor de Deu només pot ser vencedor. Gràcies, Senyor. En “el vostre Fill”, nosaltres som també els vostres fills estimats. (Noél Quesson)

¿Per què aquest avalot de les nacions, aquest complot inútil de pobles? Els reis prenen les armes, conspiren alhora els sobirans contra el Senyor i el seu Messies: «Trenquem els seus lligams, trenquem -los! Traguem-nos el seu jou del damunt!»

Però se’n riu el qui té el tron al cel, el Senyor els veu i se’n burla. Aleshores els parla indignat, la seva ira els desconcerta. M’ha consagrat a mi com a rei seu dalt de Sió, muntanya santa.

Proclamo el decret del Senyor. M’ha dit: «Ets el meu Fill; avui t’he engendrat. Demana-m’ho, i et daré els pobles per herència, posseiràs el món d’un cap a l’altre. Els governaràs amb el ceptre de ferro, els esmicolaràs com un gerro de terrissa. »

I ara, reis, tingueu seny, apreneu, governants de la terra. Respecteu el Senyor, sotmeteu-vos-hi, veniu tremolant a fer-li homenatge, no fos que el vostre intent acabi en la desfeta si de sobte s’inflamava la seva ira.

Feliços els qui en ell es refugien.

SÓC EL VOSTRE FILL Aquestes són les paraules que més m’agrada d’escoltar dels vostres llavis, Senyor: “Ets el meu fill”. Es necessita fe per a pronunciar-les davant la meva pròpia misèria i davant d’una gentalla escèptica. Però jo sé que són veritat, i són l’arrel de la meva vida i l’essència del meu ésser. Cada dia us anomeno Pare, i ho faig perquè m’heu dit fill. Aquest és el secret més entranyable de la meva vida, la meva alegria més íntima i la raó més ferma per a ser feliç. La iniciativa del vostre amor, el miracle de la creació, la intimitat de la família. L’afectuós accent amb què us sento dir aquestes paraules, sagrades i delicades alhora: “Ets el meu fill”.

Déu totpoderós, que habiteu en el cel, doneu seny als qui regeixen la terra: que els governants cerquin la pau, i que nosaltres us servim amb respecte. Així, tots els homes mereixerem d’arribar a la vostra Muntanya Santa, on regna Jesucrist, el vostre Fill.