Alumnat sord GDL USEE MALL CREDA Resposta educativa

Alumnat sord /GDL USEE MALL CREDA Resposta educativa Aula Ordinària MEE Valoració: • Comportament Lingüístic • Dificultats intrínseques • Recursos centre/sistema educatiu • Edat SEETDIC SEEM

GALC

Alumnat sord: Confirmació de la pèrdua auditiva (ORL) derivació al CREDA Alumnat amb greus dificultats de llenguatge: Protocol GALC (tutor/a + EAP) atenció CREDA?

GALC

GALC 1 – Identificació (Observació tutor/a)

GALC 1 – Identificació (Observació tutor/a)

GALC 1 – Identificació (Observació tutor/a)

GALC 1 – Identificació (Observació tutor/a)

Esquema dels comportaments lingüístics Comportament L. Aspectes implicats A B C D E F G H I Comunicació Llenguatge (discurs, sintaxi, morfologia) Parla (fonètica, fonologia) Contingut (lèxic) Ús (pragmàtica)

A No manifesta intencions comunicatives ni amb gest ni amb paraules. • No interacciona • No comparteix acció ni atenció. • Pot fer alguna demanda però únicament per cobrir necessitats bàsiques. (Utilitza l’adult com a instrument). • Pot fer ecolàlies o cantarelles sense significació comunicativa, o producció repetida d’alguna paraula sense relació amb el context comunicatiu. Comunicació

B Manifesta intencions comunicatives amb gest o amb formes lingüístiques d‘una o dues paraules. • Pot mantenir l’atenció i l’acció conjunta tot i que a vegades de manera inestable i amb pocs torns. • No apareix el verb en funció sintàctica. (No fa de predicat). • La combinació de dues paraules, quan es dóna, no està regida per regles morfosintàctiques. (No hi ha flexió de gènere ni de nombre, concordances, …). • El llenguatge està vinculat a les pròpies rutines, al present i a l’entorn immediat. Notes: • En els comportaments «B» més evolucionats poden aparèixer més de dos elements, però no el verb en funció sintàctica. • Tots aquests paràmetres s’han de tenir en compte en qualsevol sistema de comunicació que l’infant utilitzi. Llenguatge

C Manifesta intencions comunicatives amb formes lingüístiques de 3 o més paraules, amb pocs elements morfosintàctics però amb presència de verb. • Utilitza categories gramaticals (noms, verbs, alguns adjectius, . . ) amb un repertori restringit de paraules significat (lèxic), i algunes paraules relacionals ( «meu» per possessió, «aquí» per localització, …). • El verb es limita a formes no flexionades (infinitiu, gerundi, participi), 3ª pers. sing. del present d’indicatiu, i imperatius. • Es poden observar paraules gramaticals (determinants, preposicions, conjuncions, …) i flexions (nominals, verbals), encara que poc estables. • Allarga els torns de paraula i manté el tòpic. • Si no es comparteix el context comunicatiu, a l’interlocutor li costa comprendre el discurs. • Cap al final de l’etapa s’observa un progressiu patró correcte d’ordenació de les paraules (Ex: S-V-Compl. ) i comença a aparèixer l’estructura morfològica i sintàctica bàsica tot i que amb més erros i omissions que encerts. Nota: Es poden observar errors de parla propis de l’inici del desenvolupament fonològic ( «fals F» ) Llenguatge

D Manifesta intencions comunicatives amb frases de 3 o més elements, mantenint l’estructura correcta, amb presència d’elements morfosintàctics bàsics, encara que amb errors. • S’expressa bàsicament amb frase simple. • Inici de producció de frases coordinades i alguna subordinada, amb errors. • Amplía el repertori de categories gramaticals: A més de nom, verb i adjectiu, també utilitza adverbis, preposicions i conjuncions. • Més de la meitat de les produccions han de complir: – Flexió nominal: Flexió de gènere i nombre en seqüències de 2 ò 3 paraules de cadascuna d’aquestes categories: nom, adjectiu i pronom. – Flexió verbal: Presència de morfemes de persona, nombre i temps (present, passat, futur) amb errors. (L’imperatiu o l’ús generalitzat de la 3 a persona no es considera flexió). – Concordances: De nom i verb (persona i nombre). De determinantnom-adjectiu (gènere i de nombre). • Informa i explica fets de manera eficaç. Llenguatge

E Manifesta intencions comunicatives amb frases de 4 o més paraules, mantenint l’estructura sintàctica correcta en les oracions simples i amb presència d’alguns errors en les complexes. • Utilitza frases coordinades i subordinades progressivament complexes (causals, de relatiu, condicionals, temporals, …), amb predomini de la correcció sobre l’error, tot i que bàsicament amb errors en els temps verbals. • Utilitza els sintagmes nominal i verbal amb progressiu augment d’elements. • Utilitza un repertori variat de categories gramaticals. • Informa i explica fets, passats i futurs, de manera ordenada i elaborada, amb ús de frases en sentit figurat i un ús més variat de connectors discursius tot i que amb errors. Llenguatge

F Parla inintel·ligible amb processos molt retardats o desviats. • Manifestació d’alguna d’aquestes característiques: – Presencia sistemàtica d’un sol fonema consonàntic, i per tant, manca de contrastos. – Manca de patró fonològic, amb variabilitat en la producció d’una mateixa paraula. (No hi ha estabilitat dels errors) – Presència de processos inusuals o idiosincràtics, inusuals en el procés de desenvolupament normal. • Habitualment els trets fonològics consonàntics són propis de l’adquisició més inicial (oclusivitat o nasalitat), i el repertori vocàlic és reduït (/a/ /o/). • No necessàriament es segueix la pauta evolutiva dels punts d’articulació (anterior, dental, posterior). • Alteracions de l’ordre de les síl·labes o dels fonemes. • Parla molt inintel·ligible: Jargó propi que només entenen les persones properes, tot i que pot haver-hi paraules comprensibles per tothom. És difícil determinar la presència d’elements morfològics i sintàctics tot i que pot realitzar produccions llargues. Parla

G La parla presenta força errors. • Manifestació de totes aquestes característiques: – Persistència de processos de simplificació més enllà de l’edat corresponent. (Tals com canvis en l'estructura sil·làbica, omissió de fonemes o de síl·labes, reducció de grups consonàntics, substitució o assimilació d'un fonema per un altre, . . . ). – Coexistència de processos de simplificació més primerencs amb d'altres més tardans. – Dificultats per pronunciar correctament l'estructura sil·làbica de paraules llargues. Nota: Es tracta d’una parla molt retardada per l’edat però no desviada. Es tracta d’errades típiques dels nens/es en el procés d’adquisició. Parla

H Parla caracteritzada per l’ús de paraules concretes, referides a entitats observables, accions i atributs. • Vocabulari restringit amb molts termes deíctics, dificultats per nomenar categories i utilitzar termes espacials i temporals. • L’estructura morfològica i sintàctica bàsica és correcta. • El baix nivell del llenguatge està estrictament relacionat amb el baix nivell de coneixements, experiències viscudes, baixa estimulació, etc. • Dificultats en la cohesió i coherència del discurs: – Omissió d’informació bàsica. – Desordre en la situació de fets en el temps. Contingut

I Poques habilitats conversacionals*. • Dificultats en mantenir el tòpic (el tema de la conversa), ignorant el que s’ha dit abans. • Dificultats en tenir present l’interlocutor (No sap quan ha d’intervenir). • No pren mai la iniciativa de torn. • Pot comportar alguna dificultat per fer efectiva la comunicació. * Remet a la pragmàtica (regles que regulen l’ús intencional del llenguatge en contextos comunicatius) i no a la sintaxi (aspectes formals de les construccions lingüístiques). Pragmàtica

Programes aplicats pel/per la logopeda del CREDA Bloc 3: Programa d’estimulació global del llenguatge. Adreçat a alumnat amb habilitats comunicatives que no disposa d'un codi oral prou desenvolupat per a utilitzar-lo. Té l'objectiu de facilitar l'ús del llenguatge mitjançant la interacció qualitativa en diferents contextos. . Treballa les estructures lingüístiques de forma individual, però en planifica la seva generalització a l'entorn escolar i familiar. Bloc 6: Programa d’estimulació per al desenvolupament fonològic. Adreçat a alumnat amb parla inintel·ligible (molts errors fonològics). Basat en el sistema d'oposicions fonològiques. Aplicat a nivell individual amb l'alumne/a. Bloc 7: Programa d’estimulació articulatòria individual. Adreçat a alumnat amb dificultats neurològiques o orgàniques que li dificulten la producció de la parla. Pretén ajudar el desenvolupament fonològic a partir del treball articulatori (bàsicament pràxies). Supeditat a l'actuació des de l'àmbit mèdic.

Programes aplicats pels recursos personals de l’escola Bloc 1: Programa específic de comunicació. Adreçat a alumnat amb dificultats importants en la seva relació amb els altres. Emfasitza la facilitació de l'expressió de les intencions comunicatives mitjançant la interacció qualitativa en diferents contextos. Bloc 2: Programa d’estimulació global cognitiva i comunicativa. Adreçat a alumnat amb un coneixement limitat de l'entorn a causa d'un desenvolupament més lent o de poques experiències vitals. Emfasitza la planificació d'experiències que hi contribueixin. Bloc 4: Programa d’estimulació global del llenguatge. Adreçat a alumnat amb un desenvolupament lingüístic retardat en relació als companys. Té l'objectiu de facilitar l'ús del llenguatge mitjançant la interacció en diferents contextos. Treballa les estructures lingüístiques en l'àmbit del petit grup si les dificultats estan molt allunyades de la majoria de companys de l'aula, o bé dins l'aula si no ho estan tant. Bloc 5: Programa d’estimulació per al desenvolupament fonològic. Adreçat a alumnat amb una estructuració del llenguatge força correcta o amb un petit retard, però amb errors fonològics que dificulten la intel·ligibilitat de la parla. Té l'objectiu d'afavorir l'organització del sistema fonològic. D'aplicació a l'aula i/o en petit grup.

Cas concret: • Nom: A. N. I. • • Comportament lingüístic: C Dificultats intrínseques: dif. lingüístiques específiques Entorn escolar: MEE Edat: 5 a

GALC 1 escola EAP

Distribució de l’atenció a l’alumnat amb GDL

Distribució de l’atenció a l’alumnat sord

Moltes gràcies!!