Anlisi i proposta de millora de la comunicaci

Anàlisi i proposta de millora de la comunicació no verbal proxèmica en el docent novell d’educació física JOAN DEL CACHO ORTEGA TUTORA: MARTA CASTAÑER BALCELLS INTRODUCCIÓ MOTIVACIONS • Àmbit desconegut. • Importància de la comunicació no verbal. • Anàlisi de la pròpia comunicació no verbal. OBJECTIUS: • Conèixer els diferents tipus de comunicació que tenim els essers humans i més en concret els docents amb els nostres discents. • Aprofundir en la comunicació no verbal i conèixer els tipus d’aquesta que existeixen. • Investigar sobre quins són els patrons de conducta proxèmica en un professor novell. CONTEXTUALITZACIÓ PROXÈMICA INSTRUMENTS • “és la concepció, l’ús i l’estructuració que les persones • SOCOP (System to Observe Paraverbal fan de l’espai, des de les seves construccions o entorn natural fins les distàncies que, conscient o inconscientment, es mantenen durant la interacció personal” (Poyatos, 1983). Communication) (Castañer, 2009). • SOPROX (System of Observation for Proxemix Communication) (Castañer et al. , 2013). específic que es dóna simultàniament a la cadena d’accions que constantment portem a terme, de fet, des de el moment que no podem eludir l’ocupació espacial del nostre cos i, per tant, la nostra presencia a l’escenari constant i quotidià, estem conferint un fil de conducta proxèmica a la nostra actuació” (Castañer, 2012 a). PROPOSTA D’INNOVACIÓ DOCENT MÈTODE • “un procés de transferència i comprensió de • Metodologia observacional (Anguera, 2003). • La intenció no es centra en aprofundir en • Instruccions i eficàcia de les indicacions que es donen • Graella d’observació de la comunicació proxèmica ( ad hoc de Castañer, 2012; 2013). PROCEDIMENT • Filmació de 4 sessions d’Educació Física de 40 minuts de durada. • Anàlisi realitzat amb el software LINCE (Gabín et al. 2012). REFERÈNCIES • Anguera, M. T. (2003). Observational Methods (general). In R. Fernández Captura de pantalla del instrument de codificació Lince V 1. RESULTAT MOSTRA • Escola concertada del Baix Llobregat. • Grup classe 2º ESO B, on hi ha 31 alumnes (13 nois i Esquema de la comunicació a l’aula (Sanz, 2005: 27). 18 noies. • Gimnàs poiesportiu de 30 x 60 metres. • Docent novell realitzant estada de pràctiques del Màster en formació del professorat. • CONCLUSIONS no verbal en la docència. • Hi ha diversos factors externs que influeixen en la comunicació no verbal proxèmica. • Mixed Methods Research in the Movements Sciences (Camerino et al. 2012). • Es realitza un enfocament d’investigació de tall quantitatiu i qualitatiu que ajuda a donar resposta a les diferents situacions identificades de forma quantitativa i relacionar-les subjectivament amb dades qualitatives. al macrogrup. • Interacció educativa en la dimensió de grup díade. • Variabilitat de la dimensió d’interacció. • Característiques del docent en vers a l’orientació cap als discents. • Utilització de les diferents categories de la dimensió de transició. • Optimització de l’espai en vers els estudiants. • Utilització de les distàncies en benefici de la comunicació. • Camp d’estudi molt ampli i amb moltes possibilitats. • Dificultat per aïllar el component no verbal proxèmic. • Importància elevada d’aquest camp de la comunicació les dimensions encobertes del discurs acadèmic, en una primera fase, sinó en allò que es directament observable des de un punt de vista objectiu (Castañer, 2012). • “és compartir una orientació respecte a un conjunt de signes informatius, en definitiva, és informació, però també és sentiment i emoció. Pot incloure fets i opinions, instruccions o persuasió. No ha de ser amb paraules, ni ser expressada explícitament, el significats latents, el llenguatge silenciós, el llenguatge no verbal, són una informació important. En aquest sentit la informació és, en veritat, comunicació” (O’Sullivan, 1996). COMUNICACIÓ A L’AULA PROPOSTA DE MILLORA • “es manifesta mitjançant un repertori de conducta COMUNICACIÓ coneixements dins d’un marc d’una cerca comuna; essent aquesta la generació i creació del coneixement” (Birdwhistell, 1952). Còmput d’emissió de categories per part del docent. COMPORTAMENT PROXÈMIC Freqüències obtingudes de les configuracions de conductes proxèmiques emprades pel docent. Ballesteros (ed. ), Encyclopedia of Psychological Assesment, vol. 2 (pp. 623 -637). London: Sage. • Birdwhistell, R. (1970). Kinesics and context: Essays on Body Motion Communication. (5º Edición) USA: UPP • Camerino, O. , Castañer, M. , & Anguera, M. T. (Ed. ) (2012) : Mixed Methods Research in the Movement Sciences: Cases in Sport, Physical Education and Dance. UK. Routledge. ISBN - 978 -0 -415 -67301 -3. • Castañer, M. (2009). SOCOP, sistema de observación para la optimización de la comunicación paraverbal del docente. Temps d’Educació 36, 231 -246. • Castañer, M. (2012 a). El poder del lenguaje no verbal del docente: Comprender e investigar la comunicación pedagògica. (1º Edición). Lleida: Editorial Milenio. • Castañer, M. , Franco, S. , Rodrigues, J. , & Miguel, C. (2012 b): Optimizing verbal and nonverbal communication in PE teachers, instructors and sport coaches. In O. Camerino; M. Castañer and M. T. Anguera, (Ed. ): Mixed Methods Research in the Movement Sciences: Cases in Sport, Physical Education and Dance. UK. Routledge. ISBN - 978 -0 -415 -67301 -3 • Castañer, M. , Camerino, O. , Anguera, M. T & Jonsson, G. K. (2013) "Kinesics and proxemics communication of expert and novice PE teachers" Quality & Quantity 47(4), 1813 -1829. DOI: 10. 1007/s 11135 -011 -9628 -5 • Gabín, B. , Camerino, O. , Anguera, Mª. T. & Castañer, M. (2012). Lince: multiplatform sport analysis software. Procedia - Social and Behavioral Sciences 46. 4692 – 4694. <http//lom. observesport. com>. • O’Sullivan, J. (1996) La comunicación humana: Grandes temas contemporaneos de la comunicación. (3º Edición). Venezuela: Publicaciones UCAB. • Poyatos, F. (1994) La comunicación no verbal. (Tomos I y II). Madrid: Istmo. • Sanz, G. (2005). Comunicación efectiva en el aula: Técnicas de expresión oral para docentes. (1º Edición). Barcelona: Editorial GRAÓ