Al llarg de la histria les dones sempre

Al llarg de la història, les dones sempre han mirat el món tractant d’entendre’l, però normalment la seua visió ha estat ocultada. Han fet importants contribucions en els àmbits de la química, la física, la medicina, la biologia, l’astronomia o les matemàtiques, tot i que moltes d'elles han quedat en un segon pla, han estat oblidades o, el que és pitjor, mai no s'han arribat a conèixer.

Per a les dones, l’accés al món de la ciència ha estat sempre una tasca difícil i plena d’obstacles. Durant molts segles no se’ls ha facilitat el camí: des de la creació de les primeres universitats al segle XIII, fins al segle XIX, a la majoria de països europeus les dones tenien prohibit l’accés. Les científiques es transmetien els coneixements i les experiències de mares a filles o a veïnes, i fins i tot, moltes foren perseguides i cremades a la foguera amb el qualificatiu de bruixes. D’altres signaven els seus treballs amb noms d’home o deixaven que els seus marits, germans o fills gaudiren de tota la glòria.

La investigació científica no és, ni ha estat mai, un món exclusivament masculí. Gràcies a aquestes dones, i a moltes altres anònimes que van superar un tortuós camí, es van trencar algunes barreres de gènere i es propicià l’avanç de la dona en el món científic. L’alumnat de Ciències per al Món Contemporani de 1 r de batxillerat de l’IES Camp de Morvedre retem un xicotet homenatge a aquestes primeres dones científiques.

MERIT PTAH (EGIPTE, 2700 a C - ? ) MEDICINA Va ser la primera dona científica coneguda. Va viure a l’antic Egipte i no es coneix molt d’ella, però el seu fill sacerdot, es referia a ella com a metge en cap. En el seu honor la Unió Astronòmica Internacional posà el seu nom a un cràter de Venus.

TEANO (ITALIA, S. VI a C ) MATEMÁTICAS Fue discípula y esposa de Pitágoras. Está considerada como la primera mujer matemática de la historia. Es autora de varios tratados de matemáticas, física y medicina. En el campo de las matemáticas, escribió varios tratados sobre los poliedros regulares y la teoría de la proporción, en particular sobre la proporción áurea.

AESARA de LUCANIA (GRÈCIA, s. III a. C) FILOSOFIA Va escriure “Sobre la naturalesa humana”, on va reflexionar sobre el principis ètics, la llei i la justícia. Divideix l’anima en tres parts: la ment, que realitza el judici, el pensament, l’esperit que conté la força, y el desig que brinda amor i amistat.

MARÍA LA JUDÍA (EGIPTO S. I-III d. C. ? ) ALQUIMIA Fue la primera mujer Posa una foto de la dona conocida que practicaba la alquimia. Gracias a ella, hoy se conocen procedimientos como: la destilación, la sublimación, la filtración, la disolución y la separación de los metales nobles. Inventó diferentes aparatos, de los cuales el baño María es el más conocido.

HYPATIA DE ALEJANDRIA (EGIPTO, 355 o 370 - 415 o 416) MATEMÁTICAS, ASTRONOMÍA Y FILOSOFÍA Es considerada por muchos la primera mujer científica de la historia. Escribió tratados sobre Álgebra y Geometría; además, cartografió diversos cuerpos celestes y confeccionó un planisferio. Se interesó por la mecánica y la tecnología práctica. Simboliza la sabiduría científica del mundo clásico y fue asesinada por un grupo de cristianos.

TRÒTULA DE SALERNO (ITÀLIA, ¿? - 1097) GINECOLOGIA Va escriure tractats d’anatomia i fisiologia femenina que explicaven la menstruació, el part, l’embaràs, les malalties i el seu tractament. Les seues idees eren molt avançades, com el part sense dolor per administració d’opiacis o la utilització dels mètodes anticonceptius. Durant segles els seus tractats foren atribuïts a un home.

HILDEGARD VON BINGEN (ALEMANYA, 1098 - 1179 ) MEDICINA Va escriure dos importants llibres de medicina general que expliquen les causes de les malalties i els símptomes, així com les propietats curatives de plantes i animals.

SOFIA BRAHE (DINAMARCA, 1556 - 1643) ASTRONOMIA Amb setze anys ajudava el seu germà Tycho Brahe a calcular els eclipsis i la trajectòria dels cometes. Li obligaren a casar-se i no pogué continuar investigant fins que morí son pare. Va descobrir la posició exacta dels planetes coneguts i també treballà en química, biologia i medicina. Va morir a la foguera per les seues ensenyances científiques.

OLIVA SABUCO (ESPANYA, 1562 - ? ) MEDICINA Al 1587 va publicar l’obra “Nova Filosofia de la Naturalesa de l’Home” on pretén renovar els fonaments clàssics de la medicina i la fisiologia, relaciona estat mental i físic i dóna consells per millorar la salut. Per exemple, considerava que la música i la higiene contribuïen a la curació

MARIE LE JARS DE GOURNAY (FRANÇA, 1565 – 1645) ALQUIMISTA, ESCRIPTORA I EDITORA Proclamà públicament les seves idees a favor de l’alquímia. Va escriure a favor de la igualtat de les dones i de la seua educació de les dones per accedir al coneixement, considerant que estaven capacitades per a qualsevol matèria artística o científica.

MARTINE DE BEAUSOLEIL (FRANÇA, 1580 - 1645) GEOLOGIA Fou la primera persona que es va interessar per l’explotació dels recursos minerals. Amb el seu marit van fer nombroses prospeccions i explotacions mineres. Publicà diverses obres sobre metal·lúrgia, tipus de mines, mètodes científics de localització de jaciments…

MARIA CUNITZ (POLÒNIA, 1604 - 1664 ) ASTRONOMIA Va escriure el tractat “Urania propitia” que proporcionava noves taules matemàtiques, divulgava part de les teories de Kepler i aportava una solució més elegant a l'anomenat 'Problema de Kepler', que tracta sobre la màxima densitat d'esferes en un espai tridimensional.

MARGARET CAVENDISH (ANGLATERRA, 1623 - 1673) FÍSICA Participà en la formació de les primeres teories moleculars. Va formar part d’un grup científic on es discutia sobre la matèria i el moviment, l’existència del buit, el magnetisme. . . Va publicar el llibre ”Observacions sobre la filosofia experimental”, on criticà als experimentalistes. Primera dona en ser acceptada en la “Royal Society” de Londres.

ANNE FINCH CONWAY (GRAN BRETANYA, 1631 - 1678) FILOSOFIA Va ser una filosofa anglesa que va tractar d'harmonitzar la religió amb la ciència de l'època. Creia que la naturalesa era jeràrquica, es a dir, que els animals i les plantes estaven organitzats en “La Gran Cadena del Ser, la qual acabava en els éssers humans.

ELENA CORNARO PISCOPIA (ITALIA, 1646 – 1684) FILOSOFÍA, MATEMÁTICAS Y TEOLOGÍA Fue la primera mujer de toda la historia que consiguió doctorarse. Lo hizo en filosofía, con una tesis sobre el análisis y la física de Aristóteles. Dominaba el arte de la música, las matemáticas, la teología… y sabía 6 idiomas. Enseñó matemáticas por toda Europa e ingresó en la orden benedictina dedicando parte de su tiempo a la caridad.

ANNA MARIA SYBILLA MERIAN (ALEMANYA, 1647 - HOLANDA, 1717) ENTOMOLOGIA Iniciadora de l’entomologia moderna. Va descriure i dibuixar detalls de l’evolució i vida dels insectes, com la metamorfosi, pràcticament desconeguts fins aleshores. També va descobrir noves espècies d’animals i plantes.

MARY WORTLEY MONTAGU (ANGLATERRA, 1689 - 1762 ) MEDICINA Va fer una gran contribució al món de la ciència gràcies a que va tractar d’introduir a Europa la pràctica immunològica comuna des de feia segles a l’Àsia contra la verola: la vacuna. Es trobà amb l’oposició de gran part de la comunitat científica però, gràcies a ella, es començà a investigar en aquest camp.

LAURA BASSI (ITÀLIA, 1711 - 1778 ) FILOSOFIA I CIÈNCIA Va obtindre un lloc de treball a la universitat com a professora i va entrar en la Acadèmia de Ciències de Bolònia. Per fer conferències públiques, com era dona, necessitava el permís del senat Va crear un laboratori privat on va acollir científics de renom i joves.

ANNA MORANDI MANZOLINI (ITALIA, 1714 - 1774) ANATOMÍA Recibió un permiso especial para impartir clases en la universidad de Bolonia, en sustitución de su marido enfermo. Fabricó con cera modelos anatómicos de gran precisión (muy importantes en la época por no existir la fotografía) y, con sus hábiles disecciones, descubrió el punto de inserción del músculo oblicuo del ojo.

MARIA GAETANA AGNESI (ITALIA, 1718 - 1799) MATEMÁTICAS Publicó el primer libro de texto que hablaba conjuntamente del cálculo diferencial e integral, con muchos ejemplos. Esta es la obra matemática más antigua hecha por una mujer y contribuyó enormemente a la divulgación del cálculo. No pudo entrar en algunas academias de ciencias por ser mujer.

NICOLE LEPAUTE (FRANÇA, 1723 - 1788) ASTRONOMIA Va calcular l’hora exacta d’un eclipsi solar i va proporcionar mapes d’observació al llarg d’Europa cada 15 minuts. També va realitzar prediccions sobre el cometa Halley i determinà com afecta la gravetat planetària a la trajectòria dels cometes

CAROLINE HERSCHEL (ALEMANYA, 1750 - 1849 ) ASTRONOMÍA Conocida como la primera “Astrónoma Profesional”. Trabajó con su hermano en la elaboración de telescopios y juntos descubrieron mil estrellas dobles y demostraron que muchas de ellas eran sistemas binarios (primera pueba de la existencia de gravedad fuera del sistema solar) Descubrió ocho cometas y tres nebulosas.

WANG ZHENYI (CHINA, 1768 -1797) ASTRONOMÍA Estudió los eclipses lunares, utilizando modelos construidos en el jardín de su casa. Su explicación del fenómeno, dada en el articulo “Sobre la explicación de los eclipses lunares”, es bastante acertada. Defendió los derechos de la mujer a la enseñanza.

JANE MARCET (ANGLATERRA, 1769 - 1858) DIVULGACIÓ CIENTÍFICA Fou pionera en difondre la ciència i va obrir el camí per a altres dones als àmbits científics. Publicà anònimament el llibre “Conversacions al voltant de la Química”, una introducció als principis bàsics d’aquesta disciplina.

ELIZABETH PHILPOT (ANGLATERRA, 1780 - 1857 ) PALEONTOLOGIA Col. leccionista de fòssils del segle XIX, paleontòloga aficionada i artista. Va ser consultora dels geòlegs i paleontòlegs líders de l’època. Demostrà que els belemnites contenien tinta fossilitzada i aquesta podia ser reviscolada amb aigua i utilitzada per a les il·lustracions, la qual cosa es va convertir en una pràctica comuna per als artistes locals.

JEANNE VILLEPREUX (FRANÇA, 1794 -1871) BIOLOGIA MARINA Va ser la primera dona que va utilitzar aquaris per a l'estudi del món marí. Va fer observacions i experiments físics en diversos animals marins i terrestres, sobretot va investigar amb mol·luscos i els seus fòssils.

MARY MORLAND (ANGLATERRA, 1797 - 1857 ) PALEONTOLOGIA I ZOOLOGIA Col·leccionista de fòssils i il·lustradora dels treballs de geòlegs i paleontòlegs, com George Cuvier. També feia models de fòssils per a museus i recomposava exemplars trencats. Va treballar amb el microscopi i estudià zoòfits marins i esponges.

MARY ANNING (ANGLATERRA, 1799 - 1847 ) PALEONTOLOGIA Va donar a conèixer el primer fòssil d’Ictiosaure a la comunitat científica i va trobar el primer Pleiosaure (ambdós són fòssils marins del Juràssic).

JANET TAYLOR (ANGLATERRA, 1804 - 1870) ASTRONOMIA I NAVEGACIÓ Va escriure 14 textos sobre Posa una foto de la dona la navegació i l'astronomia. La seua principal aportació va ser el 'Navy Calcul', que combina un sextant i un calculador analògic precís per a resoldre problemes de triangulació astronòmica, i així obtindre la longitud geogràfica d'un vaixell.

CATERINA SCARPELLINI (ITÀLIA, 1808 - 1873) ASTRONOMIA Va ser una dona astrònoma Posa una foto de la dona gràcies al seu oncle, director d’un observatori. Amb la mort de l'oncle es va crear un nom en el mon de la meteorologia i l’astronomia i va arribar a ser membre de moltes comunitats científiques, però no va obtindré la càtedra ni un títol universitari.

MARY ELIZABETH HORNER (ANGLATERRA, 1809 -1873) GEOLOGIA I ZOOLOGIA Gran aficionada a l’estudi dels mol·luscos i les seues petxines. Es va casar amb Charles Lyell i amb ell va fer nombroses expedicions. Va ser la seua secretària i va col·laborar en el llibre Principis de Geologia, en el qual es refutava la teoria dels grans cataclismes com a motor dels canvis geològics.

ADA BYRON (ANGLATERRA, 1815 - 1852) MATEMÀTIQUES Considerada la primera programadora informàtica. Se la coneix per descriure les normes per a l’anomenada “màquina analítica”. Va escriure un programa per a ordinador programable, que permetia calcular valors mitjançant dos bucles i resoldre equacions trigonomètriques.

MARIA MITCHELL (EEUU, 1818 - 1889) ASTRONOMIA Va descobrir un cometa amb telescopi, el C/1847 T 1 (“cometa de Miss Mitchell”). Fins al moment es detectaven bàsicament a ull nu. Va ajudar a calcular les posicions astronòmiques de Venus. Primera dona admesa a l’associació per l’avanç de la ciència i l'Acadèmia de les Arts i les Ciències.

FLORENCE NIGHTINGALE (ITALIA, 1820 - INGLATERRA, 1910) ENFERMERÍA Creadora del modelo de enfermería moderna. Experta en estadística y epidemiología, desarrolló una fórmula de recogida de datos y interpretación gráfica para mejorar las prácticas médicas. En 1907 se convirtió en la primera mujer en recibir la Orden de Mérito del Reino Unido.

ELIZABETH BLACKWELL (INGLATERRA, 1821 - 1910) MEDICINA Primera mujer que estudió y ejerció la medicina en los EEUU. Fundadora del primer hospital del mundo dirigido por mujeres para servir a la población más pobre. Creó una escuela de enfermería y medicina para mujeres.

KONCORDIE AMALIE DIETRICH (ALEMANIA, 1821 - 1891) NATURALISTA Viajó a Australia donde recogió innumerables muestras de seres vivos para los museos e investigaciones. Especialmente importantes fueron las colecciones de serpientes y arañas. Varias especies de plantas e insectos tienen parte de su nombre como homenaje.

EMILY BLACKWELL (ANGLATERRA, 1826 - 1910) MEDICINA Trabajó en el hospital fundado por su hermana Elizabeth, en el que ayudaron a mujeres y niños indigentes. Crearon un colegio de medicina y enfermería para mujeres y enseñaron en él. Fue la segunda mujer en obtener la titulación de medicina y la primera cirujana en los Estados Unidos.

ELEANOR ANNE ORMEROD (INGLATERRA, 1828 - 1901) ENTOMOLOGÍA Estudió agricultura y se dedicó a los efectos que causaban los insectos en plantas y animales. Publicó folletos, que distribuía gratuitamente, sobre plagas de insectos y cómo combatirlas. Fue consejera de la Real Sociedad Agrícola. Al final de su vida fue reconocida doctora honoris causa por la universidad de Edimburgo.

MARIANNE NORTH (ANGLATERRA, 1830 - 1890) PINTORA NATURALISTA Va ser una artista especialitzada en pintures sobre la naturalesa, la seua obra va ser de gran valor científic. Viatjà per tot el món dibuixant amb detall la flora i facilitant la identificació de noves espècies. Algunes plantes duen el seu cognom com a homenatge.

ELIZABETH GARRETT ANDERSON (INGLATERRA, 1836 -1917) MEDICINA Primera británica licenciada en medicina. Empezó su preparación como enfermera pero tuvo que abandonar por quejas de los alumnos varones. En 1865 fue examinada de obstetricia y patología médica y obtuvo permiso para ejercer la medicina.

SOFIA SONYA KOVALEVSKYA (BIELORUSIA, 1850 – SUECIA, 1891) MATEMÁTICAS Trabajó para resolver algunos de los problemas de análisis matemático más famosos, uno de ellos es el teorema de Cauchy. Kovalevskaya. Publicó trabajos sobre las ecuaciones diferenciales o la rotación de un cuerpo sólido fijo. Primera mujer que consiguió ser catedràtica universitària en Europa.

HERTHA MARKS AYRTON (ANGLATERRA, 1854 - 1923) FÍSICA Va fer importants contribucions a la tecnologia de l'arc elèctric de corrent continu, del qual va presentar una anàlisi i una descripció general. També va investigar la combustió del carbó en projectors. Va fer contribucions originals a la hidrodinàmica en els seus estudis sobre el moviment de la corriola i els vèrtexs d'aigua.

NETTIE MARIA STEVENS (EEUU, 1861 -1912) GENÈTICA Investigà les bases cromosòmiques del sexe i treballà en embriologia i citogenètica. Va descobrir que, en algunes espècies, els cromosomes són diferents segons els sexes i va identificar el cromosoma Y. Una de les primeres dones dels EEUU que va ser reconeguda per la seua contribució a la ciència.

MARGARET ELIZABETH FOUNTAINE (ANGLATERRA, 1862 -1940) ENTOMOLOGIA Amant dels viatges i l’observació de la Natura. Experta en els cicles de la vida de les papallones, al museu d’història natural de Londres es guarden quaderns amb els seus dibuixos. La seua afició als insectes va fer-li capturar 22. 000 exemplars. Va escriure un diari personal que va deixar llegir passats 100 anys.

ANNIE JUMP CANNON (EEUU, 1863 - 1941) ASTRONOMÍA Comenzó siendo ayudante Posa una foto de la dona en el observatorio del Harvard College. Es conocida por establecer una clasificación para los espectros de estrellas que continúa utilizándose en la actualidad. Descubrió 5 novas y 300 estrellas variables.

BEATRIX POTTER (INGLATERRA, 1866 - 1943) NATURALISTA, ESCRITORA E ILUSTRADORA Una de las primeras personas en sugerir que los líquenes eran asociaciones simbióticas entre hongos y algas. No pudo publicar sus estudios y su tío leyó su trabajo ante la sociedad científica, que no admitía mujeres. Escribió e ilustró libros infantiles con personajes que amaban la naturaleza.

MARIE CURIE (POLÒNIA, 1867 – FRANÇA, 1934 ) FÍSICA I QUÍMICA Va estudiar la radioactivitat i va descobrir dos elements nous: el poloni i el radi. Primera dona en donar classes a la Universitat de la Sorbona. Va guanyar dos premis Nobel, el primer de Física, a l’any 1903 i el segon a l’any 1910, de Química.

HENRIETTA LEAVITT (EEUU, 1868 - 1921) ASTRONOMIA Va descobrir les cefeides, estrelles variables amb un ritme regular de lluminositat, pas essencial per mesurar distàncies a l’espai. Gràcies a ella es van poder determinar distàncies relatives i absolutes entre estrelles amb un mètode nou.

GRACE CHISHOLM YOUNG (INGLATERRA, 1868 - 1944) MATEMÁTICAS Precursora en la didáctica de la geometría. La podemos considerar como la primera mujer que consiguió doctorarse en matemáticas de una forma "normal".

ANNIE SCOTT DILL MAUNDER (IRLANDA, 1868 - 1947) ASTRONOMÍA Pionera en la fotografía de las manchas solares, sus trabajos demostraron una correlación entre la variación de la cantidad de manchas solares y el clima de la Tierra. Descubrió que el período de disminución de la actividad solar, durante el llamado mínimo de Maunder, probablemente sucedió en la Pequeña Edad de Hielo.

MILEVA MARIC (SERBIA, 1875 - SUÏSSA, 1948) FÍSICA I MATEMÀTIQUES Primera esposa d’Albert Posa una foto de la dona Einstein, es creu que participà a l’elaboració de la teoria de la relativitat donant expressió matemàtica als raonaments del científic. Einstein li donà els diners del Premi Nobel de Física, desprès d’haver-se divorciat.

LISE MEITNER (VIENA 1878 - 1968) FÍSICA Sugirió que un neutrón podía partir en dos el núcleo de un átomo y crear una reacción en cadena, es decir, sugirió la fisión nuclear que posteriormente contribuyó al desarrollo de la bomba atómica y las centrales nucleares.

MAUD MENTEN (CANADÀ, 1879 - 1960) MEDICINA Col·laborà amb Michaelis per explicar matemàticament la relació entre l’activitat d’un enzim i la concentració del substrat (cinètica enzimàtica). També treballà amb electroforesi de proteïnes, l’hemoglobina. . .

EMMY NOETHER (ALEMANIA, 1882 - 1933) MATEMÁTICAS Fue considerada como la mujer más importante en la historia de las matemáticas, revolucionó las teorías de anillos, cuerpos y álgebras. En física el teorema de Noether explica la conexión fundamental entre la simetría en física y las leyes de conservación.

ISABELLA CORTESE (ITÀLIA, 1888 - 1993) ALQUÍMIA Va introduir l'alquímia a Venècia a un públic més ample amb el seu llibre “Secrets” on es trobaven remeis mèdics i cosmètics, a més de consells sobre com portar una casa i com convertir el plom en or.

INGE LEHMANN (DINAMARCA, 1888 - 1993) SISMOLOGÍA Investigà la propagació de les ones sísmiques a l’interior de la Terra determinant les dimensions del nucli i deduint l’existència d’un nucli intern sòlid dins d’un extern líquid. La divisió entre els dos nuclis porta el seu nom: discontinuïtat de Lehmann.

GERTY CORI (REPUBLICA TXECA, 1893 - EEUU, 1957) BIOQUIMICA Descubrió el mecanismo por el cual el glucógeno, un polímero de la glucosa, se convierte en ácido láctico en el tejido muscular y luego es resintetizado en el cuerpo y almacenado como fuente de energía. A este proceso se le conoce como el ciclo de Cori. Premio Nobel de Fisiología y Medicina en 1947.

KATHARINE BURR BLODGETT (EEUU, 1898 - 1979) FÍSICA Trabajó, junto a Langmuir, en recubrimientos monomoleculares diseñados para cubrir las superficies de agua, metal o vidrio. Estos recubrimientos especiales eran aceitosos y podían ser depositados en capas de unos pocos nanómetros de espesor (monocapas o películas que llevan su nombre).

BARBARA Mc. CLINTOCK (EEUU, 1902 - 1992) GENÉTICA Estudió los cambios en los cromosomas durante la reproducción del maíz. Descubrió que los genes podían cambiar de posición en los cromosomas, hecho esencial para comprender la transmisión de los caracteres hereditarios. Premio Nobel de Fisiología y Medicina en el año 1983.

DOROTEA BARNÉS (ESPANYA, 1904 -2003) FÍSICA I QUÍMICA Va introduir la Posa una foto de la dona espectroscòpia Raman a Espanya, tècnica que permet continuar estudiant la estructura de l'àtom. Va rebre el Premi Perkin Elmer i la medalla de la Real Societat Espanyola de Química, entre altres.

ISABEL TORRES SALAS ESPANYA (1905 -1998) FARMÀCIA I NUTRICIÓ Són famosos els seus treballs sobre nutrició i vitamines. En Alemanya s’especialitzà en la fisiologia del múscul i el metabolisme intermediari dels hidrats de carboni. Quan tornà a Espanya no va poder obtenir un treball públic d’investigació. Va treballar dirigint un laboratori farmacèutic.

MARIE GOEPPERT - MAYER ( POLÒNIA, 1906 - EEUU, 1972 ) FÍSICA TEÓRICA Sus investigaciones le llevaron a proponer el modelo de los niveles nucleares, con el cual daba una explicación plausible de la existencia de los llamados números mágicos, correspondientes a capas nucleares saturadas. Premio Nobel de Física en 1963

CRACE MURRAY HOPPER (EEUU, 1906 - 1992) MATEMÀTICA Creadora del COBOL, primer llenguatge de programació, pensat especialment per facilitar el desenvolupament de programes d’ordinador per a gent sense coneixements específics d’informàtica. Participà en l’estandarització dels llenguatges de programació COBOL i FORTRAN.

RACHEL CARSON (EEUU, 1907 - 1964) ECOLOGIA Amant de la Natura, treballà al Servei de pesca i vida silvestre i va escriure nombrosos llibres. Un d’ells, “Primavera silenciosa”, va ser un estudi pioner sobre l’efecte negatiu d’algunes activitats humanes sobre el medi ambient i la salut (amb ell va aconseguir la prohibició dels DDT). El seu treball va contribuir a crear una consciència ecològica a l’opinió pública.

VIRGINIA APGAR (EEUU, 1909 - 1994) MEDICINA Especialista en anestesia y pediatría, fundó el campo de la neonatología. Desarrolló una prueba para evaluar la salud de los recién nacidos basada en el estudio de la frecuencia del corazón, respiración, movimiento, irritabilidad y el color de la piel un minuto después del nacimiento.

RITA LEVI-MONTALCINI (ITÀLIA, 1909 -2012) NEUROLOGIA Va descobrir, en col·laboració de Stanley Cohen, que les cèl·lules només comencen a reproduir-se quan reben l’ordre de fer-ho mitjançant unes substàncies anomenades factors de creixement. Premi Nobel de Medicina al 1986.

CHIEN-SHIUNG WU (SHANGAI 1912 -1997) FÍSICA Investigà sobre la cristalografia dels rajos X. Treballà com a física nuclear i amb la seua investigació sobre la desintegració d’àtoms d’urani va ser l'única que comprovà que els àtom es movien a gran velocitat.

MARY NICOL LEAKEY (ANGLATERRA, 1913 - 1996) ARQUEOLOGIA I ANTROPOLOGIA Va descobrir, juntament amb el seu marit, fòssils dels primers simis, d’antics homínids i les petjades de Laetoli (empremptes conservades dels primers éssers bípeds) Va il·lustrar el seu propi llibre “Els ancestres d’Adam”.

DOLORES GARCIA PINEDA (ESPANYA, 1916) FARMÀCIA I BIOQUÍMICA Va treballar sobre bioquímica analítica de lípids de l’abadejo, en la síntesis de proteïnes, i també realitzà investigacions sobre enzimologia. Treballà d’investigadora en la Junta d’Energia Nuclear

SARA BORRELL RUIZ (ESPAÑA, 1917 - 1999) BIOQUÍMICA Una de las primeras expertas españolas en el metabolismo hormonal. Destaca por sus trabajos pioneros sobre análisis y metabolismo de hormonas esteroides. Socia fundadora de la sociedad española de bioquímica.

GERTRUDE BELLE ELION (EEUU, 1918 - 1999) BIOQUÍMICA Y FARMACIA Empezó a trabar como asistente de laboratorio al no poder obtener un puesto de investigadora por ser mujer. Desarrolló gran cantidad de substancias químicas utilizadas como fármacos, entre ellas el AZT para tratar el SIDA o el aciclovir contra el herpes. Premio Nobel de Fisiología y Medicina en 1988.

OLGA GARCÍA RIQUELME (ESPAÑA, 1920 - 2012) ASTROFÍSICA Especialista en obtención y análisis de espectros atómicos de interés astrofísico y en cálculos teóricos de configuraciones atómicas. Ha estudiado los espectros atómicos del Manganeso (Mn I y Mn III), del níquel (Ni III y Ni IV), del Vanadio II, del Wolframio IV y sus configuraciones electrónicas.

ROSALIND FRANKLIN (ANGLATERRA, 1920 - 1958 ) BIOLOGIA MOLECULAR Doctorada en Química Física, va estudiar les tècniques de difracció del raigs X. Obté imatges del ADN que van ser essencials per descobrir l’estructura helicoïdal del ADN. També treballà a l’estructura del grafit i el virus del mosaic del tabac.

MARIE THARP (EEUU, 1920 - 2006 ) GEOLOGIA I CARTOGRAFIA OCEÀNICA És coneguda per cartografiar el fons oceànic del Atlàntic, incloses les serralades submarines anomenades dorsals. Descobriment essencial per a l’actual teoria de la Tectònica de plaques No pogué anar en el vaixell oceanogràfic fins el 1965 perquè no es permetien dones. Utilitzava les dades obtingudes per fer els mapes

ROSALYN SUSSMAN YALOW (EEUU, 1921 - 2011) FÍSICA Desarrolló la técnica del ensayo radioinmunológico (RIA), método muy utilizado en medicina para detectar enfermedades causadas por pequeños cambios de concentración de hormonas o enzimas. Premio Nobel de Fisiología y Medicina en el año 1977.

GERTRUDIS DE LA FUENTE (MADRID, 1921) FARMÀCIA Va aprofundir en l’estudi dels enzims: des d'una enzimologia bàsica centrada en els mecanismes i la seva regulació metabòlica, fins a les formes més aplicades al diagnòstic i comprensió de les bases moleculars de diverses patologies.

CARMINA VIRGILI (ESPAÑA, 1927) GEOLOGÍA Es una geóloga, gestora científica y política. Se especializó en sedimentología y estratigrafía de los períodos Triásico y Pérmico. Además de ser profesora y catedrática en varias universidades, ha sido decana de la Facultad de Ciencias Geológicas. Fue secretaria de estado de Universidades e investigación y ha sido senadora por Barcelona.

DIAN FOSSEY (EEUU, 1932 - RUANDA, 1985) ZOOLOGÍA Estudió a los gorilas y sugirió la importancia del estudio de los grandes simios para comprender la evolución humana. Aprendió a reconocer las características únicas de cada individuo, llegando a tener con ellos una relación de confianza y afecto. Falleció, supuestamente asesinada por los cazadores furtivos.

TUNEKO OKAZAKI (JAPÓ, 1933) BIOLOGIA MOLECULAR § Al 1968 va descriure Posa una foto de la dona (juntament amb el seu marit) els anomenats “fragments d’Okazaki”, cadenes curtes que es formen durant la replicació del ADN en la coneguda com a duplicació discontínua.

JANE GOODALL (ANGLATERRA, 1934) ZOOLOGIA I ANTROPOLOGIA Estudia el comportament Posa una foto de la dona dels ximpanzés a l’Àfrica i va descobrir que els humans no som els únics que fabriquem i utilitzem ferramentes. Ha fundat un institut per impulsar programes de conservació i millora de les condicions de vida dels ximpanzés.

JOSEFINA CASTELLVÍ (ESPANYA, 1935) MICROBIOLOGIA Científica reconeguda a nivell mundial perl seus estudis sobre microbiologia marina i a l’Antàrtida. Lluita contra la contaminació dels mars i per la protecció de l’ecosistema antàrtic. Publica llibres, imparteix classes i conferències i presideix comissions internacionals sobre el tema.

LYNN MARGULIS (EEUU, 1938 -2011) BIOLOGIA Una de les principals figures de l’evolucionisme. Autora de la teoria “Endosimbiosi Seriada” (sobre el pas de cèl·lules procariotes a eucariotes) Membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units. Al 1999 va rebre la Medalla Nacional de la Ciència.

MARGARITA SALAS (ESPANYA, 1938 ) BIOQUÍMICA Col·laborà amb Severo Ochoa i impulsà la investigació espanyola al camp de la Biologia Molecular. Va descobrir i caracteritzar la ADN polimerasa del virus bacteriòfag Φ 29, amb moltes aplicacions biotecnològiques per la capacitat d’amplificar el ADN. Forma part de moltes Acadèmies de Ciències de tot el món.

CARMEN MAROTO VELA (ESPANYA, 1938) MICROBIOLOGIA Catedràtica de microbiologia, estudia la resposta immunològica contra els virus, especialment els hepàtics i el de la SIDA. Primera i única dona que va accedir a la Real Acadèmia Nacional de Medicina.

ADA YONATH (ISRAEL, 1939) BIOQUÍMICA Cristalógrafa reconocida por sus trabajos en la estructura de los ribosomas. Introdujo una nueva técnica para el estudio de estructuras biológicas mediante la cristalografía. Premio Nobel de Química en el año 2009.

TERESA MENDIZÁBAL (ESPAÑA, 1940) CIENCIAS DE LA TIERRA Doctora en Física y profesora de investigación del CSIC. Sus trabajos se concentran en la erosión del suelo, la degradación de las tierras y la desertificación, junto a la planificación y gestión de la investigación científica y técnica. Dedicada también a la investigación en Ciencias Agrarias y en recursos energéticos.

WANGARI MAATHAI (KÈNIA, 1940) ECOLOGIA Activista política fundadora d’un moviment responsable de la plantació de més de 30 milions d’arbres per evitar l’erosió del sòl i millorar la vida de les dones. Premi Nobel de la Pau al 2004 per les seues contribucions al desenvolupament sostenible.

CHRISTIANE NÜSSLEINVOLHARD (ALEMANIA, 1942) GENÉTICA Y EMBRIOLOGÍA Consiguió, junto a Wieschaus, identificar los genes que determinan la estructura y evolución de los distintos segmentos de la mosca Drosophila melanogaster durante el desarrollo embrionario. Premio Nobel de Fisiología y Medicina en el año 1995.

BIRUTÉ MARIJA GALDIKAS (ALEMANIA, 1946) ETOLOGÍA Especializada en primates, se le considerada la mayor experta del mundo en orangutanes. Descubrió varias características del comportamiento de los orangutanes: no son animales sociales, se alimentan de frutas e insectos y las hembras solo paren una vez cada 8 años.

LINDA BUCK (EEUU, 1947) FISIOLOGIA I MICROBIOLOGIA Investiga els olors, les feromones i els receptors olfactius. Va descobrir un miler de gens que codifiquen per altres tantes proteïnes receptores de substàncies oloroses. Explorà també el mecanisme pel qual el cervell diferencia els olors. Premi Nobel de Medicina i Fisiologia a l’any 2004.

FRANÇOISE BARRÉ-SIONOUSSI (FRANCIA, 1947) VIROLOGÍA E INMUNOLOGÍA Contribuyó al descubrimiento del virus de la inmunodeficiencia humana (SIDA). Dirige la unidad de regulación de infecciones retrovirales del Instituto Pasteur y es miembro del consejo de gobierno de la sociedad internacional del SIDA. Premio Nobel de Medicina en el año 2008.

EDNA PAISANO (EEUU, 1948) MATEMÁTICAS Estudió trabajo social y reflexionó sobre el poder de la estadística como herramienta. Primera mujer india que consiguió un puesto en la administración estadounidense. Utilizó modernas técnicas estadísticas para mejorar los censos relacionados con los indios nativos.

ELIZABETH BLACKBURN (AUSTRÀLIA, 1948) BIOQUÍMICA Investigà les estructures dels cromosomes, concretament els telòmers. Va ser una de les descobridores de l’enzim de telomerasa. Va guanyar, compartit, el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia de 2009.

SUSAN JOCELYN BELL (IRLANDA, 1956) ASTROFÍSICA Va detectar radiosenyals que provenien d’estrelles molt massives que rebotaven a gran velocitat, les va anomenar púlsars. Fet que va suposar el premi Nobel al seu tutor de tesi al 1974. En 1982 va ser nomenada investigadora de l’observatori de Edimburg.

FABIOLA GIANOTTI (ITÀLIA, 1960) FÍSICA Portaveu i coordinadora de l’experiment actual més gran del món de la ciència moderna al CERN, el gran col·lisionador d’hadrons. A l’experiment es va obtindre evidència de l’existència del bossó de Higgs, que explica l’origen de la massa. A l’accelerador de partícules es tracta de reproduir les condicions inicials de l’Univers

CAROL GREIDER (EEUU, 1961) BIOQUÍMICA Va descobrir la telomerasa i va investigar la seua funció en el cos humà, descobrint que es reactiva en les cèl·lules cancerígenes, provocant l'aparició de tumors. Va guanyar, compartit, el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia de 2009.

DEBORAH S. JIN (EEUU, 1968) FÍSICA Professora del Departament de Física de la Universitat de Colorado, membre de l’Institut d’astrofísica, on creà el “condesat fermiònic” que és un superfluït base format per partícules a baixa temperatura (fermiónics)