Abordatge e intervenci breu del consum dalcohol Formaci

Abordatge e intervenció breu del consum d’alcohol: Formació de formadors Subdirecció General de Drogodependències

Presentació dels assistents § Ronda de presentacions (nom, professió, centre de treball). § Motius per assistir al curs. § Experiències prèvies a l’EAP.

Guió 09: 00 -09: 15 09: 15 -09: 30 09: 30 -10: 15 10: 15 -10: 45 10: 45 -13: 30 Lliurament de materials. Enquesta Programa Beveu Menys. Referent alcohol L’alcohol com a problema de salut pública i com factor de risc per a la salut individual i col·lectiva. Descans Abordatge problemes relacionats amb l’alcohol Com identificar el consum de risc? Cas clínic Com fer intervenció breu en el consum de risc Cas clínic. (1 part) 13: 30 -14: 30 14: 30 -15: 30 Dinar 15: 30 -16: 00 Com s’han d’abordar els casos de dependència de l’alcohol? Com fer intervenció breu en el consum de risc Cas clínic. (2 part)

Programa Beveu Menys Objectiu: Difondre a tota Catalunya les estratègies de detecció i intervenció breu en matèria d'alcohol en l'àmbit de l'atenció primària. Dirigit a: Professionals d’Atenció Primària (AP) A la població atesa, especialment, aquells amb un consum de risc i perjudicial d'alcohol.

Fases 2002 -2005 Adaptació del programa de formació Formació de formadors Adaptació dels materials d’intervenció DISSEMINACIÓ ABS Professionals de l’AP 2006 -2010 Creació Xa. ROH IMPLEMENTACIÓ Adaptació del programa de formació Formació de formadors Grup de Treball Alcohol CAMFi. C-AIFICC Adaptació dels materials d’intervenció

Cribratge alcohol Catalunya

La xarxa de referents en alcohol (Xa. ROH) Qui en forma part? Professionals de medicina i d’infermeria de l’AP interessats a millorar l’abordatge preventiu dels problemes derivats del consum d’alcohol. Què pretén? Facilitar la formació continuada dels EAP en la detecció precoç i la intervenció breu en el consum de risc d’alcohol i monitorar-ne la implementació. Què promou? § La informació i formació continuada dels seus membres. § La millora del coneixement sobre les actuacions preventives. § L’intercanvi d’experiències entre els seus membres. § La participació en jornades i congressos. § Les iniciatives de recerca sobre el tema.

Centres AP amb referent Professionals adherits a la xarxa de referents en alcohol (Xa. ROH) Centres AP formats

Compromís del referent • Inici de les sessions abans dels dos mesos després de la formació Formació acreditada de 4 hores: – 3 h referent ABS – 1 h formador CAS • Documentació necessària per acreditar formació: – Full de signatures – Enquesta d’avaluació assistents – Enquesta d’avaluació referent Enviar-ho tot via correu postal a l’adreça del Programa Beveu Menys per a tramitar l’acreditació IMPORTANT! Assistència del 100% per la obtenció del títol

Temes a desenvolupar pel formador del CAS El referent de l’AP informa el Beveu Menys de les dates de les sessions per a poder contactar amb el professional del CAS per coordinar la sessió de formació. Proposta de temes segons les necessitats formatives de l’equip d’AP. § § § § Criteris de tractament al CAP i/o derivació al CAS Desintoxicació ambulatòria Maneig dels fàrmacs durant la rehabilitació Abordatge motivacional del malalt alcohòlic Abordatge de la família del malalt alcohòlic Discussió de casos del CAP Treball d’un cas clínic de dependència de l’alcohol Altres…

Materials programa Beveu Menys

Accions comunitàries i de sensibilització • Setmana de sensibilització d’alcohol I del cribratge a l’AP • Materials, tríptics, pòsters • Pàgines webs • Eines en línia I d’autoavaluació Càpsules i BIT d’alcohol

Recursos en línia: Plataforma per a referents Canal drogues • Eina de comunicació i intercanvi entre els referents de la Xa. ROH. Recull de notícies del programa • Informació actualitzada sobre alcohol i drogues adreçada a professionals i població general Actualització constant de notícies sobre alcohol • Hemeroteca virtual: Recull de materials de drogues realitzats a Catalunya • •

Objectius docents del curs 1 2 Sensibilitzar el referent sobre l’alcohol com a problema important de salut pública i com a factor de risc per a la salut individual i col·lectiva. Ensenyar el referent a utilitzar els materials del programa Beveu Menys. 3 Garantir que el referent adquireixi coneixements sobre l’alcohol i els problemes que ocasiona, com detectar-los i intervenir-hi en la consulta. 4 Assegurar que el referent sàpiga transmetre la formació rebuda al seu equip.

Factors de risc – Europa occidental 2010 Lim S et al. (2012), A comparative risk assessment of burden of disease and injury attributable to 67 risk factors and risk factor clusters in 21 regions, 1990— 2010: a systematic analysis for the GBD Study 2010, Lancet, 380, 9859, 2224 -2260

Costos tangibles a Europa Font: Anderson and Ben Baumberg, 2006

Alcohol: Morbiditat associada Neuropsiquiàtrica 38% Gastrointestinal Lesions intencionades 8% 13% Carcinògena Lesions no intencionades 7% 27% Cardiovascular 7% Font: Anderson and Ben Baumberg, 2006

Alcohol i risc de patir càncer Font: Bagnardi et al. , 2001

Mortalitat § Un 9, 3% dels anys potencials de vida perduts (APVP) estaria relacionat amb el consum d’alcohol. (1) § El 10, 5% en homes i el 6, 1% en dones. § El 70% seria per processos aguts, i la causa principal, els accidents no intencionats (accidents de trànsit). § Impacte elevat en mortalitat prematura (118. 411 APVP l’any 2004). (2) § Mitjana de 22, 6 anys en cada mort atribuïble al consum d’alcohol. § Accidents no intencionats, 47, 9%, principal causa de mortalitat prematura. (1) Fierro I, Ochoa R, Yáñez JL, Valderrama JC, Álvarez FJ. Mortalidad y mortalidad prematura relacionadas con el consumo de alcohol en España entre 1999 y 2004. Med Clin (Barc) 2008; 131 (1): 10 -3. (2) Álvarez FJ. , Fierro I, Ochoa R, Yáñez JL. Mortalidad prematura y años potenciales de vida perdidos relacionadas con el consumo de alcohol en España y en las Comunidades Autónomas en el año 2004. Aten Primaria 2009 [ Pendent de publicació]

Consum d’alcohol § Més del 50% dels adolescents de 15 anys ha pres una beguda alcohòlica en els últims 30 dies (percentatges similars en ambdós sexes). § Més del 9% de les noies i del 22% nois han conduït alguna vegada beguts. § El 40% han pujat en un cotxe conduït per una persona amb nivells d’alcohol superiors als permesos. Font: * Suris JC, Parera N. Enquesta de salut als adolescents escolaritzatas de Catalunya. 2001. Barcelona. Fundación Santiago Dexeus Font. 2002 * Encuesta Estatal sobre Abuso de Drogas en Enseñanzas Secundarias (ESTUDES). 1994 -2004.

Augment de les derivacions de l’AP a la Xad Font: Sistema d’informació de drogodependències 2013

Evolució de la prevalença de consum entre la població de 15 -29 anys a Catalunya (%) Alguna vegada darrers 30 dies Enquesta Drogodependències. Anàlisi Enquestes domiciliàries. ASPCAT i PNSD (EDADES)

Evolució de la prevalença de consum entre la població de 15 -64 anys a Catalunya (%) Alguna vegada darrers 30 dies Enquesta Drogodependències. Anàlisi Enquestes domiciliàries. ASPCAT i PNSD (EDADES)

PREVALENCES DEL CONSUM DE DROGUES Comparativa 14 -18, 15 -29 i 15 -64 anys en Cataluña (%), 2012/2013 Alguna vegada darrers 30 dies * Font: Subdirecció General de Drogodependències. Agència de Salut Pública de Catalunya. Anàlisi de la Encuestatal sobre el uso de drogas en enseñanzas secundarias (ESTUDES) 1994 -2012. Observatorio Español sobre Drogas. DGPNSD. Resultados para Cataluña de la Encuestatal sobre el uso de drogas en enseñanzas secundarias (ESTUDES) 2012 ** Font: Subdirecció General de Drogodependències. Agència de Salut Pública de Catalunya. Análisi EDADES 2011. Observatorio Español sobre Drogas (DGPNSD). Informe de resultados para Cataluña de la Encuesta domiciliaria sobre alcohol i drogas en España (EDADES) 2013

Consum de risc població atesa a AP Font: Segura i col, 2006

Consum d’alcohol a Catalunya. 2013 Consum de risc d’alcohol Risc de dependència a l’alcohol Font: dades del dia del cribratge d’alcohol a Catalunya (2013)

Consum d’alcohol • Consum d’alcohol en la població de 15 anys i més, per sexe a Catalunya. 2012 El 3, 9% de la població de 15 anys i més fa un consum de risc d’alcohol (6, 0% homes i 1, 7% dones). Font: Enquesta de salut de Catalunya 2012. Departament de Salut.

Beneficis i perjudicis consum d’alcohol § Els efectes tòxics de l’alcohol són clars (fetge, cervell, fetus. . . ). § Hi ha consens en els efectes perjudicials de l’abús: dependència, accidents, morts prematures, etc. § Les dades sobre els beneficis són observacions a partir d’estudis poblacionals. § El consum d’alcohol està associat a un risc menor d’Infart Agut de Miocardi en homes per sobre dels 45 i en dones a partir dels 55. § Un grup d’experts de l’OMS diu, “incrementar la ingesta d’alcohol NO és una mesura recomanable per prevenir la cardiopatia isquèmica, ni en l’àmbit comunitari, ni a nivell individual”. § Si l’objectiu és reduir la mortalitat cardiovascular tenim mesures clares: eliminar el tabac, controlar l’HTA, les dislipèmies, la ingesta de greixos i promoure l’exercici. § El consum moderat d’alcohol està relacionat amb un major nombre de càncers.

El paper de l’atenció primària · II Avantatges Dificultats § Primer nivell assistencial. § El pacient acudeix per un motiu més rellevant per a ell. § Continuïtat assistencial. § Coneixement del pacient i el seu entorn. § Manca de formació continuada. § Contactes periòdics per diverses demandes. § Relació amb el CAS de referència. § Tenim la confiança de les persones que atenem. § Manca de temps de consulta. § Ingerència en la vida privada del pacient. § Dubtes sobre l’efectivitat de les intervencions.

Barreres AP • Barreres personals: “No tinc temps” – Manca de temps – Manca de coneixements un cop detectat el problema – Dificultats per abordar casos difícils • Barreres del sistema: “Poc suport” – Manca de coordinació amb el CAS de referència – Distància geogràfica – Llistes d’espera • Barreres amb els pacients: “no vull anar al CAS” – Resistències del pacient per a ser derivat o per anar al CAS

Eficàcia de les intervencions breus ·I Estudi Mostra Kaner et al, Metanàlisi de 21 estudis 2007 aleatoritzats internacionals Intervenció Intervencions breus vs. intervencions no específiques Disminució del consum d’alcohol Disminució de la prevalença bevedor risc Al cap de 12 mesos, reducció a 41 g/setmana (95% − 57 a− 25) del GE* vs GC** Ballesteros et al, 2003 Metanàlisi de 5 Intervencions 22% de millora estudis en breus vs. del GE* vs. GC** centres Intervencions d’atenció no primària específiques (1 espanyols a 5 sessions) 11% de millora del GE* vs. GC** López. Marina et al, 2005 Estudi amb 78 pacients de 5 consultes d’atenció primària a Catalunya § Al cap de 2 mesos, 57, 6% de millora del GE* vs. GC** § Al cap de 12 mesos, 42, 4% de millora del GE* vs. GC** 1 sessió de consell breu + suport escrit § Al cap de 2 mesos, 50% de millora del GE* vs. GC** § Al cap de 12 mesos, 41, 4% de millora del GE* vs. GC**

DALY previnguts per milió de persones per any Eficàcia de les intervencions breus · II Consell breu Controls alcoholèmies Augment 25% taxes Venda restrictiva Prohibició publicitat Oferir consell breu en l’AP a un 25% de la població de risc pot prevenir uns 408. 000 anys de vida ajustats per invalidesa cada any (DALY), 1 de 15 DALY relatius a l’alcohol. Font: Chisholm et al 2004, adaptat per Anderson & Baumberg, 2006

Guía de butxaca · I

Guía de butxaca · II

3 a Com s’aborden els problemes relacionats amb l’alcohol al CAP?

UBE (Unitat de Beguda Estàndard) Una beguda estàndard conté, de mitjana, 10 g d’alcohol Una copa de vi o cava (50 ml) Una cervesa Un cigaló o xopet Una copa de conyac Un whisky Un cubata 1 UBE 2 UBE

Definició cribratge La identificació de malalties o trastorns mitjançant l’aplicació de qüestionaris, exàmens o altres procediments d’aplicació ràpida i senzilla. Malgrat els avantatges teòrics del cribratge, l’ús no està prou estès ja que: § Implica un canvi d’actitud del personal sanitari (passar de ser receptors a generadors de la demanda). § Es desconeixen els principis i mètodes de cribratge de moltes malalties. § Hi ha una sobrecàrrega assistencial.

Cribar consum d’alcohol a la consulta d’Atenció Primària · I A qui? Tota la població a partir de 15 anys. Especialment: § Adolescents § Homes entre 20 i 40 anys § Dones gestants § Fills de pares alcohòlics § Persones amb problemes socials, laborals o familiars (aturats, vidus. . . ) § Professions de risc (conductors, treballadors de la construcció, cambrers, agents comercials, executius. . . )

Cribar consum d’alcohol a la consulta d’Atenció Primària · II Quan? § Com a part d’un examen rutinari de salut. § Abans de prescriure medicació que pugui interactuar amb l’alcohol. § Davant de qualsevol sospita de possibles problemes relacionats amb l’alcohol. § Davant de qualsevol patologia amb una etiopatogènia que pugui estar relacionada amb l’alcohol. § En general, en qualsevol ocasió favorable. Com? § Avaluant la quantitat i freqüència de consum per detectar les persones bevedores de risc. § Avaluant les conseqüències del consum d’alcohol per detectar persones dependents de l’alcohol.

Cas 1 Exercici 1 § Joaquim, home de 23 anys. § Sense antecedents d’interès. § Acudeix a recollir l’alta (grip).

Cas 1 Exercici 1 § Quantes UBEs consumeix el pacient? § 11 -20 cerveses § 7 gots de vi § 6 cubates § 26 - 33 UBE /setmana

3 b Com s’identifica el consum de risc d’alcohol?

Com identificar el consum de risc d’alcohol?

Definició § És una pauta de consum d’alcohol que augmenta el risc de conseqüències nocives per a la persona que beu i per a tercers. § No es tradueix en problemes mèdics o psiquiàtrics actuals. § Està relacionat també amb factors personals o ambientals. LÍMITS DEL CONSUM DE RISC HOMES DONES > 28 UBE setmanals ≥ 17 UBE setmanals ≥ 6 UBE per ocasió de consum ≥ 5 UBE per ocasió de consum També: QUALSEVOL CONSUM en persones que han de conduir o dur a terme activitats perilloses (treballar a una certa alçada, mecànics, etc. ), infants i menors de 16 anys, dones embarassades o en període de lactància, persones que pateixen alguna malaltia o que segueixen tractaments farmacològics en els quals està contraindicat el consum d’alcohol.

Identificació del consum de risc Pautes de consum Dependència de l’alcohol Conjunt de manifestacions fisiològiques, de conducta i cognitives, que es desenvolupen amb el consum repetit de la substància i que típicament inclouen 3 o més dels criteris CIM-10. Consum perjudicial Pauta de consum que ocasiona danys a la salut tant físics (per exemple, cirrosi hepàtica) com mentals (depressió associada al consum). Consum de risc HOMES DONES > 28 UBE/setmanals ≥ 6 UBE/una ocasió de consum ≥ 17 UBE/setmanals ≥ 5 UBE/una ocasió de consum Consum de baix risc HOMES DONES Abstinència ≤ 28 UBE/setmanals (3 diàries) < 17 UBE/setmanals (2 diàries) Sempre durant l’embaràs o la lactància materna; en cas de malalties mentals o físiques determinades, administració de certs medicaments, menors de 16 anys, persones que han de treballar amb maquinària perillosa.

Identificació del consum de risc Terminologia en alcohol Recomenada No Recomenada § Abstinència § Consum moderat d’alcohol § Consum de baix risc § Consum raonable, consum social § Consum de risc § Consum excessiu § Consum perjudicial § Alcoholisme § Dependència de l’alcohol § Abús d’alcohol § Consum indegut de l’alcohol

Identificació del consum de risc Terminologia en alcohol

Cas 2 Exercici 2 § Cristina, dona de 30 anys, administrativa § Acudeix sol·licitant revisió ginecològica § Aprofitem per realitzar les activitats preventives

Cas 2 Exercici 2 § Com detecta el professional el consum d’alcohol? § I alcohol, en prens ? § Quantes UBEs consumeix la pacient? § Beu 1 got de vi amb el dinar § 7 UBE /setmana § Quin/s test/os de cribratge es podien haver utilitzat? § AUDIT o AUDIT-C § Exploració física: no cal § Anàlisi de sang: no cal § Com classificaries el consum de la pacient? § Bevedor de baix risc § Quin tipus de consell dóna el professional? § Informar i mantenir el consum de baix risc

Identificació del consum de risc Riscos de la persona bevedora de risc RISC DE: HOMES D 0 NES Cirrosi hepàtica 9, 5 9, 1 Epilèpsia 7, 2 7, 5 Càncer de laringe 3, 9 Hipertensió arterial 2, 0 Avortament espontani * Risc relatiu en un consum diari d’entre 20 i 39 g/dia per a les dones, i d’entre 40 i 59 g/dia per als homes. Font: Rehm et al, 2004 1, 8 RISC DE: Marihuana 2, 40** (2, 06 -2, 81) Cocaïna 2, 16** (1, 57 -2, 96) Èxtasi 2, 09** (1, 52 -2, 87) Tabac 1, 70** (1, 43 -2, 02) Tranquil·litzants 1, 18 (0, 91 -1, 53) ** p< 0. 001 Font: Enquesta domiciliària sobre consum de drogues, 1999

Qüestionaris per la identificació precoç i el diagnòstic de dependència Qüestionaris de cribratge del consum de risc Qüestionaris de cribratge de dependència Qüestionaris de confirmació de dependència AUDIT-C ISCA AUDIT CAGE MALT CIM-10

AUDIT – C (Cribatge consum de risc) Alcohol Use Disorders Identification - C 1. Amb quina freqüència pren alguna beguda alcohòlica? (0) mai (1) un o menys cops al mes (2) 2 -4 cops al mes (3) 2 -3 cops a la setmana (4) 4 o més cops a la setmana 2. Quantes consumicions de begudes amb contingut alcohòlic sol fer normalment un dia que beu? (0) 1 -2 (1) 3 -4 (2) 5 -6 (3) 7 -9 (4) 10 o més 3. Amb quina freqüència pren 6 o més consumicions alcohòliques en un sol dia? (0) mai (1) menys d’un cop al mes (2) mensualment (3) setmanalment (4) diàriament o gairebé cada dia Punts de tall: en homes ≥ 5, en dones ≥ 4

AUDIT Alcohol Use Disorders Identification Test · I 1. Amb quina freqüència pren alguna beguda alcohòlica? (0) mai (1) un o menys cops al mes (2) 2 -4 cops al mes (3) 2 -3 cops a la setmana (4) 4 o més cops a la setmana 2. Quantes consumicions de begudes amb contingut alcohòlic sol fer normalment en un dia que beu? (0) 1 o 2 (1) 3 o 4 (2) 5 o 6 (3) 7 a 9 (4) 10 o més 3. Amb quina freqüència pren sis o més consumicions alcohòliques en un sol dia? (0) mai (1) menys d'un cop al mes (2) mensualment (3) setmanalment (4) diàriament o gairebé cada dia 4. Amb quina freqüència, en el curs del darrer any, s’ha trobat que no podia parar de beure un cop havia començat? (0) mai (1) menys d'un cop al mes (2) mensualment (3) setmanalment (4) diàriament o gairebé cada dia 5. Amb quina freqüència, en el curs del darrer any, no ha pogut dur a terme l’activitat que li corresponia, per haver begut? (0) mai (1) menys d'un cop al mes (2) mensualment (3) setmanalment (4) diàriament o gairebé cada dia

AUDIT Alcohol Use Disorders Identification Test · II 6. Amb quina freqüència, en el curs del darrer any, ha necessitat beure en dejú al matí per recuperar-se d’haver begut molt la nit anterior? (0) mai (1) menys d’un cop al mes (2) mensualment (3) setmanalment (4) diàriament o gairebé cada dia 7. Amb quina freqüència en el curs del darrer any ha tingut remordiments o sentiments de culpa després d’haver begut? (0) mai (1) menys d’un cop al mes (2) mensualment (3) setmanalment (4) diàriament o gairebé cada dia 8. Amb quina freqüència en el curs del darrer any ha estat incapaç de recordar què va passar la nit anterior perquè havia estat bevent? (0) mai (1) menys d’un cop al mes (2) mensualment (3) setmanalment (4) diàriament o gairebé cada dia 9. Vostè o alguna altra persona s’ha fet mal perquè vostè havia begut? (0) no (2) sí, però no en el curs del darrer any (4) sí, el darrer any 10. Algun familiar, amic, metge o professional sanitari s’ha preocupat pel seu consum de begudes alcohòliques o li ha suggerit que deixés de beure? (0) no (2) sí, però no en el curs del darrer any (4) sí, el darrer any

AUDIT Alcohol Use Disorders Identification Test · III Puntuació Totes les preguntes puntuen de 0 a 4, d’esquerra a dreta. Valoració Dona 6 punts i < 13 punts bevedora de risc Home 9 punts i < 13 punts bevedor de risc Tots 13 punts consum perjudicial, i probablement dependència física de l’alcohol

AUDIT - AUDIT-C - ISCA AUDIT - C AUDIT Àmbits Puntuació Punts de tall § Quantitat I freqüència de consum § La puntuació de les preguntes 9 I 10 és de 0, 2 i 4 § Consum de risc § 0, 1, 2, 3 i 4 punts segons l’ordre de les respostes § Simptomatologia de dependència I conseqüències del consum § Quantitat I freqüència de consum § Consum de risc Sensibilitat/ especificitat Recomanacion s § Risc en homes ≥ 9 § S: [51 -97%] § Risc en dones ≥ 6 § E: [78 -96%] § Vàlid i fiable per detectar el consum de risc i la dependència de l’alcohol § Risc en general ≥ 8 § Risc en majors de 60 anys ≥ 5 § Dependència ≥ 13 § 0, 1, 2, 3 i 4 punts segons l’ordre de les respostes § Risc en homes ≥ 5 § S: [54 -98%] § Risc en dones ≥ 4 § E: [57 -93%] § Vàlid i fiable per detectar consum de risc § Sumatori de les UBE de la graella § Risc en homes > 28 UBE/setmana § Home S: [70 -81%] E: [45 -100%] § Vàlid i fiable per detectar el consum de risc § Dona S: [51 -97%] E: [97 -100%] § Cal utilitzar-lo quan l’ús del qüestionari sigui inadequat (nivell sociocultural baix, etc) § Risc en dones ≥ 17 UBE/setmana

Exercici 3 - Qüestionaris

Exploració un dia normal § Què esmorza? I què beu? § Pren alguna cosa a mig matí? Fa el vermut abans de dinar? § Per dinar, què beu? Pren alguna copa o cigaló? § Berena? I què beu? § En sortir de la feina, va a prendre alguna cosa? Què pren? § Què pren per sopar? I per beure? Pren alguna copa després? § Durant els caps de setmana pren alguna copa més?

Registre del consum d’alcohol a l’atenció primària Història clínica informatitzada e-CAP OMI-AP ?

Registre del consum d’alcohol a l’atenció primària Història clínica informatitzada

Registres de diagnòstics més utilitzats a l’e-CAP codis S’hauria de revisar si segueixen sent vàlids aquests codis!! – – Codi F 10. 1: Consum perjudicial i de risc F 10. 2: Dependència de l’alcohol Z 72. 1: Bevedor rehabilitat Z 71. 4: consell i educació general en l’abús d’alcohol Altres codis que es poden utilitzar: – Codi T 51. 9: alcohol no especificat – Codi F 10. 0: intoxicació aguda – Codi Z 81. 1: Antecedents familiars d’abús d’alcohol

Qüestionari CAGE (Cribatge de la dependència) § Ha tingut algun cop la impressió que hauria de beure menys? § L’ha amoïnat alguna vegada que la gent li critiqués la seva manera de beure? § S’ha sentit alguna vegada culpable pel seu hàbit de beure? § Alguna vegada li ha passat que la primera cosa que ha fet al matí ha estat beure una copa per calmar els nervis? Puntuació 1 punt per resposta afirmativa Valoració 1 punt indici de problemes amb l’alcohol 2 punts sospita de dependència a l’alcohol

Qüestionari MALT (Diagnòstic dependència) § MALT-S (27 ítems): exploren els aspectes psicoconductuals. Autoadministrable. § MALT-O (7 ítems): el professional contesta a partir de l’anamnesi, exploració física i les proves de laboratori.

Com indentificar la dependència - Criteris de la CIM - 10

Dependència - Criteris de la CIM - 10 Si en els 12 darrers mesos, o si de forma continuada, han estat presents tres o més dels trets següents: § Desig intens o compulsió per consumir alcohol. § Disminució de la capacitat de control: § dificultats per controlar l’inici del consum § dificultats per posar fi a la ingesta i controlar-ne la quantitat § Simptomatologia d’abstinència. § Tolerància o neuroadaptació. § Abandonament progressiu d’activitats. § Persistència en el consum d’alcohol malgrat les conseqüències perjudicials.

Cas 1 Exercici 4 § Joaquim, home de 23 anys. § Sense antecedents d’interès. § Acudeix a recollir l’alta (grip).

Cas 1 Exercici 4 § Com detecta el professional el consum d’alcohol? § I alcohol, en prens? § Ha tingut dificultat per abordar el tema? § Quantes UBEs consumeix el pacient? § 11 -20 cerveses § 7 gots de vi § 6 cubates § 26 - 33 UBE /setmana § Quin/s test/os de cribratge s’han utilitzat? Quins es podien haver utilitzat? § ISCA § AUDIT-C: 6 punts § Exploració física: normal § Anàlisi de sang: normal § Com classificaries el consum del pacient? § Bevedor de risc

Cas 1 Exercici 4 § Quina percepció té el pacient al voltant del seu consum? § Doncs el mateix que els meus col·legues § Quin tipus de consell dóna el professional? § Informa que té un consum de risc § Recomanar reduir el consum § Que hauria de fer el professional en les següents visites? § Fer un seguiment del consum d’alcohol en les diferents visites § Preguntar per les dificultats en reduir el consum

Proves de laboratori § Gammaglutamiltranspeptidasa (GGT) § Volum corpuscular mitjà (VCM) § Transaminases (ALT, AST) § Avaluen lesions orgàniques § Transferrina deficient en carbohidrats (CDT) § Poden servir per monitorar § Lípids sèrics § Àcid úric § Fosfatases alcalines § No són útils per a la detecció

Signes físics Inspecció Abdominal § Eritema facial § Hepatosplenomegàlia § Fàcies pletòrica § Ascites § Hipertrofia parotídia Cardiovascular § Fetor alcohòlica § HTA § Llengua saburral § Arítmies § Rinofima § Insuficiència Cardíaca Congestiva § Tremolor distal § Aranyes vasculars § Contracció palmar de Dupuytren § Eritema palmar § Ginecomàstia Genitals § Atròfia testicular Neuromuscular § Cames primes §. ROT aquili, sensibilitat dels peus § Atàxia

Símptomes relacionats amb l’alcohol § Nàusees, vòmits, diarrea, pirosi retroesternal, anorèxia, epigastràlgies § Palpitacions § Disminució dels reflexes, tremolors, cefalea § Ansietat o depressió, dificultat per concentrar-se, insomni, deliris, irritabilitat § Trastorns de la memòria § Impotència, gelos § Absentisme laboral, IT de repetició.

Patologia orgànica relacionada amb el consum d’alcohol § Malaltia hepàtica § Patologia gastrointestinal § Patologia pancreàtica § Patologia del sistema nerviós § Patologia muscular i cardíaca § Hipertensió arterial § Patologia endocrina § Trastorns metabòlics § Alteracions hematològiques § Osteopènia § Càncer § Síndrome alcohòlica fetal

Tipus d’intervenció segons els hàbits de consum Pauta Consum de baix risc Criteris ≤ 28 UBE/setmana (home) Intervenció Paper de l’EAP Prevenció primària Consell educatiu, suport i modelatge Intervenció breu Identificació, assessorament, consell breu i seguiment Tractament especialitzat Identificació, assessorament, derivació i seguiment < 17 UBE/setmana (dona) Consum de risc > 28 UBE/setmana (home) ≥ 17 UBE/setmana (dona) Consum perjudicial Presència de danys físics o mentals relacionats amb el consum d’alcohol Dependència de l’alcohol CIM-10

3 c Com ha d’intervenir un cop hem detectat consum de risc?

Valorar la consciència del problema

Com intervenir en el consum de risc?

Què es una intervenció breu? Si la persona té consciencia del problema (contemplador) • • • Estratègies motivacionals que orientin a la decisió de canvi Explorar el que li succeeix, les seves preocupacions a partir del que ell expressi. Ajudar al pacient a explorar els pros/contres de la seva conducta incloent com afecta a la resta de persones del seu entorn. Preguntar les dificultats que veu respecte al canvi Donar informació útil sobre les opcions amb les que compta per a dur a terme el canvi. Donar idees sobre com el canvi li pot beneficiar. Oferir recolzament per quan es decideixi.

Components i esperit de les intervencions breus Comunicar empatia Realimentar l’estat de salut i els riscos Avaluar l’estadi de canvi Donar consell demanant permís Negociar objectius i estratègies Monitorar-ne el progrés Emfasitzar responsabilitat Font: adaptat d’Etheridge RM i Sullivan E. <http: //www. alcoholcme. com> Promoure l’autoeficàcia

Intervenció breu a la consulta PAS 1 Donar informació sobre salut i riscos Comentari personalitzat i amb exemple Comentar l’ analítica i exploració física PAS 2 Avaluar l’estadi de canvi Resumir punts de vista PAS 3 Donar consell demanant permís Consell general: Beure menys té avantatges. . . Beure en excés sempre és perjudicial a la llarga Fer un consumo de risc no és igual que alcoholisme Consell personalitzat: Donar informació i parlar de conceptes erronis Conseqüències nocives concretes per al pacient Riscos associats si persisteix el consum Ressaltar les avantatges de reduir consum

PAS 4 Negociar objectius i estratègies Considerar la opinió del pacient Estimular afirmacions d’ automotivació per al canvi Establir objectius concrets de reducció – – – – – Prendre la primera copa després d’haver començat a dinar Prendre begudes no alcohòliques Beure a glops petits Planificar activitats en els moments que sol beure Fer exercici físic Considerar nous interessos: cine, esport, . . . Evitar anar al bar Limitar trobades amb persones que beguin molt Davant de pressions socials que els forcin a beure dir amb fermesa: “No, gràcies, avui ja he begut suficient” Pas 5 Monitoritzar el progrés Concretar pròxima visita i fer seguiment

3 d Model motivacional

L’evolució de l’actitud terapèutica Model informatiu Model motivacional § Donar consells experts al pacient. § Estimular la motivació del pacient. § Intentar persuadir-lo. § Resumir-ne els punts de vista. § Repetir-li els consells. § Actuar amb autoritat. § Establir-hi una aproximació col·laboradora. § És un model ràpid. § És un model d’aplicació progressiva. DOCERE DUCARE (ficar motivació en un got ) (treure motivació d’un pou) Font: adaptat d’Etheridge RM i Sullivan E. <http: //www. alcoholcme. com>

Què és la motivació des del vostre punt de vista?

Què és la motivació? I El professional considera que una persona està motivada si: • • • Està d’acord amb el seu metge i/o infermera Accepta el diagnòstic Expresa un desig o necessitat d’ajuda Sembla que estigui afectada pel problema que té Segueix els consells que li donem

Què és la motivació? II El professional tendeix a jutjar com “no motivada” (o “resistent” o “negadora”) a una persona que es comporta així: • • Està en desacord amb el professional Rebutja acceptar el diagnòstico o la valoració que li donem Sembla no estar preocupada pel problema actual No segueix el consell donat.

Què és la motivació? III • La motivació pot ser definida com la probabilitat que una persona inici i continui adhiriéndose a una determinada estratègia de canvi La entrevista motivacional és un estil d’assistència directa, centrada en la persona, que preten provocar un canvi en el comportament, ajuda a explorar i a resoldre ambivalències Miller & Rollnick, 1991

Escalas de Cambio • En una escala del cero al diez, que importancia tiene para ti ____ – Por qué te sitúas en ____ y no en cero (o un número menor) – Qué necesitarías para poder llegar hasta (número mayor)___ • En una escala del cero al diez, cuanta confianza tienes de que lo conseguirás si te lo propones – Por qué te sitúas en ____ y no en cero (o un número menor) – Qué necesitarías para poder llegar hasta___

Factors que influeixen en la decisió de canviar • Fins a quin punt crec que m’interessaria canviar? 0 • 10 Si decideixo canviar, fins a quin punt estic convençut que ho puc aconseguir? 0 10

El model dels estadis del canvi · II Estadi Element principal Objectiu del terapeuta Promoure la presa de consciència del pacient. Precontemplació No-consciència Contemplació Ambivalència Explorar-ne les preocupacions. Promoure’n la discrepància interna. Preparació Ambivalència Oferir-li informació i consell neutre. Donar-li opcions. Acció Compromís Enfortir-ne el compromís i l’autoeficàcia cap al canvi. Manteniment Estabilitat Donar-li suport. Prevenir-ne les recaigudes. Recaiguda Desesperança Evitar la crítica i la desmoralització del pacient; augmentar-ne l’autoestima i renovar-ne el compromís. Font: Prochaska & Di. Clemente, 1986

Ambivalència • Estat mental en el qual una persona té sentiments contraposats en relació a alguna cosa Té motivacions fluctuants i conflictives, “Quiero pero no quiero” Es una experiència comú en les persones, normal, acceptable i comprensible

El tempo en el procés de canvi § Cada pacient té el seu tempo per rebre consell i acceptar el canvi. § Cal respectar el moment de canvi en què es troba el pacient, no forçar-lo. § Cal deixar temps per escoltar i comprendre. § La pressa no és bona per induir canvis sòlids.

Què és una intervenció motivacional? Estratègies en cas que la persona no tingui Consciència (precontemplador) § § § § Estratègies que permeten prendre consciència del problema de salut Tomar consciència a través de relacionar les conductes amb l’estat de salut i benestar de la persona. Parlar dels determinants per a la salut i els efectes per a la salut i benestar de la família. Oferir la informació que necessiti sobre la salut Parlar més endavant sobre el tema si el pacient ho requereix Esforçar-se en conèixer el que el pacient pensa, sap i creu sobre la salut. Donar materials informatius sobre el tema. No pressionar.

4 procesos básicos de la EM Planificar Evocar Definir objetivos Establecer vínculo

108

“Generalmente las personas se convencen más por las razones que descubren ellas mismas, que no por las que les explican losdemás” Blaise Pascal (1623 -1662)

Dues Filosofíes • Docere (vertir motivación en un vaso) • Ducare (sacar motivación de un pozo)

Implicacions per a la praxis clínica És responsabilitat del professional no només aconsellar, sino també motivar, es a dir, augmentar la probabilitat de canvi 21

• Resolver la ambivalencia • Promover la discrepancia Bajo interna Alto • Promover la consciencia QUERER Importància i Confiança Y ENGAGE FOCUS Si quiero pero no puedo No se si quiero y no se si puedo Si quiero y si puedo Si puedo pero no quiero Ni quiero ni puedo Bajo PODER Alto • Adaptar los objetivos EVOKE PLAN • Promover la autoeficacia • Elicitar el diálogo del cambio mobilizador • Dar un menú de opciones

L’esperit de la EM • Col. laboració (versus Confrontació) - Formar una aliança amb l’usuari • Evocació (versus educació) – L’usuari pot generar les seves pròpies solucions • Acceptació (versus imposició) – Reconeix les propostes del pacient – Els usuaris són responsables del seu canvi • Compassió (versus indiferència) – Interés en promoure el benestar de l’altre

Acceptació Valor absolut de l’altre Acceptació Afirmació dels valors de l’altre Autonomia de l’altre Empatia acurada

Estratègies per iniciar les entrevistes motivacionals P Preguntes obertes Permeten que el pacient s’expliqui. No es poden respondre amb una paraula o dues. A Afirmar, donar suport Destacar els aspectes positius del que ens diu el pacient. R Escoltar reflexivament Intentar entendre què significa per al pacient allò que ens diu. S Sumaris Resumir el més important que s’ha dit.

Intervenció motivacional a la consulta PAS 1: Intentar generar interès Oferir informació sobre toxicitat alcohol Crear discrepància entre conducta actual i objectius de futur PAS 2: Proposar analítica i exploració física No exagerar ni culpabilitzar i procurar mantenir relació empàtica Beneficis per al pacient si deixa de beure: Dormirà millor, tindrà més energia No tindrà dolor de cap Tindrà més memòria Tindrà millor estat d’ànim Menor risc d’ HTA, càncer, problemes hepàtics, lesions. . .

Intervenció si es mostra resistent: ü ü ü Reconèixer i acceptar la resistència No insistir ni pressionar No moralitzar Mantenir-se neutral Utilitzar tècnica de escolta reflexiva Mostrar actitud no crítica Continuar amb una conversació constructiva i col·laborativa Conduir la conversació cap a altre tema Centrar el mateix tema des d’altre punt de vista No tenir presa Deixar el tema per a visites posteriors

L’escolta reflexiva Comportaments que ajuden quan s’escolta Comportaments que no ajuden quan s’escolta § Llenguatge no verbal adequat § Llenguatge no verbal inadequat § Repetir paraules clau § No valorar el que diu el pacient § Fer preguntes obertes § Treure conclusions § Comprovar/aclarir § Jutjar § Reflexionar sobre què s’ha dit § Parlar massa § Resumir § Passar al silenci ràpidament § Centrar-se en el que es diu § Interrompre § Estructurar el que es diu § Fer massa preguntes § Donar ordres § Aconsellar Font: Miller & Rollnick, 1991

L’escolta reflexiva Modelo de Thomas Gordon L’element més important de l’escolta reflexiva és la forma en què el professional respon a allò que diu el pacient Quan menys entenem el problema, més superficial és la reflexió. Només aprofundim quan entenem una mica el problema.

Formando reflexiones (Algunas sugerencias) • Sé cómo estas. . . • Ya se quieres decir • Lo que te oigo decir es. . . • Así que tienes problemas. . . • Así que tú sientes. . . • Es como si tú. . . • Te preguntas si. . . • Tú dices. . .

Sumaris El sumari és com un ram de flors que li donem a la persona. Cada flor és una cosa que ell ens ha dit.

Indicadors de canvi § Disminució de les resistències § Progrés en la roda del canvi § Discurs del canvi / diàleg del canvi § Increment de preguntes respecte al canvi § Visió de futur amb la nova conducta § Experimentació

Estratègia de l’entrevista motivacional: Fases de la intervenció a la consulta I 1. Compartir agenda amb el pacient: Vol que parlem de l’alcohol? Vol parlar del canvi? Què pensa de l’alcohol? Quines sensacions té quan beu? 2. Intercanviar informació i deixar que el pacient la interpreti Què sap el pacient? Què vol saber? Què necessita saber?

Estratègia de l’entrevista motivacional: Fases de la intervenció a la consulta II 3. Comprovar la seva motivació: IMPORTÀNCIA: valors personals + expectatives quina importància té per a vostè. . . ? CONFIANÇA: autoeficàcia com ho farà? creu que ho aconseguirà? DISPONIBILITAT: preparació per canviar; és un “continu”: no preparat-insegur-preparat quan ho faré?

Estratègia de l’entrevista motivacional: Fases de la intervenció a la consulta III 4. Resum de la consulta i comprovació que el pacient ho ha entès Què preocupa el pacient? Què significa per a ell el canvi? Detectar les pistes que el pacient dóna

Cas 3 Exercici 5 § Francesc, home de 45 anys § Primera vegada que ve a la consulta § Ens porta la revisió mèdica de l’empresa

Cas 3 Exercici 5 § Com detecta el professional el consum d’alcohol? § I alcohol, en prens ? § Ha tingut dificultat per abordar el tema? § Quantes UBE consumeix el pacient? § 40 UBE/setmana

Cas 3 Exercici 5 § Quin és el consum setmanal d’alcohol? 4 dies 3 dies Esmorzar: Dinar: Aperitiu: Dinar: A la tarda: Sopar: UBE/dia

Cas 3 Exercici 5 § Quin és el consum setmanal d’alcohol? 4 dies 3 dies Esmorzar: entrepà amb 1 cervesa Dinar: 2 gots de vi Aperitiu: 1 got de vi sec Dinar: 3 gots de vi i una copa o un cigaló A la tarda: Sopar: 1 gots de vi Sopar: 2 gots de vi 4 UBE/dia 8 UBE/dia

Cas 3 Exercici 5 § Quin/s test/os de cribratge s’han utilitzat? Quins es podien haver utilitzat? § ISCA: 40 UBE/set § AUDIT: no s’ha fet § Exploració física: normal § Anàlisis: alteracions hepàtiques § Investiguem si té dependència de l’alcohol § CIM 10: 1 criteri § Com classificaries el consum del pacient? § Consum perjudicial sense dependència

Cas 3 Exercici 6 § Francesc, home de 45 anys § Primera vegada que ve a la consulta § Ens porta la revisió mèdica de l’empresa

Cas 3 Exercici 6 § Quines creences té el pacient al voltant del seu consum? Li preocupa? Té consciència de problema? § A quina etapa del canvi es troba el pacient? § Estadi precontemplatiu: Intervenció motivacional. § Quin tipus d’intervenció fa el professional? § Informa del consum perjudicial. § Aconsella disminució del consum (abstinència). § Proposa seguiment en properes visites. § Que hauria de fer el professional en les següents visites? Control al mes: § Estadi contemplatiu: Intervenció breu. § Assenyalar els riscos per a la persona i el seu entorn laboral. § Missatge d’autoresponsabilització. § Establir un seguiment.

3 e Com s’han d’abordar els casos de dependència de l’alcohol?

Pas 2 Com identificar la dependència de l’alcohol? Exploreu si en els darrers 12 mesos, o si de forma continuada, han estat presents tres o més dels criteris següents (CIM-10): q Desig intens o compulsió per consumir alcohol. q Disminució de la capacitat de control: § dificultats per controlar l’inici del consum § dificultats per posar fi a la ingesta i controlar-ne la quantitat q Simptomatologia d’abstinència. q Tolerància o neuroadaptació. q Abandonament progressiu d’activitats. q Persistència en el consum d’alcohol malgrat les conseqüències perjudicials. El pacient compleix els criteris? NO Consum de risc SI Dependència de l’alcohol

Criteris de tractament en l’APS 1. Consum de risc 2. Consum perjudicial 3. Dependència de l’alcohol quan: § el pacient no acaba d’acceptar la dependència però accepta fer un període d’abstinència § el pacient no vol anar al centre d’atenció i seguiment de les drogodependències (CAS) § el pacient no presenta complicacions greus (físiques, psíquiques i/o socials) i té una dependència no greu Fonts: (1) Servei Català de la Salut, 1996 (2) Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1992

Criteris de derivació al CAS Dependència de l’alcohol quan: • no pugueu assumir el tractament • s’han fet intents de tractament insatisfactoris • el pacient presenta complicacions greus: § simptomatologia d’abstinència de moderada a greu § estat orgànic compromès § manca de suport familiar o situació familiar molt conflictiva § patologia psiquiàtrica comòrbida § consum regular d’altres substàncies addictives § deler (craving) intens Fonts: (1) Servei Català de la Salut, 1996, (2) Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1992 (3) Sistema d’informació en drogoaddiccions de Catalunya-SIC

Criteris per indicar una pauta de desintoxicació § Antecedents: delírium trèmens / crisis comicials. § Simptomatologia d’abstinència matutina. § Consum habitual d’alcohol en dejú. § Sensació subjectiva del pacient de no poder deixar l’alcohol sense suport farmacològic. § Simptomatologia d’abstinència en el moment de l’exploració. § Estat orgànic compromès greument.

Criteris per no indicar una pauta de desintoxicació • En les persones següents: – Que beuen de forma intermitent. – En absència de consums etílics de més de 72 hores i sense clínica d’abstinència. – En tractament farmacològic amb tolerància encreuada amb l’alcohol. – Que no vulguin prendre medicació i no tinguin risc greu d’abstinència. – Que no vulguin abstenir-se completament de begudes alcohòliques.

Condicions per indicar pauta de desintoxicació ambulatòria § Quantitat ingerida d’alcohol pur inferior a 25 UBE/dia. § Absència de complicacions greus (antecedents de delírium, psicopatologia comòrbida, estat orgànic compromès, etc. ). § Compromís del pacient § de no beure en el curs de la desintoxicació. § de no sortir del domicili familiar i de no realitzar activitats de risc. § Presència d’un familiar sense problemes addictius que es responsabilitzi d’administrar la medicació al pacient i de supervisarne el tractament. § Supressió de begudes alcohòliques en el domicili familiar mentre duri la desintoxicació. § Contacte telefònic cada 2 -3 dies.

Cas 4 Exercici 7 § Mercè 37 anys, mestressa de casa. § Ve pràcticament totes les setmanes. § Símptomes diversos i demandes diferents.

Cas 4 Exercici 7 § Quins símptomes físics presenta Mercè relacionats amb el problema? § Insomni, astènia, anorèxia, nerviosisme, pèrdua de memòria, tremolor, vòmits § Quins missatges de comunicació verbal facilita? § “Passo fins a la nit amb un trosset de formatge i un gotet de vi” § “Amb aquesta medicació em puc prendre el gotet de vi als àpats? ” § Quin tipus d’intervenció fa el professional? § Consell d’expert § Perquè ha tingut dificultat el professional per abordar el tema? § Per no sospitar la malaltia i no explorar el consum § Com creieu que s’ha sentit la pacient? § S’irrita, fa resistències § Com fa el seguiment? § No fa cap seguiment. Deriva la malalta al especialista

Cas 4 Exercici 8 § Mercè 37 anys, mestressa de casa. § Ve pràcticament totes les setmanes. § Símptomes diversos i demandes diferents

Cas 4 Exercici 8 § Com detecta el professional el consum d’alcohol? § Explorant el problema i el consum d’alcohol. § “Els nens diuen que hauria de deixar el vi, però jo els dic que això ni té res a veure”. “M’hauria d’explicar què és el que beu més o menys en un dia”. § El professional utilitza un estil empàtic durant l’entrevista? § Si. “M’agradaria que entre tots dos repasséssim els símptomes per veure si trobem què és el que té”, . . . § Comptabilitza les Unitats de Beguda Estàndard (UBE)? § Sí, 8 - 10 UBE/dia § Quines proves li demana? § Una analítica

Cas 4 Exercici 8 §Quins problemes bio-psico-socials associats presenta? §Insomni, astènia, anorèxia, nerviosisme, pèrdua de memòria, tremolor, vòmits, elevació de la glucosa, àcid úric transaminases, anèmia, alteració en la relació amb els fills i el marit, joc i despesa econòmica §Quin patró de consum presenta la pacient? §Té un consum perjudicial al produir-li danys a la salut física i mental §Explora els símptomes? §Sí. “Abans em comentava que tenia vòmits. Quan són més freqüents? Al matí o a la nit? ”. “A vegades li tremolen les mans” §I la consciència del problema? §Sí. “I vostè a què es pensa que es deuen els vòmits i el tremolor del matí? ”

Cas 4 Exercici 8 § Quin tipus d’intervenció fa el professional? § Informació sobre les conseqüències negatives de persistir el consum Amb la informació de la entrevista, quina puntuació dona el CIM-10 Compleix criteris de dependència ? § 4 punts § A quina etapa del canvi es troba la pacient ? § Precontemplació § Què motiva a la pacient per a canviar durant l’entrevista? § L’actitud del professional, la col. laboració del marit, l’acceptació del seu problema

Cas 4 Exercici 8 § Ha tingut dificultat per abordar el tema el professional? § No ho sembla § Es pot tractar aquesta pacient a l’Atenció Primària o s’ha de derivar al CAS ? § Es podria tractar des de l’AP § Estaria indicat donar-li tractament farmacològic a la pacient? § Cal donar una pauta descendent de diazepan durant 7 dies per controlar l’abstinència

Abordatge casos de dependència de l’alcohol Selecció de tractament Símptomes d’abstinència Lleus § No requereix desintoxicació § Intervencions per a la consecució de l’abstinència § Atenció primària, a vegades, atenció especialitzada Moderats Greus § Desintoxicació § Intervencions per a la consecució de l’abstinència § Disminució del dany § Atenció especialitzada, a vegades, atenció primària § Atenció especialitzada…. .

CIWA (Clinical Institute Withdrawal Assessment Simptomatologia d’abstinència Paciente Fecha de inicio DIA / HORA Náuseas y Vómitos Temblor (brazos extendidos y dedos separados) Sudoración Paroxística Trastornos del tacto (hormigueo, picazón, entumecimiento) Trastornos auditivos (percepción de sonidos) Trastornos visuales Alucinaciones Orientación auto-alopsíquica Calidad del contacto Ansiedad Trastornos del pensamiento (fuga de ideas) Convulsiones, duración, extensión y tipo Cefaleas, sensación de plenitud cefálica Enrojecimiento facial TOTAL

Náuseas y Vómitos 0 - Ausencia de náuseas y vómitos. 1 - Náuseas moderadas sin vómitos. 4 - Náuseas intermitentes con arcadas secas. 7 - Náuseas constantes con arcadas y vómitos frecuentes. Trastornos del tacto (hormigueo, picazón, entumecimiento) 0 -Ausentes. 3 -Sensaciones táctiles moderadas. 4 -Presencia de alucinaciones táctiles moderadas. 6 -Alucinaciones táctiles muy importantes. Temblor (brazos extendidos y dedos separados) 0 -Ningún temblor. 1 -No visible pero sensación de temblor fino distal. 4 -Temblor moderado con los brazos extendidos. 7 -Temblor severo aun sin los brazos extendidos. Trastornos auditivos (percepción de sonidos) 0 -Ausentes. 1 -Muy discretos. 3 -Sensaciones auditivas moderadas. 4 -Presencia de alucinaciones auditivas. 6 -Alucinaciones auditivas importantes Sudoración paroxística 0 -Ausencia de sudoración. 1 -Discreta sudoración. Palmas de las manos húmedas. 4 -Sudoración evidente en facies. 7 -Sudoración profusa.

Trastornos visuales 0 -Ausentes. 1 -Muy discretos. 3 -Sensaciones visuales moderadas. 4 -Presencia de alucinaciones visuales. 6 -Alucinaciones visuales importantes. Orientación auto-alopsiquica. ¿Qué día es hoy? , ¿Quién es usted? 0 -Orientado. Puede añadir algunas referencias. 1 -Dudoso respecto a algunos datos (fecha, dirección). No puede añadir referencias. 2 -Desorientado en el tiempo (no más de 2 días). 3 -Desorientado en el tiempo (más de dos días). 4 -Desorientación espacial y/o en persona Alucinaciones 0 -Ninguna 1 -Auditivas o visuales únicamente. 2 -Auditivas y visuales incongruentes. 3 -Auditivas y visuales congruentes. Calidad del contacto 0 -Sintónico con el examinador. 1 -Tiende a distraerse. 2 -Parece contactar pero está desconectado del medio ambiente. 4 - Periódicamente parece indiferente. 7 -No establece ningún contacto con el examinador.

Ansiedad 0 -Ausente. 1 -Discreta ansiedad. 4 -Moderada ansiedad. 7 -Equivalente a la que se observa en las crisis de pánico Convulsiones, duración, extensión y tipo. 0 -No 1 -Si Trastornos del pensamiento (fuga de ideas). 0 -Ningún trastorno. 1 -Alguna perdida del control de la naturaleza de los contenidos del pensamiento. 2 -Contenidos del pensamiento desagradables de forma continuada. 3 -Fuga e incoherencia del pensamiento. Cefaleas, sensación de plenitud cefálica. 0 -Ausente. 1 -Muy discreta. 2 -Muy discreta. 3 -Moderada. 4 -Moderada severa. 5 -Severa. 6 -Muy severa. 7 -Extremadamente severa. Enrojecimiento facial. 0 -Ninguno. 1 -Moderado. 2 - Severo

En funció del CIWA-Ar Pauta de desintoxicació amb diazepan Diazepam (comprimits de 5 mg) Menys de 10 De 10 a 20 Més de 20 1 2/1/2 3/3/4 4/4/5 2 1/1/2 3/3/3 4/4/4 3 1/1/2 3/3/3 3/3/4 4 1/1/1 3/2/3 2/2/4 5 1/0/1 2/2/3 6 0/1/1 2/2/2 7 0/0/1 2/1/2 8 0/0/0 1/1/2 9 0/0/0 1/1/1 10 0/0/0 1/0/1 11 0/0/0 0/0/1 Afegiu-hi tiamina (100 mg/dia) per prevenir l'encefalopatia de Wernicke-Korsakoff (els 5 primers dies).

Pautes per a la rehabilitació Substàncies antideler (anticraving) § Acamprosat (Campral®, Zulex®): 2 g/dia (2 -2 -2) § Naltrexona (Antaxone®, Celupan®, Revia®): 50 mg/dia (1 -0 -0) Substàncies antidipsotròpiques § Disulfiram (Antabús®): 250 mg/dia (1 -0 -0) § Cianamida de calci (Colme®): 10 -15 gotes/12 hores Abordatge psicosocial integral § Consell breu i seguiment § Teràpies de grup § Suport familiar

Abordatge de la família del malalt alcohòlic § Avaluar els hàbits de consum de la persona que beu a partir de la informació facilitada pels familiars i retornar-los aquesta informació. § Avaluar la resposta d’afrontament dels familiars i canviar-la per tal que el malalt reconegui el seu problema. § Promoure que la família es cuidi ella mateixa. § Vetllar per la seguretat de la família.

Contacte Equip Beveu Menys Programa Beveu Menys Subdirecció General de Drogodependències Departament de Salut C/ Roc Boronat, 81 -95 08005 Barcelona Tel. 935 513 609 beveumenys. salut@gencat. cat